Campionat d'Espanya d'orientació amb un bronze penjat al coll!

A primera hora del matí del dia 9 d'abril, engegàvem una nova aventura fent ruta cap al Campionat d'Espanya d'Orientació que enguany es celebrava a Villena, província d'Alacant. Després d'uns quants quilòmentres arribàvem a la localitat en qüestió just a l'hora de dinar. A ben dinat, primera orientació urbana per trobar el "Centro de Eventos" i conéixer les primers mancances en la organització abans de poder retirar els dorsals del club i els mapes del model event. Quan tot va estar llest, mini-trajecte fins a Biar, la localitat on teníem el nostre allotjament a buscar la resta d'Aligots i anar cap al model event.

09/04/2009 18:00.- Model Event
L'entrenament oficial del CEO es va disputar sobre el mapa de Peñarubia on es podia accedir després de camianr durant un parell de quilòmentres des de l'aparcament. Es tractava d'un mapa molt trencat geològicament parlant, amb desenes de turons i amb un detall cartogràfic de diferenciació de vegetacions espectacular i alhora complicadíssim de llegir a peu de la lletra. Després de fer 9 fites vam reagrupar-nos a l'aparcament i la conclusió que tot n'extreiem va ser que s'hauria d'anar amb molta precaució si els mapes eren com aquest.

10/04/2009 11:20.- Llarga distància
A mig matí em tocava prendre la sortida al primer examen d'aquest Campionat d'Espanya, el lloc, mapa dels Picachos de Cabrera, una espectacular formació granítica que s'enlairava anmig de la plana de Villena, i sel·leccionada per albergar la prova de la llarga distància. Una modalitat que sempre m'ha sortit bé i que m'esperava amb moltes ganes d'obtenir un bon resultat. El traçat començava amb un parell de tirades per la part baixa dels Picachos, entre mig de camps d'avellaners i oliveres que vaig resoldre sense dificultats marcant sempre temps entre els 10 primers. La tercera ja s'endinsava cap a les primeres estivacions del massís muntanyós, on era primordial llegir bé el terreny i les corbes de nivell en el mapa, un error de lectura em va fer quedar uns metres per sota la fita, i amb el dubte, perdre uns segons molt valuosos fent-me baixar algunes posicions en els parcials. Un cop rectificat, nova tirada fins a la 4, curta i ràpida que em va ajudar a recuperar la confiança abans d'afrontar les dues tirades llargues de la cursa, la primera d'elles, cap a la 5 amb una lectura molt acurada de les corbes de nivell i les vegeacions per quedar-me al nord d'un dels pics identificables dels Picachos i llençar-me torrent avall per clavar-la, injecció de moral, de nou, una tirada curta cap a la 6 i la segona llarga cap a la 7, on de nou, l'elecció de ruta (discutida posteriorment per l'Amadeu amb tota la rao), em va portar a una lectura exacte de corbes i tàlvecs i clavant-la novament, qui recordava aquell error a la 3, jo ja no, però els errors sempre s'han de recordar, i una mala lectura de mapa amb una tirada curta 7-8 de menys de 2 minuts em va otorgar un parcial en 35ena posició, per sort meva, els corredors punters van comentre tots, sense excepció, el mateix error que jo, i em feia mantenir-me entre els 5 primers. A partir d'aquí ja venia la baixada, excel·lent parcial de recuperació a la 9 que em feia pujar fins a la quarta posició, constant fins al final, i cumplint la frase de que les curses no estan guanyades fins que s'acaben, un bon parcial a la 13 em fa entrar al podi i em dóna una medalla de bronze al Campionat d'Espanya d'Orientació, sense cap dubte, el campinonat, va començar amb molt bon peu.

11/04/2009 9:30.- Relleus

De nou una emocionant cursa de relleus. Aquest any, Catalunya estava en dubte de defensar i reeditar el seu títol, però per els que estem més avall a la classificació, teníem també unes lluites internes molt interessants. Aquest cop, em tocava probar amb un equip de "sel·ecció", és a dir, amb corredors de diferents clubs. El mapa de la ocasió, la Ladera Norte de Sierra del Fraile en la seva part sud majoritàriament. El primer rellevista del meu equip, l'Oriol Andreu, un molt bon orientador que cada dia progressa més i més, va fer una posta excel·lent, en el pas per la fita vista entre els 20 primers i obrint la segona posta, a l'Ignacio Tello, mantenint-se regular. Les seves primeres impressions al arribar van ser que era un mapa amb una primera part molt tècnica, on era fàcil referenciar-se per els camps de conreu però difícil clavar les fites ja que hi havia molts elements a tenir en compte, la segona part, després de la fita vista, molt física, amb un desnivell brutal fins pràcticament dalt del turó i de relativa facilitat tècnica si eres capaç d'encertar el tàlvec per on et tocava baixar, amb tot això ja arribava en Nacho a la fita vista, mantenia bastant bé la posició, s'acosta el moment, em preparo i vaig cap a la zona de relleu, en Nacho tarda massa, se li ha fet dura la pujada però finalment arriba, hem perdut alguns minuts, però tot ha anat bé. Entro en cursa després de recullir el mapa, comença la tercera i última posta de l'equip, vaig encadenant bons parcials, adaptant-me bé al mapa i al terreny, llegint bé, però m'encallo a la 6, no trobo el tallat on està col·locada i per no perdre més temps necessito trobar un element clar de recol·locació, camp amb caseta, ja el tinc, ataco de nou i piiiip, ja la tinc, tornem direcció nord-est, cap a la fita vista, cursa regular, tot bé, sense errors, a la fita vista un grup d'Aligots criden, hi són tots esperant els últims de Filipines! jajajaaaaa, l'Andreu m'havia advertit una part física, però això és massa!! puja moltíssim, prenc cura de no equivocar-me amb el tàlvec, rumbejo bé i l'espero massa amunt, però m'adono de l'error i la veig uns metres més avall, a partir d'aquí, córrer a tope, 18, 19 i arribada!! acabo amb 1:09:16 i som el 24 a la classificació, perfecte!! l'equip fa pinya, comentem la jugada i les fotos per el record.

11/04/2009 15:00.- Sprint

Toca entrar a la zona de quarantena per l'sprint, el patio del Festero en diuen, i fot un fred que pela. Sort de la companyia d'en Joan, l'altre Aligot que s'ha atrevit a esprintar per els carrers de Villena. En Joan surt abans, a mi encara em queda mitja hora. La presortida és 8 minuts abans, i hem de dirigir-nos un per un seguint les indicacions de la organització fins a l'atalaia de la ciutat, un Castell preciós però que no tinc gaire temps d'admirar. L'sprint és una competició al límit, s'ha de córrer molt fi i sense errors. Al arribar a la sortida, el pare em recull la roba d'abrigar i els Aligots que ens han vingut a veure animen amb tota la força, dos minuts abans la concentració és absoluta. Recullo mapa ja corrent, i la primera sorpresa és que hi ha tal densitat de fites al voltant de castell que no veig el triangle! quan el descobreixo començo a contar carrers, i fita a fita torno a arribar al castell on els Aligots continuen cridant! el traçat pren direcció nord cap a la Sierra de la Villa, on passem la fita radio i entrem en un parc a les primeres estivacions de la muntanya, 3 fites i tornem cap al poble, de camí a la 16 atropello literalment un cotxe en una cruïlla, mea culpa, és el que passa per córrer per mig del carrer amb el trànsit obert, vorejem el castell per la part oest i els companys animen, tornem a baixar i afrontem la última pujada cap a la muralla, pico la 24 i sprint fins a meta on em puleixo un altre corredor, descarrego parcials i sorpresa! ERROR EN TARJA, cccooooooooom?? la 4 no està marcada, una fita en una plaça, sense cap complicació, la deducció és que he picat massa ràpid i l'SI no ha marcat, fa ràbia, molta ràbia, però les curses sprint són així, que hi farem!

12/04/2009 8:52.- Mitja distància

No sé perque, però la cursa que més em temia. Potser perque l'any passat vaig cagar-la molt i molt, però aquest any havia de ser diferent. És una modalitat per mi massa ràpida, on un petit error et costa massa, però s'havia d'intentar i fer un bon resultat en el còmput del Gran Premi de la Comunitat Valenciana. La pre-sortida 30 minuts abans i pateo de 3 quilòmetres fins a la zona de sortida, a l'extrem nord-est de la Peña Rubia gairebé sobre el poble de Biar. Puc anar ben acompanyat fins a la sortida amb en Marc, surt uns minuts abans que jo. Ja és hora, em toca! agafo el mapa i endavant! Fins a meitat de cursa tot rodat, em permeto dos tercers millors parcials, anar lider fins a la 3 i mantenir-me entre els 4 primers, però a l'entrada del bucle 7-8-9, un error estúpid m'otorga un parcial 56 que em fa caure fins al 13, conscient que a la mitja els errors són cars, m'encallo de nou a la 8, baixo a 14. A partir d'aquí torno als parcials de l'inici però ja sense opcions, recuperant a poc a poc i entrant de nou al top-10, que hi farem, no ha estat com l'any passat, ha estat millor i poc a poc m'adapto a les mitges, l'any que ve, potser arraso, ja ho veurem, acabo el 10 i en el còmput global, quart del Gran Premi de la Comunitat Valenciana i amb un medalla de bronze en llarga distància, està prou bé i sobretot amb bona companyia i suport familiar!!

Campió de Catalunya de 10.000 m.l.

El passat dissabte 4 d'abril va disputar-se a l'estadi del Congost una nova edició del Campionat de Catalunya Universitari d'Atletisme. La matinal es va obrir amb la meva prova preferida, els 10.000 metres lliures, 25 voltes a l'estadi fins a completar la distància de 10 quilòmetres. Aquesta cursa l'havia provat en els campionats universitaris de França, fent les marques mínimes per passar a la següent eliminatòria de la Lliga Universitària Nord-Francesa, però mai havia disputat una final amb un títol en joc. La sortida va ser ràpida, molt ràpida, amb un ritme que sobrepassava per ben poc els 1:20 per volta, marcat per una corredor de la JAS que disputava la categoria Open, és a dir, no era rival directe per el títol universitari.

A la tercera volta vaig girar la vista i ja no tenia cap perseguidor a darrera, només el corredor de la JAS i jo. El ritme que em marcava era molt alt, així que vaig decidir afluixar i retornar als meus 1:40 per volta, un ritme, per mi molt més còmode i que em permetia mantenir la distància amb el següent classificat.
Al final de les 25 voltes, vaig aturar el meu crono als 41:23, com a primer classificat en la categoria universitària, segon a la general i amb el primer títol universitari de l'any a la butxaca, els 10.000 metres lliures.

Al cap de dues hores, vaig disputar la final en una altra categoria, els 5.000 metres lliures. Aquesta ja és una distància on el ritme de cursa és massa elevat per mi, i més després d'haver disputat ja la cursa dels 10.000, però anar a Sabadell només per córrer una cursa no era rentable. Inicialment volia apuntar-me als 10 kilòmetres marxa, però les recomanacions d'en Jordi Buch van ser que no m'hi apuntés, ja que el moviment de cursa, si no hi estas acostumat, és fàcil que et provoqui alguna lesió a l'aparell muscular. Així doncs va tocar fer els 5.000, on només s'ha de córrer, córrer i córrer, però molt ràpid, massa!! Així doncs, el ritme el vaig marcar jo des de la sortida, al meu pas i anar fent fins a aturar el crono a la ratlla dels 22 minuts, més o menys el mateix ritme que havia marcat en els 10.000, fet que em fa pensar que, fent la cursa fresc hagués tingut molt marge de millora. Però bé, tornar a casa amb una medalla més, la primera universitària de l'any sempre fa il·lusió.

Les coses es van posant al seu lloc

La segona cita amb el Caixa Girona d'enguany ha recaigut a Fornells, el passat 29 de març. Durant la setmana anterior, 4 voltes al circuit per reconéixer el traçat de cada any, els mateixos corriols divertits i sinuosos per els boscos entre Fornells i Quart, però a partir de dissabte, cau la sorpresa, comença a ploure a bots i barrals, i Fornells amb fang és brutal!! sé de que us parlo!!
Avui afrontarem una cursa amb pluja, fia ja massa temps que estava tot sec, sortim tard perque els peques s'han endarrerit, de sortida, per evitar el primer tall de corriol que podria ser conflictiu ens desvien per la carretera fins a l'entrada de la pista a l'esquerra un cop passat el Pitch & Putt, m'enganxo a la roda d'en David Bragulat que juntament amb en Coromines em condueixen fins a entrar a rodar al grup capdavanter de cursa. En aquest circuit és importantíssim entrar a davant en el primer corriol, s'ha d'apretar al principi per entrar bé i no perdre temps en possibles embussos. El primer tram de corriol transcórrer vorejant un camp, es produeix un petit embús a l'entrada del bosc que alguns "tramposos" perque no s'els pot anomenar de cap altra forma, aprofiten per colar-se per enmig del camp, quina ràbia em fan, aixeco la bici, i la creuo al mig del corriol, a mi els tramposos no em guanyen! per mala sort se n'han colat dos rivals directes, i per postres i irrespectuós corredor del Cassà té problemes de canvi a cada pujadeta i em fa posar peu a terra sense donar-me pas, això ja és el màxim, tramposos i gent irrespectuosa que no sap que s'ha de deixar pas a un corredor més ràpid, els nervis a rebossar, m'en fan una més i salto!!
A mig primer sector per el Bosc de Can Pla i Daniel atrapo en Javi (Impuls Medes) que havia entrat al corriol abans que jo, el passo quan tinc espai, i al cap d'uns metres de corriol veig que ja no em segueix. Segons els meus càlculs m'en queden 2 per davant, fe que confirmo en el bucle del bosc de Quart, quan ells dos ja baixen i jo els creuo pujant, van bastant forts, però al final de la primera volta ja atrapo al primer d'ells, en Francesc Tolra (Dr Bike) ha baixat molt el ritme, no sé si té problemes físics o mecànics però no intenta ni seguir-me. La primera volta ha estat molt i molt complicada, el terra estava molt tou, i a les zones técniques la bici es feia incontrolable, a la sortida de les curves colejava de tots costats quan apretaves fort el ritme, i m'intueixo que a la segona volta, després del pas de tant corredors, el traçat haurà empitjorat. Entro de nou al corriol, amb un bon ritme, les cames responen bé però la mecànica de la bici ja no va fina per culpa de tot el fan acumulat, es tracta d'acabar. Sorpresa! el circuit ha millorat, la capa tova s'ha apartat i el terra és bastant compacte per traçar, la bici és dominable!
Per davant, només corredors d'altres categories, que a cada un d'ells m'he de girar per mirar el dorsal, ja que enguany, tots els dorsals per darrera són blancs i no veus de quina categoria es tracta. Intento apretar al màxim però no atrapo a ningú. Em començo a menjar el tarro, em fa ràbia que els tramposos em guanyin, només em queda per davant un corredor que se m'ha col·lat al principi de carrera en el camp, probablement m'hagués guanyat igual, però que em guanyin fent trampes no m'agrada gens! barrino amb la idea... estic al podi i no penso pujar a recullir la copa al costat d'un trampós, quan arribi m'en vaig directe a casa! si senyor!
Però salta la sorpresa a l'arribar, tothom em diu que he guanyat, guanyat jo? però si n'hi havia un per davant!! però ningú l'ha vist arribar!! Surten les classificacions i es confirma, primer lloc a 4:35 del segon en Tolra (Dr Bike) i tercer en Javi (Impuls Medes) a 4:48, bona cursa la d'avui i el que és més important, amb molt bones sensacions, el cos comença a respondre!

Fins i tot en les nocturnes, som els més grans!

Un organitzador que s'estrenava, un campionat que mai havia arribat a Girona i canvis d'última hora en el terreny on s'havia de córrer no apuntaven ni molt menys cap a una bona cursa, i menys quan abans de començar s'havia arribat ja a l'escandalosa xifra dels 138 preinscrits. Però els pilars forts del club sempre estan allà per aguantar el pes, a mitja tarda ja hi havia moviment amunt i avall al Servei d'Esports de la UdG, el circuit ja estava llest, van sortir els dos provadors, en Carles Ferrer i en Jordi Buch, l'Ester ja havia arribat amb l'avituallament, i l'experiència d'en Narcís, l'Amadeu i en Joan acabaven d'ultimar els detalls. A les 18:30 engeguem la paradeta, arriben els alumnes del crèdit d'orientació de la UdG, petita explicació teòrica, mapa i a córrer, és la seva primera cursa d'orientació, surten a muerte (tenen bons professors en el tema sortides), ja estan corrent, esperem que surti tot bé. A les 19:00 comencen les inscripcions, en Joan en maneja d'allò més bé amb els papers i l'economia, i a les 19:30 surten els primers corredors, ja és gairebé negre nit a Montilivi, és impossible llegir el mapa sense l'ajuda del frontal. Les 20:00 i ningú arriba, als pocs minuts, comencen a aparéixer frontals per el corredor de les Facultats de Ciències i Dret, s'enfilen cap al Servei d'Esports, arriben els primers, els alumnes del crèdit d'orientació que feien la curta, en l'intercanvi d'opinions, tot bé, algun detall erroni en el mapa però sense importància. I ja és un no parar, arriben corredors i més corredors, del curt i del llarg, paro l'orella, tothom sembla satisfet, incidències sense importància per culpa de les bretolades, arriba gent de pes, Sales, Bedós, Narcís, sembla que no tenen cap error destacable per parlar, i el millor, sembla que la cursa i la zona els hi ha agradat!! uuufffffff!! respiro tranquilíssim, només engoixat per el ritme frenètic de presa de temps d'arribada, però tothom està encantat!!. Per el que fa a la cursa, es buscava un traçat divertit, físic i sembla que així ha estat, balisses en coves, en turons amb una vista espectacular de la ciutat, seguint desnivells infernals de línies elèctriques, així ho muntem els raiders!! En els resultats, tiempazo d'en Toni Muné (56:21) seguit d'en Jordi Sales (1:00:17) i en Miquel Soro (1:04:32), el primer Aligot, en Jordi Sunyol (1:07:57) just darrera, el quart. En la categoria femenina la Marta imposa la Llei taronja, i marca el millor temps (1:29:20) seguida de molt i molt aprop per la Betlem Polo (1:29:41) i tercera la Txell Collado (2:11:57). En la cursa curta, primer en Ferran Santoyo (51:30), segon i primer Aligot en Pitu Roca (59:11) quin paiu!!! i tercer més Aligots, en Sergi Coll (1:01:38), en fèmines, millor temps per la Isabel Garcia (1:05:34), segona l'Anna Despuig (1:09:40) i tercera la Mireia Quintanilla (1:14:55). Un avituallament de luxe i una amable dutxa per part del Servei d'Esports de la UdG esperaven a tots els corredors a l'arribada. Continuem trencant rècords!! Són les 23:00, hora de recullir però al repassar la llista falten la Sara i la Cristina, dues alumnes del crèdit d'orientació, les més valentes de totes que s'atreveixen a estrenar-se a l'orientació amb un circuit llarg nocturn i dissenyat per raiders, d'això s'en diu en català "tenir uns piiiiiiiiip com un toro!!!!" si senyor!!! finalment apareixen, sanes i estalvies, després de les seves 4 hores orientant!!!! La nit ha estat gran, grandiosa un cop més, seguint, com sempre, la tònica de totes les Aligotades que es monten, no podia ser de cap altra manera... som grans, molt grans, i els altres ho saben!!!

Corró, segona cita amb el Gran Premi Massi

Corró de Munt, el passat 22 demarç, nova cita amb el Gran Premi Massi - Copa Catalana de BTT 2009. Aquest cop em toca córrer solet, sense en Kim que encara acusa els mals d'esquena de la setmana anterior. M'he mentalitzat com una cursa més, per entrenar i preparar els clars objectius de la temporada, tot i això el cos em demana provar-me, té ganes de gresca i a la sortida m'accelero, seguint en Pau Bosch arribem bastant ben col·locats al capdamunt de la pista de pujada, les meves pulsacions també arriben ben col·locades, al màxim i demanant-me que afluixi, això he de fer, vaig massa fort per les alçades de temporada on estem, em dedico a aguantar i aguantar. La cursa no té tant nivell com la de Banyoles, però l'actual sub-campió Olímpic, Jean-Cristophe Peraud eleva el catxé dels corredors que surten a disputar la prova. Al final de la meva tercera volta em doblen, Peraud, Gasco, Trayter, animo en Marc!!! vinga!!! uufffff, m'estalviaré una quarta volta de la que en Pau no s'ha salvat, és el que passa per anar massa depressa, ja li està bé!!
Al final, tot s'acaba, arribo a meta i d'allà cap al cotxe, que és tard, no som lluny però hi ha gana per dinar!

Una nocturna per anar fent boca...

La vesprada del 17 de març va ser la nit perfecte per anar fins a Collserola a desenvolupar la vista de gat, la Jovenalla Night-O. Una cursa organitzada per en Biel i en Marçal amb un recorregut linial de només 11 fites, però que 4 d'elles ja se situaven molt juntes i a prop de meta.
Sortida en massa puntualment a les 20:00, de seguida es forma un grup capdavanter amb els fletxats (Tommi, Pol, Lluis,...) jo em quedo a un grupet intermig amb l'Ona i l'Anna i darrera la massa de gent que surt per el circuit llarg, la primera clavada sense problemes, però a la segona m'embardisso per uns verds dels que trigo massa temps a sortir, quan surto estic perdut, no sé on estic en el mapa però resulta que estic al costat mateix de la fita!! ho veus? al final no he traçat tant malament... si és que només cal confiar en un mateix!! jajajajaaaaa
La resta pim pam, anar fent, però a 5 de meta em comença a flaquejar el llum, com pot ser? si he carregat la bateria a la tarda? no ho entenc!! són misteris del Silva, per bona sort, havia fet cas d'en Lluis Bedós que temps enrera m'havia dit que sempre que sortis amb el Silva portés un altre frontal a la motxilla, i així va ser, canvi de frontal per poder acabar, com aquell qui para a boxes!!
La cursa, un bon entrenament, llegint i entenent en cada moment el mapa i acabant onzé, la posició a la que m'he abonat en les curses nocturnes!

Ja tenim el Caixa Girona aquí!

Encara amb la ressaca i les cames endurides de l'universitari d'orientació, el diumenge 15 va tocar l'estrena del Caixa Girona de BTT a Cassà de la Selva. Amb 3 voltes al circuit durant la setmana en vaig tenir suficient per reafirmar com les gasten els cassanencs, un circuit dur que cada volta es feia inacabable, una més llarga que l'altra amb un sense fi d'altrenar pujades i baixades llargues que no donaven ni un moment de descans. Durant l'escalfament només feiem que veure dorsals blaus, aquest any si que tindrem competència, va ser una frase que va tardar poc a venir a les nostres ments.
L'estat de forma encara no era l'òptim en aquesta cita, i de sortida vaig preferir reservar una miqueta les forces coneixedor d'un circuit dur com el que ens esperava. Al acabar la primera volta em van cantar un vuité, encara està prou bé per haver-me agafat la primera amb una miqueta de calma, i a la segona, un rosari de corredors blaus desfondats, que es pensen que dues voltes no són dures? doncs s'equivoquen! vaig fer-me un fart d'avançar gent i arribar apretadíssim a un esprint amb en Molina (Cat Bike) que vaig tenir la sort d'emportar-me. Llavors tot va ser incertesa, la gent deia que havia fet tercer (podi sorpresa i inesperat totalment!) però no van tenir en compte l'Olivera (Mon Bike) que ens havia tret 5:32 a l'Angel Guich (Coalp) que va fer segon, i 6:30 a en David Bragulat (Medina) tercer, a mi 6:43 i quart, gens malament per estrenar-se aquí, ja se sap la maladicció, qui guanya el primer Caixa Girona mai guanya la general, serà aquest any el meu?