dimarts, 18 de maig de 2010

Raid del Garraf, entre el top-10 a la Copa Catalana

El passat 8 de maig va disputar-se a Vilanova i la Geltrú l'edició 2010 del raid del Garraf. Les disciplines a disputar en aquest raid eren les de patins en línia, BTT, trekking, ràpel, escalada i orientació específica. Els dies abans del raid, un nou maldecap, la noia de l'equip, l'Ester s'havia lesionat el cap de setmana anterior i a inicis de setmana no aguantava ni 5 minuts caminant, però al final, afortunadament vam formar equip amb l'Ester i en Raul.

El raid es plantejava llarg i amb un desnivell moderat, o sigui que de ben segur que seria dur i com tots, no seria fàcil arribar al final. Per poder acabar-lo amb certa "dignitat" caldria completar absolutament tot el raid, ja que a diferéncia dels que haviem fet fins ara, en aquest no hi havia ni hores de tall ni punts de control optatius, un raid clàssic que ja tocava, feia temps que no en veiem cap d'aquests!

La sortida del raid, en massa tots els equips i orientació urbana amb un mapa turístic de Vilanova i la Geltrú, per nosaltres, era una avantatge tenir una secció d'orientació, com a bons especialistes que en som, però també un inconvenient ja que no és agradable començar corrent sobre terreny dur amb una lesió incògnita que no sabíem com respondria per part de l'Ester. Així doncs, la nostra tàctica d'equip era més que clara, a un ritme més baix per anar veient com responia la lesionada i sobretot sense cometre errors d'orientació segur que ens permetria avançar equips. I així va ser, completant la primera secció al nostre ritme i sortint a la segona, aquest cop en BTT, i posant en pràctica el nostre objectiu, abans del CP 1 ja haviem atrapat a equips potents com els Hoko o els T1, amb qui vam mantenir un interessant frec a frec durant pràcticament tota la BTT, sent ells qui van guanyar en la categoria mixte. La secció de BTT ja incorporava cert desnivell de pujada, així que calia anar regulant el ritme, hidratant-se i menjant fins al primer control de canvi seriós.

La següent secció constava d'un bucle de tres seccions seguides sense assistència. Inicialment es sortia en un trekking amb una pujada infernal, per entrar en un tram preciós molt aèri i amb un paisatge fantàstic que donava unes bones vistes del Meditarràni. El trekking baixava llavors fins a remuntar el cim del Castell d'Olèrdola, on s'hi amagava una curta fita d'espeleologia en una mina abandonada que feia el trekking molt més aventurer. Un descans en el trekking, després d'unes dues hores de patejar, donava pas als patins en línia, amb una brutal ascenció per la urbanització de Canyelles d'uns 700 metres de desnivell en poc més de 4 quilòmetres! Al final de la urbanització, es tornava a les pistes i senders de terra, on s'havien de descalçar els patins, carregar-los a la motxilla i caminar fins a l'inici del ràpel, una petita conducció de descens donava pas a uns 30 metres volats amb unes vistes molt boniques sobre la costa de Vilanova i la Geltrú, al peu del ràpel, tocava tornar a remuntar un membre de l'equip, una via d'escalada que va completar satisfactòriament el nostre expert acrobàtic, en Raul. Després de les cordes, uns breus minuts de caminar donaven per acabat el bucle fort del raid i es tornava al control de pas on s'havien deixat les BTTs.

Seguidament es tornava a la BTT, amb un ràpid descens que s'encadenava amb uns llargs quilòemtres trencacames amunt i avall per la zona de Viladellops, on després de les darreres rampes de baixada s'iniciava una nova dura pujada a la Urbanització de les Amèriques, on juntament amb la posterior baixada comprenien la zona més tècnica d'orientació de tot el raid, on després de les 7 hores de carrera que ja portàvem es començaven a notar, cometent petits errors i entenent la dificultat de lectura del mapa sobre la bici després de tantes hores. Després de deixar enrera la població de Sant Pere de Ribes, el pedalar s'interrompia amb una secció d'orientació específica als voltants de l'autòdrom del Garraf, on el fet d'anar segurs orientant i veient a molts equips enganxats amb la orientació ens va motivar molt i ens va fer anar a tope, aconseguint el segon millor temps parcial de la secció i fent-nos sortir a tope cap al final del raid. La secció d'orientació, va tractar-se d'un mapa inèdit per nosaltres, potser un pel desactualitzat, però amb cert encant per el fet de disputar-se al voltant d'una instal·lació històrica com l'autòdrom del Garraf i podent disfrutar de l'espectacle de veure-hi una de les mítiques Fletxes de Plata dels anys 60 circulant amb un escàndol de motors impressionant.

La darrera secció del raid, una nova BTT fins a meta, amagava una petita trampa de sortida, la pujada a l'ermita situada sobre el Golf de Terramar, iniciant-se amb una duríssima pujada recta emporlanada on amb l'Ester vam deixar en Raul en ridícul, ell sap el perque!! de bon rotllo!! després de coronar, baixada, i uns quants quilòmetres resseguint els penyassegats de la costa del Garraf, mitjanament técnica, fins a l'entrada de Vilanova i la Geltrú. Anàvem a un ritme boníssim, orientant molt bé, sense errors i fent equip, amb ganes de tirar endavant per atrapar més equips, quan malauradament dues punxades de la bici d'en Raul ens van fer perdre temps reparant l'avaria, coses de la competició, tot i això, vam acabar adelantant a dos equips en aquesta secció, tot una fita!!

La sensació general del raid, molt positiva, vam començar a un ritme conservador, sobretot a les seccions a peu, per veure com responien els dolors però forçant el ritme a la resta de seccions i també augmentant el ritme al final de raid, fet que ens va animar molt perque veiem que les forces responien. Técnicament, tant les seccions en les que orientava en Raul, com les seccions en les que orientava jo, van sortir molt bé, sense errors grans i guanyant molt de temps gràcies a una bona navegació.


El resultat final, seguim en el top-10 de la Copa Catalana, novens amb un temps final real d'onze hores quaranta-set minuts.

Resultats
Fotografies Azimut
Fotografies Cambrils Raid Team

http://carlesdomingo.blogspot.com

dijous, 6 de maig de 2010

Copa Girona d'orientació a Hostalric, una cursa amb tristesa

El passat diumenge 2 de maig va disputar-se a Hostalric la segona prova de la Copa Girona d'Orientació. El mapa, que combinava la zona del nucli urbà i el castell amb els prats i boscos riberencs dels voltants estava en unes condicions òptimes gràcies a les humitats de les pluges dels dies abans.

Malauradament, al arribar a casa vaig assebentar-me d'una notícia de les que mai es volen rebre, l'Adrià Triquell, corredor veterà del COC, una persona de les que estimava de veritat l'esport de la orientació havia caigut fulminat per un atac de cor enmig de la cursa, una notícia molt trista, però sense cap dubte per a ell va succeir fent el que li agradava fer i enmig del bosc, aquest terreny que ens fascina a tots els orientadors, un record des d'aquest modest blog per tu Adrià i per tota la seva família.

Doncs bé, parlem de coses més alegres, o no, la meva cursa, pprrrrfffffff. No sé perque però últimament m'he posat la mania de fer les curses de menys a més, i Hostalric no va ser l'excepció, un inici horrorós, patètic. El traçat C1 s'iniciava amb la zona urbana del castell d'Hostalric, ja anava avisat, però sempre és una zona complicada, fins i tot s'havia ampliat l'escala del castell en el mapa perque sino era impossible de llegir, però en fi, les 4 primeres fites val més oblidar-les, un ritme de cursa lentíssim, no entrava en el mapa, no llegia corrent i de tot el que s'ha de fer per córrer bé orientació no feia res de res, un desastre.

Un cop passat el meu penós inici de cursa, el traçat se n'anava cap als boscos del nord del poble, a l'altre costat de la variant, boscos humits amb camps i rieres que van servir per anar-me centrant una miqueta i anar entrant en el mapa, vaig començar a atrapar corredors i anar-me trobant cómode per dirigir-me novament a la zona urbana del mapa, aquest cop sense castell, un parell de fites ràpides i entrada als boscos de ribera del sud del poble, aquí si que ja havia entrat del tot en el mapa i em sentia bé, atrapant a DE com la Marta que anava fent sempre al seu bon ritme sense parar, en Joan que va a tope entre els veterans i jo m'anava sentint bé.

A dos fites del final, la cursa es dirigia cap a la zona de la depuradora del poble, es creuava un riu amb uns quants espectadors veient els freakis corrent per l'aigua i animant, i a la penúltima tirada vaig optar per córrer per el carrer asfaltat per llegir bé el mapa, pensant que la cursa ja estava i que tot i haver començat tant malament havia anat millorant, i va ser pensant això, quan vaig comentre l'últim error del dia, i aquest si, de mega-principiant, fins i tot em fa vergonya explicar que tenint un pont al costat vaig voler creuar una riera envoltada de verd 3 per anar més recta, n'hi ha per plegar!!

Però bé, finalment a meta, cinqué i quart a HE en aquest inici de preparació per la Jukolan Viesti, poc a poc anirem progressant, però si m'atreveixo a fer aquests errors a Finlàndia no sé on m'hauran de venir a buscar!! El millor de tot, a la general de la Copa Girona pujo a la tercera posició en el meu primer any a Homes Elit, un resultat que sincerament no m'esperava aquest any, ara si, tocarà provar una Copa Catalana en aquesta categoria, a veure on puc acabar.

Resultats