Un any més al podi, i un any més amb algú davant, però poc a poc ja vaig
deixant aquella tercera posició fixa i em vaig afiançant en un segon esglaó
gràcies a ser regular i constant en els mètodes de preparació reflectint-ho a
les curses.
Així va ser el passat diumenge 20 de maig a Vilanova del Camí, amb una nova
cita de la Copa Catalana de BTT-orientació i Campionat de Catalunya absolut de
l’especialitat. El cartell es presentava com sempre, amb tres corredors potents
(aquest cop només tres), i un grapat de corredors mitjos que sempre estan allà
per quan fallen els de davant, aprofitar la ocasió.
En un recorregut preparat, i molt ben preparat per els Farra encapçalats
per en Joan Fernández, es presentava un mapa inèdit a la Serra de Collbàs, una
zona amb una bona xarxa de pistes, segons s’intuïa en el Google Maps i uns
quants corriols amagats que farien les delícies dels més tècnics tant pujant
com baixant.
El resultat de la cursa, molt satisfactori, regular i constant amb un sol
error a l’elecció del traçat que em va fer perdre, crec que 2 o 3 minuts ben
bons que, considerant els temps a meta, m’haguessin fet estar rascant la
primera posició del podi. Des del inici em vaig centrar a anar llegint molt bé
el mapa, ja que últimament sempre m’enganxo a les primeres per no haver “entrat
a mapa”, encadenant la primera travessa a la serra (balises 1 a 6) crec que amb
la millor elecció d’itinerari i a bon ritme. Abans de la 2 ja atrapo en Pau
Curriu que havia sortit 4 minuts davant meu, tot i no ser un BTTeru és un
orientador notable i és el que passa amb la gent que no córrer normalment amb
bici i si a peu, que quan venen mai saps com aniran! Just a la 3 atrapo a l’Abel
que sortia 8 minuts davant meu, fem el mateix inici d’atac cap a la 4, però
després de pujar un corriol tècnic ell surt just a l’inrevés de com havia de
fer-ho, que consti que el vaig avisar. Llavors comença la baixada, per pista,
rapidíssima fins al poble de Carme (nom curiós) des de on toca entrar al bucle
més físic de la cursa 8-9-10-11-12 pujant, baixant i tornant a pujar la vesant
sud de la Serra de Collbàs. A la tirada 7-8 atrapo l’Aleu, un altre cas com el
d’en Pau Curriu, aquest però havent sortit 24 minuts davant meu, la cosa rutlla
i les cames tiren. Entro en el bucle en si fent una orientació efectiva i
segura quan m’arriba a la sorpresa, camí de la 11 em creuo amb en Terri, aquest
si un corredor de referència, que el dia abans ha tret massa el fetge venint d’estar
uns quants mesos lesionats, però aquests berguedans són fets d’una altra pasta!
A la darrera pujada fins a la 12 l’atrapo, m’animo moltíssim, i potser per això
faig l’elecció 12-13 dolenta, vull anar a assegurar circulant per pistes ja que
és la zona més tècnica, i per culpa d’això acumulo massa desnivell ja que,
analitzant després el mapa, hi havia un corriol que, amb menys desnivell
portava també a la balisa. Però en fi, després de la 13 (maleïda 13!!) toca la
baixada, encara amb alguna fita més amagada del compte però a meta amb el plat
a tope.
Temps final 1:37:03 segona posició per darrera d’en David Toll i traient
una avantatge més que considerable sobre el tercer, l’Abel Martinez que va fer
una gran cursa. Canviant totalment de tema, no entraré en polèmiques, però crec que per la bona feina feta per la gent del Farra, és una llàstima que tant poca gent assisteixi a un Campionat de Catalunya, Federacions i Clubs que van pregonant la seva multi-disciplina arreu, feu-vos ho mirar! I tornant a canviar, felicitats a la organització.
3 comentaris:
Que maco que es el segon esglaó del podi, jejeje!!! Enhorabona pel Subcampionat, sobretot tenint en compte que el dissabte et vas torrar una estona, no?
Per cert, l'elecció del corriol de la 12 a la 13 era molt bona, gens perdedora i pujava suaument...
Salutacions,
César
Felicitats als guanyadors però ... Tornaré jeje
D. Tarrés
Enhorabona Carles, i gran crònica!
Publica un comentari a l'entrada