dimarts, 23 de juny del 2009

Triatló Trail de les Medes-Mongrí, una nova experiència


El passat dia 14 de juny va disputar-se a la Platja Gran de l'Estartit la primera edició del Triatló-Trail de les Medes. Els dies anteriors, tot eren preocupacions, la BTT i la cursa a peu no em preocupaven, però si que ho feia la natació, ja que serien 1720 metres nedant, una distància considerable d'una especialitat a la que no estic gens acostumat, però s'havia de provar, i per no patir més del compte vaig estar una setmana i mitja nedant 1 hora diària per intentar passar el tràngol el millor possible.

A les 8:30 puntual va sortir la primera embarcació carregada de triatletes cap al moll oest de la Meda Gran, alla ens van desembarcar i vam esperar que arribèssin 3 embarcacions més amb la resta de participants, un cop tots alla, tothom a l'aigua i a les 9:10 es va donar el tret de sortida de la secció de natació del triatló. Com ja he dit, 1720 metres des de la Meda Gran fins a la platja, a mar obert, per sort a favor de l'onatge. Bé, havien de ser 1720 però que per mi van ser uns quants més (a sobre), ja que amb les corrents em costava penes i treballs mantenir la línia recta i no feia més que corregir la meva direcció a dretes, potser tenia intenció d'anar cap a Pals, ja us dic jo que no! Al cap de 42 minuts i 32 segons trepitjava l'arc d'arribada de la natació, el mal tràngol ja havia passat i havia estat millor del que m'esperava, de veritat, però em queda molt a millorar a la natació.

La següent secció, la BTT, no em feia cap por ni molt menys, bbffff, la BTT!! Per davant un circuit de 30 km seguint alguns dels camins habituals a la Copa Girona de BTT de Torroella. La sortida neutralitzada fins a la sortida de l'Estartit i un cop allà bandera verda i campi qui pugui. Ja de sortida hi havia un parell de rampes duretes per desfer el grup, va quedar per davant un grupet amb els favorits i jo englobat dins un segon grupet a una distància controlable. Als pocs quilòmetres ens encaminàvem cap a la pujada de les Dunes, on el segon grup va perdre més efectius i vam quedar reduits a 4 en persecussió del grup capdavanter. A partir d'aquí, llargues rectes rapidíssimes fins a encarar una nova pujada, aquesta més tècnica, fins arribar a l'havituallament. Quan hi vam arribar, vaig mirar enrera i vaig adonar-me que el grup ja només erem dos, el grup de davant s'estava trencant i estavem caçant als que es quedaven. Era el moment d'apretar fort i intentar atrapar més gent. Ja de tornada cap a l'Estartit, vaig adonar-me que alguns triatletes no en tenen ni idea de com funciona el BTT, en trams estrets i tècnics, et fan perdre la paciència quan els hi demanes pas, ja que no t'el cedeixen encara es creuen que tenen rao, en fi, a poc menys de 10 quilòmetres de emta vaig contactar en solitari amb el grup capdavanter, al donar-hi una ullada en Dani Vancells i l'Agustí Roc les cares més conegudes, carai, on m'havia fotut! aquí hi ha gent bona!! Amb un augment de ritme constant fins que es va trencar el grup vam arribar a meta, i aquí un punt que la organització ha de millorar per altres edicions, la senyalització i la classificació. Alguns corredors es van perdre i van retallar circuit guanyant temps respecte la resta, i a més de reconéixer-ho a la organització, aquesta els va incloure dins la classificació, i jo de suar per anar cinqué a la BTT resulta que va i em classifiquen el 24, tampoc hi anava a guanyar res, però cal millorar. Temps a meta 1:15:55 per fer 30 quilòmetres, aneu calculant la mitja, brutal!!!!

I ja per acabar quedava la cursa a peu, tothom deia que era molt tècnica i dura, realment ho era, i a mi això em va agradar. Sortint de l'Estartit per el nord escales a munt per afrontar 12 quilòmetres a peu per un entorn típicament mediterràni, visitant cales inaccessibles als acomodats i un constant desnivell amunt i avall per corriols empedrats que obligaven a trepitjar em fermesa per no regirar-se cap articulació. Fins al primer avituallament vaig aguantar un bon ritme, en el grup capdavanter de la categoria de fèmines amb la Núria Picas i la Tina Bes seguint a pocs segons. Un cop passat l'avituallament, s'encarava ja la tornada a l'Estartit havent de superar l'ascenció i el descens de Rocamaura just abans d'entrar a la població, en aquest moment les meves cames em van donar el vist-i-plau per apretar i fer una baixada fortíssima, com no havia fet mai, per intentar guanyar posicions, vaig adelantar potser uns 12 corredors, prou bé, però el tram final va ser matador, una baixada pronunciada per asfalt i un passeig final de 1.5 quilòmetres també per asfalt per dintre l'Estartit, jo sóc corredor de bosc, l'asfalt em mata! Finalment em vaig plantar a meta amb un temps de 1:37:31 a l'esprint amb un altre corredor, al que vaig superar per ser un bon coneixedor del sistema sportident, el que es va utilitzar per el cronometratge i que s'havia de marcar just a l'arribar, que bo és córrer orientació!

A la classificació final, el 33 d'un total de 99 triatletes que van completar les 3 especialitats, per ser el meu primer triatló, molt satisfet i sobretot content d'haver nedat de les Medes a la platja, al meu ritme, però ho vaig fer!

http://www.carlesdomingo.blogspot.com/

divendres, 12 de juny del 2009

Millor esportista universitari en raids d'aventura


El passat dia 10 de juny, a les instal·lacions del Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, es va celebrar la cerimònia de clausura dels Campionats de Catalunya Universitaris 2008-2009. Un acte que va servir perque la Universitat de Girona dones el relleu en la coordinació dels campionats a la URL, la universitat que l'any vinent prendrà la responsabilitat d'organitzar-los.

Com cada any, en aquest acte es van entregar els premis de reconeixement als millors esportistes universitaris de cada una de les modalitats que s'han disputat aquest any. Després de proclamar-me campió de Catalunya de Raids d'Aventura fent equip amb en Quim Roca, que com no podria ser d'altra manera també va assistir a l'acta, l'Esport Català Universitari em va proclamar com a millor esportista universitari en la modalitat de raids d'aventura, un premi que em fa especial il·lusió, a part potser de ser una de les modalitats esportives en les que millor m'ho passo, doncs perque probablement sigui el darrer que rebo com a universitari. En l'acte hi van assistir autoritats de totes les universitats cataanes així com membres del Consell Català de l'Esport i la Diputació de Girona.

Així doncs posant el punt i final a uns quants anys de Campionats Universitaris, recapitulem i resumeixo a continuació els resultats obtinguts:

2002-2003:
23è CCU BTT

2003-2004:
9è CCU BTT

2004-2005:
Campió de Catalunya per equips en BTT
7è CCU BTT

2005-2006:
Campió de Catalunya per equips en BTT
5è CCU BTT

2006-2007:
Campió de Catalunya en Raids d'Aventura
Campió de Catalunya per equips en BTT
5è CCU BTT
44è CEU Orientació

2007-2008:
Campió de Catalunya en Raids d'Aventura
Campió de Catalunya en BTT-Orientació
Plata per equips en BTT
Bronze en Orientació
Bronze en Duatló
6è CCU BTT
22è CEU Orientació - Mitja distància
24è CEU Orientació - Llarga distància
34è CEU Orientació - Distància sprint

2008-2009:
Campió de Catalunya en Raids d'Aventura
Campió de Catalunya en 10.000 m.l.
4rt CCU Mitja Marató de Muntanya
8è CCU 5.000 m.l.
10è CCU BTT
12è CCU Orientació
13è CEU Orientació - Distància sprint
19è CEU Orientació - Mitja distància
24é CCU Cross

http://carlesdomingo.blogspot.com

Potser el darrer campionat universitari?


El 7 de juny va celebrar-se a la localitat d'Alpens la XX edició de la cursa de les 3 comarques, una cursa de muntanya que acullia un any més el Campionat de Catalunya Universitari de Mitja Marató de Muntanya, o com en diria jo Campionat de Catalunya Universitari de Curses de Muntanya, perque els gairebé 27 quilòmetres de recorregut no són una mitja marató.

En tenia molt bones referències d'aquesta cursa, i per això feia anys que tenia ganes d'anar-hi, i aquest any, era la ocasió idònia per fer-ho. La cursa prenia la sortida puntualment a les 8:30 a la plaça major d'Alpens amb una participació de més de 300 corredors. La cursa ràpida de sortida va fer que el grup no s'estirés gaire en els primers compassos amb un constant pujar i baixar en direcció est encarant el Puig de Tremolosa. La fila de corredors va conservar-se fins al quilòmetre 9, on començava la primera pujada dura de la cursa fins al quilòmetre 15 a la coronació de l'Ermita de Santa Margarida de Vinyoles i el Puig Cornador, el sostre d'aquesta edició de la 3 comarques amb prop de 1250 metres d'alçada. A partir d'aquí una rocosa baixada per entrar dins el bucle que conduia els corredors a la darrera ascenció de la cursa, i probablement la més dura, bé per el quilometratge que s'acumulava a les cames, bé per el desnivell que presentava, el Puigdon, a 4 quilòmetres de meta des d'on ja es podien divisar les primeres cases de la població d'Alpens.

La meva cursa en particular va ser conservadora, després d'uns quants dies aturat sense entranar per estar estudiant, vaig proposar-me agafar el meu ritme de cursa per poder-la acabar, i tot i això, la cursa es va fer moooooolt llarga, em debien sobrar uns 20 quilòmetres, jajajajaaaaa. De sortida vaig quedar a la cua del grup capdavanter, juntament amb 6 o 7 corredors més que portavem un bon ritme. Vaig adonar-me però de la falta de tècnica en baixada que tinc. Físicament, en pujada deixava enrera als altres i a les baixades, sobretot les més revirades i empedrades, em recuperaven tot el temps guanyat, però en fi, la meva cursa va ser així, un estira i arronsa constant amb els altres que li donava aquell pensament d'emoció d'haver de controlar la situació. A la darrera pujada, la dura del Puigdon vaig aprofitar el ritme de la segona fèmina que va atrapar al grupet per enganxar-m'hi i prendre uns quants metres a la resta per poder encarar la baixada amb un marge de seguretat. El descens, un nou corriol tancat de pedres on s'havia d'estar molt a la guait a no caure només em van avançar dos corredors, prou bé i vaig afrontar la recta final de la cursa aguantant un grupet de tres que em trepitjava els talons. L'arribada un moment emotiu, tota la plaça d'Alpens aplaudint i animant l'arribada de tots i cada un dels corredors com si fóssin els guanyadors, ells si donaven espectacle i sense cap dubte feien gran aquesta cursa de paisatges fantàstics i organitzada fins al més mínim detall. Finalment marcant un temps de 2:43:43 entrava a meta en la posició 127 i com a quart classificat universitari, a uns tres minuts del podi, i amb un mal de cames que no m'aguantava dret!!

Potser aquest haurà estat el meu darrer campionat universitari disputat, o això espero, no depén de mi, jo sé de qui depén i espero que no s'equivoqui.

http://www.carlesdomingo.blogspot.com/

dimarts, 2 de juny del 2009

Històries de la Lliga Espanyola de BTT-orientació

El passat cap de setmana va disputar-se una prova doble de la Lliga Espanyola de BTT-O a la localitat osonenca de Sant Julià de Vilatorta. La prova també puntuable per la Copa Catalana de BTT-O, va disputar-se en els mapes de Vilalleons (llarga distància) i els Munts (mitja distància)

Llarga distància:
Sobre un traçat de 30 quilòmetres i un total de 18 fites per la categoria homes-sènior, va disputar-se la llarga distància. La primera part del recorregut, transcorria per els camps en direcció sud cap a Vilalleons, i no era fins a partir de la fita 7 que començava el desnivell de veritat. La primera part, es tractava d'enllaçar camins i pistes amb una mínima complicació tècnica. La tirada 7-8, presentava ja una múltiple elecció de ruta condicionada sempre per el desnivell a superar, ja que era aquí on es presentava la major part del mateix, a la fita 8, situada dalt d'un turó, s'hi arribava caminant per un corriol infernal on s'havia d'arrossegar la bicicleta de la manera que fos possible, a partir d'aquí, novament múltiple elecció de ruta i amb un anàlisi posterior del mapa, observo que la meva no va ser l'òptima. Les tirades corresponents de la 8 a la 11, gens agradables per la meva opinió personal, t'havies de dedicar a seguir un corriol que resseguia la carena de turons i anar baixant per corriols a picar la fit i pujar per allà mateix, el que s'anomenen culs de sac que, opinió, es podrien haver estalviat. La tirada 11-12, novament llarga, conduïa ja en direcció a l'arribada a Sant Julià, transitant per la mateixa zona de la sortida on, inicialment ja havíem pogut apreciar la gran densitat de corriols, tot i això, complicacions mínimes per seguir en cursa. Ja afrontant la recta final de la cursa, un grup de fites col·locades dins el poble ens conduïen cap a meta, la 13, a les immediacions del castell, es va veure afectada per la senyalització d'un trial que es disputava l'endemà i feia despistar moltíssim als corredors, jo vaig caure a la trampa, i sort que la gent de la organització va tenir cura de facilitar les coses conscients de la complicació que comportava trobar una zona plena de cintes. Un cop resolta la baixada del castell, un joc de 5 fites conduïa a l'arribada. Amb un temps de 2:05:43, completava una cursa mitjanament bona que em col·locava en tercera posició a la categoria de Copa, darrera d'en Lluis Ferrer (BO) i en David Tarrés (COB). La resta d'Aligots, l'Albert Roca segon a la categoria de Lliga, i l'Albert Joan i en Sergi Coll passant les mil i una per marcar un fora de control i un error en tarja respectivament.

Mitja distància:
Aquest cop tocava l'extrem nord-est del mapa, ja cap a les immediacions del pantà de Sau. Amb un recorregut superior als 20 quilòmetres i 15 punts de control per la zona dels Munts va disputar-se la mitja distància. La primera part de la cursa, les primeres 5 fites, es podrien diferenciar de la resta per ser de les més tècniques, ja que es trobaven en una zona amb molta densitat de corriols, camps i clars de roca o oberts que dificultaven molt la lectura en un mapa 1:15000, tot i això, crec que els meves el·leccions de ruta van ser prou bones, potser no les òptimes, però per anar trobant les fites ja va servir. Impressionant la col·locació de la fita 5, en un corriol que ascendia per un tàlveg tot enfangat per un riuet que feia les delícies dels més salvatges. A partir d'aquí començava a pronunciar-se novament el desnivell i baixava la tecnicitat, el·leccions clares de traçat sense dubtes per la 7 i la 8, i també la 9, on vaig cometre un error per perdre la concentració d'una forma un tant peculiar, havíeu sentit a parlar mai d'un xoc frontal entre dues bicis, doncs això és el que em va passar, baixant per un corriol estret a tot drap vaig trobar-me per davant una participant a dames-sènior que no vaig poder esquivar, vam xocar frontalment, sense danys per cap dels dos, però que ja van fer perdre la concentració i em vaig passar el corriol directe per atacar la 9, afortunadament, més al sud existia un nou corriol d'atac no tant directe que em va ajudar a rectificar el meu error, i com no, després de la 9, cul de sac i a tornar per allà mateix, i per seguir amb les meves costums, que faig quan m'equivoco a una fita? doncs que la següent també la cago! i la 10 me la vaig passar de llarg. Encara tocava però tornar a pujar per la 11 i després la 12, ja en direcció nord cap al poble, per entrar en les tirades cap a la 13 i la 14 situades en els camps propers a l'arribada. Aturant el cronòmetre en 1:36:46, tornava a ser tercer en una cursa que no m'havia satisfet del tot, per davant, novament en Lluis Ferrer (BO) i segon en Ramon Aubets (COB), el resultat que em permetia assolir la segona posició a la combinada de les dues curses i començar, amb bon peu, la meva participació a la Copa Catalana de BTT-O. La resta d'Aligots, l'Albert Roca quart a Lliga i segon a la combinada, en Narcís Pou setè i en Marc Julià desè, donant a Aligots la segona posició per clubs en aquesta segona modalitat de la mitja distància.

HOMES SÉNIORS CAT (24)
1 Lluís Ferrer BO 1:47:04 1 1:22:33 1 3:09:37
2 Carles Domingo ALIGOTS 2:05:43 3 1:36:46 3 3:42:29
3 Ramon Aubets COB 2:12:29 5 1:35:42 2 3:48:11
4 Xavier Julià Grions 2:15:56 7 1:36:56 4 3:52:52
5 Josep Redorta U.E.Vic 2:33:02 8 2:09:23 12 4:42:25
6 César Camarero Grions 2:40:57 10 2:08:24 11 4:49:21
7 Jordi Sucarrats UPC 2:40:13 9 2:22:04 14 5:02:17