dilluns, 20 d’abril de 2009

Campionat d'Espanya d'orientació amb un bronze penjat al coll!

A primera hora del matí del dia 9 d'abril, engegàvem una nova aventura fent ruta cap al Campionat d'Espanya d'Orientació que enguany es celebrava a Villena, província d'Alacant. Després d'uns quants quilòmentres arribàvem a la localitat en qüestió just a l'hora de dinar. A ben dinat, primera orientació urbana per trobar el "Centro de Eventos" i conéixer les primers mancances en la organització abans de poder retirar els dorsals del club i els mapes del model event. Quan tot va estar llest, mini-trajecte fins a Biar, la localitat on teníem el nostre allotjament a buscar la resta d'Aligots i anar cap al model event.

09/04/2009 18:00.- Model Event
L'entrenament oficial del CEO es va disputar sobre el mapa de Peñarubia on es podia accedir després de camianr durant un parell de quilòmentres des de l'aparcament. Es tractava d'un mapa molt trencat geològicament parlant, amb desenes de turons i amb un detall cartogràfic de diferenciació de vegetacions espectacular i alhora complicadíssim de llegir a peu de la lletra. Després de fer 9 fites vam reagrupar-nos a l'aparcament i la conclusió que tot n'extreiem va ser que s'hauria d'anar amb molta precaució si els mapes eren com aquest.

10/04/2009 11:20.- Llarga distància
A mig matí em tocava prendre la sortida al primer examen d'aquest Campionat d'Espanya, el lloc, mapa dels Picachos de Cabrera, una espectacular formació granítica que s'enlairava anmig de la plana de Villena, i sel·leccionada per albergar la prova de la llarga distància. Una modalitat que sempre m'ha sortit bé i que m'esperava amb moltes ganes d'obtenir un bon resultat. El traçat començava amb un parell de tirades per la part baixa dels Picachos, entre mig de camps d'avellaners i oliveres que vaig resoldre sense dificultats marcant sempre temps entre els 10 primers. La tercera ja s'endinsava cap a les primeres estivacions del massís muntanyós, on era primordial llegir bé el terreny i les corbes de nivell en el mapa, un error de lectura em va fer quedar uns metres per sota la fita, i amb el dubte, perdre uns segons molt valuosos fent-me baixar algunes posicions en els parcials. Un cop rectificat, nova tirada fins a la 4, curta i ràpida que em va ajudar a recuperar la confiança abans d'afrontar les dues tirades llargues de la cursa, la primera d'elles, cap a la 5 amb una lectura molt acurada de les corbes de nivell i les vegeacions per quedar-me al nord d'un dels pics identificables dels Picachos i llençar-me torrent avall per clavar-la, injecció de moral, de nou, una tirada curta cap a la 6 i la segona llarga cap a la 7, on de nou, l'elecció de ruta (discutida posteriorment per l'Amadeu amb tota la rao), em va portar a una lectura exacte de corbes i tàlvecs i clavant-la novament, qui recordava aquell error a la 3, jo ja no, però els errors sempre s'han de recordar, i una mala lectura de mapa amb una tirada curta 7-8 de menys de 2 minuts em va otorgar un parcial en 35ena posició, per sort meva, els corredors punters van comentre tots, sense excepció, el mateix error que jo, i em feia mantenir-me entre els 5 primers. A partir d'aquí ja venia la baixada, excel·lent parcial de recuperació a la 9 que em feia pujar fins a la quarta posició, constant fins al final, i cumplint la frase de que les curses no estan guanyades fins que s'acaben, un bon parcial a la 13 em fa entrar al podi i em dóna una medalla de bronze al Campionat d'Espanya d'Orientació, sense cap dubte, el campinonat, va començar amb molt bon peu.

11/04/2009 9:30.- Relleus

De nou una emocionant cursa de relleus. Aquest any, Catalunya estava en dubte de defensar i reeditar el seu títol, però per els que estem més avall a la classificació, teníem també unes lluites internes molt interessants. Aquest cop, em tocava probar amb un equip de "sel·ecció", és a dir, amb corredors de diferents clubs. El mapa de la ocasió, la Ladera Norte de Sierra del Fraile en la seva part sud majoritàriament. El primer rellevista del meu equip, l'Oriol Andreu, un molt bon orientador que cada dia progressa més i més, va fer una posta excel·lent, en el pas per la fita vista entre els 20 primers i obrint la segona posta, a l'Ignacio Tello, mantenint-se regular. Les seves primeres impressions al arribar van ser que era un mapa amb una primera part molt tècnica, on era fàcil referenciar-se per els camps de conreu però difícil clavar les fites ja que hi havia molts elements a tenir en compte, la segona part, després de la fita vista, molt física, amb un desnivell brutal fins pràcticament dalt del turó i de relativa facilitat tècnica si eres capaç d'encertar el tàlvec per on et tocava baixar, amb tot això ja arribava en Nacho a la fita vista, mantenia bastant bé la posició, s'acosta el moment, em preparo i vaig cap a la zona de relleu, en Nacho tarda massa, se li ha fet dura la pujada però finalment arriba, hem perdut alguns minuts, però tot ha anat bé. Entro en cursa després de recullir el mapa, comença la tercera i última posta de l'equip, vaig encadenant bons parcials, adaptant-me bé al mapa i al terreny, llegint bé, però m'encallo a la 6, no trobo el tallat on està col·locada i per no perdre més temps necessito trobar un element clar de recol·locació, camp amb caseta, ja el tinc, ataco de nou i piiiip, ja la tinc, tornem direcció nord-est, cap a la fita vista, cursa regular, tot bé, sense errors, a la fita vista un grup d'Aligots criden, hi són tots esperant els últims de Filipines! jajajaaaaa, l'Andreu m'havia advertit una part física, però això és massa!! puja moltíssim, prenc cura de no equivocar-me amb el tàlvec, rumbejo bé i l'espero massa amunt, però m'adono de l'error i la veig uns metres més avall, a partir d'aquí, córrer a tope, 18, 19 i arribada!! acabo amb 1:09:16 i som el 24 a la classificació, perfecte!! l'equip fa pinya, comentem la jugada i les fotos per el record.

11/04/2009 15:00.- Sprint

Toca entrar a la zona de quarantena per l'sprint, el patio del Festero en diuen, i fot un fred que pela. Sort de la companyia d'en Joan, l'altre Aligot que s'ha atrevit a esprintar per els carrers de Villena. En Joan surt abans, a mi encara em queda mitja hora. La presortida és 8 minuts abans, i hem de dirigir-nos un per un seguint les indicacions de la organització fins a l'atalaia de la ciutat, un Castell preciós però que no tinc gaire temps d'admirar. L'sprint és una competició al límit, s'ha de córrer molt fi i sense errors. Al arribar a la sortida, el pare em recull la roba d'abrigar i els Aligots que ens han vingut a veure animen amb tota la força, dos minuts abans la concentració és absoluta. Recullo mapa ja corrent, i la primera sorpresa és que hi ha tal densitat de fites al voltant de castell que no veig el triangle! quan el descobreixo començo a contar carrers, i fita a fita torno a arribar al castell on els Aligots continuen cridant! el traçat pren direcció nord cap a la Sierra de la Villa, on passem la fita radio i entrem en un parc a les primeres estivacions de la muntanya, 3 fites i tornem cap al poble, de camí a la 16 atropello literalment un cotxe en una cruïlla, mea culpa, és el que passa per córrer per mig del carrer amb el trànsit obert, vorejem el castell per la part oest i els companys animen, tornem a baixar i afrontem la última pujada cap a la muralla, pico la 24 i sprint fins a meta on em puleixo un altre corredor, descarrego parcials i sorpresa! ERROR EN TARJA, cccooooooooom?? la 4 no està marcada, una fita en una plaça, sense cap complicació, la deducció és que he picat massa ràpid i l'SI no ha marcat, fa ràbia, molta ràbia, però les curses sprint són així, que hi farem!

12/04/2009 8:52.- Mitja distància

No sé perque, però la cursa que més em temia. Potser perque l'any passat vaig cagar-la molt i molt, però aquest any havia de ser diferent. És una modalitat per mi massa ràpida, on un petit error et costa massa, però s'havia d'intentar i fer un bon resultat en el còmput del Gran Premi de la Comunitat Valenciana. La pre-sortida 30 minuts abans i pateo de 3 quilòmetres fins a la zona de sortida, a l'extrem nord-est de la Peña Rubia gairebé sobre el poble de Biar. Puc anar ben acompanyat fins a la sortida amb en Marc, surt uns minuts abans que jo. Ja és hora, em toca! agafo el mapa i endavant! Fins a meitat de cursa tot rodat, em permeto dos tercers millors parcials, anar lider fins a la 3 i mantenir-me entre els 4 primers, però a l'entrada del bucle 7-8-9, un error estúpid m'otorga un parcial 56 que em fa caure fins al 13, conscient que a la mitja els errors són cars, m'encallo de nou a la 8, baixo a 14. A partir d'aquí torno als parcials de l'inici però ja sense opcions, recuperant a poc a poc i entrant de nou al top-10, que hi farem, no ha estat com l'any passat, ha estat millor i poc a poc m'adapto a les mitges, l'any que ve, potser arraso, ja ho veurem, acabo el 10 i en el còmput global, quart del Gran Premi de la Comunitat Valenciana i amb un medalla de bronze en llarga distància, està prou bé i sobretot amb bona companyia i suport familiar!!

dimarts, 7 d’abril de 2009

Campió de Catalunya de 10.000 m.l.


El passat dissabte 4 d'abril va disputar-se a l'estadi del Congost una nova edició del Campionat de Catalunya Universitari d'Atletisme. La matinal es va obrir amb la meva prova preferida, els 10.000 metres lliures, 25 voltes a l'estadi fins a completar la distància de 10 quilòmetres. Aquesta cursa l'havia provat en els campionats universitaris de França, fent les marques mínimes per passar a la següent eliminatòria de la Lliga Universitària Nord-Francesa, però mai havia disputat una final amb un títol en joc. La sortida va ser ràpida, molt ràpida, amb un ritme que sobrepassava per ben poc els 1:20 per volta, marcat per una corredor de la JAS que disputava la categoria Open, és a dir, no era rival directe per el títol universitari.

A la tercera volta vaig girar la vista i ja no tenia cap perseguidor a darrera, només el corredor de la JAS i jo. El ritme que em marcava era molt alt, així que vaig decidir afluixar i retornar als meus 1:40 per volta, un ritme, per mi molt més còmode i que em permetia mantenir la distància amb el següent classificat.
Al final de les 25 voltes, vaig aturar el meu crono als 41:23, com a primer classificat en la categoria universitària, segon a la general i amb el primer títol universitari de l'any a la butxaca, els 10.000 metres lliures.

Al cap de dues hores, vaig disputar la final en una altra categoria, els 5.000 metres lliures. Aquesta ja és una distància on el ritme de cursa és massa elevat per mi, i més després d'haver disputat ja la cursa dels 10.000, però anar a Sabadell només per córrer una cursa no era rentable. Inicialment volia apuntar-me als 10 kilòmetres marxa, però les recomanacions d'en Jordi Buch van ser que no m'hi apuntés, ja que el moviment de cursa, si no hi estas acostumat, és fàcil que et provoqui alguna lesió a l'aparell muscular. Així doncs va tocar fer els 5.000, on només s'ha de córrer, córrer i córrer, però molt ràpid, massa!! Així doncs, el ritme el vaig marcar jo des de la sortida, al meu pas i anar fent fins a aturar el crono a la ratlla dels 22 minuts, més o menys el mateix ritme que havia marcat en els 10.000, fet que em fa pensar que, fent la cursa fresc hagués tingut molt marge de millora. Però bé, tornar a casa amb una medalla més, la primera universitària de l'any sempre fa il·lusió.