El Bike Area - Medina Llagostera

El passat dia 17, coincidint amb l'estrena de la temporada de BTT a la 13ena Marxa en BTT d'Hivern de Sant Genís de Palafolls organitzada per el Catbike, i aprofitant la presència d'un bon grapat de corredors del Bike Area - Medina Llagostera, vam aprofitar per fer una foto de l'equip, amb els presents lluint les noves equipacions i les noves CUBE oficials de l'entitat.



I aquesta setmana s'estrena també el nou blog on les noves actualitzacions aniran informant de les activitats, competicions i resultats dels corredors de l'equip.

http://medinallagostera.blogspot.com

http://carlesdomingo.blogspot.com

Marxa BTT d'Hivern de Sant Genís de Palafolls, estrena d'any i de nous colors

El passat dia 17 es va donar el tret de sortida a una nova temporada de ciclisme amb la ja tradicional Marxa en BTT d'Hivern de Sant Genís de Palafolls, organitzada per el Club Ciclista Catbike.

Aquest any, el circuit es presentava més curt del normal, 25 quilòmetres, mal presagi, i així va ser, va resultar un desnivell acumulat de 1200 metres. Un constant pujar i baixar va fer que alguns dels fletxes a la sortida anéssin caient com mosques, però com us podeu imaginar només els fletxes entre cometes, perque els fletxes de veritat alla es van quedar.

Abans de la sortida, va tocar saludar als coneguts que feia dies que no veia, trobada i veure les noves cares del nou equip i la foto de grup tots junts, una bona manera de començar un nou any amb un nou equip que hi posa moltíssimes ganes i molta il·lusió.

A la sortida de la cursa, un tram de pocs metres estret, ratoner i innecessari per començar, per prendre la direcció habitual del circuit de Sant Genís de Palafolls, a partir d'aquí, el pujar i baixar constant, que van fer que el circuit no tingués poquíssims metres de pla. Aproximadament al quilòmetre 5 vaig agrupar-me amb un habitual company de grup a les curses, en Quim Esparraguera, amb el que aquest any compartiré colors d'equip. A partir d'aquí tota l'estona junts fins al final i, segons ell estirant-lo al final quan ja no podia més.

Sobre el quilòmetre 23 de cursa s'acabava el primer bucle del circuit i es passava novament per la zona de sortida/arribada, per fi uns pocs metres plans, i tant pocs, de seguida ja pujant i al cap de ben poc, la pitjor ascensió de tota la cursa, la ja habitual pujada a les antenes de Sant Genís a les primeres estibacions de la Serralada Litoral, una pista recta, amb un pendent mitjà aproximat del 18% durant 800 metres que, gràcies a les pluges del dia abans estava més que enfangada. Els neumàtics anaven arrapant-se al fang i cada vegada augmentava més el gruix de les gomes, una pujada brutal per enllaçar amb una divertida baixada ràpida fins a la meta per finalitzar el recorregut.

A la classificació final, un bon resultat, amb un temps de 1 hora 41 minuts i 53 segons, a la 39ena posició final d'un total de 207 corredors, i el millor de tot, en el top-10 dels élits de la cursa, el nové, un bon començament per estrenar uns bonics nous colors.

Resultats
Fotografies

http://carlesdomingo.blogspot.com

Canvi d'aires en el món del ciclisme

Després d'un quants anys defensant els colors del Club Ciclista Sant Gregori - El Llèmena, ha arribat una temprada de canvi d'aires. Presentant un projecte esportiu enfocat a la orientació en BTT però sense descartar la BTT a la província de Girona, he acordat defensar els colors de l'equip de competició de Bike Area BTT Llagostera, una formació que prové de l'antic Club BTT Llagostera, i que estarà enfocat única i exclusivament a la competició.

He de dir que el meu projecte esportiu va estar molt ben rebut per la nova formació, i des del primer minut ens vam entendre i ens vam posar d'acord, fet que és molt d'agrair al presentar un projecte esportiu enfocat a un esport minoritari com la BTT-Orientació.

Espero poder oferir éxits, bones posicions i satisfaccions a la nova gent que a confiat amb mi.

Les xispes nadalenques

Ara que les temporades oficials ja s'han acabat, ha tocat descansar uns dies, tant de curses com d'entrenaments. Aquests darrers dies però, s'havien d'aprofitar les curses populars a prop de casa per tornar a retrobar la "xispa" de la competició i anar cremant els turrons dels àpats nadalencs.

Les xispes nadalenques doncs, començaven el dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve amb la Cursa de Sant Esteve a la localitat de Llagostera. El circuit d'aproximadament 10 quilòmetres transcorria en una primera part per els carrers de la població, pujant fins a l'esglèsia a la part més alta del poble i baixant en direcció al Mas Roig per tancar el primer bucle de 5 quilòmetres i afrontar els últims 5000 metres per les masies entre Llagostera i la urbanització de la Mata. Com a desconeixença d'aquesta cursa, vaig calçar-me les sabates de trail, que se'm van fer massa pesades al primer bucle per el poble, la sola era massa dura, però llavors a la segona part, estaven en el seu terreny, la terra. Amb uns primers quilòmetres ràpids, uns segons a mantenir i uns darrers ràpids de nou gràcies a l'empenta de voler seguir a la Tina Bes, primera classificada femenina, vaig arribar a meta amb un temps de 42 minuts i 29 segons, un bon ritme.

Resultats i fotografies de la Cursa de Sant Esteve

L'endemà de Sant Esteve va tocar prendre de nou contcate amb els mapes d'orientació, pe`ro no en cursa, ja que era el dia escullit per els Aligots per organitzar el Tió-O, el clàssic entrenament nadalenc del club. Vaig oferir-me per ser l'instructor del grup d'iniciació, i de passada convéncer a uns quants amics i amigues de que vinguéssin a provar de que anava això del maneig de mapes enmig del bosc. Per fer-ho vam desplaçar-nos al mapa de l'Olla de Can Mayolas, a Vilassar de Dalt, on vam estar 4 hores, primer amb una introducció teòrica i després amb els exercicis dins el bosc, sempre adaptats al nivell del grup. Tothom content, i per acabar una bona pizza per dinar amb els companys que m'hi van acompanyar.

El dia 31, no podia faltar a la clàssica cita, la Sant Silvestre de Girona a la que he anat participant en els últims 4 anys millorant el resultat edició rera edició. Durant la setmana havia estat entrenant a peu, i em sentia bé per la cursa, per els 5400 metres per la ciutat de Girona. Abans de sortir, demanant consell a corredors de l'especialitat amb més experiència i acostumats a la distància, en Pap em deia que l'objectiu era baixar dels 20 minuts, i per fer-ho calia estar per sota els 4 minuts per quilòmetre. A la sortida moltíssima gent, per els poc acostumats a aquestes masses sempre hi ha la por a les caigudes, així que cal sortir amb els colzes oberts i no permetre que ningú et guanyi la posició. Vaig poder agafar un bon ritme, com sempre, aguantant el ritme del grup capdavanter de fémines. Al pas per el primer quilòmetre, marco el parcial en 3:40, i amb bona sensació al cos em motivo per baixar dels 20 minuts. Al pas de la cursa per el centre de la ciutat vaig marcant també els parcials, i vaig passant just als 4 minuts per quilòmetre, però per baixar dels 20 minuts en 5400 metres cal estar-hi per sota! Al final nova apretada seguint el ritme de la indiscutible fémina líder, la kenyata Kenza Whabi, tornem a baixar cap als 3:40 el quilòmetre. A l'entrada a la recta de meta, el crono està molt just, marca 19 minuts 50 segons, calia esprintar per estar sobre els 20 minuts, i va anar per ben poc, al final, amb un temps de 20 minuts i 3 segons, acabava la millor Sant Silvestre del moment, l'any vinent si, tocarà baixar dels 20 minuts.

Resultats 5ena Sant Silvestre de Girona

Per continuar el períple de xispes nadalenques, el dia 6 vaig disputar la Marxa de Reis de Massanes, una marxa 80% forestal (aquesta si!), de 12 quilòmetres que, per les pluges dels dies abans, estaven més que enfangats i molls! A la sortida, tot i la data, una seixantena de corredors preparats per ser més ràpids que els reis que havien treballat la nit abans. La sortida, en baixada per la carretera asfaltada, a un bon ritme que marcava algun agosarat. Per remuntar el desnivell per una pista enfangada que va començar a tallar i separar el grup. Per sort, vaig poder aguantar el ritme i tirar endavant. La meva cursa va tractar d'aguantar el ritme del grup, que anava perdent unitats a cada una de les pujades que s'afrontaven. He de reconéixer que al final dels 12 quilòmetres de muntanya, que vaig suportar prou bé, va jugar-hi també un factor de sort, la darrera cruïlla calia tombar a la dreta i remuntar la carretera asfaltada que s'havia fet de sortida, per tant, una carretera amb la senyalització amb guix doblada que podia crear cert dubte. Els corredors capdavanters a qui havia pogut aguantar tota la cursa, anaven més frescos que jo, i em portaven apurat, però a la cruïlla van dubtar i vaig aprofitar per treure'ls uns metres que ja no van poder recuperar i apuntar-me la primera posició a la cursa amb un temps de 52 minuts 31 segons.


http://carlesdomingo.blogspot.com

BON NADAL - JOYEUX NÖEL - MERRY CHRISTMAS‏

Després d'un any bastant bo, amb alts i baixos i algunes efemèrides importants, vull desitjar-vos a tots vosaltres, els fidels seguidors, els pacients lectors de les meves cròniques un molt bon Nadal i un desig de que el proper 2010 sigui millor que el 2009. Una abraçada i espero que fins molt aviat.

Una nació que ja té sel·lecció

I quina sel·lecció més potent que té, probablement de les més potents d'Espanya. Es tracta de la sel·lecció catalana de ciclo-orientació que disposa d'un bon grapat de corredors amb un potencial en competició molt gran.

Afortunadament, l'any vinent els colors de l'equip de Catalunya podran lluir-se a un bon grapat de curses de la Lliga Espanyola de O-BM, ja que es disputen relativament a prop de casa, o a casa mateix.

El passat cap de setmana vaig rebre de les mans del sel·leccionador l'uniforme oficial de l'equip de Catalunya, quin honor! i quins colors tant cridaners, ens veuran de lluny! ara toca defensar-los com cal i fer-los pujar, entre tots, ben amunt!



CALENDARI LLIGA ESPANYOLA O-BM 2010:
24-25 d'abril: 1a Liga Española O-BM. Trofeo Sierra de Arcos (Terol). Campeonato de España. Campeonato Ibérico.
15-16 de maig: 2a Liga Española O-BM. Trofeo O-BM Girona (Quart d'Onyar).
3-4 de juliol: 3a Liga Española O-BM. Trofeo Vilareal (Castelló de la Plana).
27-28 de novembre: 4a Liga Española O-BM. Desierto de Tabernas (Almeria).

COPA CATALANA BTT-O I ESDEVENIMENTS OFICIALS FCOC BTT-O:
27 de març: Entrenament Oficial FCOC Artés.
11 d'abril: Copa Catalana BTT-O Artés.
17-18 d'abril: Entrenament Oficial pre-CEO FCOC.
15-16 de maig: Copa Catalana BTT-O. Lliga Espanyola O-BM. Campionat de Catalunya Universitari BTT-O Quart d'Onyar.
19 de juny: Entrenament Oficial FCOC Prats de Lluçanés.
26 de setembre: Copa Catalana BTT-O La Garriga.
10 d'octubre: Campionat de Catalunya BTT-O. Copa Catalana BTT-O Vic.
7 de novembre: Copa Catalana BTT-O Tordera.

http://carlesdomingo.blogspot.com

Última cursa oficial de l'any, Copa Catalana de BTT-O a Avià

A una temperatura de no sé quants milers de graus sota zero, va tocar, el passat 20 de desembre, disputar a tope la darrera prova puntuable per la Copa Catalana de ciclo-orientació a Avià, el Berguedà. Abans de sortir, a part de fer un fred impressionant, la classificació general no estava gens decidida, teniem a l'Albert Roca (Aligots) com a líder virtual, en segona posició a l'Abel Martínez (Grions) i a només 0.8 punts de l'Abel jo mateix. La sorpresa saltava al tancament de les inscripcions, al no veure-hi l'Abel Martínez inscrit, però per altra banda, apuntats bons corredors com en David Toll o l'Ivan Artigues, que podien estar a davant i esgarrapar un punts valuosos per escalar posicions. Així doncs, caldria anar a per totes.

Dels importants, em va tocar ser el primer de sortir (maleït programa d'sportident) i catar aquest nou mapa de Sant Serní de Clarà que s'havia inventat en David Tarrés. Com a sorpresa a la sortida, el mapa en un DIN A4, es clar, a escala 1:20.000 no cal un DIN A3, però buufffff, sobre la bici, és molt i molt complicat fer-ne una lectura acurada i caldria anar molt i molt en compte. Ja a la sortida, nervis fora, concentració, entrar al mapa i a pedalar fort! A la primera cruïlla, en Raul parat fent estiraments, la nota cómica de la cursa, el xaval va sortir amb retard sense haver escalfat ni res, i el fred el va calar fort a la sortida.


Routegadget manual del traçat, qui l'entengui que el critiqui!

Ja ben situats en el mapa, ua primera lectura sobre el terreny intuia unes primeres 4 fites amb una trajectòria bastant linial, i a partir d'alla, infinits bucles amb canvi de direcció constant a dreta i esquerra, línies de tirada sobre el mapa recargolades i les unes per sobre les altres, sense cap dubte seria una cursa técnica, però no per el traçat, sinó per la dificultat de lectura del mapa, la diversió asseguarada! Els que heu provat això de la orientació, ja sabeu quina tranquilitat dona trobar sense cap error la primera, és un bon senyal d'haver entrat bé en el mapa. La fita estava situada a la vora d'un estany, prou bonic, la tirada de sortida, transcorria per el rec de desaigua de l'estany, va ser prou bo estrenar els Larssen sobre el gel del Berguedà, ja que el desaigua estava completament glaçat i no es trencava no! A la primera cruïlla, primer punt conflictiu i molt ben resolt, calia començar a pujar i el camí que conduia més directe tenia una discontinuitat de traça que no s'apreciava sense llegir-ho bé, per sort la vaig interpretar, però en Raul que anava darrera meu no, i aquí ens vam perdre de vista.


Discontinuitat de camí a l'atac de la 2.

A partir d'aquí, el que ja he dit, una cursa revirada a més no poder, canvis de direcció constants, i algun conflicte amb vallats dels camí, alguns hi eren, d'altres no, i el conflicte més gran, l'atac de la 12, quan un camí es va volatilitzar, saltant un vallat i entrant al bosc amb la bici, s'intuia una traça, que conduia a un lloc desconegut, amb la corresponent pausa per resituar-se i seguir endavant. Però bé, el tema es va solucionar i la cursa va continuar.


El camí volatilitzat del no res.

Seguint donant voltes a dreta i esquerra, per l'avituallament situat prop de la fita 12, almenys vaig passar-hi 4 vegades, això feia una cursa molt divertida i técnica a la vegada. El recorregut va anar prou bé, marcant un bon ritme i per tant, un bon temps a meta, essent el primer homes-senior en arribar i marcant el millor temps fins a l'arribada d'en David Toll. Les coses pintaven bé, i a la publicació de resultats va caure la segona posició, aconseguint un bon grpat de punts, que també m'otorgaven la segona posició a la general final de la Copa Catalana de BTT-O 2009, per acabar d'arrodonir, el meu any d'explosió en el món de la orientació (alguns dels bons ja em coneixen... i això que encara sóc dels dolents).



1a Cursa BTT-O d'Avià - Copa Catalana de BTT-O:
1.- David Toll (Grions) 1:59:41
2.- Carles Domingo (Aligots) 2:05:46
3.- Albert Roca (Aligots) 2:12:02

General Final de la Copa Catalana de BTT-O:
1.- Albert Roca (Aligots)
2.- Carles Domingo (Aligots)
3.- Abel Martínez (Grions)

Classificacions completes

http://carlesdomingo.blogspot.com