dimecres, 11 de gener de 2012

Comencem l'any amb moooooolta força

Va ser únicament 4 dies després de començar el 2012, 4 dies després de poder fer oficial l'estrena amb el meu nou club d'orientació, que vaig decidir estrenar-me, fer la primera "bona suada" de l'any coincidint amb la VI Cursa Nocturna d'Orientació del Turr-Ó - I Trofeu Marek Petrivalsky al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat del Vallès.

El format de la cursa em va animar a anar-hi, la presentàven com un duel-O, és a dir, rondes de un contra un, i el que arribava primer, passava ronda, l'altre quedava eliminat, un tipus de modalitat sprint amb un mapa a escala 1:650 i amb una serie de cintes col·locades per la organització, que no es podien atravessar i que convertien el Parc de la Pollancreda en un autèntic laberint per anar d'una fita a l'altra.

La primera ronda, era lliure, sense adversari, i menys mal! en una cursa d'aquest tipus calia entrar molt i molt ràpid en el mapa, ja que si t'encantaves el teu rival podia agafar-te una avantatge considerable, proba d'això les paraules d'en Benet Totosaus, un corredor de referència, al acabar la seva primera ronda "No he entés res!", uuufffff!! Decideixo sortir tranquil per entendre el mapa, poc a poc agafant ritme i me n'adono que a la fita 4 ja estic corrent a bon ritme, el mapa correcte, i el format divertidíssim, això promet!


A segona ronda ja tothom tenia adversari, per sort encara amb alguns aparellaments amb gent poc habituada a la orientació o d'avançada edat. Em va tocar amb en Raimon Pons, que potser, per no conéixer qui era sempre et posa la por al cos. Passo ronda sense problemes, acabant de conéixer i adaptant-me al mapa.


Obrim tercera ronda i abans no me n'adono ja em ve en Dani Castellà del COB a tocar-me la moral, ens ha tocat fer l'eliminatòria junts, aquest cop si que no hi haurà bromes, ja és un corredor fet i amb experiència i tocarà apretar fort. Surt com una vala, molt ràpid, jo aporto per seguir el meu ritme i únicament m'adono al final que he arribat abans que ell, li trec potser menys d'un minut i em comenta que ha sortit massa ràpid i s'ha liat en 2 controls que li han fet perdre temps, altre cop serà, seguim endavant!


Anar-hi anant, quarta ronda, em toca amb en Jordi Calm, jo no el conec però ell fa mala cara quan el vaig a buscar per dir-li que ens ha tocat plegats, és un noi jove, se'l veu atleta, ràpid, i no orientador, però si ha arribat fins aquí no deu llegir tant malament un mapa! ja veieu, jo mateix muntant-me la pel·lícula i posant-me la pressió que no tenia... Ens donen la sortida, cada vegada em sento millor amb aquest mapa, m'hi ha adaptat molt bé i novament, arribo abans que el meu adversari, cap problema i seguim endavant.


Em sento content d'haver arribat fins aquí, tinc ganes de seguir endavant, però les esperances em defalleixen quan miro el quadre per la següent eliminatòria, m'ha tocat en Dudu, aquest si que em fundirà! Surt a tot drap, completament esprintat, un ritme que segueixo d'inici però que no em deixa llegir el mapa, no pot ser... baixo el ritme i llegeixo el mapa, com ha de ser. Al final del segon bucle, sento com la resta de corredors que estaven esperant comencen a cridar, i és perque a la fita central coincidim en Dudu i jo, marcant al mateix moment, això vol dir que ens juguem l'eliminatòria a l'últim bucle, qui primer el completi, guanya. Marco la darrera fita, i quan corro cap a meta miro als corredors que estan a la taula de descàrrega de l'SportIdent i no identifico la silueta d'en Dudu, vol dir això que estic per davant seu? vol dir això que passo eliminatòria? marco meta, em giro i veig com arribo en Dudu, m'he salvat per els pels!!! I a sobre he passat a la final!!


Última ronda, són més de les 10 del vespre i el fred ja apreta fort. Toca córrer la final contra en Juli Serrat, de la UE Vic, i com us podeu imaginar, a aquestes alçades ja no hi haurà errors permesos, únicament serà el més ràpid qui guanyi. Sortim els dos ràpids, al mateix ritme llegint mapa per no cometre errors, ens trobem que la primera fita està mal representada en el mapa ja que està dibuixada al costat contrari de la cinta respecte a com està a la realitat, ens n'adonem ràpid, ja que els corredors que ens precedien, en Vicenç Clarena i l'Enric Dedeu estan parats in-situ pensant que fer. Afortunadament, reacciono ràpid, crec que el primer dels quatre i dexideixo donar la volta a la cinta per marcar, estic segur de que es tracta d'un error del mapa i que és la fita que hem de marcar. Aquesta rapidesa em permet guanyar uns segons que valen molt, valen un turr-Ó, per mantenir aquest avantatge i superar a l'eliminatòria final en Juli que arriba, a pocs segons a marcar la meta.



Així doncs, amb l'estrena del nou Club, el Go-Xtrem, a qui estic molt agrait per haver confiat des del primer moment amb les meves possibilitats, amb les meves ganes de córrer tant com es pugui, apostant per totes les modalitats de la orientació i no només la orientació a peu, aconsegueixo obrir l'any amb una victòria a la Lliga Nocturna, un bon inici de temporada, esperant que aquesta no sigui la única!