dissabte, 11 de juliol de 2009

Caixa Girona a Vidreres, una pausa inesperada

Van ser només 3.7 quilòmetres, la distància enregistrada al compte quilòmetres de la BTT els que vaig donar de la cursa del Trofeu Caixa Girona de Vidreres el passat dia 5 de juliol abans de caure desafortunada i tontament. Tot anava bé, amb una sortida ràpida i una cursa mitjanament controlada al finalitzar la primera pujada per la pista de Caulés, amb bones sensacions a les cames, i just a la darrera trialera per finalitzar la primera baixada, quan vaig traçar-la massa a la dreta per intentar avançar a la sortida el corredor que em precedia, que vaig perdre el control de la bici al impactar contra una pedra i me'n vaig anar a terra.

El primer instint va ser apartar-me del mig de la traçada i apartar-ne també la bici per no fer caure ningú més, però al posar-me dret vaig adonar-me que alguna cosa no anava bé, un pessic al genoll dret em va fer veure que tenia un tall molt profund en aquesta zona, un cop apartat de la traçada vaig confirmar la primera impressió, el tall obert cobria tota la zona superior-exterior del genoll i era realment profund, la decisió, ajuntar la ferida i fer-hi pressió per tallar la sang i esperar que algú es parés per avisar algun control.

Sort del bo de l'Eduard Cabarrocas del Club Ciclista Cassà, perque si fos per la resta... que es va parar al veure'm i es va preocupar d'anar a avisar al control més proper, un cop alla el control es va encarregar de tot, i amb e poc temps que va passar fins que em van venir a recullir ja havia arribat la meva assistència ràpida en carrera, el meu pare per estar ben acompanyat.

I us escric des del sofà de casa, amb 9 punts de sutura al genoll i molts dies per endavant de descans, així que de moment, toca fer un parèntesi a la meva temporada esportiva, forçada, però s'ha de fer, així doncs el blog estarà per uns quants dies sense noves aventures ni competicions, quines vacances!

http://www.carlesdomingo.blogspot.com

dissabte, 4 de juliol de 2009

Un ciclisme que decepciona i fa pensar

Avui he intentat assistir a una cursa que em feia il·lusió, en un recorregut que freqüento molt en els entrenaments i que sincerament m'agradava. Tot el ritual pre-cursa seguia el seu curs, però tot s'ha torçat a l'arribar a la taula d'inscripcions, per tenir una llicència d'èlit i no de senior no m'han deixat inscriure, i per tant, no m'han deixat córrer. Alguns dels que llegiu aquesta reflexió, i que sabeu de que va el tema, ja haureu encertat que es tracta d'una cursa de ciclisme de carretera organitzada per la corresponent federació. Com dic, aquestes línies no es tracten de res més que una opinió personal, sense ànim d'ofendre a ningú perque per ofés ja n'estic jo. Corregiu-me si m'equivoco, ja que del món del ciclisme de carretera fa uns anys que n'havia desconnectat precisament per "mal-rollos" d'aquest tipus, però el problema que m'han comunicat aquesta tarda, molt amablement, tots els comisaris de la cursa, va sorgir quan algunes persones que es volen anomenar ciclistes, que es gasten millonades amb les seves flamants bicicletes (i després passen gana) i que quan els trobes per la carretera entrenant no saluden perque ells estan un grao molt més alt que els que "estimem" de veritat l'esport, van queixar-se oficialment a la federació de que l'assistència de corredors èlit a les curses d'aficionats no els permetia guanyar i deixar-se lluir, llavors és quan un dia sopant va sortir el comentari d'un bon amic amb tres vegades més d'experiència que tots aquests "senyors" en el món del ciclisme dient "doncs que entrenin més", comparteixo la seva opinió, sincerament.

En aquest món sóc afortunat, estimo l'esport i a part del ciclisme tinc el privilegi de poder-ne practicar un munt més a diferència dels que pensen que són els reis de les carreteres i de les dues rodes. Gràcies a aquesta multi-activitat esportiva, puc afirmar que conec de primera mà competicions i federacions de mil i un esports, i puc afirmar també, que el cas que he viscut aquesta tarda, no s'ha donat ni es donarà en cap altra modalitat esportiva que no sigui el ciclisme, i més concretament el ciclisme en ruta. La primera criva en el món de les dues rodes es produeix quan a depen de quines curses no hi pot anar tothom, sinó només els posseidors de "llicència", grato error crec jo. Per exemple, en el món de la orientació, he corregut curses de Copa del Món al costat dels grans campions de l'especialitat, doncs bé, al costat d'aquests grans campions, hi havia practicants habituals d'aquest esport (com jo), però també gent que s'hi estrenava, però com pot ser, una persona debutant en una activitat esportiva en una Copa del Món? en el ciclisme impensable. Llavors sorgeixen els comentaris en els diaris i revistes de bicis que s'ha de fomentar aquesta pràctica esportiva perque hi ha poca participació, sincermanet, si teniu poca gent és perque us ho heu buscat... Em cau l'ànima als peus quan penso que a una persona amb ganes de córrer, amb ganes d'impregnar-se més d'aquest ambient fantàstic pre-Tour de França que envolta Girona els darrers dies se li prohibeix la participació a una cursa per tenir una llicència que, segons diuen, no era vàlida, aaahhhh!! això si, era més cara que qualsevol de les llicències vàlides que hi podien participar, vergonyós.

I per cert, el recorregut de la cursa l'he fet igualment, al meu aire, amb un temps que, rodant sol tota l'estona i amb vent en contra m'hagués situat entre els 10 primers de la cursa, potser si, reis de la carretera i de les dues rodes que, com diu el meu bon amic, us cal entrenar una miqueta més...

http://www.carlesdomingo.blogspot.com

Nou podi a la Copa Catalana de BTT-O

El passat dia 28 de juny va disputar-se una nova prova de la Copa Catalana de BTT-O. Aquest cop, la cursa no apuntava del tot bé, durant la setmana anterior una falta d'informació per part de la organització feia pensar en una cursa "per cobrir calendari". Tot i això, tocava matinar per conduir fins a Sant Joan de Mediona, un poblet entre Igualada i Sant Sadurní d'Anoia. Però bé, anem per el que importa, la competició. La categoria senior, es disputava en un mapa a escala 1:15000, i segons crec jo, amb uns mal comptabilitzats 17 quilòmetres de distància linial per cobrir 21 punts de control, dic mal comptabilitzats perque a mi em va sortir una distància de 34 quilòmetres que disten molt dels 17 quilòmetres teòrics inicials. A la sortida, el primer cop d'ull del mapa ja ho desvelava tot, una cursa poc tècnica, amb poca elecció de recorregut per crear diferències i amb un desnivell mitjà, això no volia dir ni molt menys que la cursa no fos acceptable ni bonica, ja que va acabar sent-ho, però no va ser ni molt menys la cursa és tècnica que he fet mai.

Les primeres tirades (1 i 2), tocava seguir pista amunt per entre vinyes, amb un bon sol caient sobre el clatell que començava a fer caure les gotes de suor cap al terra. El segon binomi (3, 4) tocava desfer el mateix desnivell i apropar-nos de nou a la carretera de La Llacuna que havia estat el nostre punt de sortida. A partir d'aquí s'iniciava la zona més bona de la cursa, es tractava d'encaminar-nos cap al bucle 6, 7, 8 i 9, situades a molt poca distància i en una zona amb una bona densitat de corriols però ben delimitats i fàcils de comptabilitzar. Abans però, la fita de transició, la 5 va conduir-me al meu error més gran de la cursa al no escullir bé el camí d'entrada, ja que en el mapa estava traçat amb una bona cilcabilitat que el camí no tenia ni molt menys. En el bucle del que parlàvem abans, la organització va molt ben muntar-hi un controlador que vetllava perque els corredors seguissin l'ordre establert per el circuit, algun espavilat van enganxar-hi!

Després de la 9, ja tocava encaminar la baixada cap a les vinyes novament, amb unes primeres fites (10, 11, 12 i 13) situades a mitja alçada respecte al punt més baix de sortida, i completant el desnivell de baixada a la tirada 14-15 per fer una últim pujada de regal a la 16 i encaminar una ràpida visita a les fites 17, 18, 19, 20 i 21 sempre recolzats per la carretera asfaltada a l'oest de la traçada que permetia rodar a gran velocitat entre cada fita.

Finalment, completava la cursa amb un temps de 1:52:06, un temps ràpid a meta però superat per l'Ivan Artigas (CE Azimut), que va jugar a casa i com a bon coneixedor de la zona i amb una clara molt bona forma física va aturar el seu cronòmetre amb 1:42:55. El tercer graó del podi va ser ocupat per l'Abel Martinez de Grions. A dia d'avui encara no s'han actualitzat les classificacions generals de la Copa, però de ben segur que el resultat aconseguit em fa avançar posicions cap endavant, fa falta veure quantes!

http://www.carlesdomingo.blogspot.com