Comencem l'any amb moooooolta força

Va ser únicament 4 dies després de començar el 2012, 4 dies després de poder fer oficial l'estrena amb el meu nou club d'orientació, que vaig decidir estrenar-me, fer la primera "bona suada" de l'any coincidint amb la VI Cursa Nocturna d'Orientació del Turr-Ó - I Trofeu Marek Petrivalsky al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat del Vallès.

El format de la cursa em va animar a anar-hi, la presentàven com un duel-O, és a dir, rondes de un contra un, i el que arribava primer, passava ronda, l'altre quedava eliminat, un tipus de modalitat sprint amb un mapa a escala 1:650 i amb una serie de cintes col·locades per la organització, que no es podien atravessar i que convertien el Parc de la Pollancreda en un autèntic laberint per anar d'una fita a l'altra.

La primera ronda, era lliure, sense adversari, i menys mal! en una cursa d'aquest tipus calia entrar molt i molt ràpid en el mapa, ja que si t'encantaves el teu rival podia agafar-te una avantatge considerable, proba d'això les paraules d'en Benet Totosaus, un corredor de referència, al acabar la seva primera ronda "No he entés res!", uuufffff!! Decideixo sortir tranquil per entendre el mapa, poc a poc agafant ritme i me n'adono que a la fita 4 ja estic corrent a bon ritme, el mapa correcte, i el format divertidíssim, això promet!

A segona ronda ja tothom tenia adversari, per sort encara amb alguns aparellaments amb gent poc habituada a la orientació o d'avançada edat. Em va tocar amb en Raimon Pons, que potser, per no conéixer qui era sempre et posa la por al cos. Passo ronda sense problemes, acabant de conéixer i adaptant-me al mapa.

Obrim tercera ronda i abans no me n'adono ja em ve en Dani Castellà del COB a tocar-me la moral, ens ha tocat fer l'eliminatòria junts, aquest cop si que no hi haurà bromes, ja és un corredor fet i amb experiència i tocarà apretar fort. Surt com una vala, molt ràpid, jo aporto per seguir el meu ritme i únicament m'adono al final que he arribat abans que ell, li trec potser menys d'un minut i em comenta que ha sortit massa ràpid i s'ha liat en 2 controls que li han fet perdre temps, altre cop serà, seguim endavant!

Anar-hi anant, quarta ronda, em toca amb en Jordi Calm, jo no el conec però ell fa mala cara quan el vaig a buscar per dir-li que ens ha tocat plegats, és un noi jove, se'l veu atleta, ràpid, i no orientador, però si ha arribat fins aquí no deu llegir tant malament un mapa! ja veieu, jo mateix muntant-me la pel·lícula i posant-me la pressió que no tenia... Ens donen la sortida, cada vegada em sento millor amb aquest mapa, m'hi ha adaptat molt bé i novament, arribo abans que el meu adversari, cap problema i seguim endavant.

Em sento content d'haver arribat fins aquí, tinc ganes de seguir endavant, però les esperances em defalleixen quan miro el quadre per la següent eliminatòria, m'ha tocat en Dudu, aquest si que em fundirà! Surt a tot drap, completament esprintat, un ritme que segueixo d'inici però que no em deixa llegir el mapa, no pot ser... baixo el ritme i llegeixo el mapa, com ha de ser. Al final del segon bucle, sento com la resta de corredors que estaven esperant comencen a cridar, i és perque a la fita central coincidim en Dudu i jo, marcant al mateix moment, això vol dir que ens juguem l'eliminatòria a l'últim bucle, qui primer el completi, guanya. Marco la darrera fita, i quan corro cap a meta miro als corredors que estan a la taula de descàrrega de l'SportIdent i no identifico la silueta d'en Dudu, vol dir això que estic per davant seu? vol dir això que passo eliminatòria? marco meta, em giro i veig com arribo en Dudu, m'he salvat per els pels!!! I a sobre he passat a la final!!

Última ronda, són més de les 10 del vespre i el fred ja apreta fort. Toca córrer la final contra en Juli Serrat, de la UE Vic, i com us podeu imaginar, a aquestes alçades ja no hi haurà errors permesos, únicament serà el més ràpid qui guanyi. Sortim els dos ràpids, al mateix ritme llegint mapa per no cometre errors, ens trobem que la primera fita està mal representada en el mapa ja que està dibuixada al costat contrari de la cinta respecte a com està a la realitat, ens n'adonem ràpid, ja que els corredors que ens precedien, en Vicenç Clarena i l'Enric Dedeu estan parats in-situ pensant que fer. Afortunadament, reacciono ràpid, crec que el primer dels quatre i dexideixo donar la volta a la cinta per marcar, estic segur de que es tracta d'un error del mapa i que és la fita que hem de marcar. Aquesta rapidesa em permet guanyar uns segons que valen molt, valen un turr-Ó, per mantenir aquest avantatge i superar a l'eliminatòria final en Juli que arriba, a pocs segons a marcar la meta.



Així doncs, amb l'estrena del nou Club, el Go-Xtrem, a qui estic molt agrait per haver confiat des del primer moment amb les meves possibilitats, amb les meves ganes de córrer tant com es pugui, apostant per totes les modalitats de la orientació i no només la orientació a peu, aconsegueixo obrir l'any amb una victòria a la Lliga Nocturna, un bon inici de temporada, esperant que aquesta no sigui la única!

Necessito recordar i adonar-me del que hem fet…

Ja fa molts mesos, pràcticament 12 que la meva temporada 2011 va començar. I va fer-ho precisament amb un comiat, amb el meu comiat del món exclusiu del ciclisme, en el ciclocross de Santa Coloma de Farners, fart de moltes raons que molts de vosaltres ja sabeu. I és ara quan ja ha passat, amb les piles carregades al 100% després del merescut descans d’exercici físic que el cos em demanava, que ho veig lluny...

Ho veig lluny per totes les coses que han passat després, en un any brutal, impressionant, on he fet coses que mai hauria pensat poder fer i en el que, per suposat, hem passat plegats molt bons i molt mals moments.

Pràcticament no recordo ni quants any fa del meu debut en el món dels raids d’aventura, quan el meu bon amic Quim Roca em va enganyar per portar-me a un de facilet, i el cuc em va ben mossegar, de seguida vaig veure que allò m’agradava i el mateix any ja ens apuntàvem amb en Quim i en Raul Comino (un altre mega-matxaca) al Tavertet Extrem per començar a fer coses més serioses. I qui ens havia de dir llavors, quan els raids es tractava d’acabar-los, que avui estaríem on estem.

I on estem exactament? Doncs estem en un equip que representa a una marca comercial internacional de primer nivell, que ens ha portat a que, més marques de primeríssim nivell es fixin en nosaltres i lluitin per ser el nostre primer espònsor, i el millor de tot és que això no és fruit d’un dia, és la conseqüència de l’esforç i les ganes de tot un equip de persones, que han fet possible que l’equip Lafuma – Sport HG hagi estat l’únic equip actiu en tots i cada un dels raids del calendari català, guanyant amb autoritat la Lliga Catalana, fent segons a les X-Races i quarts a la Copa Catalana, qui pot igualar-ho?

Aquest any s’han fet podis, molts! I s’ha guanyat un raid de la Copa Catalana que ens ha fet moltíssima il·lusió a tots, i tot això ha esdevingut en que som un equip respectat i que es té en compte a totes les travesses dels raids on anem.

I l’any que ve què? Doncs ja us podeu imaginar que no us decepcionaré amb el blog, l’any que ve comença diumenge, amb una pre-temporada de luxe estrenant cames al Campionat de Catalunya de BTT-O, a veure fins a quina fita aguanto el ritme, com sempre ho donarem tot. Per la nova temporada tinc reptes molt grans en ment, i ja us puc avançar que hi haurà reptes internacionals, si si, no us espanteu, reptes internacionals vol dir COPA DEL MÓN. Caram, com m’agrada veure aquestes paraules escrites al meu blog.

I ara només queda l’esforç de sempre, l’esforç de les solitàries hores d’entrenament, ele suport dels de casa i vostre, de les ganes de fer molt bé les coses i d’intentar complir tots els objectius que es proposin. Arribat aquest punt us podria deixar anar un “carpe-diem” que queden intel·lectualment tant bé en els escrits, però és que com ja us he dit més amunt, tot això no és fruit d’un dia i vull que així segueixi sent, segurament mai seré un grandíssim campió de res, ja que això no és la meva feina, però sempre m’agradarà poder dir que he pogut córrer al costat de grans campions i que us ho he pogut explicar.

QUE COMENÇI LA BATALLA!

L'equip Lafuma - Sport HG aconsegueix la segona posició a l'X-Race Open Raid Series 2011

Nota de premsa en castellà de l'equip Lafuma - Sport HG:

EL EQUIPO LAFUMA – SPORT HG CONSIGUE LA SEGUNDA POSICIÓN EN EL X-RACE OPEN RAID SERIES 2011

El pasado 29 de octubre se celebró en Cornudella de Montsant el último raid puntuable para el circuito X-Races Open Series 2011. Para defender su buena posición en el ranking, el equipo Lafuma – Sport HG acudió a la cita con Carles Domingo y Ricky Gràcia, que tras su baja de dos semanas por la afectación de un virus, probaría su suerte y su salud en esta exigente carrera.

Por delante, 60 km y más de 2500 metros de desnivel positivo, empezando por una divertida sección de canoa canadiense en el pantano de Siurana que, acostumbrados a utilizar los convencionales cayacs, fueron una panzada de reír para todos los aventureros, con remojones y vuelcos incluidos en casi todos los equipos. Una vez acabada la primera sección, se acabaron las risas, un trekking durísimo de unos 18 km y cerca de 1500 metros de desnivel, acercaban a los raiders hacia las cimas de la Sierra del Montsant, entre la densa niebla que acompañó la carrera todo el día. Al inicio de la subida, Ricky empezó a acusar el parón forzado y el equipo se impuso un ritmo constante y conservador, que combinado con la excelente técnica de orientación sin errores, permitía que, corriendo menos, continuasen metidos en carrera. Una eterna bajada dirección a la población de Albarca, llevaba al equipo a un cambio de disciplina.

En medio de unos parajes salvajes y recónditos, se encontraba la transición con las bicicletas de los equipos para empezar con una sección de bicicleta de montaña de ida y vuelta a la población de Ulldemolins y unos 20 km con 600 metros de desnivel, dónde el equipo Lafuma – Sport HG daba caza a los equipos Häglofs y ACE Bombers de Barcelona, perdidos entre colinas y niebla que aprovechaban para seguir los pasos de Carles y Ricky que continuaban con un manejo implacable con el mapa. Fue a media sección cuando el equipo tomó la acertada decisión de saltar la baliza más lejana de la bicicleta para poder entrar en la barrera de tiempo de entrada a la siguiente sección.

Una vez llega la BTT a su fin, tocaba entrar a la orientación específica 6 km con un desnivel prácticamente nulo, aprovechando un buen mapa de la especialidad en la zona de Los Sagalassos, dónde el equipo continuaba recuperando tiempo y dando caza al equipo Medilast, llegando a la par a la última transición del raid.

Para acabar, una sección final, de nuevo, sobre la bicicleta para afrontar unos 15 km con unos 200 metros de desnivel de subida y más de 500 de bajada para regresar a Cornudella de Montsant. En la primera parte de la bajada llegaron los problemas, cuando la lluvia de los últimos días había embarrado por completo las sendas y caminos en un terreno arcilloso, que pegaba todo el barro a los neumáticos de las bicis y acumulaba grosor en la herradura de la horquilla y en las vainas posteriores clavando las ruedas y haciendo que no girasen, Carles y Ricky lo recuerdan entre risas pero afirman que fue una experiencia horrible, ya que no podían pedalear encima de la bici y apenas podían cargarlas al hombro ya que pesaban el doble por el barro acumulado. Avanzando como podían sacaron el barro con las manos y utilizando troncos hasta llegar a un terreno mejor, dónde podía subir de nuevo a los pedales y continuar su avance hasta Cornudella de Montsant, donde 7 horas y 44 minutos después, cruzaron la línea de meta en quinta posición.

El resultado muy satisfactorio para el equipo, ya que a pesar de los problemas físicos de Ricky consiguieron acabar el raid saltando una sola baliza y con un tiempo y ritmo muy cercano a la cabeza de carrera. Gracias al resultado, el equipo Lafuma – Sport HG logró la segunda posición en el ranking final de la categoría elite en el campeonato X-Race Open Series 2011, una nueva victoria del joven equipo que continua con la moral al máximo!

Resultados: http://www.naturetime.es

http://carlesdomingo.blogspot.com

Raid del Segre, la consagració!

El passat 15 i 16 d’octubre es va disputar en terres lleidatanes la 2ona edició del Raid del Segre organitzat per els bons amics incombustibles Raid del Segre – Borges Trail. Un cap de setmana de raid per molt bons paisatges, rius, alta muntanya, poblets, i ciutat, una barreja explosiva que va resultar ser molt favorable a l’equip Lafuma Sport HG, mireu, mireu i veureu com va acabar:

L'equip al complert

S01: ORIENTACIÓ URBANA + TREKKING (CAMARASA – PRESA DE CAMARASA)

La sortida d’un raid, ja sabeu, aquells moments de nervis que dóna tota competició. L’organització ens porta fins a la plaça de l’església de Camarasa, on es donarà el tret de sortida a una primera part de secció que serà una orientació urbana per el poble, ordre score, per tant, primer de tot decidim quin ordre farem, veiem per on hem de sortir del poble per enllaçar el trekking i comencem a córrer, amb la sorpresa de que som els primers a arrencar i que uns quants equips de referència es limiten a seguir-nos, comencem a tenir un nom dintre d’aquest món. Acabem la urbana sense problemes, som els primers que marxem del poble i enllacem la primera pujada dura direcció a la presa de Camarasa, ens atrapa i ens passa Häglofs que corren com uns animals, i ens atrapa Medilast a qui aconseguim mantenir el ritme, deixant-los uns metres al coronar el cim. Comencem a baixar i enmig del barranc de la nostra esquerra s’obre un corriol no cartografiat, un camí equipat que ens porta directes a final de secció, sense perdre ni guanyar temps arribem segons, comença la diversió de lluitar per un raid!

S02: RAFTING (RIU SEGRE)

Després del ràfting descafeïnat que ens va tocar fer al raid de Sort ja no ens esperàvem gran cosa, un tram de riu fàcil, amb 3 zones de ràpids ens porten amb uns 20 minuts fins a final de secció, una secció prou divertida i refrescant.

S03: TREKKING + RAPEL (RIU SEGRE – SANT LLORENÇ DE MONTGAI)

Una de les seccions estrella del raid per la seva duresa física, prop de 13 km amb més de 1000 metres de desnivell positiu. Aconseguim fer pràcticament tota la pujada aguantant el ritme de Medilast i de Häglofs, el nostre objectiu, però abans de coronar dóna caça al cap de cursa l’equip d’Infisport Sural Raid, amb dos bons corredors de muntanya que corren com bojos per aquells cims, nosaltres però, seguim el nostre ritme, amb un sol error d’orientació i anar fent camí. Una baixada per un corriol molt divertit condueix els equips a la població de Sant Llorenç de Montgai, a la bora del pantà amb el mateix nom, on just abans de tornar a la civilització, cal fer un ràpel volat d’uns 50 metres.

Mentre uns corren altres aprofitem per "esmorzardinarberenar", mmmmmm...

S04: CAIAC (SANT LLORENÇ DE MONTGAI – CAMARASA)

Un recorregut d’uns 7 quilòmetres ens deixarà descansar les cames una estona i tocarà fer força amb els braços. En Manel va arribar una miqueta tocat del trekking, i acusa un dolor a l’espatlla que no el deixar remar del tot bé fins que no s’escalfa el múscul al cap d’uns 15 minuts. En aquesta secció perdem una miqueta de temps respecte Medilast i Häglofs, però aprofitem per recuperar als companys d'Infisport que són més de secà. La secció passa ràpid un cop superats els problemes inicials d’espatlla, i arribem a Camarasa continuant en 4a posició mentre Häglofs a recuperat el liderat. Fins a final de secció, toca córrer una miqueta amb el vestit de caiac per els carrers de la població que ens ha vist sortir fa unes 4 hores.

S05: PATINS + BTT (CAMARASA – CUBELLS – ALÒS DE BALAGUER)

La primera part de la secció transcórrer amb patins entre les poblacions de Camarasa i Cubells, on el llibre de ruta especifica clarament que l’assistència ha de deixar-hi les bicicletes i continuar fins a Alòs de Balaguer, però sembla ser que aquestes indicacions no queden clares a tots els equips, que aprofiten per fer una assistència on no n’hi ha d’haver, en qualsevol cas, la nostra assistència formada per la Lupe i la Cristina segueix el peu de la lletra les instruccions, i al acabar la secció de patins trobem el material de BTT preparat amb tota la cura del món. La BTT que ocuparà la segona part de la secció havia de ser un pur tràmit de 10 km pràcticament de baixada, però acaba desenvolupant-se per uns corriols molt tècnics que alenteixen el ritme i diverteixen als millor baixadors fins a l’arribada a Alòs de Balaguer on ja ens esperen les nostres “nenes” amb tot preparat.

S06: ORIENTACIÓ URBANA + ESCALADA (ALÒS DE BALAGUER)

Una secció d’orientació específica per el poble, amb un mapa ortofoto que comporta bastants problemes llegir la ubicació exacta de la balisa en un terreny tant i tant desnivellat, però tenim sort, llegim bé i no cometem errors fins a arribat a una balisa final on hi ha una via d’escalada, on depenent el grau de dificultat es bonifica més o menys temps, ens decantem per la via més fàcil com a mals escaladors que som i la completem amb el temps suficient per poder bonificar una quants minuts.

S07: BTT (ALÒS DE BALAGUER – PRESA DE CAMARASA)

Una nova secció decisiva, una BTT de més de 20 km amb uns 700 metres de desnivell positiu acumulat. Sortim d’Alós de Balaguer quan en Terriman ens canta que estem perdent uns 35 minuts respecte als líders. De sortida ens toca una bona pujada durant pràcticament un terç de la secció, pujada de les que piquen suau, que s’acumulen, progressives, de les que ens agraden als BTTerus. Fem una pujada a tota velocitat recuperant un temps brutal i distanciant un grapat de minuts a l’equip RDK Extrem que ens venia per darrera, un cop dalt la cinglera, unes vistes impressionants del pantà de Camarasa, un petit error d’orientació per intentar anar per un camí que a la realitat no existia, i després el millor de tot, una impressionant baixada per un corriol single-track amb corbes a dreta i esquerra, baixant els 500 metres de desnivell en poc més de 5 km, un cop a baix, una passarel·la metàl·lica per sobre les aigües del riu Segre i un petit tram d’asfalt on en Manel, motivat per arribar, fa una pedalada que li trenca la cadena a menys d’1 km d’arribar, decidim no canviar i que s’agafi a la motxilla, l’estiro fins a final de secció on arribem amb un temps impressionant i havent recuperat més de 10 minuts als líders.

S08: TREKKING + TIR AMB ARC (PRESA DE CAMARSA – CAMARASA)

Una última secció de transició, curta i ràpida, trekking de 3 km fins a arribar de nou a la població de Camarasa, en Raul i en Manel ho donen tot, rebaixen 20 minuts el temps estimat de la secció i arriben a meta a menys de 20 minuts dels líders, en quarta posició, l’esperança encara és viva, per la segona etapa, tot és més que possible! Per acabar, abans d’una dutxa un tir amb arc per relaxar els braços, bon resultat d’en Manel i en Raul!

ETAPA 2:

S01: PATINS (PONT DEL RIU SEGRE – LA MITJANA)

La primera secció del dia, havent dormit i amb les cames descansades (o això ens pensàvem). Tocava posar-se a patinar per el pont de la Mitjana, tres voltes al pont d’anada i tornada. La tàctica per l’etapa era clara, sortir a rebentar la cursa des del metre 0 per anar posant minuts entre nosaltres i la resta d’equips. Decidim sortir a donar-ho tot, i resulta que a la primera corba del pont ja portàvem 50 metres d’avantatge a la resta de patinadors! La cursa es posava bé i decidim mantenir el ritme per apretar a la última volta i fer el canvi els primers, la tàctica comença a funcionar!

S02: BTT + ORIENTACIÓ ESPECÍFICA (LLEIDA – LLEIDA)

Toca sortir els tres corredors amb bici, els primers de fer-ho. 35 quilòmetres pràcticament plans per les rodalies del sud oest de Lleida, sense mapa, seguint les indicacions de fletxes i cintes que de tant en tant es perdien i de tant en tant una balisa per marcar. Més o menys al quilòmetre 8, dubtem en una cruïlla just a l’atrapar els equips d’aventura que havien sortit abans, no veiem marques, ens parem i ho aprofiten els Häglofs per atrapar-nos, decidim seguir-los i els hi aguantem el ritme. Al més pur estil pelotón, els Lafuma rodem completament en línia, aprofitant rebufs, a un ritme proper als 35 km/h, la secció passarà ràpid. Més o menys al quilòmetre 20 arriba un moment decisiu, potser un pèl polèmic. Els Häglofs veiem que es salten una indicació que ens fa girar a la dreta cap a la població d’Albatàrrec, nosaltres, que ens havíem despenjat uns metres, veiem la cinta i girem sense dir res, som conscients que pot semblar una actitud de poc companyarisme, no us la negaré, jo mateix ho penso, però en aquell moment, amb ganes de guanyar, amb la possibilitat de fer-ho i veient que no somiàvem, vam prendre la decisió d’aquella manera, ho sentim molt per els bons companys de Häglofs, però en aquell moment vam actuar així, vàrem parlar-ho tranquil·lament tots plegats a l’acabar la cursa i ells van molt ben acceptar les nostres raons i nosaltres les seves, gràcies per entendre-ho! Doncs res, allà es va decidir bastant la cursa, ells van perdre molt temps, Medilast no els veiem ni a la llunyania i nosaltres no abaixàvem el ritme. Al km 27 s’arribava a una petita orientació específica per els aiguamolls de Rufea, que completem sense problemes, fins i tot amb les bambes de bici! Amb pocs minuts ens tornem a plantar a Lleida, zona de transició, on arribem, sense cap problema, en primera posició.

S03: ESCALADA (ROCÒDROM DE PARDINYES)

Una via a completar per 2 corredors, la fem en Raul i jo mentre en Manel ens va “enxufant” entrepans de pa Bimbo a la boca i Coca Cola, una via facileta que completem ràpid, següent secció, vinga!

S04: CAIAC (PRESA DE LA MITJANA – LLEIDA)

Una petita secció de caiac, prop de 2 km fins a un pont del parc de la Mitjana i tornar, em toca completar-la juntament amb en Manel i aguantant la pudor de l’aigua estancada de la presa. Anem i tornem, i just a l’arribada veiem com Medilast ha arribat segon i tot just puja al caiac portem uns 15 minuts d’avantatge i encara ens queda una secció molt i molt favorable.

S05: ORIENTACIÓ ESPECÍFICA (PARC DE LA MITJANA)

Aquesta és la nostra, per acabar de decidir el raid, tres circuits d’orientació esportiva per el Parc de la Mitjana amb modalitat a escollir, fer-ho tots junts, o cada un, un circuit, aquesta és l’avantatge que teníem, sabíem que dels equips perseguidors tots tenien com a mínim un corredor que no orientava bé, nosaltres els tres orientàvem i sabíem que guanyaríem temps de totes, totes, així ho vam fer, un circuit cada un i sense equivocar-se gaire! Häglofs fa un 2+1, ajuntant un corredor que no orienta amb un que orienta, mentre que Medilast intenta una tàctica, segons l’aparença, il·legal, fet que els hi suposa una duríssima penalització i perden tota opció.

Sortim de la orientació específica guanyant temps, de camí a meta ens toca fer un tir amb arc que tornem a completar bonificant uns quants minuts i per fi el moment esperat, l’arribada a meta, per nosaltres ja era prou satisfacció haver guanyat l’etapa de diumenge! Amb això estàvem més que satisfets, però va ser després del dinar de germanor, quan s’entregaven els premis que Lafuma – HG Sport es va anunciar com a guanyador absolut de la classificació general del Raid del Segre 2011, un resultat que feia temps que buscàvem, que volíem i que no aconseguíem, i per fi ha arribat, la nostra primera victòria a la Copa Catalana de Raids d’Aventura! És un bon presagi per ARWC 2012? Cap allà anem!!

I finalment, des d'aquest modest blog d'un gran amant, aficionat a aquest i a molts altres esports, voldria demanar a alguns dels equips participants a la Copa Catalana FEEC de Raids d'Esports de Muntanya que deixin de fer suposicions i de publicar notícies sobre la seva classificació a la general final de la Copa Catalana, nosaltres etem igual d'ansiosos que vosaltres per saber com ha quedat la classificació, però senyors, qui té ara la paraula, o més ben dit, el teclat, és la federació, així que companys Borges Trail, Medilast i Cambrils, deixeu-ho estar perque únicament esteu creant mal ambient i els únics que quedareu malament al final, o no, sou vosaltres! sort a tots!

CLASSIFICACIÓ RAID DE SEGRE 2011:

1.- Lafuma HG Sport

2.- Cambrils Grup Les Barques

3.- Infisport Sural Raid

4.- Burgues Vas Parat

5.- Sambari Häglofs

6.- RDK X-Trem

7.- Rocko X-Team

8.- Medilast Sport

9.- Rantamplan

Raid Aligots, un plaer córrer per casa amb final amarg

El passat 16 de juliol va disputar-se a la localitat de Celrà (Girona) el tercer raid puntuable per la Lliga Catalana d’Sprint Raids FCOC. La competició es presentava amb una alternança de proves d’orientació a peu i amb bici, sense disciplines tècniques, fet que feia preveure una cursa ràpida I on calia no cometre errors d’orientació. Per a l’ocasió, l’equip Limit Zero hi presentaria dos equips, l’un format per Carles Domingo i Manel Satué i l’altre format per Marc Masó i Enric Gràcia que reapareixia després de la seva lesió al raid Txakal Xtrem.

La secció inicial va ser un circuit d’orientació amb patins per la població de Celrà, recorregut score, prou divertit però amb un parell de baixades i corbes perilloses que feien posar l’ai al cor a qui no dominés les petites rodes, seguidament, una secció a peu conduïa als equips fins a les vores del riu Ter, on un continuo entrar i sortir de l’aigua ajudaven a sufocar les primeres calors del dia quan el sol arribava al seu punt més alt. Al final d’aquest primer sector, l’equip format per en Manel i en Carles liderava amb autoritat la cursa, amb un marge proper als 30 minuts respecte als segons classificats, l’equip Medilast que encapçalava el pilot dels equips amb opcions a lluitar per el podi, inclòs l’equip d’en Ricky i en Marc que sense errors d’orientació marcava un bon ritme.

La següent secció, la més llarga del raid, constava d’un recorregut amb BTT per la Serra de les Gavarres, passant per el castell de Pelegret, els Àngels, prenent direcció a Montnegre i una baixada final per la zona de Cal Soldat propera a la localitat de Palol d’Onyar on els equips es dirigien a la ciutat de Girona per iniciar un nou sector d’orientacions específiques, primer a peu per el Barri Vell i Monjuic, i després en BTT-O per el barri de Montilivi. L’equip cap de cursa d’en Carles i en Manel no havia baixat el ritme i gràcies a unes excel·lents dots d’orientació augmentava la diferència a un espectacular coixí superior a una hora i mitja, mentre que en Marc i en Ricky rodaven en una molt bona cinquena posició seguint el ritme del pilot i continuant amb opcions a podi.

El darrer tram del raid, constava un road-book amb BTT que allunyava als equips de la ciutat de Girona i ens conduïa cap al Castell de Sant Miquel, on un mini-rogaining d’una hora de durada era la secció que sentenciaria el raid, qui fos capaç de fer més punts en 1 hora guanyava, sense tenir en compte la diferència en temps cap a la resta d’equips. Acabat el rogaining una ràpida i curta BTT retornava els equips a Celrà per finalitzar el raid.

L’equip Medilast, format per dos atletes de fons, marcava 2 punts més que l’equip d’en Manel i en Carles, mentre que Sambari Haglofs en marcava 1 més, així doncs, les brutals diferències de 1 hora 32 minuts respecte a Medilast i de 2 hores 28 minuts respecte a Sambari, recordant que són equips mundialistes els dos, eren inútils i no es veien recompensades, ja que una secció de rogaining de 1 hora després de les 8 hores de raid de l’equip no servien de res, acabant en tercera posició just per davant de l’equip d’en Ricky i en Marc que aconseguien la quarta, recordem que després d’haver superat una lesió d’un dels membres de l’equip. Per el que fa a la general del campionat, l’equip Lafuma Bicis Esteve, després de la fallida d’Illa de Rodes passa a prendre el liderat en categoria masculina, mentre que el Lafuma Costa Brava Raid segueix líder en mixtes.

Resultats
Fotos
Vídeo

Campionat de Catalunya d'orientació nocturna

El passat dia 9 de juliol va disputar-se per les terres osonenques de Vic i Gurb una "rescatada" edició del Campionat de Catalunya d'orientació nocturna, una modalitat que m'ha interessat sempre, degut a la bona técnica i la gran concentració que es necessita per córrer ràpid i no equivocar-se. La cursa es disputava en una mapa nou amb una modalitat de cursa clàssica per les nocturnes, sortida amb massa, recorregut linial i bucles papallona per dispersar corredors, per anar posant a tothom al seu lloc.

La cursa, amb una participació baixa i immerescuda començava puntualment a les 22:15 per assegurar una foscor absoluta en les zones rústiques, la sortida en massa amb totes les categories juntes i ja de sortida una primera papallona asseguraven una bona emoció des del minut 0.

Frontals encesos, tres, dos, un i sortida, com no podia ser diferent els rivals de la categoria senior sortint a muerte em van fer sortir esprintant, sort que amb temps per comprovar el codi del primer control i adonar-me que la fita que vam picar com a primera el 90% dels corredors HS no era la correcte, punt clau a la cursa, ja que això ja en va apartar corredor de nivell com en Tommi Tölkko o en Vicenç Clarena, que no van fer-ho i van seguir amb el seu recorregut. El primer bucle papallona tenia la sensació d'haver-lo fet lent, assegurant molt el que feia per por de no cometre errors greus, sortint d'ell en una sisena posició.

Després d'això, tirada llarga i entrada a la segona papallona, aquesta ja en terreny rústic i molt més divertida, amb més confiança, mantenint la sisena posició i retallant breus segons amb el corredor de davant. Amb aquesta segona papallona entravem ja a la zona divertida del mapa, margues entre camps i rouredes amb un microrelleu molt interessant per orientar i amagar-hi els controls, amb constants canvis de direcció gràcies a les papallones i amb molts llumets voltant per la zona.

Un cop acabada la segona papallona tocàven 3 fites clàssiques línials en la que em vaig enganxar en 1 d'elles perdent uns 70 segons i entrada a la darrera papallona, aquesta amb un desnivell més marcat entre la part alta i la art baixa de la marga en la que estava situada. El ritme de cursa ja el tenia a les cames i em va anar molt bé el darrer bucle, amb errors mínims i una bona elecció d'itinerari. La sortida de la papallona, novament en sisena posició i ja a prop de meta seguint un rec molt divertit que conduia als corredors a la pista que desembocava novament a la zona esportiva que havíem deixat enrera una estona abans en la foscor.

El resultat final, molt satisfactori, amb els errors normals després de tant temps sense practicar en competició amb un mapa específic, sisena posició apretant el top-5 i amb bones sensacions. Un mapa per a la ocasió molt apropiat amb un traçat molt interessant i una organització bona.

Resultats Oficials
Resultats Parcials
Fotografies

Us pensaveu que havia desaparegut? No, simplement he canviat de casa!

Fa uns quants mesos que ja no feia cap blog-in, i ja començava a ser hora que hi tornés no? durant aquest temps de grans canvis que he tingut, me n'he adonat que hi ha molta gent que seguia el blog, i això fa realment molta il·lusió! Sempre és allò que et penses que només el segueixen quatre gats però ha resultat que moltíssima gent m'ha estat dient que què pensava fer, si continuava o no, doncs aquí em teniu!

Durant el meu temps de silenci, com us podeu imaginar tampoc he parat, hi ha hagut dies bons, dies dolents, calor, fred i pluja, però sobretot molta aventura, molts raids amunt i avall i moltes ganes de seguir explicant-vos les meves experiències i que vosaltres les pogueu llegir i disfrutar!!

Tornem-hi doncs que no ha estat res!!