dijous, 14 de maig del 2009

Un raid "infernal" a la Garriga


El passat dissabte va disputar-se una nova edició de l'Infernal Raid Garriguenc, enguany englobat dins la Copa Catalana de Raids d'Aventura. Inscrit dins d'un equip de Copa, juntament amb en Raul i en Kim, el raid havia de servir com a preparació per el Campionat Universitari de la propera setmana. L'escenari era bo, un recorregut curt però amb molt de desnivell tal i com ens trobarem a Llavorsí.

La competició començava, com de costum, amb els relleus amb patins davant del poliesportiu de la Garriga, amb l'equip decidim que seré el primer rellevista de patins, per tant, faré la sortida i m'hauré de calçar els patins ràpid, i com a bon patinador arribo el primer de tots i dono el relleu a en Kim i aquest a en Raul, ja podem plegar, hem guanyat un parcial i no volem torçar les coses... quedem-nos amb això... però continuem endavant.

Sortim els tres amb la BTT per afrontar una secció llarga, 30 quilòmetres fins a coronar a Tagamanent amb més de 1000 metres de desnivell, realment pujava molt! A la sortida fins al CP1 situat a prop de Corró d'Amunt, la majoria d'equips opta per rodejar i anar per carretera i pistes amples, nosaltres hem marcat un recorregut recta per camins, i al arribar al CP1 ens creuem amb equips de bons BTTrus que havíem sortit de la Garriga més o menys igualats, la tàctica ha estat bona, i la orientació encara més. Després de Corró ens dirigim cap a Cànoves per iniciar ja la llarguíssima pujada fins a Tagamanent, realment no s'acabava mai. A la part final, deixem la pista amb un corriol a l'esquerra que ja no ens permet pedalar, una nova decisió d'equip, decidim calçar-nos les bambes i a patejar cuidant els peus, que el raid és llarg...

Arribem al control de canvi de Tagamanent, allà ens espera una secció d'orientació en el mapa de Grions de la zona, dos circuits, hem de dividir l'equip, en Raul i en Kim van junts a fer el traçat més llarg i jo vaig sol a fer el traçat més curt, pujar fins a l'ermita i tornar a baixar, una orientació gens tècnica en un mapa que no em va acabar de convèncer, tothom me n'havia parlat molt bé. Com a bons orientadors guanyem temps a la orientació i marquem el millor temps dels equips de Copa! ara si que ja podem tornar cap a casa, ja hem fet tot el que havíem de fer!

Després de la orientació toca tornar a la BTT, ara, a desfer tot el desnivell de pujada, baixada per pistes amples a tot drap! això si que és un raid, i no cansa gents. Piquem un parell de controls abans d'arribar al proper CC a la localitat del Figaró, on ja hi arribem amb prop de 4 hores de cursa, amb poca sang al cervell (això des del km 1) i dient les tonteries que ens són habituals. A la falda de l'estació de tren del Figaró és on deixem les bicis, per afrontar 13 quilòmetres de trekking-O amb un ràpel enmig i 700 metres de desnivell per la zona dels Cingles de Bertí, sens dubte un paisatge espectacular. Quan deixem la població el terreny ja ens avisa, ens encarem a una vall on es divisen uns blocs granítics immensos al final, els primers Cingles ja estan a la vista, amb un moment hi arribem, perquè la pista de pujada, realment, feia pujada. El mapa, en mans d'en Raul ens fa adonar de certs errors de marcatge dels CP's que es resolen sense problemes, el trekking consta de dos bucles que formen un 8 entre ells, l'entrada del segon bucle, un altre pujada duríssima. Un cop completat comença la baixada en direcció al CP9 on ho tenim el ràpel. La gent de la zona l'anomena "El sot del bac" i es tracta d'un rapel de 30 metres, els primers metres amb recolzament a la roca però que ben aviat es convertien en un ràpel volat espectacular. El baixem amb pocs problemes, excepte en els guants que poc aguanten la temperatura de la fricció de la corda, acaben bastant cremats! el que queda, tot baixada fins arribar de nou al Figaró.

De nou al punt on havíem deixat les bicis, aprofitem per beure i menjar, serà el nostre dinar d'avui... tornem a les BTTs per enfilar-nos cap a Montmany, on pillem l'impillable. El CP10 el tenim definit com a "torre de guaita", com tota torre està dalt d'un turó, la veiem, però un error a l'inici del raid ha fet que no marquéssim amb rotulador el camí que hi porta, i per tant tenim el CP enmig del no res, sense camí. Davant la situació, i amb els companys tocats, decideixo anar a marcar jo sol i per el recta. Començo amb un corriolet que es va enfilant turó amunt, però aviat desapareix i quedo envoltat de vegetació espinosa que em talla la pell. Reflexiono i m'adono que la situació no pot ser, rectificaré, baixaré a la pista i pujaré per algun altre lloc. Els pocs metres que em separen de la pista són més del mateix, punxes i espines, i quan arribo a una clariana on intueixo un camí, m'adono que estic enmig d'una zona de producció de mel plena d'abelles, ja no em pot passar res més!! corro en una direcció per sortir de les abelles, noto un parell de picades i em torno a trobar sense camí, ja no vindrà d'una esgarrinxada més, però jo amb les abelles no paro! veig la pista, i al arribar-hi, un tallat de 2 metres! no sé, ja només faltava que m'apuntessin amb una pistola o algo així! el salto com puc... arribo a la pista i un equip que baixava amb la BTT, en veure el meu lamentable estat em pregunten per la meva salut i em diuen que poc després de l'ermita, existeix el camí que no em marcat i que porta la torre de guaita... arribo amb en Kim i en Raul, agafo la bici i me'n vaig a la ditxosa torre de guaita, marco i després tot baixada fins a La Garriga, hem perdut temps, però almenys ens n'hem sortit!

Arribem a la Garriga bastant deplorables, jo esgarrinxat de totes bandes, en Kim amb molèsties al genoll i en Raul sense sang al cervell i delirant... quin espectacle, ens queda la secció final, una orientació urbana per la Garriga amb la balisa infernal al final de tot. La orientació no és amb fites sinó amb preguntes sobre el poble, fem cultura! i al arribar a la balisa infernal, resulta ser un salt d'uns 3 metres cap al riu, un bany revitalitzant!! la Garriga és poble de balnearis!! els tres fem el salt i sortim de l'aigua, ens girem i un equip està fent el salt, si no podem ni caminar al final, arrenquem a córrer no fos cas que ens atrapin! Finalment acabem setens i satisfets ja que hem aguantat bé, hem passat una bona estona i hem sobreviscut a un raid infernal!

diumenge, 10 de maig del 2009

Un Campionat d'Espanya Universitari amb regust amarg


Puntualment a les 20:50 del dia 30 d’abril, el Trenhotel sortia de l’estació de Barcelona Sants amb destinació a Vigo amb 4 aligots a bord per passar un cap de setmana d’orientació en noves zones, nous mapes i en el Campionat d’Espanya Universitari d’Orientació. Els integrants de la sel•lecció de la Universitat de Girona al Campionat d’Espanya van ser en Carles Domingo, en Marc Masó i en Quim Roca com a corredors, i en Jordi Buch com a delegat tècnic de la UdG.


El tast dels nous mapes s’obria el divendres dia 1 de maig a la tarda amb el model event a la Sierra do Galliñeiro, una formació rocosa situada 20 km al sud de la ciutat de Vigo i que s’extén fins a la frontera amb Portugal. La zona de test estava situada al municipi de Vincios, i era una combinació de les zones on es correria la mitja i la llarga distància. La conclusió dels tres corredors va ser unànime, zona preciosa, molt desnivellada i amb molts corriols no dibuixats al mapa, clar i concís.
La competició oficial es va obrir el dissabte dia 2 al matí, amb la disputa de la mitja distància. El primer UdG en provar les falgueres gallegues del Monte do Galliñeiro va ser en Quim Roca, que va fer una cursa amb pocs entrebancs, buscant sempre les referències clares i arriscant el mínim per assegurar les tirades. El segon a sortir va ser en Carles, amb més ganes de provar sort, intentant tirades llargues a rumb que li van sortir prou bé. I el que faltava per sortir, en Marc, va fer-ho quan ja havien arribat els altres dos UdGs, va fer una cursa de menys a més, va preferir assegurar les primeres fites, i un cop en sintonia amb el mapa, prendre més riscos i veure que passava. El millor temps el va marcar en Carles que es col•locava en 19ena posició a la general i 5é entre els catalans, segon de la UdG era en Marc i tercer en Quim.


A la tarda del mateix dissabte es va disputar al parc urbà Charlie Rivel de Vigo, situat al turó de O’Castro, la prova sprint, ja sabeu, la que s’ha d’anar ràpid i sense errors. Novament, en Quim era el primer UdG a sortir, a la seva estrena en la modalitat sprint, va passar-ho d’allò més bé amb un recorregut curt, tècnic i desnivellat. El segon a sortir, en Marc, ja no s’estrenava en l’sprint, i ja sabia d’on li vindrien els trets, un petit error a l’inici del recorregut li van fer perdre uns minuts que en un sprint signifiquen moltes posicions. I el tercer UdG, en Carles, va prendre una de les darreres sortides del dia, amb un bon traçat en cursa, va encallar-se a la penúltima fita per el simple error de portar el mapa mal orientat, tot i això, va classificar-se com a 12é classificat, 3é entre els catalans i 1er dels UdGs, segon en Marc i tercer en Quim.


El darrer dia de competició, es disputava la modalitat de llarga distància a la nord est de la Sierra do Galliñeiro, concretament la zona on no s’havia disputat la mitja distància. Distància lineal de 7.2 km, escala 1:15000, i zones de turons amb caos de pedres feien molt tècnica la cursa de llarga distància degut a la dificultat de lectura de mapa que comportava. El primer en sortir va ser en Carles, amb una cursa relativament bona, un error a la fita 4 al equivocar-se de tàlveg el va obligar a remuntar molt desnivell, perdent uns minuts preciosos, algun problema amb certs corredors “lapa” sense més complicacions i finalment, l’error del dia, fites 15 i 16, les dues darreres col•locades tant juntes que fins i tot els cercles es solapaven en el mapa, en Carles conscient que arribava el final, baixant a tot drap per el corriol que conduïa a meta, al fer una darrera ullada en el mapa, llegeix les dues fites com a una de sola, i per tant en marca només una amb el conseqüent error en tarja, una llàstima. El segon UdG a sortir va ser en Marc, amb en Quim sortint a molt pocs minuts. En Marc va cometre un error de traçada a la primera que va comportar que en Quim l’atrapés, a partir d’aquí, va encadenar una sèrie de fites amb un estira i arronsa magnífic, quan un marxava, l’altre arribava, fins que van decidir anar junts i assegurar un resultat comú entre els dos, una bona el•lecció, quatre ulls hi veuen més que dos i això va fer que fessin una bona cursa, sense errors de tècnica i arribant a meta junts. El millor temps a la llarga el va fer doncs en Quim, seguit per en Marc i en Carles amb un error en tarja, però amb el temps aproximat que hagués marcat i que l’hagués continuat entrant dins els 20 primers i de ben segur prop dels 10 millors orientadors universitaris d’Espanya. El resultat per equips, molt bo però molt a millorar, ja que la UdG es veu perjudicada any rere any per no aportar noies als campionats, tot i això, dotzens essent la primera universitat que no presentava un equip complet (3 nois i 3 noies) d’entre les 32 universitats participants, noies a que espereu?

dijous, 7 de maig del 2009

Un debut a 21-A gairebé perfecte


El dia 26 d’abril va disputar-se en terreny del Farra-O una nova cursa de la Copa Catalana d’Orientació. Per mi una cursa molt important, marcada al calendari per dues raons, la primera d’elles és que suposava el debut a la categoria de 21-A, i vulguis que no, sempre tens ganes de veure a quina alçada estas a la categoria, i segona, era l’entrenament final per el Campionat d’Espanya Universitari i una prova de foc per els meus turmells que portaven dies amb mà de fisio.

La cursa no va començar millor, quan vaig entrar a la pre-sortida a -10 minuts, el cel es va ennegrir de cop, es va fer fosc, semblaven les 8 del vespre, i quan el cronòmetre marcava -10 segons les gotes van començar a caure una a una sobre el túnel de sortida fins a convertir-se en un xàfec en 10 segons, el temps just que em faltava per sortir a córrer. Efectivament em vaig mullar, i no pas poc. Però bé, anem per el que toca, la cursa en si.

Després d’un petit làpsus de col•locació del triangle sobre el mapa que vaig resoldre amb un mínim de segons, vaig estrenar les 23 fites encadenant les clavades a la 1, 2 i 3, a la 4, l’error del dia, un torrent que es bifurcava en dos, no llegeixo la primera bifurcació en el mapa, lògicament, la fita estava en la segona bifurcació, oi que recordeu que em sol passar quan faig un error en una fita? Doncs que a la següent també m’hi encallo, però va ser ben bé així, es tractava d’una tirada llarga que va servir per posar-me al meu lloc, tot i sortir amb el rumb desviat de l’inici, vaig agafar la pista que havia d’agafar, i al final vaig atacat la fita abans d’hora perquè en vaig veure una d’un altre circuit uns metres més avall, total, els errors tontos que faig a cada cursa i que poc a poc s’han d’anar polint. A partir d’aquí el recorregut perfecte, trobant-ho tot a la primera excepte un petit error al atacar la 13 que em porta enmig d’un verd, però a mi ja m’agrada això de fer el senglar! Al arribar a meta, error organitzatiu, pico la 23 i no veig cap encintat que m’indiqui cap on està l’arribada, per sort, un corredor proper em diu “a l’esquerra” i corro cap allà.

Al arribar, alguns Aligots de 21-A ja rondaven per allà, miren el meu temps i diuen, “tiempazo”, he tret prop de 5 minuts al que estava en primera posició, em col•loco líder provisional! Quina il•lusió, no es pot estrenar millor la categoria, però al cap d’una estona se m’acosta en Carles Montejo interessant-se per el meu temps, i va el tiu i em treu la seva tarja amb 5 minuts menys que jo! Que cabr……! El tiempazo és el seu!

Finalment sóc segon i primer Aligot a 21-A, el físic a respost molt i molt bé i tot sembla estar llest per l’Universitari, a topeeeee!

El jovent que va massa ràpid


El passat dia 25 d’abril va celebrar-se, un any més i ja no sé quants en van, el Campionat de Catalunya Universitari de BTT a Sant Gregori. Aquest any, un circuit amb sortida i arribada a la popular piscina, però gairebé renovat per complet. La sortida es feia com sempre per el camí que segueix el Llémena aigües amunt, però en comptes de decantar a l’esquerra i creuar el riu, es seguia recta un bon tros més fins a decantar-nos a la dreta i dirigir-nos a creuar la carretera, ja a la sortida de la població, allà, començava el primer sector de pujada desgastadora, per corriol i a la part final amb pedres que dificultaven l’avanç fins a trobar la pista principal de Canet, allà, breus segons per descansar i afrontar una nova pujada de desgast, gens dura en si, però complicada per l’alt ritme de cursa. A dalt s’iniciava una ràpida baixada per pista fins a trobar de nou la pista de Canet i ja s’entrava a la secció més coneguda per alguns dels corredors, el circuit de les 6 hores de BTT, pujada amunt, pujada avall, pujada de la línia i baixada fins al rierol sec, que en aquesta ocasió no deixàvem fins a dintre Sant Gregori de nou, ja que s’aprofitava per travessar per un pas subterrani la carretera enmig del poble. Finalment un tros urbà fins arribar a la piscina.

S’havien de completar un total de 4 voltes, i aquest any, la mainada apreta massa fort, han entrat a la Universitat corredors de la mida d’Umbert Almenara, Jordi Camps, Sergi Güell o Pau Bosch, que no donaven cap opció a emportar-me alguna medalla per equips com els altres anys, i posant-hi per el mig els Enric Martorell i Albert Auguet, impensable fer podi absolut!

Conscient de la situació la meva cursa va anar de menys a més, vaig sortir endarrerit, evitant els colzes i els nervis dels primers moments, i augmentant el ritme volta a volta. Tot i això, la cursa va tenir el seu què, i a finals de la tercera volta un grupet format per en Martí Padrosa i en Joel Rigau m’apretaven per darrera i clar, honor que té un, s’havia de fer el possible per que no m’atrepèssin. En conclusió, havia de ser una cursa tranquil•la, i va acabar essent com sempre, amb els piques de sempre i traient, un cop més, el fetge per la boca.

Per cert, va guanyar l’Umbert Almenara (jo ja ho sabia abans de que comencés la cursa), segon el bon amic Enric Martorell i tercer l’Albert Auguet, un podi que podria ser ben bé de Copa Catalana, jo desè. La classificació per equips va tornar a casa després d’un any que se’ns havia escapat, l’equip de la UdG format per la Montse Teixidor, l’Umbert Almenara i en Jordi Camps van arrasar.

http://carlesdomingo.blogspot.com
Fotos: http://www.bttprades.blogspot.com/

dilluns, 20 d’abril del 2009

Campionat d'Espanya d'orientació amb un bronze penjat al coll!

A primera hora del matí del dia 9 d'abril, engegàvem una nova aventura fent ruta cap al Campionat d'Espanya d'Orientació que enguany es celebrava a Villena, província d'Alacant. Després d'uns quants quilòmentres arribàvem a la localitat en qüestió just a l'hora de dinar. A ben dinat, primera orientació urbana per trobar el "Centro de Eventos" i conéixer les primers mancances en la organització abans de poder retirar els dorsals del club i els mapes del model event. Quan tot va estar llest, mini-trajecte fins a Biar, la localitat on teníem el nostre allotjament a buscar la resta d'Aligots i anar cap al model event.

09/04/2009 18:00.- Model Event
L'entrenament oficial del CEO es va disputar sobre el mapa de Peñarubia on es podia accedir després de camianr durant un parell de quilòmentres des de l'aparcament. Es tractava d'un mapa molt trencat geològicament parlant, amb desenes de turons i amb un detall cartogràfic de diferenciació de vegetacions espectacular i alhora complicadíssim de llegir a peu de la lletra. Després de fer 9 fites vam reagrupar-nos a l'aparcament i la conclusió que tot n'extreiem va ser que s'hauria d'anar amb molta precaució si els mapes eren com aquest.

10/04/2009 11:20.- Llarga distància
A mig matí em tocava prendre la sortida al primer examen d'aquest Campionat d'Espanya, el lloc, mapa dels Picachos de Cabrera, una espectacular formació granítica que s'enlairava anmig de la plana de Villena, i sel·leccionada per albergar la prova de la llarga distància. Una modalitat que sempre m'ha sortit bé i que m'esperava amb moltes ganes d'obtenir un bon resultat. El traçat començava amb un parell de tirades per la part baixa dels Picachos, entre mig de camps d'avellaners i oliveres que vaig resoldre sense dificultats marcant sempre temps entre els 10 primers. La tercera ja s'endinsava cap a les primeres estivacions del massís muntanyós, on era primordial llegir bé el terreny i les corbes de nivell en el mapa, un error de lectura em va fer quedar uns metres per sota la fita, i amb el dubte, perdre uns segons molt valuosos fent-me baixar algunes posicions en els parcials. Un cop rectificat, nova tirada fins a la 4, curta i ràpida que em va ajudar a recuperar la confiança abans d'afrontar les dues tirades llargues de la cursa, la primera d'elles, cap a la 5 amb una lectura molt acurada de les corbes de nivell i les vegeacions per quedar-me al nord d'un dels pics identificables dels Picachos i llençar-me torrent avall per clavar-la, injecció de moral, de nou, una tirada curta cap a la 6 i la segona llarga cap a la 7, on de nou, l'elecció de ruta (discutida posteriorment per l'Amadeu amb tota la rao), em va portar a una lectura exacte de corbes i tàlvecs i clavant-la novament, qui recordava aquell error a la 3, jo ja no, però els errors sempre s'han de recordar, i una mala lectura de mapa amb una tirada curta 7-8 de menys de 2 minuts em va otorgar un parcial en 35ena posició, per sort meva, els corredors punters van comentre tots, sense excepció, el mateix error que jo, i em feia mantenir-me entre els 5 primers. A partir d'aquí ja venia la baixada, excel·lent parcial de recuperació a la 9 que em feia pujar fins a la quarta posició, constant fins al final, i cumplint la frase de que les curses no estan guanyades fins que s'acaben, un bon parcial a la 13 em fa entrar al podi i em dóna una medalla de bronze al Campionat d'Espanya d'Orientació, sense cap dubte, el campinonat, va començar amb molt bon peu.

11/04/2009 9:30.- Relleus

De nou una emocionant cursa de relleus. Aquest any, Catalunya estava en dubte de defensar i reeditar el seu títol, però per els que estem més avall a la classificació, teníem també unes lluites internes molt interessants. Aquest cop, em tocava probar amb un equip de "sel·ecció", és a dir, amb corredors de diferents clubs. El mapa de la ocasió, la Ladera Norte de Sierra del Fraile en la seva part sud majoritàriament. El primer rellevista del meu equip, l'Oriol Andreu, un molt bon orientador que cada dia progressa més i més, va fer una posta excel·lent, en el pas per la fita vista entre els 20 primers i obrint la segona posta, a l'Ignacio Tello, mantenint-se regular. Les seves primeres impressions al arribar van ser que era un mapa amb una primera part molt tècnica, on era fàcil referenciar-se per els camps de conreu però difícil clavar les fites ja que hi havia molts elements a tenir en compte, la segona part, després de la fita vista, molt física, amb un desnivell brutal fins pràcticament dalt del turó i de relativa facilitat tècnica si eres capaç d'encertar el tàlvec per on et tocava baixar, amb tot això ja arribava en Nacho a la fita vista, mantenia bastant bé la posició, s'acosta el moment, em preparo i vaig cap a la zona de relleu, en Nacho tarda massa, se li ha fet dura la pujada però finalment arriba, hem perdut alguns minuts, però tot ha anat bé. Entro en cursa després de recullir el mapa, comença la tercera i última posta de l'equip, vaig encadenant bons parcials, adaptant-me bé al mapa i al terreny, llegint bé, però m'encallo a la 6, no trobo el tallat on està col·locada i per no perdre més temps necessito trobar un element clar de recol·locació, camp amb caseta, ja el tinc, ataco de nou i piiiip, ja la tinc, tornem direcció nord-est, cap a la fita vista, cursa regular, tot bé, sense errors, a la fita vista un grup d'Aligots criden, hi són tots esperant els últims de Filipines! jajajaaaaa, l'Andreu m'havia advertit una part física, però això és massa!! puja moltíssim, prenc cura de no equivocar-me amb el tàlvec, rumbejo bé i l'espero massa amunt, però m'adono de l'error i la veig uns metres més avall, a partir d'aquí, córrer a tope, 18, 19 i arribada!! acabo amb 1:09:16 i som el 24 a la classificació, perfecte!! l'equip fa pinya, comentem la jugada i les fotos per el record.

11/04/2009 15:00.- Sprint

Toca entrar a la zona de quarantena per l'sprint, el patio del Festero en diuen, i fot un fred que pela. Sort de la companyia d'en Joan, l'altre Aligot que s'ha atrevit a esprintar per els carrers de Villena. En Joan surt abans, a mi encara em queda mitja hora. La presortida és 8 minuts abans, i hem de dirigir-nos un per un seguint les indicacions de la organització fins a l'atalaia de la ciutat, un Castell preciós però que no tinc gaire temps d'admirar. L'sprint és una competició al límit, s'ha de córrer molt fi i sense errors. Al arribar a la sortida, el pare em recull la roba d'abrigar i els Aligots que ens han vingut a veure animen amb tota la força, dos minuts abans la concentració és absoluta. Recullo mapa ja corrent, i la primera sorpresa és que hi ha tal densitat de fites al voltant de castell que no veig el triangle! quan el descobreixo començo a contar carrers, i fita a fita torno a arribar al castell on els Aligots continuen cridant! el traçat pren direcció nord cap a la Sierra de la Villa, on passem la fita radio i entrem en un parc a les primeres estivacions de la muntanya, 3 fites i tornem cap al poble, de camí a la 16 atropello literalment un cotxe en una cruïlla, mea culpa, és el que passa per córrer per mig del carrer amb el trànsit obert, vorejem el castell per la part oest i els companys animen, tornem a baixar i afrontem la última pujada cap a la muralla, pico la 24 i sprint fins a meta on em puleixo un altre corredor, descarrego parcials i sorpresa! ERROR EN TARJA, cccooooooooom?? la 4 no està marcada, una fita en una plaça, sense cap complicació, la deducció és que he picat massa ràpid i l'SI no ha marcat, fa ràbia, molta ràbia, però les curses sprint són així, que hi farem!

12/04/2009 8:52.- Mitja distància

No sé perque, però la cursa que més em temia. Potser perque l'any passat vaig cagar-la molt i molt, però aquest any havia de ser diferent. És una modalitat per mi massa ràpida, on un petit error et costa massa, però s'havia d'intentar i fer un bon resultat en el còmput del Gran Premi de la Comunitat Valenciana. La pre-sortida 30 minuts abans i pateo de 3 quilòmetres fins a la zona de sortida, a l'extrem nord-est de la Peña Rubia gairebé sobre el poble de Biar. Puc anar ben acompanyat fins a la sortida amb en Marc, surt uns minuts abans que jo. Ja és hora, em toca! agafo el mapa i endavant! Fins a meitat de cursa tot rodat, em permeto dos tercers millors parcials, anar lider fins a la 3 i mantenir-me entre els 4 primers, però a l'entrada del bucle 7-8-9, un error estúpid m'otorga un parcial 56 que em fa caure fins al 13, conscient que a la mitja els errors són cars, m'encallo de nou a la 8, baixo a 14. A partir d'aquí torno als parcials de l'inici però ja sense opcions, recuperant a poc a poc i entrant de nou al top-10, que hi farem, no ha estat com l'any passat, ha estat millor i poc a poc m'adapto a les mitges, l'any que ve, potser arraso, ja ho veurem, acabo el 10 i en el còmput global, quart del Gran Premi de la Comunitat Valenciana i amb un medalla de bronze en llarga distància, està prou bé i sobretot amb bona companyia i suport familiar!!

dimarts, 7 d’abril del 2009

Campió de Catalunya de 10.000 m.l.


El passat dissabte 4 d'abril va disputar-se a l'estadi del Congost una nova edició del Campionat de Catalunya Universitari d'Atletisme. La matinal es va obrir amb la meva prova preferida, els 10.000 metres lliures, 25 voltes a l'estadi fins a completar la distància de 10 quilòmetres. Aquesta cursa l'havia provat en els campionats universitaris de França, fent les marques mínimes per passar a la següent eliminatòria de la Lliga Universitària Nord-Francesa, però mai havia disputat una final amb un títol en joc. La sortida va ser ràpida, molt ràpida, amb un ritme que sobrepassava per ben poc els 1:20 per volta, marcat per una corredor de la JAS que disputava la categoria Open, és a dir, no era rival directe per el títol universitari.

A la tercera volta vaig girar la vista i ja no tenia cap perseguidor a darrera, només el corredor de la JAS i jo. El ritme que em marcava era molt alt, així que vaig decidir afluixar i retornar als meus 1:40 per volta, un ritme, per mi molt més còmode i que em permetia mantenir la distància amb el següent classificat.
Al final de les 25 voltes, vaig aturar el meu crono als 41:23, com a primer classificat en la categoria universitària, segon a la general i amb el primer títol universitari de l'any a la butxaca, els 10.000 metres lliures.

Al cap de dues hores, vaig disputar la final en una altra categoria, els 5.000 metres lliures. Aquesta ja és una distància on el ritme de cursa és massa elevat per mi, i més després d'haver disputat ja la cursa dels 10.000, però anar a Sabadell només per córrer una cursa no era rentable. Inicialment volia apuntar-me als 10 kilòmetres marxa, però les recomanacions d'en Jordi Buch van ser que no m'hi apuntés, ja que el moviment de cursa, si no hi estas acostumat, és fàcil que et provoqui alguna lesió a l'aparell muscular. Així doncs va tocar fer els 5.000, on només s'ha de córrer, córrer i córrer, però molt ràpid, massa!! Així doncs, el ritme el vaig marcar jo des de la sortida, al meu pas i anar fent fins a aturar el crono a la ratlla dels 22 minuts, més o menys el mateix ritme que havia marcat en els 10.000, fet que em fa pensar que, fent la cursa fresc hagués tingut molt marge de millora. Però bé, tornar a casa amb una medalla més, la primera universitària de l'any sempre fa il·lusió.

dimarts, 31 de març del 2009

Les coses es van posant al seu lloc


La segona cita amb el Caixa Girona d'enguany ha recaigut a Fornells, el passat 29 de març. Durant la setmana anterior, 4 voltes al circuit per reconéixer el traçat de cada any, els mateixos corriols divertits i sinuosos per els boscos entre Fornells i Quart, però a partir de dissabte, cau la sorpresa, comença a ploure a bots i barrals, i Fornells amb fang és brutal!! sé de que us parlo!!
Avui afrontarem una cursa amb pluja, fia ja massa temps que estava tot sec, sortim tard perque els peques s'han endarrerit, de sortida, per evitar el primer tall de corriol que podria ser conflictiu ens desvien per la carretera fins a l'entrada de la pista a l'esquerra un cop passat el Pitch & Putt, m'enganxo a la roda d'en David Bragulat que juntament amb en Coromines em condueixen fins a entrar a rodar al grup capdavanter de cursa. En aquest circuit és importantíssim entrar a davant en el primer corriol, s'ha d'apretar al principi per entrar bé i no perdre temps en possibles embussos. El primer tram de corriol transcórrer vorejant un camp, es produeix un petit embús a l'entrada del bosc que alguns "tramposos" perque no s'els pot anomenar de cap altra forma, aprofiten per colar-se per enmig del camp, quina ràbia em fan, aixeco la bici, i la creuo al mig del corriol, a mi els tramposos no em guanyen! per mala sort se n'han colat dos rivals directes, i per postres i irrespectuós corredor del Cassà té problemes de canvi a cada pujadeta i em fa posar peu a terra sense donar-me pas, això ja és el màxim, tramposos i gent irrespectuosa que no sap que s'ha de deixar pas a un corredor més ràpid, els nervis a rebossar, m'en fan una més i salto!!
A mig primer sector per el Bosc de Can Pla i Daniel atrapo en Javi (Impuls Medes) que havia entrat al corriol abans que jo, el passo quan tinc espai, i al cap d'uns metres de corriol veig que ja no em segueix. Segons els meus càlculs m'en queden 2 per davant, fe que confirmo en el bucle del bosc de Quart, quan ells dos ja baixen i jo els creuo pujant, van bastant forts, però al final de la primera volta ja atrapo al primer d'ells, en Francesc Tolra (Dr Bike) ha baixat molt el ritme, no sé si té problemes físics o mecànics però no intenta ni seguir-me. La primera volta ha estat molt i molt complicada, el terra estava molt tou, i a les zones técniques la bici es feia incontrolable, a la sortida de les curves colejava de tots costats quan apretaves fort el ritme, i m'intueixo que a la segona volta, després del pas de tant corredors, el traçat haurà empitjorat. Entro de nou al corriol, amb un bon ritme, les cames responen bé però la mecànica de la bici ja no va fina per culpa de tot el fan acumulat, es tracta d'acabar. Sorpresa! el circuit ha millorat, la capa tova s'ha apartat i el terra és bastant compacte per traçar, la bici és dominable!
Per davant, només corredors d'altres categories, que a cada un d'ells m'he de girar per mirar el dorsal, ja que enguany, tots els dorsals per darrera són blancs i no veus de quina categoria es tracta. Intento apretar al màxim però no atrapo a ningú. Em començo a menjar el tarro, em fa ràbia que els tramposos em guanyin, només em queda per davant un corredor que se m'ha col·lat al principi de carrera en el camp, probablement m'hagués guanyat igual, però que em guanyin fent trampes no m'agrada gens! barrino amb la idea... estic al podi i no penso pujar a recullir la copa al costat d'un trampós, quan arribi m'en vaig directe a casa! si senyor!
Però salta la sorpresa a l'arribar, tothom em diu que he guanyat, guanyat jo? però si n'hi havia un per davant!! però ningú l'ha vist arribar!! Surten les classificacions i es confirma, primer lloc a 4:35 del segon en Tolra (Dr Bike) i tercer en Javi (Impuls Medes) a 4:48, bona cursa la d'avui i el que és més important, amb molt bones sensacions, el cos comença a respondre!