dijous, 18 de febrer de 2010

Fleet Feet Snow Cheap Winter Trail, a conquerir les amèriques!

Els que em coneixeu bé, segur que us heu preguntat i estranyat com pot ser que estigui tants dies sense competicions. Doncs bé, no us faig esperar més. Després de desetimar la opció d'anar-me'n a Vermont a provar qué és això de l'Ski-O als Campionats d'Estats Units, he aprofitat que a la meva ciutat feien un trail nocturn de 5 milles per deixar-m'hi veure. Sabia que era un trail nocturn, i amb neu ja que en aquesta ciutat d'això en sobra, però el millor de tot és que unes hores abans de la sortida ha començat a fer una nevada fortíssima.

Aquesta nevada ha fet que, a part del fred polar que feia, totes les marques que havia posat la organització quedéssin tapades per la neu, i si les recol·locaven es tornaven a tapar ja que continuava nevant. En definitiva, ben abrigat i ben calçat cap a una primera sortida per els "peu-descalços", els que anavem sense raquetes de neu. Unes dues centes persones presents, prou bé per el clima i el dia de la setmana, però és que aquí ja hi estan acostumats, sóc jo que ho veig estrany! Al tractar-se d'una cursa de curta distància seguríssim que seria una sortida explosiva, i de ràpid ritme durant tota la cursa, no m'he equivocat amb la predicció.

A l'inici, visita de punta a punta del parc per l'avinguda principal i amb lleugera pujada, que és el més alt que tenen en aquesta zona. Les bones sensaciona m'han invadit les cames ja només de sortir, i això ha fet que em veiés amb forces i amb ganes per aguantar al capdavant. Gairebé tota la cursa era baixar i pujar al punt més alt del park de Cobbs Hill, i el tipus de cursa feia que la prudéncia em fes perdre temps a les baixades (lleugeres baixades) i que per ritme em superéssin en el pla, però a les pujades (lleugeres pujades), suposo que aquests americans estan acostumats a córrer per el pla, els hi recuperava el temps perdut i tenia temps a recuperar-me jo i tot, que amb el ritme que portàvem ja convenia ja!

La part final es tornava a encaminar cap a la part nord de Cobbs Hill, entre ziga-zagues enmig del bosc que donàven la nota cómica a la cursa, ja que tot i els tacs de les SpeedCross, les relliscades eren inevitables i anar-te'n a terra també, però ja sabeu que la neu es tova i no fa mal, si més no avui, demà farem un anàlisi de blaus al cos...

A meta, després de patir l'estirada de ritme de les darreres yardes, hem arribat amb un temps proper als 30 minuts d'esforç al màxim i en una setzena posició més que bona per la climatologia poc habitual, i per les hores de cursa que no he pogut acumular, però si les de gimnas que encara han estat prou productives.

Una nova cursa, en un nou país, i en una nova superfície, en conculsió una nova experiència positiva que ha valgut la pena tot i el fred que hem passat tots plegats, els natius també.

Resultats
Fotos

http://carlesdomingo.blogspot.com

dijous, 11 de febrer de 2010

El debut a la categoria élit


Un any més, el passat dia 7 va estrenar-se l'edició 2010 de la Copa Girona d'Orientació a peu. Enguany va tocar el torna a la vila de Blanes, sota la organització de Grions i en el mapa de la muntanya de Sant Joan i la Cala de Sant Francesc.

La cursa, suposava el meu debut a la categoria élit, que si ja per si mateix és un repte, encara va ser-ho més per el fet de ser el primeríssim de sortir, a la primera sortida, 10:00, alla estava jo! El circuit sense haver-hi passat cap corredor, no tenir cap referència de res, sempre afegeix un punt de complicació a la cursa, però són coses del destí.

La cursa s'iniciava amb 3 fites urbanes ràpides, de localització fàcil i on la única complicació es trobava en l'elecció de la ruta òptima per estalviar desnivell i per no fer més quilòmetres dels necessaris. A partir de la 4rta fita ja s'entrava per la vesant nord - oest de la muntanya de Sant Joan, amb una tirada fins a la fita 13 amb constants canvis de direcció, pocs punts d'aturada i males referéncies linials, que feien dubtar més d'una vegada en l'elecció de recorregut. Tot i això les rutes escullides van ser força òptimes, i només en recordo un dubte que va fer-me canviar el punt d'atac i rectificar.

Un cop passat el bucle forestal i trobar-nos a la part superior de la vesant nord - est de Sant Joan es baixava vertiginosament cap a la Cala de Sant Francesc, per remuntar de nou fins al Jardí Botànic de Marimurtra i fer-hi una petita part de la cursa, 6 fites score en un nou mapa 1:2000 ràpid i on la única complicació era l'adaptació a una escala tant petita, era fàcil passar-se de llarg, però les referències linials eren molt clares també.

Un cop acabat el Marimurtra es baixava ràpidament cap al Passeig del Mar, per competar les darreres 5 fites també en zona urbana de referéncies senzilles i ràpides fins afrontar la línia de meta al Passeig del Mig.

Finalment, a meta, aturava el crono amb 1 hora 3 minuts i 7 segons, momentàniament era el millor temps, al llarg del matí va ser superat, tot i això, vaig acabar molt satisfet per la cursa feta i els resultats, així ho plasmen, cinquena posició del circuit, cinqué de categoria i per davant de tots els H21A. Del club només superat per el presi Narcís que, com diu ell, aquest any algún Aligot li passarà a davant, i ell que ens va picant a els que intentem atrapar-lo, però que no recorda l'última posta del Campionat de Catalunya de Relleus de fa dos anys a Gavà? hi ha coses que s'obliden, deu ser l'edat.

Resultats

http://carlesdomingo.blogspot.com