dimecres, 9 de maig del 2012

Regust agredolç en el primer gran...

El passat cap divendres 4 de maig a les 21:00 va donar-se, a Coll de Nargó, el tret de sortida a una nova edició de la Copa Catalana de Raids d’Esports de Muntanya amb la celebració del Raid Urgellistan Internacional que enguany també seria Campionat de Catalunya de Raids d’Esports de Muntanya. L’equip Sport HG – Lafuma es presentava amb dues formacions per cobrir les dues categories que s’hi disputarien, un equip a elit format per Carles Domingo, Manel Satué i Enric Gràcia que correria en la modalitat non-stop de 24 hores, i un equip a la categoria aventura format per Gemma Cabanas, Raul Comino i Alex Díaz que correrien en dues etapes.


La primera secció del raid, consistia en un trekking de 10 quilòmetres amb 550 metres de desnivell, sortint de Coll de Nargó fins a Organyà, pujant a l’ermita de Santa Fe (1243 m) i arribant a Fenollet. Pràcticament fins la primera balisa a pocs metres d’entrar a la població d’Organyà, tots els equips del raid van anar corrent formant una bonica serp de frontals, amb el caos d’arribar a la balisa, el grup es va anar trencant, i quedaven liderant la cursa únicament tres equips d’elit, Catraid Trangoworld, Häglofs – Yaencontré i Sport HG – Lafuma, juntament amb 3 equips d’aventura. Tots junts van començar a enfilar el corriol de Santa Fe, on quedaven sols a davant Catraid i Häglofs seguits a poc més de 50 metres dels nostres i 2 equips d’aventura i arribant així a final de secció. L’equip d’aventura arribava en la cinquena posició de la seva categoria, quedava encara molt per davant.


Des de Fenollet arrencava una secció de patins en línia, ja negre nit, 4 km amb 250 de desnivell fins al nucli de Montanissell, l’equip elit perdia únicament 12 minuts respecte als caps de carrera, Catraid i Häglofs, ampliant la distància amb els quarts classificats que ja superava els 20 minuts. L’equip d’aventura es mantenia en cinquena posició, controlant molt bé el grup capdavanter que estava a uns escassos 10 minuts.

La següent secció, BTT i espeleologia, suposava la darrera secció de l’etapa per els aventura, que constaria de 10 km amb 350 de desnivell amb sortida i arribada a Montanissell pujant a una espectacular cova i tornant a baixar, per part d’Sport HG – Lafuma sortien a tota velocitat la Gemma i l’Alex, traient els adhesius a tots els equips que els precedien i marcant el millor scratch de la secció avantatjant amb més de 10 minuts els segons, per a ells tocava anar a dormir, mentre que per els elit, després de la cova tocava acabar de completar una secció de BTT de 50 km amb 1700 metres de desnivell, fent la volta completa a la Serra de Carreu, Abella de la Conca i fins la població de Bóixols, per a ells començaven les dificultats quan a la primera de les pujades, en Ricky es començava a queixar de mal d’esquena, un mal que no va disminuir en cap moment i que es va intensificar fins al punt de fer-li perdre la sensibilitat de les cames, l’equip va disminuir moltíssim la seva marxa en plena nit, conscients de que tenien un greu problema, en la darrera de les pujades l’esquena d’en Ricky va dir prou i ell mateix va baixar de la bici per ajeure’s a terra enmig de la foscor i sota una lleugera pluja, fins al moment l’equip havia estat rodant a un molt bon ritme digne per estar en una tercera posició que tenien ja consolidada, però arribats en aquesta situació, la decisió unànime a l’arribar a final de secció va ser abandonar, havien perdut només 1 hora respecta al capdavant de cursa, i avantatjaven ja amb més d’una hora i 15 minuts l’equip que els precedia. Però aquests nois són tossuts com una banya de marrà i després d’assegurar-se que en Ricky estava ja cuidat per la sempre esperada assistència, en Manel i en Carles van decidir continuar corrent per entrenar de cara a les següents cites.

La següent secció per els elit, va ser uns patins de 4 km i 250 de desnivell que els conduïa des de Bóixols fins al Coll de Bóixols, un pur tràmit, per agafar la BTT de nou i amb 20 km passant de nou per Montanissell, baixant a Coll de Nargó plantar-se a la vora oest del pantà d’Oliana. En Manel i en Carles continuaven mantenint un bon ritme, fet que demostra que aconseguissin el tercer millor temps amb poc més de 10 minuts respecta a l’scratch.


Amb les primeres llums del dia, els equips d’aventura, amb els nostres al capdavant, ja havien tornat a començar la batalla, compartint novament el recorregut amb els equips d’elit. La primera secció que s’obria a les 6 del matí, va ser un caiac per el pantà d’Oliana de 12 km. L’equip aventura continuava al capdavant aconseguint el segon millor temps, mentre que en Carles i en Manel s’ho prenien amb més calma prenent un bon esmorzar a l’inici de la secció.

Com a segona secció del dia, una duríssima BTT de 34 km i 1335 de desnivell, que molt pocs equips van ser capaços de completar, l’equip elit continuava amb el seu bon ritme marcant el segon millor temps elit de la secció, mentre que els aventura, l’Alex i la Gemma, aconseguien un espectacular millor scratch de tots els equips que van completar totes les balises sent els i afiançant-se encara més al capdavant de la classificació que ja lideraven amb més de mitja hora de diferència.

Seguidament tocava tornar amb caiac direcció Fígols, aquest cop uns 16 km havent de fer els 2 últims en riu amb corrent en contra, tot i això els nostres aventura continuaven ferms a davant, perdent uns escassos 5 minuts respecte al millor temps i molt a prop dels millors temps dels equips capdavanters en elit.


Després de la tornada amb caiac, tocava fer un petit bucle esprint, amb 4 km de bici, 4 a peu, un intent de fer volar un parapent i 4 més de bici per entrar a la penúltima secció amb majúscules del raid, un trekking proper a la mitja marató amb un desnivell de 1150 metres, en el que en Raul i l’Alex acabaven d’afiançar el liderat de l’equip, al final de la secció a la població de Perles i després d’un petit barranc per refrescar les cames, la Gemma esperava donar el relleu a en Raul, i en Manel i en Carles esperàven sortir amb els seus companys per completar tots junts una última secció de BTT propera als 30km i prop de 900 metres de desnivell per el que pogués passar. S’iniciava el tram de BTT per la carretera asfaltada, sortint de Perles, direcció Alinyà, on començava, encara per la carretera el desnivell de veritat. Per els quatre corredors que hi havia en cursa durant molt temps serà recordada una frase, quan en Carles li va preguntar a l’Àlex: - “Estás contando las curvas?”, ja que els dos portaven els seus respectius mapes, i l’Àlex li va contestar entre esbufecs: - “No sé ni dónde tengo el mapa!”, mostra del ritme que portaven les quatre bèsties després de tantes hores de cursa. La pujada asfaltada durava fins a la població de l’Alzina, tot un primera categoria eh! A partir d’aquí començava la pista de terra fins a coronar el Coll de Roc Galliner, aquí un nou moment èpic, començava la baixada, l’esforç més gran ja havia passat quan va sentir-se un eixordador “VAMOOOOOS EQUIPOOOO” conscients de que la victòria ja era a toca de la mà. Després d’alguna curta rampa més i el desitjat CP21, una baixada vertiginosa fins a Fígols i d’aquí a Coll de Nargó des d’on els nostres corredors havíen sortit el dia abans. Amb un temps de 17 hores i 34 minuts, l’Àlex i la Gemma arribaven a la línia de meta, on els esperàven en Raul, en Ricky, la Lupe i la Pili amb una cara més que somrient després d’haver fet un gran esforç per proclamar-se guanyadors del Campionat de Catalunya de Raids d’Esports de Muntanya en categoria aventura, sent els únics en completar tot el raid en la seva categoria. En Manel i en Carles, amb en Ricky a les seves ments com un corredor més paraven el cronòmetre en 22 hores 59 minuts, també amb l’alegria d’haver completat el raid, ser conscients d’on podrien haver arribat sense els problemes físics que van fer abandonar l’equip i sobretot feliços perquè els seus companys havíen aconseguit la victòria.

Ricky segur que a la propera la sort estarà a la teva motxilla! Ànims!

dimecres, 2 de maig del 2012

Primer raid de la temporada, primer equipàs

El passat dia 21 d’abril va disputar-se a la berguedana localitat de Vilada la primera edició del Catraid del Berguedà, primera prova puntuable per la Catalunya Raid Series i organitzat per els amics de Catraid. L’equip Sport HG – Lafuma va presentar-hi dos combinats, el primer d’ells format per Manel Satué i Enric Gràcia i el segon per Carles Domingo i Alex Diaz, amb l’objectiu d’acumular quilòmetres de cara a una temporada plena de grans reptes.


El raid s’iniciava amb una secció de 6 quilòmetres de caiac per el pantà de la Baells, on ràpidament l’equip d’en Manel i en Ricky prenien la capdavantera del grup seguits per Ariprot, el segon equip Sport HG – Lafuma i el Team Rodapells acabant la secció pràcticament dins el mateix minut. Una transició rapidíssima “de manual” va fer que sortissin els dos equips Sport HG – Lafuma pràcticament junts sobre la bicicleta des del pantà de la Baells on amb uns 10 quilòmetres acumulaven pràcticament 500 metres de desnivell positiu.


Seguidament s’iniciava el primer trekking d’uns 15 quilòmetres explorant coves, camins i cims per les Cingleres de Sobrepuny. La tàctica dels dos equips d’Sport HG – Lafuma va ser molt clara, fer un entrenament de qualitat i seguir els quatre corredors junts fins que la cursa decidís, i així va ser, treballant amb mentalitat d’equip, entre uns i altres es rectificaven els errors i es van encadenar les següents seccions, més BTT, orientació específica i BTT al capdavant de cursa seguint a un ritme inabastable per la resta d’equips.


A la transició del Castell de Rosés, es disputava inicialment una secció de tir amb arc, on l’equip format per en Manel i en Ricky van tenir més punteria i van bonificar 2 minuts més que l’equip d’en Carles i l’Àlex. A continuació es disputava un infernal trekking, acumulant prop de 700 metres de desnivell en poc menys de 10 quilòmetres, acabant amb una secció bonificable d’escalada que va posar fi a la unió dels dos equips, i no per ganes, sinó perquè el temps neutralitzat s’iniciava quan l’equip completava la via, així l’equip d’en Carles i l’Alex van acabar el trekking fins a agafar de nou la BTT i llençar-se avall per un magnífic corriol fins novament a la localitat de Vilada, on minuts després van arribar també en Manel i en Ricky.


El resultat, més que excel•lent va col•locar als dos equips d’Sport HG – Lafuma al capdamunt del podi del raid, sent els dos única equips capaços de completar el recorregut de la categoría elit dins el temps estipulat. Per part dels quatre corredors que hi van prendre part, el més destacable de la jornada va ser la labor d’equip i la unió conjunta de tots quatre per aconseguir el resultat obtingut.


dimecres, 11 de gener del 2012

Comencem l'any amb moooooolta força

Va ser únicament 4 dies després de començar el 2012, 4 dies després de poder fer oficial l'estrena amb el meu nou club d'orientació, que vaig decidir estrenar-me, fer la primera "bona suada" de l'any coincidint amb la VI Cursa Nocturna d'Orientació del Turr-Ó - I Trofeu Marek Petrivalsky al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat del Vallès.

El format de la cursa em va animar a anar-hi, la presentàven com un duel-O, és a dir, rondes de un contra un, i el que arribava primer, passava ronda, l'altre quedava eliminat, un tipus de modalitat sprint amb un mapa a escala 1:650 i amb una serie de cintes col·locades per la organització, que no es podien atravessar i que convertien el Parc de la Pollancreda en un autèntic laberint per anar d'una fita a l'altra.

La primera ronda, era lliure, sense adversari, i menys mal! en una cursa d'aquest tipus calia entrar molt i molt ràpid en el mapa, ja que si t'encantaves el teu rival podia agafar-te una avantatge considerable, proba d'això les paraules d'en Benet Totosaus, un corredor de referència, al acabar la seva primera ronda "No he entés res!", uuufffff!! Decideixo sortir tranquil per entendre el mapa, poc a poc agafant ritme i me n'adono que a la fita 4 ja estic corrent a bon ritme, el mapa correcte, i el format divertidíssim, això promet!


A segona ronda ja tothom tenia adversari, per sort encara amb alguns aparellaments amb gent poc habituada a la orientació o d'avançada edat. Em va tocar amb en Raimon Pons, que potser, per no conéixer qui era sempre et posa la por al cos. Passo ronda sense problemes, acabant de conéixer i adaptant-me al mapa.


Obrim tercera ronda i abans no me n'adono ja em ve en Dani Castellà del COB a tocar-me la moral, ens ha tocat fer l'eliminatòria junts, aquest cop si que no hi haurà bromes, ja és un corredor fet i amb experiència i tocarà apretar fort. Surt com una vala, molt ràpid, jo aporto per seguir el meu ritme i únicament m'adono al final que he arribat abans que ell, li trec potser menys d'un minut i em comenta que ha sortit massa ràpid i s'ha liat en 2 controls que li han fet perdre temps, altre cop serà, seguim endavant!


Anar-hi anant, quarta ronda, em toca amb en Jordi Calm, jo no el conec però ell fa mala cara quan el vaig a buscar per dir-li que ens ha tocat plegats, és un noi jove, se'l veu atleta, ràpid, i no orientador, però si ha arribat fins aquí no deu llegir tant malament un mapa! ja veieu, jo mateix muntant-me la pel·lícula i posant-me la pressió que no tenia... Ens donen la sortida, cada vegada em sento millor amb aquest mapa, m'hi ha adaptat molt bé i novament, arribo abans que el meu adversari, cap problema i seguim endavant.


Em sento content d'haver arribat fins aquí, tinc ganes de seguir endavant, però les esperances em defalleixen quan miro el quadre per la següent eliminatòria, m'ha tocat en Dudu, aquest si que em fundirà! Surt a tot drap, completament esprintat, un ritme que segueixo d'inici però que no em deixa llegir el mapa, no pot ser... baixo el ritme i llegeixo el mapa, com ha de ser. Al final del segon bucle, sento com la resta de corredors que estaven esperant comencen a cridar, i és perque a la fita central coincidim en Dudu i jo, marcant al mateix moment, això vol dir que ens juguem l'eliminatòria a l'últim bucle, qui primer el completi, guanya. Marco la darrera fita, i quan corro cap a meta miro als corredors que estan a la taula de descàrrega de l'SportIdent i no identifico la silueta d'en Dudu, vol dir això que estic per davant seu? vol dir això que passo eliminatòria? marco meta, em giro i veig com arribo en Dudu, m'he salvat per els pels!!! I a sobre he passat a la final!!


Última ronda, són més de les 10 del vespre i el fred ja apreta fort. Toca córrer la final contra en Juli Serrat, de la UE Vic, i com us podeu imaginar, a aquestes alçades ja no hi haurà errors permesos, únicament serà el més ràpid qui guanyi. Sortim els dos ràpids, al mateix ritme llegint mapa per no cometre errors, ens trobem que la primera fita està mal representada en el mapa ja que està dibuixada al costat contrari de la cinta respecte a com està a la realitat, ens n'adonem ràpid, ja que els corredors que ens precedien, en Vicenç Clarena i l'Enric Dedeu estan parats in-situ pensant que fer. Afortunadament, reacciono ràpid, crec que el primer dels quatre i dexideixo donar la volta a la cinta per marcar, estic segur de que es tracta d'un error del mapa i que és la fita que hem de marcar. Aquesta rapidesa em permet guanyar uns segons que valen molt, valen un turr-Ó, per mantenir aquest avantatge i superar a l'eliminatòria final en Juli que arriba, a pocs segons a marcar la meta.



Així doncs, amb l'estrena del nou Club, el Go-Xtrem, a qui estic molt agrait per haver confiat des del primer moment amb les meves possibilitats, amb les meves ganes de córrer tant com es pugui, apostant per totes les modalitats de la orientació i no només la orientació a peu, aconsegueixo obrir l'any amb una victòria a la Lliga Nocturna, un bon inici de temporada, esperant que aquesta no sigui la única!

divendres, 16 de desembre del 2011

Necessito recordar i adonar-me del que hem fet…

Ja fa molts mesos, pràcticament 12 que la meva temporada 2011 va començar. I va fer-ho precisament amb un comiat, amb el meu comiat del món exclusiu del ciclisme, en el ciclocross de Santa Coloma de Farners, fart de moltes raons que molts de vosaltres ja sabeu. I és ara quan ja ha passat, amb les piles carregades al 100% després del merescut descans d’exercici físic que el cos em demanava, que ho veig lluny...

Ho veig lluny per totes les coses que han passat després, en un any brutal, impressionant, on he fet coses que mai hauria pensat poder fer i en el que, per suposat, hem passat plegats molt bons i molt mals moments.

Pràcticament no recordo ni quants any fa del meu debut en el món dels raids d’aventura, quan el meu bon amic Quim Roca em va enganyar per portar-me a un de facilet, i el cuc em va ben mossegar, de seguida vaig veure que allò m’agradava i el mateix any ja ens apuntàvem amb en Quim i en Raul Comino (un altre mega-matxaca) al Tavertet Extrem per començar a fer coses més serioses. I qui ens havia de dir llavors, quan els raids es tractava d’acabar-los, que avui estaríem on estem.

I on estem exactament? Doncs estem en un equip que representa a una marca comercial internacional de primer nivell, que ens ha portat a que, més marques de primeríssim nivell es fixin en nosaltres i lluitin per ser el nostre primer espònsor, i el millor de tot és que això no és fruit d’un dia, és la conseqüència de l’esforç i les ganes de tot un equip de persones, que han fet possible que l’equip Lafuma – Sport HG hagi estat l’únic equip actiu en tots i cada un dels raids del calendari català, guanyant amb autoritat la Lliga Catalana, fent segons a les X-Races i quarts a la Copa Catalana, qui pot igualar-ho?

Aquest any s’han fet podis, molts! I s’ha guanyat un raid de la Copa Catalana que ens ha fet moltíssima il·lusió a tots, i tot això ha esdevingut en que som un equip respectat i que es té en compte a totes les travesses dels raids on anem.

I l’any que ve què? Doncs ja us podeu imaginar que no us decepcionaré amb el blog, l’any que ve comença diumenge, amb una pre-temporada de luxe estrenant cames al Campionat de Catalunya de BTT-O, a veure fins a quina fita aguanto el ritme, com sempre ho donarem tot. Per la nova temporada tinc reptes molt grans en ment, i ja us puc avançar que hi haurà reptes internacionals, si si, no us espanteu, reptes internacionals vol dir COPA DEL MÓN. Caram, com m’agrada veure aquestes paraules escrites al meu blog.

I ara només queda l’esforç de sempre, l’esforç de les solitàries hores d’entrenament, ele suport dels de casa i vostre, de les ganes de fer molt bé les coses i d’intentar complir tots els objectius que es proposin. Arribat aquest punt us podria deixar anar un “carpe-diem” que queden intel·lectualment tant bé en els escrits, però és que com ja us he dit més amunt, tot això no és fruit d’un dia i vull que així segueixi sent, segurament mai seré un grandíssim campió de res, ja que això no és la meva feina, però sempre m’agradarà poder dir que he pogut córrer al costat de grans campions i que us ho he pogut explicar.

QUE COMENÇI LA BATALLA!

dilluns, 14 de novembre del 2011

L'equip Lafuma - Sport HG aconsegueix la segona posició a l'X-Race Open Raid Series 2011

Nota de premsa en castellà de l'equip Lafuma - Sport HG:

EL EQUIPO LAFUMA – SPORT HG CONSIGUE LA SEGUNDA POSICIÓN EN EL X-RACE OPEN RAID SERIES 2011

El pasado 29 de octubre se celebró en Cornudella de Montsant el último raid puntuable para el circuito X-Races Open Series 2011. Para defender su buena posición en el ranking, el equipo Lafuma – Sport HG acudió a la cita con Carles Domingo y Ricky Gràcia, que tras su baja de dos semanas por la afectación de un virus, probaría su suerte y su salud en esta exigente carrera.

Por delante, 60 km y más de 2500 metros de desnivel positivo, empezando por una divertida sección de canoa canadiense en el pantano de Siurana que, acostumbrados a utilizar los convencionales cayacs, fueron una panzada de reír para todos los aventureros, con remojones y vuelcos incluidos en casi todos los equipos. Una vez acabada la primera sección, se acabaron las risas, un trekking durísimo de unos 18 km y cerca de 1500 metros de desnivel, acercaban a los raiders hacia las cimas de la Sierra del Montsant, entre la densa niebla que acompañó la carrera todo el día. Al inicio de la subida, Ricky empezó a acusar el parón forzado y el equipo se impuso un ritmo constante y conservador, que combinado con la excelente técnica de orientación sin errores, permitía que, corriendo menos, continuasen metidos en carrera. Una eterna bajada dirección a la población de Albarca, llevaba al equipo a un cambio de disciplina.

En medio de unos parajes salvajes y recónditos, se encontraba la transición con las bicicletas de los equipos para empezar con una sección de bicicleta de montaña de ida y vuelta a la población de Ulldemolins y unos 20 km con 600 metros de desnivel, dónde el equipo Lafuma – Sport HG daba caza a los equipos Häglofs y ACE Bombers de Barcelona, perdidos entre colinas y niebla que aprovechaban para seguir los pasos de Carles y Ricky que continuaban con un manejo implacable con el mapa. Fue a media sección cuando el equipo tomó la acertada decisión de saltar la baliza más lejana de la bicicleta para poder entrar en la barrera de tiempo de entrada a la siguiente sección.

Una vez llega la BTT a su fin, tocaba entrar a la orientación específica 6 km con un desnivel prácticamente nulo, aprovechando un buen mapa de la especialidad en la zona de Los Sagalassos, dónde el equipo continuaba recuperando tiempo y dando caza al equipo Medilast, llegando a la par a la última transición del raid.

Para acabar, una sección final, de nuevo, sobre la bicicleta para afrontar unos 15 km con unos 200 metros de desnivel de subida y más de 500 de bajada para regresar a Cornudella de Montsant. En la primera parte de la bajada llegaron los problemas, cuando la lluvia de los últimos días había embarrado por completo las sendas y caminos en un terreno arcilloso, que pegaba todo el barro a los neumáticos de las bicis y acumulaba grosor en la herradura de la horquilla y en las vainas posteriores clavando las ruedas y haciendo que no girasen, Carles y Ricky lo recuerdan entre risas pero afirman que fue una experiencia horrible, ya que no podían pedalear encima de la bici y apenas podían cargarlas al hombro ya que pesaban el doble por el barro acumulado. Avanzando como podían sacaron el barro con las manos y utilizando troncos hasta llegar a un terreno mejor, dónde podía subir de nuevo a los pedales y continuar su avance hasta Cornudella de Montsant, donde 7 horas y 44 minutos después, cruzaron la línea de meta en quinta posición.

El resultado muy satisfactorio para el equipo, ya que a pesar de los problemas físicos de Ricky consiguieron acabar el raid saltando una sola baliza y con un tiempo y ritmo muy cercano a la cabeza de carrera. Gracias al resultado, el equipo Lafuma – Sport HG logró la segunda posición en el ranking final de la categoría elite en el campeonato X-Race Open Series 2011, una nueva victoria del joven equipo que continua con la moral al máximo!



Resultados: http://www.naturetime.es

http://carlesdomingo.blogspot.com

dijous, 27 d’octubre del 2011

Raid del Segre, la consagració!

El passat 15 i 16 d’octubre es va disputar en terres lleidatanes la 2ona edició del Raid del Segre organitzat per els bons amics incombustibles Raid del Segre – Borges Trail. Un cap de setmana de raid per molt bons paisatges, rius, alta muntanya, poblets, i ciutat, una barreja explosiva que va resultar ser molt favorable a l’equip Lafuma Sport HG, mireu, mireu i veureu com va acabar:

L'equip al complert


S01: ORIENTACIÓ URBANA + TREKKING (CAMARASA – PRESA DE CAMARASA)

La sortida d’un raid, ja sabeu, aquells moments de nervis que dóna tota competició. L’organització ens porta fins a la plaça de l’església de Camarasa, on es donarà el tret de sortida a una primera part de secció que serà una orientació urbana per el poble, ordre score, per tant, primer de tot decidim quin ordre farem, veiem per on hem de sortir del poble per enllaçar el trekking i comencem a córrer, amb la sorpresa de que som els primers a arrencar i que uns quants equips de referència es limiten a seguir-nos, comencem a tenir un nom dintre d’aquest món. Acabem la urbana sense problemes, som els primers que marxem del poble i enllacem la primera pujada dura direcció a la presa de Camarasa, ens atrapa i ens passa Häglofs que corren com uns animals, i ens atrapa Medilast a qui aconseguim mantenir el ritme, deixant-los uns metres al coronar el cim. Comencem a baixar i enmig del barranc de la nostra esquerra s’obre un corriol no cartografiat, un camí equipat que ens porta directes a final de secció, sense perdre ni guanyar temps arribem segons, comença la diversió de lluitar per un raid!

S02: RAFTING (RIU SEGRE)

Després del ràfting descafeïnat que ens va tocar fer al raid de Sort ja no ens esperàvem gran cosa, un tram de riu fàcil, amb 3 zones de ràpids ens porten amb uns 20 minuts fins a final de secció, una secció prou divertida i refrescant.

S03: TREKKING + RAPEL (RIU SEGRE – SANT LLORENÇ DE MONTGAI)

Una de les seccions estrella del raid per la seva duresa física, prop de 13 km amb més de 1000 metres de desnivell positiu. Aconseguim fer pràcticament tota la pujada aguantant el ritme de Medilast i de Häglofs, el nostre objectiu, però abans de coronar dóna caça al cap de cursa l’equip d’Infisport Sural Raid, amb dos bons corredors de muntanya que corren com bojos per aquells cims, nosaltres però, seguim el nostre ritme, amb un sol error d’orientació i anar fent camí. Una baixada per un corriol molt divertit condueix els equips a la població de Sant Llorenç de Montgai, a la bora del pantà amb el mateix nom, on just abans de tornar a la civilització, cal fer un ràpel volat d’uns 50 metres.

Mentre uns corren altres aprofitem per "esmorzardinarberenar", mmmmmm...

S04: CAIAC (SANT LLORENÇ DE MONTGAI – CAMARASA)

Un recorregut d’uns 7 quilòmetres ens deixarà descansar les cames una estona i tocarà fer força amb els braços. En Manel va arribar una miqueta tocat del trekking, i acusa un dolor a l’espatlla que no el deixar remar del tot bé fins que no s’escalfa el múscul al cap d’uns 15 minuts. En aquesta secció perdem una miqueta de temps respecte Medilast i Häglofs, però aprofitem per recuperar als companys d'Infisport que són més de secà. La secció passa ràpid un cop superats els problemes inicials d’espatlla, i arribem a Camarasa continuant en 4a posició mentre Häglofs a recuperat el liderat. Fins a final de secció, toca córrer una miqueta amb el vestit de caiac per els carrers de la població que ens ha vist sortir fa unes 4 hores.

S05: PATINS + BTT (CAMARASA – CUBELLS – ALÒS DE BALAGUER)

La primera part de la secció transcórrer amb patins entre les poblacions de Camarasa i Cubells, on el llibre de ruta especifica clarament que l’assistència ha de deixar-hi les bicicletes i continuar fins a Alòs de Balaguer, però sembla ser que aquestes indicacions no queden clares a tots els equips, que aprofiten per fer una assistència on no n’hi ha d’haver, en qualsevol cas, la nostra assistència formada per la Lupe i la Cristina segueix el peu de la lletra les instruccions, i al acabar la secció de patins trobem el material de BTT preparat amb tota la cura del món. La BTT que ocuparà la segona part de la secció havia de ser un pur tràmit de 10 km pràcticament de baixada, però acaba desenvolupant-se per uns corriols molt tècnics que alenteixen el ritme i diverteixen als millor baixadors fins a l’arribada a Alòs de Balaguer on ja ens esperen les nostres “nenes” amb tot preparat.

S06: ORIENTACIÓ URBANA + ESCALADA (ALÒS DE BALAGUER)

Una secció d’orientació específica per el poble, amb un mapa ortofoto que comporta bastants problemes llegir la ubicació exacta de la balisa en un terreny tant i tant desnivellat, però tenim sort, llegim bé i no cometem errors fins a arribat a una balisa final on hi ha una via d’escalada, on depenent el grau de dificultat es bonifica més o menys temps, ens decantem per la via més fàcil com a mals escaladors que som i la completem amb el temps suficient per poder bonificar una quants minuts.

S07: BTT (ALÒS DE BALAGUER – PRESA DE CAMARASA)

Una nova secció decisiva, una BTT de més de 20 km amb uns 700 metres de desnivell positiu acumulat. Sortim d’Alós de Balaguer quan en Terriman ens canta que estem perdent uns 35 minuts respecte als líders. De sortida ens toca una bona pujada durant pràcticament un terç de la secció, pujada de les que piquen suau, que s’acumulen, progressives, de les que ens agraden als BTTerus. Fem una pujada a tota velocitat recuperant un temps brutal i distanciant un grapat de minuts a l’equip RDK Extrem que ens venia per darrera, un cop dalt la cinglera, unes vistes impressionants del pantà de Camarasa, un petit error d’orientació per intentar anar per un camí que a la realitat no existia, i després el millor de tot, una impressionant baixada per un corriol single-track amb corbes a dreta i esquerra, baixant els 500 metres de desnivell en poc més de 5 km, un cop a baix, una passarel·la metàl·lica per sobre les aigües del riu Segre i un petit tram d’asfalt on en Manel, motivat per arribar, fa una pedalada que li trenca la cadena a menys d’1 km d’arribar, decidim no canviar i que s’agafi a la motxilla, l’estiro fins a final de secció on arribem amb un temps impressionant i havent recuperat més de 10 minuts als líders.

S08: TREKKING + TIR AMB ARC (PRESA DE CAMARSA – CAMARASA)

Una última secció de transició, curta i ràpida, trekking de 3 km fins a arribar de nou a la població de Camarasa, en Raul i en Manel ho donen tot, rebaixen 20 minuts el temps estimat de la secció i arriben a meta a menys de 20 minuts dels líders, en quarta posició, l’esperança encara és viva, per la segona etapa, tot és més que possible! Per acabar, abans d’una dutxa un tir amb arc per relaxar els braços, bon resultat d’en Manel i en Raul!

ETAPA 2:

S01: PATINS (PONT DEL RIU SEGRE – LA MITJANA)

La primera secció del dia, havent dormit i amb les cames descansades (o això ens pensàvem). Tocava posar-se a patinar per el pont de la Mitjana, tres voltes al pont d’anada i tornada. La tàctica per l’etapa era clara, sortir a rebentar la cursa des del metre 0 per anar posant minuts entre nosaltres i la resta d’equips. Decidim sortir a donar-ho tot, i resulta que a la primera corba del pont ja portàvem 50 metres d’avantatge a la resta de patinadors! La cursa es posava bé i decidim mantenir el ritme per apretar a la última volta i fer el canvi els primers, la tàctica comença a funcionar!

S02: BTT + ORIENTACIÓ ESPECÍFICA (LLEIDA – LLEIDA)

Toca sortir els tres corredors amb bici, els primers de fer-ho. 35 quilòmetres pràcticament plans per les rodalies del sud oest de Lleida, sense mapa, seguint les indicacions de fletxes i cintes que de tant en tant es perdien i de tant en tant una balisa per marcar. Més o menys al quilòmetre 8, dubtem en una cruïlla just a l’atrapar els equips d’aventura que havien sortit abans, no veiem marques, ens parem i ho aprofiten els Häglofs per atrapar-nos, decidim seguir-los i els hi aguantem el ritme. Al més pur estil pelotón, els Lafuma rodem completament en línia, aprofitant rebufs, a un ritme proper als 35 km/h, la secció passarà ràpid. Més o menys al quilòmetre 20 arriba un moment decisiu, potser un pèl polèmic. Els Häglofs veiem que es salten una indicació que ens fa girar a la dreta cap a la població d’Albatàrrec, nosaltres, que ens havíem despenjat uns metres, veiem la cinta i girem sense dir res, som conscients que pot semblar una actitud de poc companyarisme, no us la negaré, jo mateix ho penso, però en aquell moment, amb ganes de guanyar, amb la possibilitat de fer-ho i veient que no somiàvem, vam prendre la decisió d’aquella manera, ho sentim molt per els bons companys de Häglofs, però en aquell moment vam actuar així, vàrem parlar-ho tranquil·lament tots plegats a l’acabar la cursa i ells van molt ben acceptar les nostres raons i nosaltres les seves, gràcies per entendre-ho! Doncs res, allà es va decidir bastant la cursa, ells van perdre molt temps, Medilast no els veiem ni a la llunyania i nosaltres no abaixàvem el ritme. Al km 27 s’arribava a una petita orientació específica per els aiguamolls de Rufea, que completem sense problemes, fins i tot amb les bambes de bici! Amb pocs minuts ens tornem a plantar a Lleida, zona de transició, on arribem, sense cap problema, en primera posició.

S03: ESCALADA (ROCÒDROM DE PARDINYES)

Una via a completar per 2 corredors, la fem en Raul i jo mentre en Manel ens va “enxufant” entrepans de pa Bimbo a la boca i Coca Cola, una via facileta que completem ràpid, següent secció, vinga!

S04: CAIAC (PRESA DE LA MITJANA – LLEIDA)

Una petita secció de caiac, prop de 2 km fins a un pont del parc de la Mitjana i tornar, em toca completar-la juntament amb en Manel i aguantant la pudor de l’aigua estancada de la presa. Anem i tornem, i just a l’arribada veiem com Medilast ha arribat segon i tot just puja al caiac portem uns 15 minuts d’avantatge i encara ens queda una secció molt i molt favorable.

S05: ORIENTACIÓ ESPECÍFICA (PARC DE LA MITJANA)

Aquesta és la nostra, per acabar de decidir el raid, tres circuits d’orientació esportiva per el Parc de la Mitjana amb modalitat a escollir, fer-ho tots junts, o cada un, un circuit, aquesta és l’avantatge que teníem, sabíem que dels equips perseguidors tots tenien com a mínim un corredor que no orientava bé, nosaltres els tres orientàvem i sabíem que guanyaríem temps de totes, totes, així ho vam fer, un circuit cada un i sense equivocar-se gaire! Häglofs fa un 2+1, ajuntant un corredor que no orienta amb un que orienta, mentre que Medilast intenta una tàctica, segons l’aparença, il·legal, fet que els hi suposa una duríssima penalització i perden tota opció.

Sortim de la orientació específica guanyant temps, de camí a meta ens toca fer un tir amb arc que tornem a completar bonificant uns quants minuts i per fi el moment esperat, l’arribada a meta, per nosaltres ja era prou satisfacció haver guanyat l’etapa de diumenge! Amb això estàvem més que satisfets, però va ser després del dinar de germanor, quan s’entregaven els premis que Lafuma – HG Sport es va anunciar com a guanyador absolut de la classificació general del Raid del Segre 2011, un resultat que feia temps que buscàvem, que volíem i que no aconseguíem, i per fi ha arribat, la nostra primera victòria a la Copa Catalana de Raids d’Aventura! És un bon presagi per ARWC 2012? Cap allà anem!!

I finalment, des d'aquest modest blog d'un gran amant, aficionat a aquest i a molts altres esports, voldria demanar a alguns dels equips participants a la Copa Catalana FEEC de Raids d'Esports de Muntanya que deixin de fer suposicions i de publicar notícies sobre la seva classificació a la general final de la Copa Catalana, nosaltres etem igual d'ansiosos que vosaltres per saber com ha quedat la classificació, però senyors, qui té ara la paraula, o més ben dit, el teclat, és la federació, així que companys Borges Trail, Medilast i Cambrils, deixeu-ho estar perque únicament esteu creant mal ambient i els únics que quedareu malament al final, o no, sou vosaltres! sort a tots!


CLASSIFICACIÓ RAID DE SEGRE 2011:

1.- Lafuma HG Sport

2.- Cambrils Grup Les Barques

3.- Infisport Sural Raid

4.- Burgues Vas Parat

5.- Sambari Häglofs

6.- RDK X-Trem

7.- Rocko X-Team

8.- Medilast Sport

9.- Rantamplan


dijous, 4 d’agost del 2011

Raid Aligots, un plaer córrer per casa amb final amarg

El passat 16 de juliol va disputar-se a la localitat de Celrà (Girona) el tercer raid puntuable per la Lliga Catalana d’Sprint Raids FCOC. La competició es presentava amb una alternança de proves d’orientació a peu i amb bici, sense disciplines tècniques, fet que feia preveure una cursa ràpida I on calia no cometre errors d’orientació. Per a l’ocasió, l’equip Limit Zero hi presentaria dos equips, l’un format per Carles Domingo i Manel Satué i l’altre format per Marc Masó i Enric Gràcia que reapareixia després de la seva lesió al raid Txakal Xtrem.

La secció inicial va ser un circuit d’orientació amb patins per la població de Celrà, recorregut score, prou divertit però amb un parell de baixades i corbes perilloses que feien posar l’ai al cor a qui no dominés les petites rodes, seguidament, una secció a peu conduïa als equips fins a les vores del riu Ter, on un continuo entrar i sortir de l’aigua ajudaven a sufocar les primeres calors del dia quan el sol arribava al seu punt més alt. Al final d’aquest primer sector, l’equip format per en Manel i en Carles liderava amb autoritat la cursa, amb un marge proper als 30 minuts respecte als segons classificats, l’equip Medilast que encapçalava el pilot dels equips amb opcions a lluitar per el podi, inclòs l’equip d’en Ricky i en Marc que sense errors d’orientació marcava un bon ritme.

La següent secció, la més llarga del raid, constava d’un recorregut amb BTT per la Serra de les Gavarres, passant per el castell de Pelegret, els Àngels, prenent direcció a Montnegre i una baixada final per la zona de Cal Soldat propera a la localitat de Palol d’Onyar on els equips es dirigien a la ciutat de Girona per iniciar un nou sector d’orientacions específiques, primer a peu per el Barri Vell i Monjuic, i després en BTT-O per el barri de Montilivi. L’equip cap de cursa d’en Carles i en Manel no havia baixat el ritme i gràcies a unes excel·lents dots d’orientació augmentava la diferència a un espectacular coixí superior a una hora i mitja, mentre que en Marc i en Ricky rodaven en una molt bona cinquena posició seguint el ritme del pilot i continuant amb opcions a podi.

El darrer tram del raid, constava un road-book amb BTT que allunyava als equips de la ciutat de Girona i ens conduïa cap al Castell de Sant Miquel, on un mini-rogaining d’una hora de durada era la secció que sentenciaria el raid, qui fos capaç de fer més punts en 1 hora guanyava, sense tenir en compte la diferència en temps cap a la resta d’equips. Acabat el rogaining una ràpida i curta BTT retornava els equips a Celrà per finalitzar el raid.

L’equip Medilast, format per dos atletes de fons, marcava 2 punts més que l’equip d’en Manel i en Carles, mentre que Sambari Haglofs en marcava 1 més, així doncs, les brutals diferències de 1 hora 32 minuts respecte a Medilast i de 2 hores 28 minuts respecte a Sambari, recordant que són equips mundialistes els dos, eren inútils i no es veien recompensades, ja que una secció de rogaining de 1 hora després de les 8 hores de raid de l’equip no servien de res, acabant en tercera posició just per davant de l’equip d’en Ricky i en Marc que aconseguien la quarta, recordem que després d’haver superat una lesió d’un dels membres de l’equip. Per el que fa a la general del campionat, l’equip Lafuma Bicis Esteve, després de la fallida d’Illa de Rodes passa a prendre el liderat en categoria masculina, mentre que el Lafuma Costa Brava Raid segueix líder en mixtes.


Resultats
Fotos
Vídeo