divendres, 27 de juliol del 2012
Campeonato de España de Ciclo-orientación
Como representante del equipo autonómico catalán, esta carrera era una de las marcadas en el calendario, ya que a parte de ser Campeonato de España también era Campeonato Ibérico y formaba parte de los World Ranking Events de la IOF que, siempre aporta algún corredor extranjero de calidad con el que medirte.
La lista de participantes estaba repleta de grandes nombres, estaban todos, a nivel catalán los de siempre mis amigos Davids (Toll i Tarrés), a nivel nacional Trigales, Ramo y Urtzi, y ya a nivel internacional Benja Midena, el portugués Machado (habitual en Copa del Mundo) y el austríaco Breitschädel (podios en Copa del Mundo).
La carrera del sábado, la media distancia se planteaba en un circuito rápido, en apenas 18 quilómetros 17 balizas y 150 metros de desnivel, salí con ganas, muy fuerte y con muy buenas sensaciones hasta la baliza 4, cuando al salir de ella estas buenas sensaciones se tradujeron en una sensación de colchón en la rueda trasera, un pinchazo! Cómo yo soy un corredor muy listo y la media distancia era corta, salí sin ningún recambio encima (bravo!!), en definitiva, antes de la baliza 5 la rueda ya estaba sin una pizca de aire, el tubular abierto y yo haciendo ciclo-orientación corriendo. Por listo me tocó patear de la 4 a la 5, de la 5 a la 6 y de la 6 a la 7 modificar el recorrido para pasar por la zona de parking, ir al coche y reparar el pinchazo, correr unos 3 quilómetros y perder más de 30 minutos en una carrera en la que 1 solo error se paga caro, pero abandonar nunca, es de cobardes… El resto de carrera bien, volviendo al ritmo habitual, pocos errores y conociendo el terreno para el día siguiente que se correría en el mismo sitio. A posteriori, viendo los parciales de la carrera, veo que en la baliza 4 rodaba pocos segundos detrás de Urtzi Iglesias que se proclamó Campeón de España de media y andaba en una 5ª posición del World Ranking Event, nada mal para estrenarme y poder estar allí, pero menuda mala suerte la mía! Al final el 19 creo…
Pero el domingo, borrón y cuenta nueva, tocaba la larga distancia en un recorrido, seguro mucho más exigente, 31 quilómetros ideales (a mi me salieron 40!) con más de 600 de desnivel. No entiendo porque pero en este tipo de carreras siempre me toca comerme algún marrón, esta vez, ser el primero en salir, justo delante de Ivan Trigales, uno de los que no es para nada cojo en esta disciplina. Pues bien, salgo concentrado al 80% para no gastar todo en la primera parte del recorrido que es donde se acumula el desnivel en subida, a la salida de cada baliza me voy cruzando con Trigales, “le estoy aguantando, voy bien!” hasta que al salir de la 4 tengo que parar para girar el mapa en el porta mapas, ya que toca la tirada larga de sur a norte del mapa, a diferencia mía, Trigales cambia el mapa sin parar (voy a tener que aprender a hacer esto, apúntalo a la lista de cosas pendientes que tengo que hacer antes de morir). Al pillarme le sigo y le aguanto el ritmo en toda la tirada hasta la baliza, como pedalea el tío! A partir de allí me coge metros pero sigo viéndolo, seguimos subiendo hasta la ermita de Caulés, esto lo conozco, y luego empezamos a bajar para volver a subir, me cruzo con David Tarrés, que hace este aquí? Se ha perdido seguro! (no se había perdido, había planeado un trazado diferente y como se demostró peor), sigo cruzándome con Trigales, mi ritmo no es malo, y encaramos la última parte del mapa, un par de balizas juntas dónde hace falta escoger bien por donde atacar, escojo la pista para no subir pateando una línea eléctrica, buena elección y luego si la bajada y para meta donde veo a lo lejos mi padre animándome al verme llegar, “hoy bien, sin pinchazos” le digo, y el tiempo nada malo, los extranjeros marcan tiempos estratosféricos por debajo de las 2 horas, los que vamos a por el Campeonato de España no estamos tan lejos, en menos de 10 minutos y en menos de 15 los 8, la cosa está apretada. Al final, para sacarme la espinita de la media distancia, diploma de honor en el campeonato de España de Ciclo-orientación, quinto, y un top-10 (noveno) en mi debut en un World Ranking Event, sumo los primeros puntos internacionales y me coloco el 196 del mundo (cuidao!!), otra nota positiva de la jornada, nos proclamamos Campeones de España por autonomías, la primera vez en la historia que una misma Comunidad, en este caso Catalunya, gana en el mismo año, a pie, en BTT y también raids de aventura, donde lo consiguieron nuestros amigos de Catraid.
dissabte, 23 de juny del 2012
Raid Pau Pyrenees Aventure, si però no...
La primera etapa del dissabte, va començar amb un trasllat de tots els corredors amb autobús fins al Plateau du Bénou (780 metres), a mitja pujada del mític Col de la Marie Blanche, per començar amb una primera secció d’orientació específica score amb un mapa més físic que tècnic, que ja va començar a descartar els primers equips per escollir una mala estratègia i no fixar-se on hi havia la doble rodona de final de la secció. Els nostres nois però se’n van sortir molt bé i aguantant la sempre explosiva sortida dels francesos, van aconseguir acabar en sisena posició a uns justos 2 minuts dels líders.
Seguidament, començar la primera secció de trekking de muntanya, des del mateix Col de la Marie Blanche (1040 metres) els corredors ascendien al Pic des Escurets (1440 metres), per començar una vertiginosa baixada fins la Cabane Forestiére de Laüs. A la baixada, calia fer-la amb els 5 sentits, i encertar un petit corriol de baixada que els nostres van encertar a la primera, recuperant dues posicions més i arribant a la transició tercers.
A la següent secció tocava agafar la bici, i fer una baixada ràpida i sense complicacions fins al Bois du Bager amb un temps de 23 minuts 15 segons, marcant un tercer lloc scratch. Al Bois du Bager, tocava fer-hi una secció de rogaining amb un temps màxim de 2 hores. Es tractava d’un mapa 100% de bosc, tall nòrdic amb microrelleu i necessitant una bona tècnica d’orientació per no equivocar-se. La secció va ser molt positiva per els nois, no cometent cap error en la orientació i pujant una posició més a la classificació general, ja eren segons!
A partir d’aquí però, va començar, un cop més la mala sort. Acabant la orientació específica tocava tornar a la BTT, amb una secció de BTT-orientació fins la localitat de Buzy. Just al sortir, al km 2, punxada a la bici de l’Alex que va haver de muntar una càmera, i pocs quilòmetres, enganxada de cadena a la mateixa bici que doblava la patilla i destrossava el desviador posterior que deixava la bici inutilitzable. Així doncs fins aquí el raid del nostre equip, ja que va tocar, primer caminar fins al primer control per poder pujar l’Alex i la seva bici al cotxe i arribar fins a meta. Tot i això, en Manel i en Carles, van continuar amb el raid, havent perdut prop de 30 minuts per culpa de les avaries, però intentant recuperar el màxim de temps. Al final de la secció de BTT-O hi havia una proba especial cronometrada de bici, una pujada i una baixada per el Bois d’Enhaut, on van aconseguir el segon millor temps, a només 2 segons (uuuiiii!) del millor temps.
Ja acostant-se la recta final del raid, tocava una vertiginosa baixada amb BTT, fins la població de Louvie-Juzon, prop de 1000 metres de desnivell de baixada, aconseguint els nostres nois un nou scratch i començant la darrera secció, un nou Bike & Run; Run fins a la població d’Arudy a la línia de meta. Finalment, després de les bones sensacions i la penalització rebuda, l’equip va aconseguir remuntar fins la 9ena posició, rebent el premi a l’esportivitat per part de la organització que va fer tornar als nostres campions amb un bon gust de boca cap a casa.
dijous, 24 de maig del 2012
Crònica d'un subcampionat, poc a poc i bona lletra...
dimecres, 9 de maig del 2012
Regust agredolç en el primer gran...
La primera secció del raid, consistia en un trekking de 10 quilòmetres amb 550 metres de desnivell, sortint de Coll de Nargó fins a Organyà, pujant a l’ermita de Santa Fe (1243 m) i arribant a Fenollet. Pràcticament fins la primera balisa a pocs metres d’entrar a la població d’Organyà, tots els equips del raid van anar corrent formant una bonica serp de frontals, amb el caos d’arribar a la balisa, el grup es va anar trencant, i quedaven liderant la cursa únicament tres equips d’elit, Catraid Trangoworld, Häglofs – Yaencontré i Sport HG – Lafuma, juntament amb 3 equips d’aventura. Tots junts van començar a enfilar el corriol de Santa Fe, on quedaven sols a davant Catraid i Häglofs seguits a poc més de 50 metres dels nostres i 2 equips d’aventura i arribant així a final de secció. L’equip d’aventura arribava en la cinquena posició de la seva categoria, quedava encara molt per davant.
Des de Fenollet arrencava una secció de patins en línia, ja negre nit, 4 km amb 250 de desnivell fins al nucli de Montanissell, l’equip elit perdia únicament 12 minuts respecte als caps de carrera, Catraid i Häglofs, ampliant la distància amb els quarts classificats que ja superava els 20 minuts. L’equip d’aventura es mantenia en cinquena posició, controlant molt bé el grup capdavanter que estava a uns escassos 10 minuts.
Amb les primeres llums del dia, els equips d’aventura, amb els nostres al capdavant, ja havien tornat a començar la batalla, compartint novament el recorregut amb els equips d’elit. La primera secció que s’obria a les 6 del matí, va ser un caiac per el pantà d’Oliana de 12 km. L’equip aventura continuava al capdavant aconseguint el segon millor temps, mentre que en Carles i en Manel s’ho prenien amb més calma prenent un bon esmorzar a l’inici de la secció.
Després de la tornada amb caiac, tocava fer un petit bucle esprint, amb 4 km de bici, 4 a peu, un intent de fer volar un parapent i 4 més de bici per entrar a la penúltima secció amb majúscules del raid, un trekking proper a la mitja marató amb un desnivell de 1150 metres, en el que en Raul i l’Alex acabaven d’afiançar el liderat de l’equip, al final de la secció a la població de Perles i després d’un petit barranc per refrescar les cames, la Gemma esperava donar el relleu a en Raul, i en Manel i en Carles esperàven sortir amb els seus companys per completar tots junts una última secció de BTT propera als 30km i prop de 900 metres de desnivell per el que pogués passar. S’iniciava el tram de BTT per la carretera asfaltada, sortint de Perles, direcció Alinyà, on començava, encara per la carretera el desnivell de veritat. Per els quatre corredors que hi havia en cursa durant molt temps serà recordada una frase, quan en Carles li va preguntar a l’Àlex: - “Estás contando las curvas?”, ja que els dos portaven els seus respectius mapes, i l’Àlex li va contestar entre esbufecs: - “No sé ni dónde tengo el mapa!”, mostra del ritme que portaven les quatre bèsties després de tantes hores de cursa. La pujada asfaltada durava fins a la població de l’Alzina, tot un primera categoria eh! A partir d’aquí començava la pista de terra fins a coronar el Coll de Roc Galliner, aquí un nou moment èpic, començava la baixada, l’esforç més gran ja havia passat quan va sentir-se un eixordador “VAMOOOOOS EQUIPOOOO” conscients de que la victòria ja era a toca de la mà. Després d’alguna curta rampa més i el desitjat CP21, una baixada vertiginosa fins a Fígols i d’aquí a Coll de Nargó des d’on els nostres corredors havíen sortit el dia abans. Amb un temps de 17 hores i 34 minuts, l’Àlex i la Gemma arribaven a la línia de meta, on els esperàven en Raul, en Ricky, la Lupe i la Pili amb una cara més que somrient després d’haver fet un gran esforç per proclamar-se guanyadors del Campionat de Catalunya de Raids d’Esports de Muntanya en categoria aventura, sent els únics en completar tot el raid en la seva categoria. En Manel i en Carles, amb en Ricky a les seves ments com un corredor més paraven el cronòmetre en 22 hores 59 minuts, també amb l’alegria d’haver completat el raid, ser conscients d’on podrien haver arribat sense els problemes físics que van fer abandonar l’equip i sobretot feliços perquè els seus companys havíen aconseguit la victòria.
dimecres, 2 de maig del 2012
Primer raid de la temporada, primer equipàs
El raid s’iniciava amb una secció de 6 quilòmetres de caiac per el pantà de la Baells, on ràpidament l’equip d’en Manel i en Ricky prenien la capdavantera del grup seguits per Ariprot, el segon equip Sport HG – Lafuma i el Team Rodapells acabant la secció pràcticament dins el mateix minut. Una transició rapidíssima “de manual” va fer que sortissin els dos equips Sport HG – Lafuma pràcticament junts sobre la bicicleta des del pantà de la Baells on amb uns 10 quilòmetres acumulaven pràcticament 500 metres de desnivell positiu.
Seguidament s’iniciava el primer trekking d’uns 15 quilòmetres explorant coves, camins i cims per les Cingleres de Sobrepuny. La tàctica dels dos equips d’Sport HG – Lafuma va ser molt clara, fer un entrenament de qualitat i seguir els quatre corredors junts fins que la cursa decidís, i així va ser, treballant amb mentalitat d’equip, entre uns i altres es rectificaven els errors i es van encadenar les següents seccions, més BTT, orientació específica i BTT al capdavant de cursa seguint a un ritme inabastable per la resta d’equips.
A la transició del Castell de Rosés, es disputava inicialment una secció de tir amb arc, on l’equip format per en Manel i en Ricky van tenir més punteria i van bonificar 2 minuts més que l’equip d’en Carles i l’Àlex. A continuació es disputava un infernal trekking, acumulant prop de 700 metres de desnivell en poc menys de 10 quilòmetres, acabant amb una secció bonificable d’escalada que va posar fi a la unió dels dos equips, i no per ganes, sinó perquè el temps neutralitzat s’iniciava quan l’equip completava la via, així l’equip d’en Carles i l’Alex van acabar el trekking fins a agafar de nou la BTT i llençar-se avall per un magnífic corriol fins novament a la localitat de Vilada, on minuts després van arribar també en Manel i en Ricky.
El resultat, més que excel•lent va col•locar als dos equips d’Sport HG – Lafuma al capdamunt del podi del raid, sent els dos única equips capaços de completar el recorregut de la categoría elit dins el temps estipulat. Per part dels quatre corredors que hi van prendre part, el més destacable de la jornada va ser la labor d’equip i la unió conjunta de tots quatre per aconseguir el resultat obtingut.
dimecres, 11 de gener del 2012
Comencem l'any amb moooooolta força
Així doncs, amb l'estrena del nou Club, el Go-Xtrem, a qui estic molt agrait per haver confiat des del primer moment amb les meves possibilitats, amb les meves ganes de córrer tant com es pugui, apostant per totes les modalitats de la orientació i no només la orientació a peu, aconsegueixo obrir l'any amb una victòria a la Lliga Nocturna, un bon inici de temporada, esperant que aquesta no sigui la única!
divendres, 16 de desembre del 2011
Necessito recordar i adonar-me del que hem fet…
Ho veig lluny per totes les coses que han passat després, en un any brutal, impressionant, on he fet coses que mai hauria pensat poder fer i en el que, per suposat, hem passat plegats molt bons i molt mals moments.
Pràcticament no recordo ni quants any fa del meu debut en el món dels raids d’aventura, quan el meu bon amic Quim Roca em va enganyar per portar-me a un de facilet, i el cuc em va ben mossegar, de seguida vaig veure que allò m’agradava i el mateix any ja ens apuntàvem amb en Quim i en Raul Comino (un altre mega-matxaca) al Tavertet Extrem per començar a fer coses més serioses. I qui ens havia de dir llavors, quan els raids es tractava d’acabar-los, que avui estaríem on estem.
I on estem exactament? Doncs estem en un equip que representa a una marca comercial internacional de primer nivell, que ens ha portat a que, més marques de primeríssim nivell es fixin en nosaltres i lluitin per ser el nostre primer espònsor, i el millor de tot és que això no és fruit d’un dia, és la conseqüència de l’esforç i les ganes de tot un equip de persones, que han fet possible que l’equip Lafuma – Sport HG hagi estat l’únic equip actiu en tots i cada un dels raids del calendari català, guanyant amb autoritat la Lliga Catalana, fent segons a les X-Races i quarts a la Copa Catalana, qui pot igualar-ho?
Aquest any s’han fet podis, molts! I s’ha guanyat un raid de la Copa Catalana que ens ha fet moltíssima il·lusió a tots, i tot això ha esdevingut en que som un equip respectat i que es té en compte a totes les travesses dels raids on anem.
I l’any que ve què? Doncs ja us podeu imaginar que no us decepcionaré amb el blog, l’any que ve comença diumenge, amb una pre-temporada de luxe estrenant cames al Campionat de Catalunya de BTT-O, a veure fins a quina fita aguanto el ritme, com sempre ho donarem tot. Per la nova temporada tinc reptes molt grans en ment, i ja us puc avançar que hi haurà reptes internacionals, si si, no us espanteu, reptes internacionals vol dir COPA DEL MÓN. Caram, com m’agrada veure aquestes paraules escrites al meu blog.
I ara només queda l’esforç de sempre, l’esforç de les solitàries hores d’entrenament, ele suport dels de casa i vostre, de les ganes de fer molt bé les coses i d’intentar complir tots els objectius que es proposin. Arribat aquest punt us podria deixar anar un “carpe-diem” que queden intel·lectualment tant bé en els escrits, però és que com ja us he dit més amunt, tot això no és fruit d’un dia i vull que així segueixi sent, segurament mai seré un grandíssim campió de res, ja que això no és la meva feina, però sempre m’agradarà poder dir que he pogut córrer al costat de grans campions i que us ho he pogut explicar.
QUE COMENÇI LA BATALLA!


















