dijous, 25 de desembre del 2008

El final de festa amb els Relleus-O


El diumenge 21 de desembre va disputar-se a Gavamar el final de festa de la temporada orientaire amb el Campionat de Catalunya de Relleus sobre una mapa, creat per a l'ocasió per en Tommi Tölkkö de la Pineda de Gavà. La setmana abans vam portar a cap una profunda anàlisi de la zona, la màxima incògnita de la cursa, i vam poder apreciar una zona urbana ben parcel·lada amb els carrers de Gavamar, i un cop creuada l'autopista per el pas únic del que la organització informava, zona de bosc mediterrani penetrable amb camps de conreu i caminets.

L'equip ideal i compensat, amb en Toni Roca i l'Amadeu, restàvem a l'ombra del primer equip del club format per l'Albert Roca, en Kel i en Narcís. El nostre ordre de sortida seria, el primer relleu i la sortida per en Toni, la segona posta per l'Amadeu adormit per haver estat de festa tota la nit, i la última posta per mi. En Toni se les hauria de veure de sortida amb l'Albert Roca, i va superar el test amb una excel·lent nota, ja que un corredor ràpid com l'Albert només li va treure 10 segons, donant els respectius relleus a en Kel i l'Amadeu. Aquí el company d'equip es va enganxar els dits i en Kel li va treure una avantatge propera als 6 minuts, però res era impossible.

L'Amadeu completava la seva posta i em passava el relleu amb un cop tant fort que gairebé em fa saltar la brúixola de la mà!! escoltant els consells dels que ja havien corregut, era qüestió d'agafar el mapa i començar a córrer carrer avall, la primera fita estava lluny i hi havia temps de situar el mapa i orientar. Començant a córrer a bon ritme, abans de la primera ja havia avançat a dos corredors que ens precedien, la cosa rutllava, després de la 1, el pas obligat sobre l'autopista, des de dalt, situo la 2 i la intueixo al costat d'una balla surto cap a la 3 amb rumb nord-oest fins al canal de reg, clavada, la 4 trobo l'element de parada, el camí just després de la fita, em giro i està darrera, seguint el camí creuant el camp prohibit i prenent un altre camí a la dreta em porta a la 5, un camp ben segat amaga la 6 al fons, rumb oest cap a la 7 creuant 2 camins i un corriol, pam! tota l'estona veient corredors amunt i avall dels que no et pots refiar, primer perquè no saps quina balissa van a picar i segon perquè potser estan fent el recorregut de tornada ja!! uffff, quins nervis, enllaçant bones traçades arribo a la 16, on el recorregut ja es linealitza i s'encarrila cap a creuar l'autopista i tornar cap a Gavamar, miro enrera i veig un grup de 4 corredors que entren al bosc quan jo en surto, entre ells, l'equip líder en homes veterans que havien sortit a la darrera posta 3 minuts per davant amb un bon orientador com en Furni, la cosa rutlla i recuperem temps!! encarrilo cap a la platja per picar la 23, 24 i 25, petits problemes de distàncies a la 23, m'aturo pocs metres abans pensant que ja hi sóc, aixeco la vista del mapa i la veig més enllà, problema resolt, arriba la última gran tirada 25-26 i 26-27, parlant amb l'Albert deia que per la platja era més ràpid però més físic, li farem cas i línia recta per la platja, no cal mirar el mapa, camí a la 26 la sorra pesa a les cames, penso que he traçat malament perquè pels carrers es córrer més ràpid, veig la 26 a 50 metres i ningú picant, potser l'equip de veterans que m'anava a darrera ja l'ha picat, m'acosto, pico, miro el carrer i veig en Furni acostant-se tot just, realment per la platja és més ràpid!! però esgota!! camí de la 27 donant-ho tot la sorra!! pico abans que Grions, 28 a la vista i l'arc de meta també! pico la última, sento algú que crida el meu nom, control d'arribada i piiiiiip!! final. Resulta que en Narcís no ha tingut una bona posta i li hem recuperat més de 3 minuts quedant-nos just darrera seu a la classificació!!! ale ale!!! una miqueta més i els atrapem!!

Bona cursa de tot l'equip, al final novens, entre els 10 primers que és el que volíem!!


Acabada la cursa, tota l'expedició cap a Gavà al dinar de cloenda de la temporada, em toca recollir un premi, tercer a la general de la Copa Catalana de BTT-O, vulguis que no, sempre agrada i fa il·lusió. L'any que ve, més mapes i més brúixola!!

dilluns, 15 de desembre del 2008

Noct-Orientation 2008, una nova experiència nocturna

El passat dia 13 de desembre va disputar-se una nova edició de la Noct-Orientation Silvanight 2008 a la vila nord-francesa d'Antony, un raid-orientació per equips de 4 persones, que té com a màximes dificultats la distància, al voltant de 60 km, i la foscor de la nit.

A última hora del dijous vaig rebre una trucada, el meu missatge al forum de la cursa havia servit i un equip buscava un corredor per poder competir, jo vaig ser el quart corredor de l'equip SVA Évry Aventure, juntament amb en Christophe, l'Olivier i en Yann. El dia de la cursa, els vaig conéixer per primera vegada, va resultar que jo era l'expert orientador de l'equip i que em tocava orientar durant tota la cursa, així no m'adormiria!!!

A les 18:30 un autobus va transportar a tots els corredors des de l'estadi d'Antony fins al lloc de la sortida, en aquell moment secret, que va resultar ser el club hípic de Vaucresson, on dies enrera hi havia corregut una régional. A la sortida 16 equips utlimaven el funcionament dels frontals i passavem la fred com podiem, saltant, corrent,... A les 20:00 sortida en massa, un trail balissat de 1.2 km fins arribar a la sortida real, recollir el mapa, el de Foret Dominiale de Fausses Reposes però sense controls, l'agafa amb en Yann que, juntament amb en Christophe marquen els punts de control i m'el passen, ara em toca a mi, recorregut score, escullo atacar la primera i correm cap alla, clavada, la segona, a l'angle d'una rasa, arribem a l'angle i res de res, buscant buscant, fita mal marcada en el mapa, la resituem i la clavem, tercera en una valla, on me l'han marcat no hi ha cap valla, però insisteixen que és allà, hi anem i res, fita mal marcada, i a la següent igual... parem i resituem totes les balisses, a veure si ara la cosa surt millor, i així és, recorregut sense problemes, però el temps se'ns tira a sobre per entrar al tall horari del P01, però arribem al poble de le Martinière amb un coixí de 3 minuts.

Per la segona secció ens donen un mapa cartogràfic IGN, només hem de picar una balisa i arribar al P02, però només 15 minuts per fer-ho i aconseguim arribar just a temps al tall horari, em sembla que ens van sobrar 35 segons, uuufff!!

Secció 3, mapa IOF de nou de Chene dens Missions, a escala 1/15000 en A4 super extens, complicadíssim veure els mil camins que hi ha enmig de la nit, però es fa el que es pot i la cosa surt prou bé, només un petit error al haver de passar per un pas obligat sota l'autopista que no veig a l'hora d'escullir el recorregut, però que es rectifica ràpid, continuem, problemes a la sisena fita, ja que ens trobem amb una zona amb molt treball forestal i el mapa no està actualitzat, perdem les referències però resolem el problema. En Yann porta el control dels talls, falten 30 minuts per entrar al P04 i encara queda un bon tros, decidim retallar i deixar unes quantes fites per arribar a temps, l'Olivier comença a anar tocat físicament, entre tots l'ajudem a arribar i arribem a Viroflay (P03) just a temps altra cop, però ara amb 5 balisses sense haver marcat.

Nova secció i nou mapa, IGN cartogràfic des de Viroflay fins a Porchefontaine per el Bois du Pont Colbert, 3 balisses, de les que en deixem 2 perque l'Olivier recuperi una miqueta i podem fer la secció caminant, el resultat bo, arribem a Porchefontaine (P04) dins el temps i amb un estat físic millor.

La secció 4, causa estralls sense saber-ho, és la combinació de 2 mapes, un IOF de Bois des Gonards i un IGN del Bois de l'Homme Mort (i tant mort), arribem al final del primer mapa pensant que el P05 està al acabar, sense consultar el mapa IGN, just a temps, i resulta que el P05 estava encara a uns 8 km, igual que nosaltres, un grapat d'equips comencem a córrer desesperats a les 4 del matí per una carretera asfaltada, passant els punts de control que hi ha al voltant, que ens portarà fins al P05 fins al poble de Bievres. Els pocs noctàmvuls que circulen a aquestes hores per la carretera queden bastant sorpresos de veure una imatge tant bonica com aquella, una llarga fila de frontals movent-se enmig de la nit, els hi alegrem el viatge. Com ja era d'esperar, no arribem al tall horari de la P05, per tant estem penalitzats amb temps però podem entrar a la següent secció.

De nou mapa IOF del Bois de Verrières, bosc completament blanc, amb una boira super-espessa a altes hores de la matinada que en prou feines et deixa contar els caminets que queden a banda i banda, una orientació molt tècnica que obliga a posar els 5 sentits en el mapa, me n'adono que amb el frontal apagat les coses es veuen més clares, ja que la llum no és reflexada per la boira, aconsello a tots apagar-los i només l'obro jo de tant en tant per consultar el mapa, ens anem trobant equips que es sorprenen de veure'ns sense frontal, però s'afegeixen a la moda, la secció es converteix en tètrica, boira, foscor, bosc i grupets de senglars humans saltant entre les branques caigudes dels arbres, realment, era fantasmagòric... però un espectacle!! Arribem al P06 passant per un lloc que en diuen la taula dels druides, un monument megalític sobre un turó i un prat verd immens a davant, resulta que en el bosc a més hi havia hagut bruixes? sort que no me n'havia enterat abans, sinó em cago de por!!!

P06 a l'entrada del poble d'Antony de nou, i això vol dir, última secció de la cursa, una orientació mig urbana, mig forestal per un parc verd ràpida que no permet errades, es pot guanyar temps i decidim sortir a tope, avancem alguns equips, però no sabem si ens porten molta avantatge, poca, o ens van per darrera, i mai ho sabrem...

Després de prop de 10 hores corrent, arribem a l'estadi d'Antony a les 5:45 del matí, el GPS d'en Yann indica que hem corregut 56 km!! uuufffff, noto molt dolor els peus, han estat 10 hores en remull amb fang i humitat, quan arribo la dutxa, l'espectacle és sorprenent, els meus peus són completament blancs, però no són els únics, la majoria els teu igual de xungos que jo!! Després d'una excelent dutxa calenta, bé una exquisita sopa calenta amb formatge brie típicament francès, a la classificació, hem acabat sisens!!! tots més que contents i jo més per haver trobat un equip amb tant bon feeling com aquest.

A les 7 agafo el tren de tronar a casa, i a les 8 em poso a dormir, quines hores!!

Ja som subcampions, però amb regust de campions, de la Copa Catalana de BTT-O


El passat 23 de novembre va tancar-se una nova edició de la Copa Catalana de BTT-Orientació amb la cursa de Gaià organitzada per els Xinos. Un bon éxit en la convocatòria del club va aportar 11 tarongetes i tarongets, estrenant un flamant culotte a la línia de sortida. Hi havia moltes coses a defensar, moltes coses a guanyar i algunes per perdre.

La gran batalla es centrava a la categoria senior, amb 3 Aligots entre els 4 primers de la general. El primer a sortir en Toni Roca, el 4rt, seguit a pocs minuts d'en Carlitus, el 3er, i després l'Albert Roca, que acabava de perdre el liderat a la penúltima prova per culpa d'una lesió, i el millor de tot, en David Tarrés, actual líder, sortia entre en Carlitus i l'Albert, o sigui, marcatge i control total a en David. No hem d'oblidar els altres tres Aligots seniors de la prova, en Raul que va acabar en una molt bona 13ena posició, demostrant les seves dots d'orientació i fent una cursa perfecta técnicament parlant, el presi Narcis que va patir el que ell ja esperava amb el desnivell de la prova i acabant el 17, i en Joan Barcons marcant un error en targeta dels que serveixen per aprendre i de ben segur que més endavant el veiem pedalar entre els primers. I tornem a davant... balissa 2, error de principiant per en Carlitus i en David Tarrés l'atrapa, intentant no perdre roda i seguint sempre el mapa (res de seguir el que faci l'altre, això és de cobards!!!) atrapen en Toni a la tirada 5-6, ja en són 3, i a la tirada 6-7 arriba com una moto l'Albert, ja està el grup fet!! a partir d'aquí, una cursa per disfrutar de valent, els 4 prenent decisions de traçat diferents i arribat a picar la fita al mateix moment, si podeu repasseu el Routegadget (a dia d'avui només es pot fer la comparativa David-Carlitus), desactiveu la sortida en massa, i creieu-me, és dels millors que he vist mai, emocionantíssim fins a la fita 10, on en Carlitus comet un altre error de principiant, en Toni fa una elecció menys òptima i queden sols a davant el grupet Albert-David, que es manté fins a la tirada 12-13, on en David elegeix una traçada més lenta i l'Albert aprofita per quedar-se sol a davant i emportar-se amb autoritat la darrera BTT-O de la temporada. A la tirada 14-15 en Carlitus torna a doblar en Toni, que ja porta la reserva encesa i va a ritme diesel, finalment en Carlitus 7é i en Toni 10é.

A la cursa de veterans, 2 Aligots a la sortida per intentar ajudar al club i esgarrapar aquests punts que els Grions sempre ens treien a la categoria. En Carles Ferrer va acabar 7é, fent la cursa a un bon ritme i amb poques errades com ell sap fer, i en Pepe, l'estrella d'última hora, acabant 9é i entrebancant-se en alguna que d'altre fita, però ja ho sabem, de tot se n'aprén!!

I ja passant als Opens llargs, una Aligota i un Aligot, un esplendorós Amadeu estrenant portamapes va arribar a liderar la classificació durant una bona estona després d'una molt bona cursa, al final 6é, i una riallera Lupita, aprenent a orientar mentre es pedala i passant-s'ho d'allò més bé a la cursa, clar que si com ha de ser!! error en targeta però començant a fer por per a un futur no tant llunyà.

I finalment en Open curt, l'Imma, passant-s'ho també d'allò més bé amb el grupet d'amics i aprenent de la orientació, pas a pas i poc a poc s'arriba lluny, diem tots que si!!

I per fi, a dia d'avui, ja s'han publicat les classificacions generals finals. Tot i la victoria, l'Albert es manté segon a seniors, i només a 2 puntets del liderat, per només 2 tristos punts!!!! i acabant de competar el podi en Carlitus, 3er senior de la temporada!! podi en senior 66% Aligot, així es fa!! ah!! i no oblidem en Toni que ha acabat 4rt, llàstima de no tenir el podi complert!!

I el millor de tot, per equips, ja podem dir que TOTS els Aligots som subcampions de Catalunya, en una darrera cursa on ens feien patir moltíssim els UE Vic que teníem a darrera i els Grions que teníem per davant, els hem superat a tots de carrer!! marcant un 2on lloc al parcial de la cursa, ens afiancem al 2on graó del podia poc menys de 30 punts dels Grions (1ers) i 7 punts per davant dels UE Vic, així es fan les coses!!!

I ja ho veieu, ja som subcampions, però amb regust de campions, perque som grans, moooooooooolt grans!!!

O-Castor, la ultra-llarga francesa per excel·lència


El passat diumenge 16 de novembre va disputar-se a Essarts le Roi la 7ena edició de l'O-Castor, una de les curses d'ultra-llarga distància més prestigioses del nord de França, les xifres ho certifiquen, més de 800 corredors a la sortida d'una cursa de prop de 30 km de distància.

A les 10 del matí, es va donar la sortida a la cursa enmig de la humitat característica d'aquests darrers dies, dins el pilot, un Aligot i mig s'obrien pas entre els corredors, i diem un i mig perque hi havia en Carlitus, dorsal 772 del circuit A, i la Hanka, dorsal 652 del circuit B. La sortida rapidíssima, 200 metres fins a sortir del bosc, corba a l'esquerra i afrontar una llarga recta d'asfalt de prop de 1.5km on cada 300 metres hi havia una posta de mapes que s'havia de recullir. Els mapes de l'A els últims de tots, es fa etern abans no el recullo. Comencem bé la cursa, un petit trenet em porta cap a la primera, piiip, a la segona em menjo més desnivell del que toca i em passo de llarg, les següents ben encadenades i sense errors. Segons la organització el temps mig per participant estarà sobre les 3 hores 40, faig els meus càlculs, 30 balisses, passo la 10 amb 1 hora 6 minuts, estic a la mitja, això és bó!!!

A partir de la 15 formem un grupet amb un corredor de COLE, un de YV-O i l'equip líder en parelles mixtes, anem picant un darrera l'altre, piiip piiip, entrem en una nova zona del mapa, al voltant d'un estany alimentat per dos salts d'aigua, a la vora una casa de fusta amb un petit embarcador, sembla que estigui l paradís, gairebé que preferiria asseure'm a la roca que amaga la 18 a admirar el paisatge, però no!! s'ha de continuar, per davant un bucle de 6 fites amagades enmig d'un blanc atapait d'un laberint de rases que amaguen les teles taronges i blanques que tant costen de trobar, orientació en estat pur, 6 fites seguides a rumb!!! i això que no en sabia l'any passat!! a base de pals tot s'aprén!! Passo la 20 amb 2 hores 15 minuts, contino dins la mitja però per davant venen tirades llargues, però de moment cap a la 24, entrem a la vall d'un rierot que ha transformat tota la part central del mapa amb uns aiguamolls plens de corriols a dreta i esquerra que amb un mapa 1/15000 i corrent muntanya avall no hi ha Déu que els vegi i encara menys contar-los!! passem la situació com bonament puc, sortim dels aiguamolls cap a la 27, piiip, la 28 piiiip, i arribo a la recta on abans havia recullit els mapes, en aquest moment 3 hores 25 de carrera, per davant una recta inacabable d'asfalt, i per acabar, l'últim regalet de la cursa, un bosquet blanc, pintat fins a l'últim milimetre de microrrelleu marró, depressions, forats, basses d'aigua, monticles, i 3 balisses més per trobar, el problema, estic reventat, és la part més técnica de la cursa, i a sobre, en un espai super-reduit, hi ha balisses d'altres circuit, és a dir, molt de compte amb quina piquem, però bé, amb 3 hores 44 minuts, passant una miqueta la mitja, arribo a meta, finalment un Aligot el 24 del circuit èlit sobre 150 corredors, excel·lent!! però hi ha més bones notícies a l'arribar a la dutxa!! l'aigua és freda!!! noooooooo, la Hanka ha guanyat el circuit B, i com la vau deixar escapar d'Aligots?? es ben bé, que no és just el món!!!!

dijous, 5 de juny del 2008

Els premis que fan il·lusió




Un any més, el Servei d'Esports de la Universitat de Girona, ha celebrat avui l'entrega anual de premis a les competicions universitàries del curs 2007-2008. Una festa a la que ja fa anys que vaig i cada any recollim una cosa o altra, però enguany ha sigut especial, sense cap dubte, la millor. Primer de tot ha tocat recollir el guardó de sots-campió de la UdG en BTT, juntament amb en Quim que feia d'Enric, després, ha tocat el premi com a Campió de la UdG de BTT-O juntament amb l'Albert Roca, seguit per el d'orientació a peu amb la mateixa companyia. Fins aquí era l'esperat, el millor estava per arribar.

La part final del lliurement ha servit per fer un nou reconeixement, el premi d'honor al millor esportista de la Universitat de Girona de l'any que ha vingut cap a casa, en reconeixement als resultats en els Campionats de Catalunya Universitaris d'enguany, que s'han comptat per medalles, bronze en duatló, bronze en orientació, or en BTT-orientació, plata en BTT i or en raids d'aventura, juntament amb la 19ena posició al Campionat d'Espanya Universitari d'orientació. Aquest és un premi molt especial que reconeix l'esforç de tot un any d'entrenament i preparació, sincerament, és un premi que cada any, a la festa de l'esport, em feia pensar que em faria il·lusió que me'l donessin a mi i finalment ha arribat.

Rebre un premi d'aquest tipus, personalment m'ha fet molta il·lusió, i fa pensar que la feina de tot l'any entrenant i sacrificant hores no han estat perque si. Tots els bons resultats que m'han fet obtenir-lo no haguèssin estat possibles, o probablement molt més complicat d'obtenir, sense les organitzacions del Club Ciclista Sant Gregori - El Llèmena en el BTT, i els Aligots amb les orientacions i el raid d'aventura, i sense oblidar-me de la gran feina del Servei d'Esports amb la seva col·laboració impecable i l'esforç d'en Jordi Buch perque cada campionat sigui millor que l'altre.

Va per tots vosaltres, ens que sempre em pregunteu que tal t'ha anat avui? i per els que ja no ho poden preguntar...

divendres, 23 de maig del 2008

dimarts, 13 de maig del 2008

Crònica del Campionat d'Espanya Universitari d'Orientació a Pontevedra

Sota la organització de la Universitat de Vigo, els passats 10 i 11 de maig es va disputar a Pontevedra el Campionat d’Espanya Universitari d’Orientació. L’equip de la Universitat de Girona, després dels canvis d’última hora va quedar configurat per els Aligots Carles Domingo, Lluís Mas i Marc Masó. Les curses a disputar, eren les modalitats de mitja distància i sprint el dia 10, i llarga distància el dia 11, establint classificacions parcials, generals i per universitats.

Divendres 9 de maig, 18:00.
Comencem a escalfar motors, es dóna el tret de sortida al model event. La zona del test és a la base militar de Rilat. Decidim fer la cursa els tres junts i tranquil•lament, les primeres impressions que tenim són que les curses seran dures físicament, ja que els desnivells són bastant forts, els mapes pràcticament no tenen verds, tot el bosc és penetrable i permet córrer bastant bé, enmig del bosc s’hi ha format bastants camins que no apareixen al mapa... haurem d’anar en compte amb aquest tema, acabem, cap a l’hotel, a sopar un bon plat de pasta i a dormir...

Dissabte 10 de maig, 9:00.
Ja hem arribat al paratge de Lago Castiñeiras, és preciós. Un petit llac situat al peu del mirador de Cotorredondo, cap al nord la Ría de Pontevedra i al sud, la Ría de Vigo, vistes des del bell mig d’un parc natural ple de prats, boscos i aigua, llocs com aquest n’hi ha pocs. Uns aplaudiments i la veu de l’speaker ens adverteixen que ja han sortit els primers corredors, comença la batalla per el Campionat. A les 9:40 sortirà en Carles, a les 10:32 sortirà en Marc, i a les 11:20 en Lluís. Un ja escalfa, els altres dos s’ho miren abrigats, fa fresqueta aquest matí. 9:37, en Carles és cridat a la zona de sortida, neteja sportident, comprova, agafa el mapa sense mirar i pip, pip, piiiiiiiiiip, sortida! En Carles tenia pensada una cursa conservadora físicament, el cap de setmana és llarg, i l’últim dia hi ha la llarga distància, treu una cursa tècnicament bona, sense errors greus, però sense trobar un bon ritme de carrera que el deixi està més endavant, al final el 39. En Lluís para boig, al mateix moment que arriba en Carles acaba de sortir en Marc, va amb les jaquetes de xandall amunt i avall. En Marc comença la cursa, s’estrena en un Campionat d’Espanya, surt ràpid, llegint bé el mapa i fent una primera meitat de cursa molt bona, s’encalla a la balisa 10 prenent un camí que no era i perdent més de 7 minuts, una llàstima, s’ha adonat del seu error i s’enrabia al arribar, finalment el 45. Pip, pip, piiiiiip, abans que arribés en Marc, en Lluís ja ha sortit a senglanejar, s’ha guanyat un comentari de la jutge de sortida, és l’únic corredor que s’atreveix a anar en pantalons curts i cames descobertes, és en Lluís, de Canet d’Adri. Per el que fa en Lluís surt més suau, prefereix llegir bé el mapa abans de prendre decisions, la primera meitat de cursa molt regular mantenint-se entre els 35 millors temps fins que encadena dos errors seguits a la 12 i a la 13 i perdent més de 5 minuts a cada una, torna a fallar a la 16 perdent més de 8 minuts, llàstima dels errors, finalment el 50. La cursa va ser més física que tècnica, ja que el desnivell era considerable havent de remuntar nombroses vegades els turons amunt i avall, satisfacció per el mapa, i Déu ni do amb els prats de pedres de la zona, rellisquen que tela! I ara... dinar, una dutxa i a dormir!

Dissabte 10 de maig, 16:00.
A la Praza da Ferreria, al cor del casc antic de Pontevedra, els corredors són cridats a la zona de quarantena, falta una hora per començar la prova sprint. Aquest cop, el primer de sortir serà en Marc, el segon en Carles i de nou, l’últim en Lluís, ell és que enceta l’espectacle, s’ha deixat l’sportident a l’hotel, la organització de cul per trobar-ne un, finalment surt, respirem tranquils. En Marc i en Carles escalfen junts, surten amb 4 minuts de diferència, escales amunt i avall de la catedral de Ponetevedra, això si que escalfa les cames. A en Marc li arriba l’hora... de sortir, agafa el mapa, es posa a córrer, localitza el triangle però no el veu a la realitat, se l’ha passat i no se n’adona, pren un carrer que no és i pam! Perd més de 2 minuts a la primera, es posa nerviós, dubte la traçada per la segona i s’hi deixa gairebé tres minuts, Marc centra’t que no vas bé! Per fi recupera la mentalitat, no comet més errors i arriba al final, el 60. Abans d’arribar en Marc, en Carles ja ha sortit, un petit error només de sortir on es confon de jardinet, no passa res, rectifica ràpid. Ensurt a la número 3, col•locada al peu d’una font, en Carles hi arriba corrent a tota llet, frena, rellisca, s’emporta el cavallet de la base per davant, plam!! Tot per terra davant de les mirades dels vianants, això és espectacle. Falla a la 13, situada en unes galeries comercials i agafa un passadís per l’altre, a la seva tirada cap a la 7 es creua amb en Marc que va cap a la 10, el veu amb mala cara... alguna cosa ha passat. El pique que sempre fomenta en Carles, el del parcial de meta, dóna bones notícies, en Carles marca el 3er millor parcial del Campionat, si només contés aquesta balisa, tindríem medalla!! Acaba el 34i amb els quàdriceps tocant els omòplats, necessita crema freda ja!. Mentrestant en Lluís comença a escalfar, ja li falta poc. El nanu és un bon atleta que de ben segur correrà bé. Surt a tot drap, deixa un rastre d’aire com un avió! Se li va el temps a la segona, però poc, i el que no pot evitar, falla a la tirada més llarga de la cursa cap a la 10, perd 4 minuts i mig, buuufff! Arriba a meta... el 38.

Diumenge 11 de maig, 9:00
Tornem a ser al Lago Castiñeiras, preparats per sortir a la última cursa del campionat, la distància llarga. Nota de por: Quan pujàvem per la carretera amb la furgoneta, hem trobat a una de la organització que anava a plantar fites, estava a 3 quilòmetres d’aquí carretera avall, avui potser arribarem corrent a La Coruña! L’ordre de sortida d’avui serà, primer en Lluís, segon en Marc i tercer en Carles, entre el primer i el tercer, només 12 minuts, el pique està servit, com cada dia. El mapa a escala 1:15000, costa bastant llegir els detalls mentre corres, s’afegeix complicació. Recorregut lineal de 7.4 km, tenim una bona caminada per davant. El desnivell aquí dalt com sempre, bestial, no parem de pujar i baixar, d’atravessar riuets i prats preciosos, ara trobem un grup de cavalls pasturant, ara un bosc on sembla que hi habitin fades... En Lluís ja córrer, a la sortida ha dit que avui aniria a agafar-s’ho amb calma, ningú s’ho ha cregut... Primera part de carrera dolent, falla a la 3, la 5 i la 6 perdent 5 i 6 minuts a cada una, torna a fallar a la 9 perdent-ne 6 i mig, fins al final envelat, tornant a fallar a la 17 perdent més de 6 minuts, arriba a meta, s’ha acabat per ell la competició, fa el 47 a la llarga, i el 46 a la general del Campionat. Al mateix moment en Marc anava fent la seva, fa una primera part de cursa no gaire bona, encadena errors a la 2, la 3 i al 4 perdent 13:24, 6:00 i 3:37, torna a fallar a la 6 i la 7, la part més tècnica de la cursa, els errors es veu que mai venen sols, a partir d’aquí milloren les coses i no falla, arriba a meta, ha fet el 34 a la cursa i el 52 a la general, ha pagat molt car el resultat de l’sprint. I el que va sortir l’últim en Carles, estava motivat, les llargues distàncies li són molt més favorables que les curtes, i la cosa rutlla bé, a la 8 atrapa en Marc, corren junts les 3 següents fins que fa el seu gran error del dia a la 11 perdent 13 minuts, resitua mapa i a córrer, a la 12 atrapa en Lluís, a qui perd a la següent tirada, la més llarga de la cursa per fer elegir diferent el recorregut. Petit error de la 15 a la 16, meitat culpa seva, meitat culpa del mapa, ja que buscava un element humà a peu del camí que no va trobar, o estava molt amagat o no hi era... Arriba a meta, bon resultat, el 19! I a la general, puja com l’escuma fins al 22, està satisfet!

Per el que fa a la classificació per Universitats, la UdG es col•loca el 23 en el rànquing, molt penalitzada per no aportar ningú a la categoria de fèmines, tot i això, supera en el rànquing a 5 universitats que aporten corredors a les dues categories, i és segona de les universitats que només aporten nois, a que esperen les fèmines universitàries de Girona per venir?

Va ser un bon cap de setmana, corrent el nostre esport (un dels nostres esports) en un lloc diferent, amb gent diferent i amb paisatges preciosos, vàrem menjar marisc a punta pala i tirat de preu, vàrem conèixer gent d’arreu d’Espanya que disfruta corrent pel bosc igual que nosaltres, això és vida.