dimarts, 25 de març de 2008

Continuant a davant


La segona prova del Trofeu Caixa de Girona va disputar-se el passat dia 16 de març a Sant Feliu de Guíxols. Sobre un circuit bastant calcat al d'anteriors edicions, uns núvols amenaçadors de pluja marcaven la sortida però es van esvair durant els primers compassos de la cursa.

La sortida, ràpida i nerviosa com sempre no va enganxar-me desprevingut i tenia clar que la roda a seguir era, en aquesta cursa, la de l'Edu Hernàndez, corria a casa i ja havia mostrat bones maneres a Toroella, així que s'havia de vigilar. I així va ser, de sortida va marcar un ritme molt fort que vaig poder seguir. Els dos vam obrir un forat bastant gran de seguida, i en Quim intentava seguir-nos uns 20 segons darrera nostre. A la primera pujada tècnica vaig passar a l'Edu per veure com seguia, i es va enganxar a la meva roda com una lapa, la cosa pintava complicada. A mitja primera volta em va posar uns metres enmig que no vaig poder recuperar i va anar-se'n uns 15 segons davant mantenint la distància. I a mitja segona volta va saltar la sorpresa, una punxada inesperada va deixar a l'Edu fóra d'una cursa que tenia controlada, va ser una llàstima.

La meta estava a pocs quilòmetres que van passar ràpid sense cap sobresalt, el forat de corredors estava definit i en segona posició rodava en Quim intentant mantenir una diferència que encara no estava consolidada amb en David Puigdevall i en Javier Gomez que rodaven junts. Al final, 2 de 2 en el Caixa Girona i doblet de l'equip amb en Quim segon.

dimecres, 12 de març de 2008

Un cap de setmana rodó

El passat 9 de març va iniciar-se a Torroella de Montgrí una nova edició del Trofeu Caixa Girona de BTT. Sobre un rapidíssim circuit de 8.5 quilòmetres per la falda del Castell del Montgrí, cada volta incorporava dues llargues pujades gairebé seguides que no deixaven descans als corredors per afrontar després un constant pujar i baixar fins a la línia d'arribada.

Per completar un gran cap de setmana, la victòria i el liderat de la categoria se la va endur en Carles Domingo. Aquí tenim el seu anàlisi de la cursa: "Sabia que havia de sortir ràpid, ja que la primera de les pujades dures estava només de començar, i després ja entravem al corriol on era gairebé impossible adelantar. Hem sortir rapidíssims i de seguida en Javier Gomez, motivat per córrer a casa, ha tirat endavant, i jo m'he enganxat a la seva roda. A la pujada d'asfalt he vist que podia anar una mica més que ell, i he decidit passar-lo i posar el meu ritme, l'he desanganxat de roda i he col·locat 5 o 6 corredors enmig, però cada cop que em girava el veia, estava pocs segons darrera meu. Al acabar la primera volta, he enganxat la roda de la Cristina Mascarreras, la primera fèmina, i m'ha portat a bon ritme fins al peu de la segona pujada dura de la segona volta, allà se n'ha anat, i al girar-me ja no he vist en Gomez, fins a meta he anat més tranquil, però sense adormir-me ja que no tenia cap referència d'on anava el segon. Les cames ja no responien gaire per l'esforç dels dos dies, però al final he arribat sol a meta que és el que importava".

En Quim no ha tingut una cursa tant bona, i al iniciar la segona volta ha tingut un defalliment impressionant i ha perdut un bon grpat de minuts i posicions. A la pròxima de ben segur que anirà millor!

I a la tarda més...


Després de la jornada matinal, a la tarda es va disputar el Campionat de Catalunya Universitari de BTT-Orientació, sota la mateixa organització, el mateix marc, el mateix mapa, i una cursa linial de 9.5 km i 23 balisses traçat per en Carles Ferrer.


Les bones maneres dels Aligots en aquesta especialitat es van deixar veure constantment. L'actual líder de la Copa Catalana de BTT-O, l'Albert Roca va ser el primer en prendre la sortida puntualment a les 16:00, fent un únic error a la balissa 17 i emportant-se la major part dels splits de la jornada. Dotze minuts més tard va prendre la sortida el segon especialista d'Aligots en BTT-O, en Carles Domingo, cometent molt pocs errors i lluitant fins al final amb l'Albert per l'or del campionat. A les 16:16 va sortir el tercer Aligot, en Quim Roca, fent palesa la seva constància i cometent algun petit error de traçada en les zones urbanes del circuit. Dos minuts després va sortir en Dídac Bosch, mantenint-se en la seva tònica de la BTT-O i cometent algún error, però cada dia millorant. A les 16:30 va prendre la sortida en Marc Masó, un altre bon especialista en BTT-O que va fer una molt bona cursa, cometent dos únics errors però molt constant a la resta. Finalment, en Lluís Mas es va apuntar a la batalla amb les ganes que li són habituals i marcant molt bons temps durant tota la cursa amb molt pocs errors.


Ja en el control d'arribada els dos primers en arribar van ser l'Albert Roca i en Carles Domingo, ells havien estat els clars dominadors de la cursa, i finalment només 5 segons els van separar a la classificació, 43:50 per en Carles i 43:55 per l'Albert, empat tècnic. Poc després arribava en Marc Masó (52:18) per completar un podi íntegra de corredors de la UdG i d'Aligots, quart ho va fer un sorprenent Lluís Mas (54:24) encapçalant un grup de corredors amb unes bicicletes bastant més lleugeres que la seva. La resta d'Aligots, en Quim Roca 6é i en Dídac Bosch 9é.

Una de les més esperades... per fi ha arribat


Un dels caps de setmana més esperats de la temporada per fi va arribar, i el passat 8 de març al matí es va disputar a les instal·lacions del Servei d'Esports de la Universitat de Girona, el Campionat de Catalunya Universitari d'Orientació, sota la impecable organització d'Aligots i el Servei d'Esports de la UdG, en un mapa d'escala 1:10.000 traçat per l'Helena i l'Amadeu per completar un recorregut linial de 27 balisses, 8 quilòmetres i 250 metres de desnivell.


Les primeres sortides es van començar a donar puntualment a les 10 del matí, i el primer Aligot a trepitjar el terreny va ser en Quim Roca a les 10:10. La seva cursa va ser molt regular, com és normal en ell, cometent algún que altre error de poca importància perque el xaval s'ho mira molt bé abans d'atacar. Unes molèsties que arrossegava de la setmana anterior al peu no el van deixar a córrer al seu millor nivell, i al primer quart de circuit va ser adelantat per l'Albert Roca, que havia sortit 6 minuts darrera seu i estava marcant uns molt bons parcials, sobretot en les tirades més físiques era qui aconseguia els millors splits. Mentrestant a la zona de Montilivi s'anaven donant sortides i a les 10:20 ho va fer en Lluís Mas, corrent el seu primer Campionat Universitari amb unes ganes increibles, fallant tècnicament en algun atac però guanyant temps en algun altre com a bon coneixedor de la zona. Vuit minuts després d'ell va començar la seva cursa en Marc Masó, sortint bastant nerviós i cometent un error gran a la balissa 5 i sortir-se de mapa, després de rectificar l'error, va portar un ritme de cursa molt constant però havia acumulat massa temps en l'error. I quan ja quedaven pocs corredors per sortir, va fer-ho l'únic Aligot que no defensava els colors de la UdG, en Dídac Bosch que corria amb la UOC, sortia amb la pressió de fer-ho un minut abans que en Carles Domingo, i amb les ganes de sortir a córrer va passar de llarg la primera balissa, i havent de rectificar l'error perdent uns valiosos segons. A les 10:35 va sortir en Carles Domingo, amb moltes ganes d'estar a davant i demostrar de quina pasta estan fets els gironins, la seva cursa va ser molt bona, marcant molt bons parcials i algun d'ells quedant-se a pocs segons dels millors corredors. L'últim Aligot a sortir a la batalla va ser en Roger Fonseca, fent una cursa del seu estil, no del tot ràpida i amb pocs errors.


En el control d'arribada ja s'esperava espectant els primers corredors, el primer Aligot en arribar va ser l'Albert Roca, i al cap d'una estona va arribar el tren Aligot d'en Carles, en Lluís i en Quim que van entrar junts a meta, en Carles havia atrapat en Lluís a la balissa 25, i junts van arapar en Quim a la 26 per arribar junts a meta, una bona imatge. Mentrestant ja s'anaven aclarint les classificacions, amb un millor temps imparable d'en Biel Ràfols (1:00:32), seguit de ben a prop per en Marçal Serrallonga (1:01:50), aquestes dues posicions eren les esperades, i per completar el podi s'obria la batalla, finalment el que es va emportar el gat a l'aigua va ser en Carles Domingo (1:02:37) amb una impressionant tercera posició i medalla de bronze que l'acreditaven com a campió de la UdG, darrera seu l'Albert Roca (1:12:30) era el segon gironí, i en Lluís Mas (1:17:40) el tercer, aquests tres corredors defensaran els colors de la UdG al Campionat d'Espanya Universitari de Vigo al mes d'abril. Per el que fa a la resta d'Aligots, en Marc Masó era 9é, en Quim Roca 10é, en Roger Fonseca 12é i en Dídac Bosch 14é.

Oros, Oros, Oros...

El passat dia 2 de març va disputar-se a Santa Coloma de Farners una nova prova del circuit Oros, la final del Campionat de La Selva Escolar d'Orientació. Va tractar-se d'un mapa habitual d'Oros, amb poques alternatives de traçat i la majoria d'atacs fets per camí, ja que fóra de la pista era pràcticament impossible d'accedir-hi. La cursa, tenia la complicació afegida de ser en modalitat score, i al haver de córrer amb sistema sportident podia crear més d'una confusió a l'hora de recordar les fites ja marcades.

Amb el sobreesforç del dia abans al Duatló Universitari, el meu ritme de cursa no va ser l'habitual, al córrer més a poc a poc em va permetre de fixar-me molt més en el mapa i no cometre ni un error, acabant entre els 10 primers corredors (seté). La victòria a la cursa se la va endur el presi Aligot, en Narcís.

diumenge, 2 de març de 2008

Bronze al CCU de Duatló

Engegant la campanya dels Campionats de Catalunya Universitaris 2008, el dia 1 de març s'ha disputat a Manresa el Campionat de Catalunya de Duatló, aprofitant el II Duatló Ciutat de Manresa puntuable per el Circuit Català de Duatlons. Amb els meus companys de fatiga inseparables, l'equip de la Universitat de Girona estava composat per Lluís Mas, Carles Domingo i Joaquim Roca. La prova constava d'un primer sector a peu de 5 km (dues voltes de 2.5 km), canviant a la bicicleta per afrontar els 22 km de separació entre Manresa i Canet de Fals i tornar, i un darrer sector a peu de 2.5 km.

La sortida va ser molt nerviosa i ràpida, fruit d'això en Quim es va veure involucrat en una caiguda i li va fer perdre contacte amb el grup d'en Carles i en Lluís, el més fort corrent i qui havia de portar el ritme. Per mi aquest sector inicial havia de passar ràpid i intentar de perdre el mínim de posicions possibles per entrar a la bici ben col·locat, i exceptuant el contratemps d'en Quim així va ser, tot sobre guió. La transició a la bici d'en Carles i en Quim va ser molt ràpida, no tant la d'en Lluís, que li va permetre a en Quim d'atrapar-lo. La secció de bici s'em va fer realment curta, la pujada fins a Fals la vaig fer ràpid, i la baixada ni en parlem... la mitjana em va sortir de 35 km/h i en baixada vaig arribar a marcar el 67 km/h per una carretera de curves i bastant estreta, però qui no arrisca... no guanya.

Entrant a la última transició, el primer d'arribar va ser en Carles, seguit a uns 5 minuts d'en Quim, que l'escalfor de la caiguda el feia córrer, i d'en Lluís a 1 minut d'en Quim que pagava l'esforç inicial i el dinar del dia. A la darrera secció a peu, l'objectiu era el de mantenir el màxim de posicions, en Carles la va fer rapidíssima, a 3:30 al quilòmetre, superant fins i tot el temps d'en Lluís. Els tres van poder mantenir molt bé les seves posicions després de la bici i l'objectiu de les medalles es va cumplir, una medalla més al casiller d'Aligots, i bronze per en Carles, en el seu primer duatló d'asfalt, per davant d'un bon grapat de corredors federats i, teòricament, especialistes en duatlons... els el principi d'uns quants més...

Últim test

El passat dia 24 de febrer va disputar-se a Vilobí d'Onyar la penúltima prova de l'Open de La Selva de BTT, i la darrera per la meva preparació de la temporada. Després de la Copa Catalana de Banyoles, on el cos havia aguantat bé l'esforç, el ritme de carrera havia de canviar i provar de portar-lo el més elevat possible. El circuit, de 35 quilòmetres transcorria per els paratges de Vilobí, encaminant uns primers trams de pista fins a Salitja i pujant fins al volcà de la Crosa per dirigir la cursa fins al peu del turó de Brunyola, on després de pujar-lo i baixar-lo per tots les seves vessants possibles es tornava cap a Vilobí. La cursa va ser molt ràpida d'inici, però les sensacions van ser més que bones, millorant en escreix els resultats obtinguts fins al moment, 49è a la general i 20è a la categoria élit, anem per el bon camí!