Fleet Feet Snow Cheap Winter Trail, a conquerir les amèriques!

Els que em coneixeu bé, segur que us heu preguntat i estranyat com pot ser que estigui tants dies sense competicions. Doncs bé, no us faig esperar més. Després de desetimar la opció d'anar-me'n a Vermont a provar qué és això de l'Ski-O als Campionats d'Estats Units, he aprofitat que a la meva ciutat feien un trail nocturn de 5 milles per deixar-m'hi veure. Sabia que era un trail nocturn, i amb neu ja que en aquesta ciutat d'això en sobra, però el millor de tot és que unes hores abans de la sortida ha començat a fer una nevada fortíssima.

Aquesta nevada ha fet que, a part del fred polar que feia, totes les marques que havia posat la organització quedéssin tapades per la neu, i si les recol·locaven es tornaven a tapar ja que continuava nevant. En definitiva, ben abrigat i ben calçat cap a una primera sortida per els "peu-descalços", els que anavem sense raquetes de neu. Unes dues centes persones presents, prou bé per el clima i el dia de la setmana, però és que aquí ja hi estan acostumats, sóc jo que ho veig estrany! Al tractar-se d'una cursa de curta distància seguríssim que seria una sortida explosiva, i de ràpid ritme durant tota la cursa, no m'he equivocat amb la predicció.

A l'inici, visita de punta a punta del parc per l'avinguda principal i amb lleugera pujada, que és el més alt que tenen en aquesta zona. Les bones sensaciona m'han invadit les cames ja només de sortir, i això ha fet que em veiés amb forces i amb ganes per aguantar al capdavant. Gairebé tota la cursa era baixar i pujar al punt més alt del park de Cobbs Hill, i el tipus de cursa feia que la prudéncia em fes perdre temps a les baixades (lleugeres baixades) i que per ritme em superéssin en el pla, però a les pujades (lleugeres pujades), suposo que aquests americans estan acostumats a córrer per el pla, els hi recuperava el temps perdut i tenia temps a recuperar-me jo i tot, que amb el ritme que portàvem ja convenia ja!

La part final es tornava a encaminar cap a la part nord de Cobbs Hill, entre ziga-zagues enmig del bosc que donàven la nota cómica a la cursa, ja que tot i els tacs de les SpeedCross, les relliscades eren inevitables i anar-te'n a terra també, però ja sabeu que la neu es tova i no fa mal, si més no avui, demà farem un anàlisi de blaus al cos...

A meta, després de patir l'estirada de ritme de les darreres yardes, hem arribat amb un temps proper als 30 minuts d'esforç al màxim i en una setzena posició més que bona per la climatologia poc habitual, i per les hores de cursa que no he pogut acumular, però si les de gimnas que encara han estat prou productives.

Una nova cursa, en un nou país, i en una nova superfície, en conculsió una nova experiència positiva que ha valgut la pena tot i el fred que hem passat tots plegats, els natius també.

Resultats
Fotos

http://carlesdomingo.blogspot.com

El debut a la categoria élit

Un any més, el passat dia 7 va estrenar-se l'edició 2010 de la Copa Girona d'Orientació a peu. Enguany va tocar el torna a la vila de Blanes, sota la organització de Grions i en el mapa de la muntanya de Sant Joan i la Cala de Sant Francesc.

La cursa, suposava el meu debut a la categoria élit, que si ja per si mateix és un repte, encara va ser-ho més per el fet de ser el primeríssim de sortir, a la primera sortida, 10:00, alla estava jo! El circuit sense haver-hi passat cap corredor, no tenir cap referència de res, sempre afegeix un punt de complicació a la cursa, però són coses del destí.

La cursa s'iniciava amb 3 fites urbanes ràpides, de localització fàcil i on la única complicació es trobava en l'elecció de la ruta òptima per estalviar desnivell i per no fer més quilòmetres dels necessaris. A partir de la 4rta fita ja s'entrava per la vesant nord - oest de la muntanya de Sant Joan, amb una tirada fins a la fita 13 amb constants canvis de direcció, pocs punts d'aturada i males referéncies linials, que feien dubtar més d'una vegada en l'elecció de recorregut. Tot i això les rutes escullides van ser força òptimes, i només en recordo un dubte que va fer-me canviar el punt d'atac i rectificar.

Un cop passat el bucle forestal i trobar-nos a la part superior de la vesant nord - est de Sant Joan es baixava vertiginosament cap a la Cala de Sant Francesc, per remuntar de nou fins al Jardí Botànic de Marimurtra i fer-hi una petita part de la cursa, 6 fites score en un nou mapa 1:2000 ràpid i on la única complicació era l'adaptació a una escala tant petita, era fàcil passar-se de llarg, però les referències linials eren molt clares també.

Un cop acabat el Marimurtra es baixava ràpidament cap al Passeig del Mar, per competar les darreres 5 fites també en zona urbana de referéncies senzilles i ràpides fins afrontar la línia de meta al Passeig del Mig.

Finalment, a meta, aturava el crono amb 1 hora 3 minuts i 7 segons, momentàniament era el millor temps, al llarg del matí va ser superat, tot i això, vaig acabar molt satisfet per la cursa feta i els resultats, així ho plasmen, cinquena posició del circuit, cinqué de categoria i per davant de tots els H21A. Del club només superat per el presi Narcís que, com diu ell, aquest any algún Aligot li passarà a davant, i ell que ens va picant a els que intentem atrapar-lo, però que no recorda l'última posta del Campionat de Catalunya de Relleus de fa dos anys a Gavà? hi ha coses que s'obliden, deu ser l'edat.

Resultats

http://carlesdomingo.blogspot.com

2on Gran Premi de l'Estartit de ciclisme, les polsacions a tope!

El passat dia 24 es va disputar a l'Estartit la primera cursa del Challenge Social d'Hivern de ciclisme en Ruta en el 2on Gran Premi de l'Estartit. El recorregut, a diferència de l'any passat, es composava d'un total de 72 quilòmetres amb un recorregut pla però amb unes constants rampes que no donaven descans a cap corredor. El recorregut va ser el que es veu en el mapa següent:



La cursa va sortir neutralitzada fins a l'entrada del poble de Torroella, a partir d'aquí el ritme es va accelerar, i els primers intents d'escapada es van deixar veure. Amb el ritme elevat i un nombrós grup calis rodar en posicions capdavanteres per evitar riscos dels nervis de la gent i no malgastar forces en els canvis de ritme. Es seguia per carretera ample i bona fins a Verges, on es deixava el bon asfalt i es dirigia el pilot cap a Garrigoles i Les Olives, amb les primeres rampes per una carretera molt més estreta i amb un asfalt més danyat, per retornar cap a Jafre, on es reprenia la carretera ampla fins a Colomers, per retornar a un mateix estil de carretera, estret, trencat i humit cap a Vilopriu i Camallera.

El ritme continuava sent alt, però el gran grup ja havia perdut un bon grapat de corredors. Dels integrants del Bike Area Medina Llagostera en Quim Esparraguera i en Jordi Alzina havien perdut terreny, però continuaven integrats en el grup en Quim Rodríguez, en Jordi Quintanas, en Pere Duran i jo mateix. Passat Camallera, s'entrava a la carretera de l'Escala, ample i amb bon asfalt on el grup continuava volant per les contrades empordaneses fins arribar a l'autopista, on s'entrava de nou en una carretera revirada, amb asfalt dolent, molt humida i en baixada que van tallar un cop més el grup, jo inclós. Per sort, en el segon grup hi van quedar integrats uns quants membres de Bicis Esteve, que van fer un bon treball d'equip per no perdre massa distància amb el grup en el pas per Viladasens, Sant Jordi Desvalls i Sobrànigues en direcció a Flaçà, on en Pere Duran, va perdre contacte amb el grup principal i es va integrar en el grupet perseguidor. Prenent de nou una bona carretera en direcció a Rupià, vam perdre definitivament el contacte amb el gran pilot, que rodava a una velocitat molt més alta enfront un grupet que havia quedat en 6 unitats.

En Pere Duran, en el seu debut en la carretera, estava fent una bona cursa, i coneixedors els dos que era factible pujar-lo al podi vaig decidir conduir-lo fins a meta, el pacte va ser que ell no entrés a cap relleu, jo entrava per part dels Medina i a l'últim quilòmetre jo el llençava a l'sprint. Després de passar per Rupià, Parlavà, Serra de Daró i Torroella de Mongrí, s'encarava la llarguíssima recta de meta cap a Les Dunes, en l'última rampa d'ascensió, va tocar fer el pactat, amb en Pere a roda vaig entrar a un relleu a mort al capdavant del grup, i en el pas de la pancarta de l'últim quilómetre, imposar un ritme fort, esprintant a mort fins a llençar el meu company. La feina va sortir bé, en Pere va guanyar l'sprint del grupet i va col·lar-se tercer en el podi de cadets en la seva primera aparició a la carretera. Un cop acabada la cursa, em va donar les gràcies mil i una vegades, els equips són així, ens hem d'ajudar.

Com a resultat vam entrar a 6:37 del grup, essent el primer grup compacte darrera el gran pilot, quinzé a la general d'élit i el 90 classificat a la classificació general final. Dades a destacar, els 72 quilòmetres de cursa coberts amb 1 hora 48 minuts, feu vosaltres mateixos els vostres càlculs de velocitats, no us esgarrifeu!

Resultats

El Bike Area - Medina Llagostera

El passat dia 17, coincidint amb l'estrena de la temporada de BTT a la 13ena Marxa en BTT d'Hivern de Sant Genís de Palafolls organitzada per el Catbike, i aprofitant la presència d'un bon grapat de corredors del Bike Area - Medina Llagostera, vam aprofitar per fer una foto de l'equip, amb els presents lluint les noves equipacions i les noves CUBE oficials de l'entitat.



I aquesta setmana s'estrena també el nou blog on les noves actualitzacions aniran informant de les activitats, competicions i resultats dels corredors de l'equip.

http://medinallagostera.blogspot.com

http://carlesdomingo.blogspot.com

Marxa BTT d'Hivern de Sant Genís de Palafolls, estrena d'any i de nous colors

El passat dia 17 es va donar el tret de sortida a una nova temporada de ciclisme amb la ja tradicional Marxa en BTT d'Hivern de Sant Genís de Palafolls, organitzada per el Club Ciclista Catbike.

Aquest any, el circuit es presentava més curt del normal, 25 quilòmetres, mal presagi, i així va ser, va resultar un desnivell acumulat de 1200 metres. Un constant pujar i baixar va fer que alguns dels fletxes a la sortida anéssin caient com mosques, però com us podeu imaginar només els fletxes entre cometes, perque els fletxes de veritat alla es van quedar.

Abans de la sortida, va tocar saludar als coneguts que feia dies que no veia, trobada i veure les noves cares del nou equip i la foto de grup tots junts, una bona manera de començar un nou any amb un nou equip que hi posa moltíssimes ganes i molta il·lusió.

A la sortida de la cursa, un tram de pocs metres estret, ratoner i innecessari per començar, per prendre la direcció habitual del circuit de Sant Genís de Palafolls, a partir d'aquí, el pujar i baixar constant, que van fer que el circuit no tingués poquíssims metres de pla. Aproximadament al quilòmetre 5 vaig agrupar-me amb un habitual company de grup a les curses, en Quim Esparraguera, amb el que aquest any compartiré colors d'equip. A partir d'aquí tota l'estona junts fins al final i, segons ell estirant-lo al final quan ja no podia més.

Sobre el quilòmetre 23 de cursa s'acabava el primer bucle del circuit i es passava novament per la zona de sortida/arribada, per fi uns pocs metres plans, i tant pocs, de seguida ja pujant i al cap de ben poc, la pitjor ascensió de tota la cursa, la ja habitual pujada a les antenes de Sant Genís a les primeres estibacions de la Serralada Litoral, una pista recta, amb un pendent mitjà aproximat del 18% durant 800 metres que, gràcies a les pluges del dia abans estava més que enfangada. Els neumàtics anaven arrapant-se al fang i cada vegada augmentava més el gruix de les gomes, una pujada brutal per enllaçar amb una divertida baixada ràpida fins a la meta per finalitzar el recorregut.

A la classificació final, un bon resultat, amb un temps de 1 hora 41 minuts i 53 segons, a la 39ena posició final d'un total de 207 corredors, i el millor de tot, en el top-10 dels élits de la cursa, el nové, un bon començament per estrenar uns bonics nous colors.

Resultats
Fotografies

http://carlesdomingo.blogspot.com

Canvi d'aires en el món del ciclisme

Després d'un quants anys defensant els colors del Club Ciclista Sant Gregori - El Llèmena, ha arribat una temprada de canvi d'aires. Presentant un projecte esportiu enfocat a la orientació en BTT però sense descartar la BTT a la província de Girona, he acordat defensar els colors de l'equip de competició de Bike Area BTT Llagostera, una formació que prové de l'antic Club BTT Llagostera, i que estarà enfocat única i exclusivament a la competició.

He de dir que el meu projecte esportiu va estar molt ben rebut per la nova formació, i des del primer minut ens vam entendre i ens vam posar d'acord, fet que és molt d'agrair al presentar un projecte esportiu enfocat a un esport minoritari com la BTT-Orientació.

Espero poder oferir éxits, bones posicions i satisfaccions a la nova gent que a confiat amb mi.

Les xispes nadalenques

Ara que les temporades oficials ja s'han acabat, ha tocat descansar uns dies, tant de curses com d'entrenaments. Aquests darrers dies però, s'havien d'aprofitar les curses populars a prop de casa per tornar a retrobar la "xispa" de la competició i anar cremant els turrons dels àpats nadalencs.

Les xispes nadalenques doncs, començaven el dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve amb la Cursa de Sant Esteve a la localitat de Llagostera. El circuit d'aproximadament 10 quilòmetres transcorria en una primera part per els carrers de la població, pujant fins a l'esglèsia a la part més alta del poble i baixant en direcció al Mas Roig per tancar el primer bucle de 5 quilòmetres i afrontar els últims 5000 metres per les masies entre Llagostera i la urbanització de la Mata. Com a desconeixença d'aquesta cursa, vaig calçar-me les sabates de trail, que se'm van fer massa pesades al primer bucle per el poble, la sola era massa dura, però llavors a la segona part, estaven en el seu terreny, la terra. Amb uns primers quilòmetres ràpids, uns segons a mantenir i uns darrers ràpids de nou gràcies a l'empenta de voler seguir a la Tina Bes, primera classificada femenina, vaig arribar a meta amb un temps de 42 minuts i 29 segons, un bon ritme.

Resultats i fotografies de la Cursa de Sant Esteve

L'endemà de Sant Esteve va tocar prendre de nou contcate amb els mapes d'orientació, pe`ro no en cursa, ja que era el dia escullit per els Aligots per organitzar el Tió-O, el clàssic entrenament nadalenc del club. Vaig oferir-me per ser l'instructor del grup d'iniciació, i de passada convéncer a uns quants amics i amigues de que vinguéssin a provar de que anava això del maneig de mapes enmig del bosc. Per fer-ho vam desplaçar-nos al mapa de l'Olla de Can Mayolas, a Vilassar de Dalt, on vam estar 4 hores, primer amb una introducció teòrica i després amb els exercicis dins el bosc, sempre adaptats al nivell del grup. Tothom content, i per acabar una bona pizza per dinar amb els companys que m'hi van acompanyar.

El dia 31, no podia faltar a la clàssica cita, la Sant Silvestre de Girona a la que he anat participant en els últims 4 anys millorant el resultat edició rera edició. Durant la setmana havia estat entrenant a peu, i em sentia bé per la cursa, per els 5400 metres per la ciutat de Girona. Abans de sortir, demanant consell a corredors de l'especialitat amb més experiència i acostumats a la distància, en Pap em deia que l'objectiu era baixar dels 20 minuts, i per fer-ho calia estar per sota els 4 minuts per quilòmetre. A la sortida moltíssima gent, per els poc acostumats a aquestes masses sempre hi ha la por a les caigudes, així que cal sortir amb els colzes oberts i no permetre que ningú et guanyi la posició. Vaig poder agafar un bon ritme, com sempre, aguantant el ritme del grup capdavanter de fémines. Al pas per el primer quilòmetre, marco el parcial en 3:40, i amb bona sensació al cos em motivo per baixar dels 20 minuts. Al pas de la cursa per el centre de la ciutat vaig marcant també els parcials, i vaig passant just als 4 minuts per quilòmetre, però per baixar dels 20 minuts en 5400 metres cal estar-hi per sota! Al final nova apretada seguint el ritme de la indiscutible fémina líder, la kenyata Kenza Whabi, tornem a baixar cap als 3:40 el quilòmetre. A l'entrada a la recta de meta, el crono està molt just, marca 19 minuts 50 segons, calia esprintar per estar sobre els 20 minuts, i va anar per ben poc, al final, amb un temps de 20 minuts i 3 segons, acabava la millor Sant Silvestre del moment, l'any vinent si, tocarà baixar dels 20 minuts.

Resultats 5ena Sant Silvestre de Girona

Per continuar el períple de xispes nadalenques, el dia 6 vaig disputar la Marxa de Reis de Massanes, una marxa 80% forestal (aquesta si!), de 12 quilòmetres que, per les pluges dels dies abans, estaven més que enfangats i molls! A la sortida, tot i la data, una seixantena de corredors preparats per ser més ràpids que els reis que havien treballat la nit abans. La sortida, en baixada per la carretera asfaltada, a un bon ritme que marcava algun agosarat. Per remuntar el desnivell per una pista enfangada que va començar a tallar i separar el grup. Per sort, vaig poder aguantar el ritme i tirar endavant. La meva cursa va tractar d'aguantar el ritme del grup, que anava perdent unitats a cada una de les pujades que s'afrontaven. He de reconéixer que al final dels 12 quilòmetres de muntanya, que vaig suportar prou bé, va jugar-hi també un factor de sort, la darrera cruïlla calia tombar a la dreta i remuntar la carretera asfaltada que s'havia fet de sortida, per tant, una carretera amb la senyalització amb guix doblada que podia crear cert dubte. Els corredors capdavanters a qui havia pogut aguantar tota la cursa, anaven més frescos que jo, i em portaven apurat, però a la cruïlla van dubtar i vaig aprofitar per treure'ls uns metres que ja no van poder recuperar i apuntar-me la primera posició a la cursa amb un temps de 52 minuts 31 segons.


http://carlesdomingo.blogspot.com