Caixa Girona a Vidreres, una pausa inesperada

Van ser només 3.7 quilòmetres, la distància enregistrada al compte quilòmetres de la BTT els que vaig donar de la cursa del Trofeu Caixa Girona de Vidreres el passat dia 5 de juliol abans de caure desafortunada i tontament. Tot anava bé, amb una sortida ràpida i una cursa mitjanament controlada al finalitzar la primera pujada per la pista de Caulés, amb bones sensacions a les cames, i just a la darrera trialera per finalitzar la primera baixada, quan vaig traçar-la massa a la dreta per intentar avançar a la sortida el corredor que em precedia, que vaig perdre el control de la bici al impactar contra una pedra i me'n vaig anar a terra.

El primer instint va ser apartar-me del mig de la traçada i apartar-ne també la bici per no fer caure ningú més, però al posar-me dret vaig adonar-me que alguna cosa no anava bé, un pessic al genoll dret em va fer veure que tenia un tall molt profund en aquesta zona, un cop apartat de la traçada vaig confirmar la primera impressió, el tall obert cobria tota la zona superior-exterior del genoll i era realment profund, la decisió, ajuntar la ferida i fer-hi pressió per tallar la sang i esperar que algú es parés per avisar algun control.

Sort del bo de l'Eduard Cabarrocas del Club Ciclista Cassà, perque si fos per la resta... que es va parar al veure'm i es va preocupar d'anar a avisar al control més proper, un cop alla el control es va encarregar de tot, i amb e poc temps que va passar fins que em van venir a recullir ja havia arribat la meva assistència ràpida en carrera, el meu pare per estar ben acompanyat.

I us escric des del sofà de casa, amb 9 punts de sutura al genoll i molts dies per endavant de descans, així que de moment, toca fer un parèntesi a la meva temporada esportiva, forçada, però s'ha de fer, així doncs el blog estarà per uns quants dies sense noves aventures ni competicions, quines vacances!

http://www.carlesdomingo.blogspot.com

Un ciclisme que decepciona i fa pensar

Avui he intentat assistir a una cursa que em feia il·lusió, en un recorregut que freqüento molt en els entrenaments i que sincerament m'agradava. Tot el ritual pre-cursa seguia el seu curs, però tot s'ha torçat a l'arribar a la taula d'inscripcions, per tenir una llicència d'èlit i no de senior no m'han deixat inscriure, i per tant, no m'han deixat córrer. Alguns dels que llegiu aquesta reflexió, i que sabeu de que va el tema, ja haureu encertat que es tracta d'una cursa de ciclisme de carretera organitzada per la corresponent federació. Com dic, aquestes línies no es tracten de res més que una opinió personal, sense ànim d'ofendre a ningú perque per ofés ja n'estic jo. Corregiu-me si m'equivoco, ja que del món del ciclisme de carretera fa uns anys que n'havia desconnectat precisament per "mal-rollos" d'aquest tipus, però el problema que m'han comunicat aquesta tarda, molt amablement, tots els comisaris de la cursa, va sorgir quan algunes persones que es volen anomenar ciclistes, que es gasten millonades amb les seves flamants bicicletes (i després passen gana) i que quan els trobes per la carretera entrenant no saluden perque ells estan un grao molt més alt que els que "estimem" de veritat l'esport, van queixar-se oficialment a la federació de que l'assistència de corredors èlit a les curses d'aficionats no els permetia guanyar i deixar-se lluir, llavors és quan un dia sopant va sortir el comentari d'un bon amic amb tres vegades més d'experiència que tots aquests "senyors" en el món del ciclisme dient "doncs que entrenin més", comparteixo la seva opinió, sincerament.

En aquest món sóc afortunat, estimo l'esport i a part del ciclisme tinc el privilegi de poder-ne practicar un munt més a diferència dels que pensen que són els reis de les carreteres i de les dues rodes. Gràcies a aquesta multi-activitat esportiva, puc afirmar que conec de primera mà competicions i federacions de mil i un esports, i puc afirmar també, que el cas que he viscut aquesta tarda, no s'ha donat ni es donarà en cap altra modalitat esportiva que no sigui el ciclisme, i més concretament el ciclisme en ruta. La primera criva en el món de les dues rodes es produeix quan a depen de quines curses no hi pot anar tothom, sinó només els posseidors de "llicència", grato error crec jo. Per exemple, en el món de la orientació, he corregut curses de Copa del Món al costat dels grans campions de l'especialitat, doncs bé, al costat d'aquests grans campions, hi havia practicants habituals d'aquest esport (com jo), però també gent que s'hi estrenava, però com pot ser, una persona debutant en una activitat esportiva en una Copa del Món? en el ciclisme impensable. Llavors sorgeixen els comentaris en els diaris i revistes de bicis que s'ha de fomentar aquesta pràctica esportiva perque hi ha poca participació, sincermanet, si teniu poca gent és perque us ho heu buscat... Em cau l'ànima als peus quan penso que a una persona amb ganes de córrer, amb ganes d'impregnar-se més d'aquest ambient fantàstic pre-Tour de França que envolta Girona els darrers dies se li prohibeix la participació a una cursa per tenir una llicència que, segons diuen, no era vàlida, aaahhhh!! això si, era més cara que qualsevol de les llicències vàlides que hi podien participar, vergonyós.

I per cert, el recorregut de la cursa l'he fet igualment, al meu aire, amb un temps que, rodant sol tota l'estona i amb vent en contra m'hagués situat entre els 10 primers de la cursa, potser si, reis de la carretera i de les dues rodes que, com diu el meu bon amic, us cal entrenar una miqueta més...

http://www.carlesdomingo.blogspot.com

Nou podi a la Copa Catalana de BTT-O

El passat dia 28 de juny va disputar-se una nova prova de la Copa Catalana de BTT-O. Aquest cop, la cursa no apuntava del tot bé, durant la setmana anterior una falta d'informació per part de la organització feia pensar en una cursa "per cobrir calendari". Tot i això, tocava matinar per conduir fins a Sant Joan de Mediona, un poblet entre Igualada i Sant Sadurní d'Anoia. Però bé, anem per el que importa, la competició. La categoria senior, es disputava en un mapa a escala 1:15000, i segons crec jo, amb uns mal comptabilitzats 17 quilòmetres de distància linial per cobrir 21 punts de control, dic mal comptabilitzats perque a mi em va sortir una distància de 34 quilòmetres que disten molt dels 17 quilòmetres teòrics inicials. A la sortida, el primer cop d'ull del mapa ja ho desvelava tot, una cursa poc tècnica, amb poca elecció de recorregut per crear diferències i amb un desnivell mitjà, això no volia dir ni molt menys que la cursa no fos acceptable ni bonica, ja que va acabar sent-ho, però no va ser ni molt menys la cursa és tècnica que he fet mai.

Les primeres tirades (1 i 2), tocava seguir pista amunt per entre vinyes, amb un bon sol caient sobre el clatell que començava a fer caure les gotes de suor cap al terra. El segon binomi (3, 4) tocava desfer el mateix desnivell i apropar-nos de nou a la carretera de La Llacuna que havia estat el nostre punt de sortida. A partir d'aquí s'iniciava la zona més bona de la cursa, es tractava d'encaminar-nos cap al bucle 6, 7, 8 i 9, situades a molt poca distància i en una zona amb una bona densitat de corriols però ben delimitats i fàcils de comptabilitzar. Abans però, la fita de transició, la 5 va conduir-me al meu error més gran de la cursa al no escullir bé el camí d'entrada, ja que en el mapa estava traçat amb una bona cilcabilitat que el camí no tenia ni molt menys. En el bucle del que parlàvem abans, la organització va molt ben muntar-hi un controlador que vetllava perque els corredors seguissin l'ordre establert per el circuit, algun espavilat van enganxar-hi!

Després de la 9, ja tocava encaminar la baixada cap a les vinyes novament, amb unes primeres fites (10, 11, 12 i 13) situades a mitja alçada respecte al punt més baix de sortida, i completant el desnivell de baixada a la tirada 14-15 per fer una últim pujada de regal a la 16 i encaminar una ràpida visita a les fites 17, 18, 19, 20 i 21 sempre recolzats per la carretera asfaltada a l'oest de la traçada que permetia rodar a gran velocitat entre cada fita.

Finalment, completava la cursa amb un temps de 1:52:06, un temps ràpid a meta però superat per l'Ivan Artigas (CE Azimut), que va jugar a casa i com a bon coneixedor de la zona i amb una clara molt bona forma física va aturar el seu cronòmetre amb 1:42:55. El tercer graó del podi va ser ocupat per l'Abel Martinez de Grions. A dia d'avui encara no s'han actualitzat les classificacions generals de la Copa, però de ben segur que el resultat aconseguit em fa avançar posicions cap endavant, fa falta veure quantes!

http://www.carlesdomingo.blogspot.com

Triatló Trail de les Medes-Mongrí, una nova experiència

El passat dia 14 de juny va disputar-se a la Platja Gran de l'Estartit la primera edició del Triatló-Trail de les Medes. Els dies anteriors, tot eren preocupacions, la BTT i la cursa a peu no em preocupaven, però si que ho feia la natació, ja que serien 1720 metres nedant, una distància considerable d'una especialitat a la que no estic gens acostumat, però s'havia de provar, i per no patir més del compte vaig estar una setmana i mitja nedant 1 hora diària per intentar passar el tràngol el millor possible.

A les 8:30 puntual va sortir la primera embarcació carregada de triatletes cap al moll oest de la Meda Gran, alla ens van desembarcar i vam esperar que arribèssin 3 embarcacions més amb la resta de participants, un cop tots alla, tothom a l'aigua i a les 9:10 es va donar el tret de sortida de la secció de natació del triatló. Com ja he dit, 1720 metres des de la Meda Gran fins a la platja, a mar obert, per sort a favor de l'onatge. Bé, havien de ser 1720 però que per mi van ser uns quants més (a sobre), ja que amb les corrents em costava penes i treballs mantenir la línia recta i no feia més que corregir la meva direcció a dretes, potser tenia intenció d'anar cap a Pals, ja us dic jo que no! Al cap de 42 minuts i 32 segons trepitjava l'arc d'arribada de la natació, el mal tràngol ja havia passat i havia estat millor del que m'esperava, de veritat, però em queda molt a millorar a la natació.

La següent secció, la BTT, no em feia cap por ni molt menys, bbffff, la BTT!! Per davant un circuit de 30 km seguint alguns dels camins habituals a la Copa Girona de BTT de Torroella. La sortida neutralitzada fins a la sortida de l'Estartit i un cop allà bandera verda i campi qui pugui. Ja de sortida hi havia un parell de rampes duretes per desfer el grup, va quedar per davant un grupet amb els favorits i jo englobat dins un segon grupet a una distància controlable. Als pocs quilòmetres ens encaminàvem cap a la pujada de les Dunes, on el segon grup va perdre més efectius i vam quedar reduits a 4 en persecussió del grup capdavanter. A partir d'aquí, llargues rectes rapidíssimes fins a encarar una nova pujada, aquesta més tècnica, fins arribar a l'havituallament. Quan hi vam arribar, vaig mirar enrera i vaig adonar-me que el grup ja només erem dos, el grup de davant s'estava trencant i estavem caçant als que es quedaven. Era el moment d'apretar fort i intentar atrapar més gent. Ja de tornada cap a l'Estartit, vaig adonar-me que alguns triatletes no en tenen ni idea de com funciona el BTT, en trams estrets i tècnics, et fan perdre la paciència quan els hi demanes pas, ja que no t'el cedeixen encara es creuen que tenen rao, en fi, a poc menys de 10 quilòmetres de emta vaig contactar en solitari amb el grup capdavanter, al donar-hi una ullada en Dani Vancells i l'Agustí Roc les cares més conegudes, carai, on m'havia fotut! aquí hi ha gent bona!! Amb un augment de ritme constant fins que es va trencar el grup vam arribar a meta, i aquí un punt que la organització ha de millorar per altres edicions, la senyalització i la classificació. Alguns corredors es van perdre i van retallar circuit guanyant temps respecte la resta, i a més de reconéixer-ho a la organització, aquesta els va incloure dins la classificació, i jo de suar per anar cinqué a la BTT resulta que va i em classifiquen el 24, tampoc hi anava a guanyar res, però cal millorar. Temps a meta 1:15:55 per fer 30 quilòmetres, aneu calculant la mitja, brutal!!!!

I ja per acabar quedava la cursa a peu, tothom deia que era molt tècnica i dura, realment ho era, i a mi això em va agradar. Sortint de l'Estartit per el nord escales a munt per afrontar 12 quilòmetres a peu per un entorn típicament mediterràni, visitant cales inaccessibles als acomodats i un constant desnivell amunt i avall per corriols empedrats que obligaven a trepitjar em fermesa per no regirar-se cap articulació. Fins al primer avituallament vaig aguantar un bon ritme, en el grup capdavanter de la categoria de fèmines amb la Núria Picas i la Tina Bes seguint a pocs segons. Un cop passat l'avituallament, s'encarava ja la tornada a l'Estartit havent de superar l'ascenció i el descens de Rocamaura just abans d'entrar a la població, en aquest moment les meves cames em van donar el vist-i-plau per apretar i fer una baixada fortíssima, com no havia fet mai, per intentar guanyar posicions, vaig adelantar potser uns 12 corredors, prou bé, però el tram final va ser matador, una baixada pronunciada per asfalt i un passeig final de 1.5 quilòmetres també per asfalt per dintre l'Estartit, jo sóc corredor de bosc, l'asfalt em mata! Finalment em vaig plantar a meta amb un temps de 1:37:31 a l'esprint amb un altre corredor, al que vaig superar per ser un bon coneixedor del sistema sportident, el que es va utilitzar per el cronometratge i que s'havia de marcar just a l'arribar, que bo és córrer orientació!

A la classificació final, el 33 d'un total de 99 triatletes que van completar les 3 especialitats, per ser el meu primer triatló, molt satisfet i sobretot content d'haver nedat de les Medes a la platja, al meu ritme, però ho vaig fer!

http://www.carlesdomingo.blogspot.com/

Millor esportista universitari en raids d'aventura

El passat dia 10 de juny, a les instal·lacions del Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, es va celebrar la cerimònia de clausura dels Campionats de Catalunya Universitaris 2008-2009. Un acte que va servir perque la Universitat de Girona dones el relleu en la coordinació dels campionats a la URL, la universitat que l'any vinent prendrà la responsabilitat d'organitzar-los.

Com cada any, en aquest acte es van entregar els premis de reconeixement als millors esportistes universitaris de cada una de les modalitats que s'han disputat aquest any. Després de proclamar-me campió de Catalunya de Raids d'Aventura fent equip amb en Quim Roca, que com no podria ser d'altra manera també va assistir a l'acta, l'Esport Català Universitari em va proclamar com a millor esportista universitari en la modalitat de raids d'aventura, un premi que em fa especial il·lusió, a part potser de ser una de les modalitats esportives en les que millor m'ho passo, doncs perque probablement sigui el darrer que rebo com a universitari. En l'acte hi van assistir autoritats de totes les universitats cataanes així com membres del Consell Català de l'Esport i la Diputació de Girona.

Així doncs posant el punt i final a uns quants anys de Campionats Universitaris, recapitulem i resumeixo a continuació els resultats obtinguts:

2002-2003:
23è CCU BTT

2003-2004:
9è CCU BTT

2004-2005:
Campió de Catalunya per equips en BTT
7è CCU BTT

2005-2006:
Campió de Catalunya per equips en BTT
5è CCU BTT

2006-2007:
Campió de Catalunya en Raids d'Aventura
Campió de Catalunya per equips en BTT
5è CCU BTT
44è CEU Orientació

2007-2008:
Campió de Catalunya en Raids d'Aventura
Campió de Catalunya en BTT-Orientació
Plata per equips en BTT
Bronze en Orientació
Bronze en Duatló
6è CCU BTT
22è CEU Orientació - Mitja distància
24è CEU Orientació - Llarga distància
34è CEU Orientació - Distància sprint

2008-2009:
Campió de Catalunya en Raids d'Aventura
Campió de Catalunya en 10.000 m.l.
4rt CCU Mitja Marató de Muntanya
8è CCU 5.000 m.l.
10è CCU BTT
12è CCU Orientació
13è CEU Orientació - Distància sprint
19è CEU Orientació - Mitja distància
24é CCU Cross

http://carlesdomingo.blogspot.com

Potser el darrer campionat universitari?

El 7 de juny va celebrar-se a la localitat d'Alpens la XX edició de la cursa de les 3 comarques, una cursa de muntanya que acullia un any més el Campionat de Catalunya Universitari de Mitja Marató de Muntanya, o com en diria jo Campionat de Catalunya Universitari de Curses de Muntanya, perque els gairebé 27 quilòmetres de recorregut no són una mitja marató.

En tenia molt bones referències d'aquesta cursa, i per això feia anys que tenia ganes d'anar-hi, i aquest any, era la ocasió idònia per fer-ho. La cursa prenia la sortida puntualment a les 8:30 a la plaça major d'Alpens amb una participació de més de 300 corredors. La cursa ràpida de sortida va fer que el grup no s'estirés gaire en els primers compassos amb un constant pujar i baixar en direcció est encarant el Puig de Tremolosa. La fila de corredors va conservar-se fins al quilòmetre 9, on començava la primera pujada dura de la cursa fins al quilòmetre 15 a la coronació de l'Ermita de Santa Margarida de Vinyoles i el Puig Cornador, el sostre d'aquesta edició de la 3 comarques amb prop de 1250 metres d'alçada. A partir d'aquí una rocosa baixada per entrar dins el bucle que conduia els corredors a la darrera ascenció de la cursa, i probablement la més dura, bé per el quilometratge que s'acumulava a les cames, bé per el desnivell que presentava, el Puigdon, a 4 quilòmetres de meta des d'on ja es podien divisar les primeres cases de la població d'Alpens.

La meva cursa en particular va ser conservadora, després d'uns quants dies aturat sense entranar per estar estudiant, vaig proposar-me agafar el meu ritme de cursa per poder-la acabar, i tot i això, la cursa es va fer moooooolt llarga, em debien sobrar uns 20 quilòmetres, jajajajaaaaa. De sortida vaig quedar a la cua del grup capdavanter, juntament amb 6 o 7 corredors més que portavem un bon ritme. Vaig adonar-me però de la falta de tècnica en baixada que tinc. Físicament, en pujada deixava enrera als altres i a les baixades, sobretot les més revirades i empedrades, em recuperaven tot el temps guanyat, però en fi, la meva cursa va ser així, un estira i arronsa constant amb els altres que li donava aquell pensament d'emoció d'haver de controlar la situació. A la darrera pujada, la dura del Puigdon vaig aprofitar el ritme de la segona fèmina que va atrapar al grupet per enganxar-m'hi i prendre uns quants metres a la resta per poder encarar la baixada amb un marge de seguretat. El descens, un nou corriol tancat de pedres on s'havia d'estar molt a la guait a no caure només em van avançar dos corredors, prou bé i vaig afrontar la recta final de la cursa aguantant un grupet de tres que em trepitjava els talons. L'arribada un moment emotiu, tota la plaça d'Alpens aplaudint i animant l'arribada de tots i cada un dels corredors com si fóssin els guanyadors, ells si donaven espectacle i sense cap dubte feien gran aquesta cursa de paisatges fantàstics i organitzada fins al més mínim detall. Finalment marcant un temps de 2:43:43 entrava a meta en la posició 127 i com a quart classificat universitari, a uns tres minuts del podi, i amb un mal de cames que no m'aguantava dret!!

Potser aquest haurà estat el meu darrer campionat universitari disputat, o això espero, no depén de mi, jo sé de qui depén i espero que no s'equivoqui.

http://www.carlesdomingo.blogspot.com/

Històries de la Lliga Espanyola de BTT-orientació

El passat cap de setmana va disputar-se una prova doble de la Lliga Espanyola de BTT-O a la localitat osonenca de Sant Julià de Vilatorta. La prova també puntuable per la Copa Catalana de BTT-O, va disputar-se en els mapes de Vilalleons (llarga distància) i els Munts (mitja distància)

Llarga distància:
Sobre un traçat de 30 quilòmetres i un total de 18 fites per la categoria homes-sènior, va disputar-se la llarga distància. La primera part del recorregut, transcorria per els camps en direcció sud cap a Vilalleons, i no era fins a partir de la fita 7 que començava el desnivell de veritat. La primera part, es tractava d'enllaçar camins i pistes amb una mínima complicació tècnica. La tirada 7-8, presentava ja una múltiple elecció de ruta condicionada sempre per el desnivell a superar, ja que era aquí on es presentava la major part del mateix, a la fita 8, situada dalt d'un turó, s'hi arribava caminant per un corriol infernal on s'havia d'arrossegar la bicicleta de la manera que fos possible, a partir d'aquí, novament múltiple elecció de ruta i amb un anàlisi posterior del mapa, observo que la meva no va ser l'òptima. Les tirades corresponents de la 8 a la 11, gens agradables per la meva opinió personal, t'havies de dedicar a seguir un corriol que resseguia la carena de turons i anar baixant per corriols a picar la fit i pujar per allà mateix, el que s'anomenen culs de sac que, opinió, es podrien haver estalviat. La tirada 11-12, novament llarga, conduïa ja en direcció a l'arribada a Sant Julià, transitant per la mateixa zona de la sortida on, inicialment ja havíem pogut apreciar la gran densitat de corriols, tot i això, complicacions mínimes per seguir en cursa. Ja afrontant la recta final de la cursa, un grup de fites col·locades dins el poble ens conduïen cap a meta, la 13, a les immediacions del castell, es va veure afectada per la senyalització d'un trial que es disputava l'endemà i feia despistar moltíssim als corredors, jo vaig caure a la trampa, i sort que la gent de la organització va tenir cura de facilitar les coses conscients de la complicació que comportava trobar una zona plena de cintes. Un cop resolta la baixada del castell, un joc de 5 fites conduïa a l'arribada. Amb un temps de 2:05:43, completava una cursa mitjanament bona que em col·locava en tercera posició a la categoria de Copa, darrera d'en Lluis Ferrer (BO) i en David Tarrés (COB). La resta d'Aligots, l'Albert Roca segon a la categoria de Lliga, i l'Albert Joan i en Sergi Coll passant les mil i una per marcar un fora de control i un error en tarja respectivament.

Mitja distància:
Aquest cop tocava l'extrem nord-est del mapa, ja cap a les immediacions del pantà de Sau. Amb un recorregut superior als 20 quilòmetres i 15 punts de control per la zona dels Munts va disputar-se la mitja distància. La primera part de la cursa, les primeres 5 fites, es podrien diferenciar de la resta per ser de les més tècniques, ja que es trobaven en una zona amb molta densitat de corriols, camps i clars de roca o oberts que dificultaven molt la lectura en un mapa 1:15000, tot i això, crec que els meves el·leccions de ruta van ser prou bones, potser no les òptimes, però per anar trobant les fites ja va servir. Impressionant la col·locació de la fita 5, en un corriol que ascendia per un tàlveg tot enfangat per un riuet que feia les delícies dels més salvatges. A partir d'aquí començava a pronunciar-se novament el desnivell i baixava la tecnicitat, el·leccions clares de traçat sense dubtes per la 7 i la 8, i també la 9, on vaig cometre un error per perdre la concentració d'una forma un tant peculiar, havíeu sentit a parlar mai d'un xoc frontal entre dues bicis, doncs això és el que em va passar, baixant per un corriol estret a tot drap vaig trobar-me per davant una participant a dames-sènior que no vaig poder esquivar, vam xocar frontalment, sense danys per cap dels dos, però que ja van fer perdre la concentració i em vaig passar el corriol directe per atacar la 9, afortunadament, més al sud existia un nou corriol d'atac no tant directe que em va ajudar a rectificar el meu error, i com no, després de la 9, cul de sac i a tornar per allà mateix, i per seguir amb les meves costums, que faig quan m'equivoco a una fita? doncs que la següent també la cago! i la 10 me la vaig passar de llarg. Encara tocava però tornar a pujar per la 11 i després la 12, ja en direcció nord cap al poble, per entrar en les tirades cap a la 13 i la 14 situades en els camps propers a l'arribada. Aturant el cronòmetre en 1:36:46, tornava a ser tercer en una cursa que no m'havia satisfet del tot, per davant, novament en Lluis Ferrer (BO) i segon en Ramon Aubets (COB), el resultat que em permetia assolir la segona posició a la combinada de les dues curses i començar, amb bon peu, la meva participació a la Copa Catalana de BTT-O. La resta d'Aligots, l'Albert Roca quart a Lliga i segon a la combinada, en Narcís Pou setè i en Marc Julià desè, donant a Aligots la segona posició per clubs en aquesta segona modalitat de la mitja distància.

HOMES SÉNIORS CAT (24)
1 Lluís Ferrer BO 1:47:04 1 1:22:33 1 3:09:37
2 Carles Domingo ALIGOTS 2:05:43 3 1:36:46 3 3:42:29
3 Ramon Aubets COB 2:12:29 5 1:35:42 2 3:48:11
4 Xavier Julià Grions 2:15:56 7 1:36:56 4 3:52:52
5 Josep Redorta U.E.Vic 2:33:02 8 2:09:23 12 4:42:25
6 César Camarero Grions 2:40:57 10 2:08:24 11 4:49:21
7 Jordi Sucarrats UPC 2:40:13 9 2:22:04 14 5:02:17