diumenge, 4 de maig del 2008

Qui són els universitaris de ferro?

I com de ben feta és la frase de que es queda a casa el que és de casa que, aquest cap de setmana del 2 i 3 de maig, el Servei d'Esports de la Universitat de Girona juntament amb els Aligots han organitzat el Campionat de Catalunya Universitari de Raids d'Aventura a Banyoles, sota la organització tècnica de l'Albert Roca. Tres equips i mig representant a la UdG es presentaven a la línia de sortida, l'equip UdG-1 format per en Carles Domingo i en Lluís Mas, l'equip UdG-2 format per en Kim Roca i en Marc Masó, i l'equip mixte de la UdG-UOC format per en Raúl Comino i en Dídac Bosch, eren els 6 Aligots presents a la línia de sortida.

El raid va començar amb una etapa pròleg el divendres a la nit amb sortida i arribada a la casa de colònies El Vilar i que combinava la BTT i la cursa a peu. Des de sortida amb la BTT l'equip d'en Carles i en Lluís van sortir a per totes i van imposar un ritme que només un equip "lapa" de la UdL va seguir, marcant una balissa a la platgeta de la casa de fusta i una a l'ermita de Santa Maria de Porqueres, tornant a la casa de colònies i sortint a peu fins a marcar una balissa a la Font Pudosa i un dels miradors de l'estany. L'equip UdG-1 va completar el recorregut amb un temps de 32 minuts, enganxat a darrera per un equip de la UdL que s'havia dedicat a guardar el mapa a la motxilla i seguir els dos raiders de l'UdG-1. L'equip UdG-2 van ser els 4rts classificats i el combinat UdG-UOC cinquens.

El dissabte al matí, es sortia seguint l'ordre d'arribada del divendres. Així que, a les 8 del matí, des del club natació Banyoles l'equip UdG-1 va ser el primer de sortir cap a una secció de BTT de prop de 40 quilòmetres i amb un desnivell de 1200 metres. Cada minut anava sortint un equip a la caça del següent en direcció a la carretera de Pujarnol fins a buscar un coll entre muntanyes, primer punt de control de l'etapa i baixar cap a l'ermita de Biert, a tocar de Canet d'Adri, a partir d'aquí, els equips 1 i 2 de la UdG, tenien les coses més que fàcils, ja que en Lluís Mas i en Kim Roca, residents a la zona de la vall del Llèmena, eren bons coneixedors del terreny. A partir de Biert, segon punt de control, començava l'ascenció fins al santuari de Rocacorba, punt més alt de la competició, per iniciar un vertiginós descens fins a Pujarnol i tornant a pujar a l'ermita de Sant Patllari, amb revisió de material per part de l'Oscar inclosa. Un cop a Sant Patllari ja només quedava baixada fins a Banyoles. En la primera secció les posicions ja es van anar definint, el segon i tercer equips del dia anterior havien desaparegut del mapa, i el millor temps s'el va endur l'equip UdG-1, seguint a pocs minuts per l'UdG-2 i a més d'una hora de l'equip combinat UdG-UOC, però res estava clar, quedava encara molta cursa.

En la següent secció, els equips van haver d'afrontar un trekking d'uns 10 quilòmetres i 7 punts de control repartits per els turons que separen el Pla de l'Estany i la Garrotxa. Tot va rutllar per els equips fins les 3 primeres balisses, però a partir d'aquí, quan començava el desnivell, la orientació es va tornar molt tècnica i els equips navegaven perduts per el mig del bosc sense rumb ni destí intentant trobar corriols per arribar al cim dels turons. El bosc era del tipus verd 3 (i perque no existeix verd 4), prova d'això és que no us heu de perdre les fotos de l'estat de les cames d'en Carles. Tots els equips van fer el que vulgarment diem "pillar catxo", l'equip UdG-1, desesperat atravessant bardisses per poder avançar, l'equip UdG-2 sentint veus al mig del bosc i trucant a la organització per telèfon, i els pillus de l'UdG-UOC, amb una orientació impecable d'en Raúl van clavar el corriol de pujada i van arribar a marcat la balissa del cim juntament amb l'equip UdG-1, així doncs, havien avançat a l'equip UdG-2 i havien recuperat l'hora perduda en la primera secció de BTT. A partir d'equip els equips UdG-1, que pensava ja haver perdut la carrera per complert, i l'equip UdG-UOC, que es pensava que anaven en quarta-tercera posició, van plantar-se a la transició junts, després de gairebé 5 hores de carrera. L'equip UdG-2 va anar perdent minuts respecte els dos de davant, però van rebre una injecció de moral quan a la transició s'els va comunicar que el podi era seu ja que cap més equip, a part dels 3 equips d'Aligots UdG/UOC, havien aconseguit completar el trekking.

La següent secció, va portar l'esport rei de Banyoles als equips, es tractava d'una secció de caiac de 4 quilòmetres amb 4 punts de control que portava als equips de punta a punta de l'estany. Els temps no van marcar grans diferències, però gràcies a unes transicions d'entrada i sortida de la secció més ràpides de l'equip UdG-1 respecte al combinat UdG-UOC, els va permetre arribar al final del caiac amb uns minuts molt valuosos d'avantatge.

A la següent secció, es tornava a pujar a la bicicleta, i els equips es dirigien cap a Miànegues on els Aligots havien muntat una prova de BTT-O. El millor temps de la secció se'l va endur un cop més l'equip UdG-1, aquest cop, seguit a un sol minut per l'equip UdG-2, i tercers l'equip UdG-UOC. En aquesta secció es va demostrar el bon domini dels Aligots en la BTT-O, ja que van treure una minutada a la resta d'equips en una secció relativament curta. Acabada la visita a Miànegues, tocava tornar cap al Club Natació Banyoles, on es donava sortida a la darrera secció del raid, una orientació específica de 15 balisses amb el mapa de l'Estany, que continuava en el seu final amb una orientació urbana de punta a punta de la ciutat de Banyoles (mai ens haguéssim pensat que Banyoles fos tant gran). L'equip UdG-1 va finalitzar la orientació a l'estany amb un ritme molt ràpid, avantatjant amb més de 10 minuts l'equip UdG-UOC amb qui es disputava el graó més alt del podi. Aquest fet els va permetre afrontar la orientació urbana a un ritme més tranquil, ja que després de més de 9 hores de carrera, les forces ja anaven justes.

Així doncs, sobre les 17:30 hores, l'equip UdG-1, format per en Carles Domingo i en Lluís Mas arribaven per darrera vegada al Club Natació Banyoles per proclamar-se nous Campions de Catalunya Universitaris de Raids d'Aventura, i al cap d'uns 13 minuts, arribava el segon classificat, l'equip UdG-UOC format per en Raúl Comino i en Didac Bosch, com a subcampions de l'especialitat. L'estona anava passant, i al cap d'una hora i mitja arribava l'equip UdG-2 completant així un podi absolut format íntegrament per Aligots i dos equips i mig de la Universitat de Girona demostrant qui som i com som la gent d'aquí. Els tres equips van ser els únics que van completar tot el raid enter, ja que la resta d'equips van arribar a meta havent-se saltat algun punt de control i tots després de l'arribada dels equips del podi, així que, quina repassada!

Trofeu Caixa Girona a Tossa de Mar

El passat 1 de maig va disputar-se una nova prova del Trofeu Caixa de Girona a Tossa de Mar, amb un circuit seguint la tònica dels darrers anys, dues pujades llargues i un seguit de corriols tècnics de pujada i baixada amb molta sorra. La cursa va sortir ràpida com sempre, i les alarmes es van encendre quan només d'arrencar la transmissió va començar a fallar per complet, la cadena no feia més que saltar dels pinyons i era impossible pedalar. A l'inici de la primera pujada, a 400 metres de la sortida vaig quedar-me parat enmig del circuit, i sort que la meva assistència ràpida en carrera, el meu pare, em va canviar la roda per poder continuar. La transmissió no acabava d'anar fina, però em permetia pedalar, i per davant tot el gruix de corredors a qui havia d'adelantar per guanyar posicions.

Finalment, la remuntada va ser mitjanament possible i vaig entrar el nové, un bon resultat entre els 10 primers que, al trobar-nos a l'equador del campionat, em permet tornar al liderat després de 5 carreres. La cursa ser guanyada novament per l'Edu Hernández, que el van acompanyar en el podi, l'amic Kim Roca, després d'una molt bona constància per part seva, que ja és tercer a la general, i per Javier Gómez.

dimarts, 22 d’abril del 2008

Reprenent el Caixa Girona

Tornant de nou al Caixa Girona de BTT després d'haver-me saltat la tercera cursa de Sant Joan les Fonts, les sensacions van ser bones. El circuit es presentava més suau que altres ocasions per ser a Cassà, però també un pel més llarg per volta. El traçat va ser gairebé del tot ciclable malgrat les pluges caigudes durant la setmana.


La cursa va sortir molt ràpida, amb un munt de rivals per davant (en Kim ha calculat que vaig sortir sobre el 12é de la categoria). Ja de sortida, l'especialista en descens de Medina Llagostera David Welch, guanyador de la darrera cursa, va anar-se'n uns metres, completament controlables. Jo em vaig dedicar a progressar fins a col·locar-me tercer, just darrera d'en Joan Nicolas (Massegur) que portava un bon ritme. A mitjans de la primera pujada, imposant un grau més de duresa en Nicolas es va quedar enrera i vaig dedicar-me a perseguir en David, però poc abans d'acabar la primera volta va passar l'Edu Hernàndez com una bala venint des de darrera i sense haver-lo ni vist, quines cames porta després de les vacances a l'Atles amb bici el tiu!

A partir de la segona volta la tàctica va ser caçar en David i passar-lo abans de la primera baixada, que era on més se n'anava, mantenir-lo a roda baixant i deixar-lo pujant abans d'arribar a les Miloques, a partir d'aquí a tope perquè no m'atrapés i poder arribar segon a meta darrera l'Edu i per davant d'en David. Els tres primers vam estar separats per menys de 2 minuts, però el quart, en Joan Nicolas ja va arribar a 5:56, i en Quim el cinqué a 7:07!

I ara fins la propera l'1 de maig a Tossa!

Un parèntesi involuntari...

Després del parèntesi fet en el meu blog per qüestions de feina que m'han mantingut molt ocupat tornem a la càrrega amb més actualitat i més resums de les competicions.

Durant aquest dies, el blog ha estat aturat, però no les meves cames! a destacar entre totes les competicions... doncs el Campeonato de España de Orientación 2008 de Calasparra (Múrcia), amb 3 competicions en 3 dies, 5é a la llarga, 22é als relleus i per oblidar la mitja. Una nova medalla en el Campionat de Catalunya Universitari de BTT, aquest cop la que faltava, la plata, i ja en van 4 aquest any! l'Open d'Espanya de BTT a Sant Gregori, acabant 14é a la cursa sènior...

En fi, seguim a tope, i ara també en el blog.

dimarts, 25 de març del 2008

Continuant a davant


La segona prova del Trofeu Caixa de Girona va disputar-se el passat dia 16 de març a Sant Feliu de Guíxols. Sobre un circuit bastant calcat al d'anteriors edicions, uns núvols amenaçadors de pluja marcaven la sortida però es van esvair durant els primers compassos de la cursa.

La sortida, ràpida i nerviosa com sempre no va enganxar-me desprevingut i tenia clar que la roda a seguir era, en aquesta cursa, la de l'Edu Hernàndez, corria a casa i ja havia mostrat bones maneres a Toroella, així que s'havia de vigilar. I així va ser, de sortida va marcar un ritme molt fort que vaig poder seguir. Els dos vam obrir un forat bastant gran de seguida, i en Quim intentava seguir-nos uns 20 segons darrera nostre. A la primera pujada tècnica vaig passar a l'Edu per veure com seguia, i es va enganxar a la meva roda com una lapa, la cosa pintava complicada. A mitja primera volta em va posar uns metres enmig que no vaig poder recuperar i va anar-se'n uns 15 segons davant mantenint la distància. I a mitja segona volta va saltar la sorpresa, una punxada inesperada va deixar a l'Edu fóra d'una cursa que tenia controlada, va ser una llàstima.

La meta estava a pocs quilòmetres que van passar ràpid sense cap sobresalt, el forat de corredors estava definit i en segona posició rodava en Quim intentant mantenir una diferència que encara no estava consolidada amb en David Puigdevall i en Javier Gomez que rodaven junts. Al final, 2 de 2 en el Caixa Girona i doblet de l'equip amb en Quim segon.

dimecres, 12 de març del 2008

Un cap de setmana rodó

El passat 9 de març va iniciar-se a Torroella de Montgrí una nova edició del Trofeu Caixa Girona de BTT. Sobre un rapidíssim circuit de 8.5 quilòmetres per la falda del Castell del Montgrí, cada volta incorporava dues llargues pujades gairebé seguides que no deixaven descans als corredors per afrontar després un constant pujar i baixar fins a la línia d'arribada.

Per completar un gran cap de setmana, la victòria i el liderat de la categoria se la va endur en Carles Domingo. Aquí tenim el seu anàlisi de la cursa: "Sabia que havia de sortir ràpid, ja que la primera de les pujades dures estava només de començar, i després ja entravem al corriol on era gairebé impossible adelantar. Hem sortir rapidíssims i de seguida en Javier Gomez, motivat per córrer a casa, ha tirat endavant, i jo m'he enganxat a la seva roda. A la pujada d'asfalt he vist que podia anar una mica més que ell, i he decidit passar-lo i posar el meu ritme, l'he desanganxat de roda i he col·locat 5 o 6 corredors enmig, però cada cop que em girava el veia, estava pocs segons darrera meu. Al acabar la primera volta, he enganxat la roda de la Cristina Mascarreras, la primera fèmina, i m'ha portat a bon ritme fins al peu de la segona pujada dura de la segona volta, allà se n'ha anat, i al girar-me ja no he vist en Gomez, fins a meta he anat més tranquil, però sense adormir-me ja que no tenia cap referència d'on anava el segon. Les cames ja no responien gaire per l'esforç dels dos dies, però al final he arribat sol a meta que és el que importava".

En Quim no ha tingut una cursa tant bona, i al iniciar la segona volta ha tingut un defalliment impressionant i ha perdut un bon grpat de minuts i posicions. A la pròxima de ben segur que anirà millor!

I a la tarda més...


Després de la jornada matinal, a la tarda es va disputar el Campionat de Catalunya Universitari de BTT-Orientació, sota la mateixa organització, el mateix marc, el mateix mapa, i una cursa linial de 9.5 km i 23 balisses traçat per en Carles Ferrer.


Les bones maneres dels Aligots en aquesta especialitat es van deixar veure constantment. L'actual líder de la Copa Catalana de BTT-O, l'Albert Roca va ser el primer en prendre la sortida puntualment a les 16:00, fent un únic error a la balissa 17 i emportant-se la major part dels splits de la jornada. Dotze minuts més tard va prendre la sortida el segon especialista d'Aligots en BTT-O, en Carles Domingo, cometent molt pocs errors i lluitant fins al final amb l'Albert per l'or del campionat. A les 16:16 va sortir el tercer Aligot, en Quim Roca, fent palesa la seva constància i cometent algun petit error de traçada en les zones urbanes del circuit. Dos minuts després va sortir en Dídac Bosch, mantenint-se en la seva tònica de la BTT-O i cometent algún error, però cada dia millorant. A les 16:30 va prendre la sortida en Marc Masó, un altre bon especialista en BTT-O que va fer una molt bona cursa, cometent dos únics errors però molt constant a la resta. Finalment, en Lluís Mas es va apuntar a la batalla amb les ganes que li són habituals i marcant molt bons temps durant tota la cursa amb molt pocs errors.


Ja en el control d'arribada els dos primers en arribar van ser l'Albert Roca i en Carles Domingo, ells havien estat els clars dominadors de la cursa, i finalment només 5 segons els van separar a la classificació, 43:50 per en Carles i 43:55 per l'Albert, empat tècnic. Poc després arribava en Marc Masó (52:18) per completar un podi íntegra de corredors de la UdG i d'Aligots, quart ho va fer un sorprenent Lluís Mas (54:24) encapçalant un grup de corredors amb unes bicicletes bastant més lleugeres que la seva. La resta d'Aligots, en Quim Roca 6é i en Dídac Bosch 9é.