dijous, 25 de desembre de 2008

El final de festa amb els Relleus-O


El diumenge 21 de desembre va disputar-se a Gavamar el final de festa de la temporada orientaire amb el Campionat de Catalunya de Relleus sobre una mapa, creat per a l'ocasió per en Tommi Tölkkö de la Pineda de Gavà. La setmana abans vam portar a cap una profunda anàlisi de la zona, la màxima incògnita de la cursa, i vam poder apreciar una zona urbana ben parcel·lada amb els carrers de Gavamar, i un cop creuada l'autopista per el pas únic del que la organització informava, zona de bosc mediterrani penetrable amb camps de conreu i caminets.

L'equip ideal i compensat, amb en Toni Roca i l'Amadeu, restàvem a l'ombra del primer equip del club format per l'Albert Roca, en Kel i en Narcís. El nostre ordre de sortida seria, el primer relleu i la sortida per en Toni, la segona posta per l'Amadeu adormit per haver estat de festa tota la nit, i la última posta per mi. En Toni se les hauria de veure de sortida amb l'Albert Roca, i va superar el test amb una excel·lent nota, ja que un corredor ràpid com l'Albert només li va treure 10 segons, donant els respectius relleus a en Kel i l'Amadeu. Aquí el company d'equip es va enganxar els dits i en Kel li va treure una avantatge propera als 6 minuts, però res era impossible.

L'Amadeu completava la seva posta i em passava el relleu amb un cop tant fort que gairebé em fa saltar la brúixola de la mà!! escoltant els consells dels que ja havien corregut, era qüestió d'agafar el mapa i començar a córrer carrer avall, la primera fita estava lluny i hi havia temps de situar el mapa i orientar. Començant a córrer a bon ritme, abans de la primera ja havia avançat a dos corredors que ens precedien, la cosa rutllava, després de la 1, el pas obligat sobre l'autopista, des de dalt, situo la 2 i la intueixo al costat d'una balla surto cap a la 3 amb rumb nord-oest fins al canal de reg, clavada, la 4 trobo l'element de parada, el camí just després de la fita, em giro i està darrera, seguint el camí creuant el camp prohibit i prenent un altre camí a la dreta em porta a la 5, un camp ben segat amaga la 6 al fons, rumb oest cap a la 7 creuant 2 camins i un corriol, pam! tota l'estona veient corredors amunt i avall dels que no et pots refiar, primer perquè no saps quina balissa van a picar i segon perquè potser estan fent el recorregut de tornada ja!! uffff, quins nervis, enllaçant bones traçades arribo a la 16, on el recorregut ja es linealitza i s'encarrila cap a creuar l'autopista i tornar cap a Gavamar, miro enrera i veig un grup de 4 corredors que entren al bosc quan jo en surto, entre ells, l'equip líder en homes veterans que havien sortit a la darrera posta 3 minuts per davant amb un bon orientador com en Furni, la cosa rutlla i recuperem temps!! encarrilo cap a la platja per picar la 23, 24 i 25, petits problemes de distàncies a la 23, m'aturo pocs metres abans pensant que ja hi sóc, aixeco la vista del mapa i la veig més enllà, problema resolt, arriba la última gran tirada 25-26 i 26-27, parlant amb l'Albert deia que per la platja era més ràpid però més físic, li farem cas i línia recta per la platja, no cal mirar el mapa, camí a la 26 la sorra pesa a les cames, penso que he traçat malament perquè pels carrers es córrer més ràpid, veig la 26 a 50 metres i ningú picant, potser l'equip de veterans que m'anava a darrera ja l'ha picat, m'acosto, pico, miro el carrer i veig en Furni acostant-se tot just, realment per la platja és més ràpid!! però esgota!! camí de la 27 donant-ho tot la sorra!! pico abans que Grions, 28 a la vista i l'arc de meta també! pico la última, sento algú que crida el meu nom, control d'arribada i piiiiiip!! final. Resulta que en Narcís no ha tingut una bona posta i li hem recuperat més de 3 minuts quedant-nos just darrera seu a la classificació!!! ale ale!!! una miqueta més i els atrapem!!

Bona cursa de tot l'equip, al final novens, entre els 10 primers que és el que volíem!!


Acabada la cursa, tota l'expedició cap a Gavà al dinar de cloenda de la temporada, em toca recollir un premi, tercer a la general de la Copa Catalana de BTT-O, vulguis que no, sempre agrada i fa il·lusió. L'any que ve, més mapes i més brúixola!!

dilluns, 15 de desembre de 2008

Noct-Orientation 2008, una nova experiència nocturna

El passat dia 13 de desembre va disputar-se una nova edició de la Noct-Orientation Silvanight 2008 a la vila nord-francesa d'Antony, un raid-orientació per equips de 4 persones, que té com a màximes dificultats la distància, al voltant de 60 km, i la foscor de la nit.

A última hora del dijous vaig rebre una trucada, el meu missatge al forum de la cursa havia servit i un equip buscava un corredor per poder competir, jo vaig ser el quart corredor de l'equip SVA Évry Aventure, juntament amb en Christophe, l'Olivier i en Yann. El dia de la cursa, els vaig conéixer per primera vegada, va resultar que jo era l'expert orientador de l'equip i que em tocava orientar durant tota la cursa, així no m'adormiria!!!

A les 18:30 un autobus va transportar a tots els corredors des de l'estadi d'Antony fins al lloc de la sortida, en aquell moment secret, que va resultar ser el club hípic de Vaucresson, on dies enrera hi havia corregut una régional. A la sortida 16 equips utlimaven el funcionament dels frontals i passavem la fred com podiem, saltant, corrent,... A les 20:00 sortida en massa, un trail balissat de 1.2 km fins arribar a la sortida real, recollir el mapa, el de Foret Dominiale de Fausses Reposes però sense controls, l'agafa amb en Yann que, juntament amb en Christophe marquen els punts de control i m'el passen, ara em toca a mi, recorregut score, escullo atacar la primera i correm cap alla, clavada, la segona, a l'angle d'una rasa, arribem a l'angle i res de res, buscant buscant, fita mal marcada en el mapa, la resituem i la clavem, tercera en una valla, on me l'han marcat no hi ha cap valla, però insisteixen que és allà, hi anem i res, fita mal marcada, i a la següent igual... parem i resituem totes les balisses, a veure si ara la cosa surt millor, i així és, recorregut sense problemes, però el temps se'ns tira a sobre per entrar al tall horari del P01, però arribem al poble de le Martinière amb un coixí de 3 minuts.

Per la segona secció ens donen un mapa cartogràfic IGN, només hem de picar una balisa i arribar al P02, però només 15 minuts per fer-ho i aconseguim arribar just a temps al tall horari, em sembla que ens van sobrar 35 segons, uuufff!!

Secció 3, mapa IOF de nou de Chene dens Missions, a escala 1/15000 en A4 super extens, complicadíssim veure els mil camins que hi ha enmig de la nit, però es fa el que es pot i la cosa surt prou bé, només un petit error al haver de passar per un pas obligat sota l'autopista que no veig a l'hora d'escullir el recorregut, però que es rectifica ràpid, continuem, problemes a la sisena fita, ja que ens trobem amb una zona amb molt treball forestal i el mapa no està actualitzat, perdem les referències però resolem el problema. En Yann porta el control dels talls, falten 30 minuts per entrar al P04 i encara queda un bon tros, decidim retallar i deixar unes quantes fites per arribar a temps, l'Olivier comença a anar tocat físicament, entre tots l'ajudem a arribar i arribem a Viroflay (P03) just a temps altra cop, però ara amb 5 balisses sense haver marcat.

Nova secció i nou mapa, IGN cartogràfic des de Viroflay fins a Porchefontaine per el Bois du Pont Colbert, 3 balisses, de les que en deixem 2 perque l'Olivier recuperi una miqueta i podem fer la secció caminant, el resultat bo, arribem a Porchefontaine (P04) dins el temps i amb un estat físic millor.

La secció 4, causa estralls sense saber-ho, és la combinació de 2 mapes, un IOF de Bois des Gonards i un IGN del Bois de l'Homme Mort (i tant mort), arribem al final del primer mapa pensant que el P05 està al acabar, sense consultar el mapa IGN, just a temps, i resulta que el P05 estava encara a uns 8 km, igual que nosaltres, un grapat d'equips comencem a córrer desesperats a les 4 del matí per una carretera asfaltada, passant els punts de control que hi ha al voltant, que ens portarà fins al P05 fins al poble de Bievres. Els pocs noctàmvuls que circulen a aquestes hores per la carretera queden bastant sorpresos de veure una imatge tant bonica com aquella, una llarga fila de frontals movent-se enmig de la nit, els hi alegrem el viatge. Com ja era d'esperar, no arribem al tall horari de la P05, per tant estem penalitzats amb temps però podem entrar a la següent secció.

De nou mapa IOF del Bois de Verrières, bosc completament blanc, amb una boira super-espessa a altes hores de la matinada que en prou feines et deixa contar els caminets que queden a banda i banda, una orientació molt tècnica que obliga a posar els 5 sentits en el mapa, me n'adono que amb el frontal apagat les coses es veuen més clares, ja que la llum no és reflexada per la boira, aconsello a tots apagar-los i només l'obro jo de tant en tant per consultar el mapa, ens anem trobant equips que es sorprenen de veure'ns sense frontal, però s'afegeixen a la moda, la secció es converteix en tètrica, boira, foscor, bosc i grupets de senglars humans saltant entre les branques caigudes dels arbres, realment, era fantasmagòric... però un espectacle!! Arribem al P06 passant per un lloc que en diuen la taula dels druides, un monument megalític sobre un turó i un prat verd immens a davant, resulta que en el bosc a més hi havia hagut bruixes? sort que no me n'havia enterat abans, sinó em cago de por!!!

P06 a l'entrada del poble d'Antony de nou, i això vol dir, última secció de la cursa, una orientació mig urbana, mig forestal per un parc verd ràpida que no permet errades, es pot guanyar temps i decidim sortir a tope, avancem alguns equips, però no sabem si ens porten molta avantatge, poca, o ens van per darrera, i mai ho sabrem...

Després de prop de 10 hores corrent, arribem a l'estadi d'Antony a les 5:45 del matí, el GPS d'en Yann indica que hem corregut 56 km!! uuufffff, noto molt dolor els peus, han estat 10 hores en remull amb fang i humitat, quan arribo la dutxa, l'espectacle és sorprenent, els meus peus són completament blancs, però no són els únics, la majoria els teu igual de xungos que jo!! Després d'una excelent dutxa calenta, bé una exquisita sopa calenta amb formatge brie típicament francès, a la classificació, hem acabat sisens!!! tots més que contents i jo més per haver trobat un equip amb tant bon feeling com aquest.

A les 7 agafo el tren de tronar a casa, i a les 8 em poso a dormir, quines hores!!

Ja som subcampions, però amb regust de campions, de la Copa Catalana de BTT-O


El passat 23 de novembre va tancar-se una nova edició de la Copa Catalana de BTT-Orientació amb la cursa de Gaià organitzada per els Xinos. Un bon éxit en la convocatòria del club va aportar 11 tarongetes i tarongets, estrenant un flamant culotte a la línia de sortida. Hi havia moltes coses a defensar, moltes coses a guanyar i algunes per perdre.

La gran batalla es centrava a la categoria senior, amb 3 Aligots entre els 4 primers de la general. El primer a sortir en Toni Roca, el 4rt, seguit a pocs minuts d'en Carlitus, el 3er, i després l'Albert Roca, que acabava de perdre el liderat a la penúltima prova per culpa d'una lesió, i el millor de tot, en David Tarrés, actual líder, sortia entre en Carlitus i l'Albert, o sigui, marcatge i control total a en David. No hem d'oblidar els altres tres Aligots seniors de la prova, en Raul que va acabar en una molt bona 13ena posició, demostrant les seves dots d'orientació i fent una cursa perfecta técnicament parlant, el presi Narcis que va patir el que ell ja esperava amb el desnivell de la prova i acabant el 17, i en Joan Barcons marcant un error en targeta dels que serveixen per aprendre i de ben segur que més endavant el veiem pedalar entre els primers. I tornem a davant... balissa 2, error de principiant per en Carlitus i en David Tarrés l'atrapa, intentant no perdre roda i seguint sempre el mapa (res de seguir el que faci l'altre, això és de cobards!!!) atrapen en Toni a la tirada 5-6, ja en són 3, i a la tirada 6-7 arriba com una moto l'Albert, ja està el grup fet!! a partir d'aquí, una cursa per disfrutar de valent, els 4 prenent decisions de traçat diferents i arribat a picar la fita al mateix moment, si podeu repasseu el Routegadget (a dia d'avui només es pot fer la comparativa David-Carlitus), desactiveu la sortida en massa, i creieu-me, és dels millors que he vist mai, emocionantíssim fins a la fita 10, on en Carlitus comet un altre error de principiant, en Toni fa una elecció menys òptima i queden sols a davant el grupet Albert-David, que es manté fins a la tirada 12-13, on en David elegeix una traçada més lenta i l'Albert aprofita per quedar-se sol a davant i emportar-se amb autoritat la darrera BTT-O de la temporada. A la tirada 14-15 en Carlitus torna a doblar en Toni, que ja porta la reserva encesa i va a ritme diesel, finalment en Carlitus 7é i en Toni 10é.

A la cursa de veterans, 2 Aligots a la sortida per intentar ajudar al club i esgarrapar aquests punts que els Grions sempre ens treien a la categoria. En Carles Ferrer va acabar 7é, fent la cursa a un bon ritme i amb poques errades com ell sap fer, i en Pepe, l'estrella d'última hora, acabant 9é i entrebancant-se en alguna que d'altre fita, però ja ho sabem, de tot se n'aprén!!

I ja passant als Opens llargs, una Aligota i un Aligot, un esplendorós Amadeu estrenant portamapes va arribar a liderar la classificació durant una bona estona després d'una molt bona cursa, al final 6é, i una riallera Lupita, aprenent a orientar mentre es pedala i passant-s'ho d'allò més bé a la cursa, clar que si com ha de ser!! error en targeta però començant a fer por per a un futur no tant llunyà.

I finalment en Open curt, l'Imma, passant-s'ho també d'allò més bé amb el grupet d'amics i aprenent de la orientació, pas a pas i poc a poc s'arriba lluny, diem tots que si!!

I per fi, a dia d'avui, ja s'han publicat les classificacions generals finals. Tot i la victoria, l'Albert es manté segon a seniors, i només a 2 puntets del liderat, per només 2 tristos punts!!!! i acabant de competar el podi en Carlitus, 3er senior de la temporada!! podi en senior 66% Aligot, així es fa!! ah!! i no oblidem en Toni que ha acabat 4rt, llàstima de no tenir el podi complert!!

I el millor de tot, per equips, ja podem dir que TOTS els Aligots som subcampions de Catalunya, en una darrera cursa on ens feien patir moltíssim els UE Vic que teníem a darrera i els Grions que teníem per davant, els hem superat a tots de carrer!! marcant un 2on lloc al parcial de la cursa, ens afiancem al 2on graó del podia poc menys de 30 punts dels Grions (1ers) i 7 punts per davant dels UE Vic, així es fan les coses!!!

I ja ho veieu, ja som subcampions, però amb regust de campions, perque som grans, moooooooooolt grans!!!

O-Castor, la ultra-llarga francesa per excel·lència


El passat diumenge 16 de novembre va disputar-se a Essarts le Roi la 7ena edició de l'O-Castor, una de les curses d'ultra-llarga distància més prestigioses del nord de França, les xifres ho certifiquen, més de 800 corredors a la sortida d'una cursa de prop de 30 km de distància.

A les 10 del matí, es va donar la sortida a la cursa enmig de la humitat característica d'aquests darrers dies, dins el pilot, un Aligot i mig s'obrien pas entre els corredors, i diem un i mig perque hi havia en Carlitus, dorsal 772 del circuit A, i la Hanka, dorsal 652 del circuit B. La sortida rapidíssima, 200 metres fins a sortir del bosc, corba a l'esquerra i afrontar una llarga recta d'asfalt de prop de 1.5km on cada 300 metres hi havia una posta de mapes que s'havia de recullir. Els mapes de l'A els últims de tots, es fa etern abans no el recullo. Comencem bé la cursa, un petit trenet em porta cap a la primera, piiip, a la segona em menjo més desnivell del que toca i em passo de llarg, les següents ben encadenades i sense errors. Segons la organització el temps mig per participant estarà sobre les 3 hores 40, faig els meus càlculs, 30 balisses, passo la 10 amb 1 hora 6 minuts, estic a la mitja, això és bó!!!

A partir de la 15 formem un grupet amb un corredor de COLE, un de YV-O i l'equip líder en parelles mixtes, anem picant un darrera l'altre, piiip piiip, entrem en una nova zona del mapa, al voltant d'un estany alimentat per dos salts d'aigua, a la vora una casa de fusta amb un petit embarcador, sembla que estigui l paradís, gairebé que preferiria asseure'm a la roca que amaga la 18 a admirar el paisatge, però no!! s'ha de continuar, per davant un bucle de 6 fites amagades enmig d'un blanc atapait d'un laberint de rases que amaguen les teles taronges i blanques que tant costen de trobar, orientació en estat pur, 6 fites seguides a rumb!!! i això que no en sabia l'any passat!! a base de pals tot s'aprén!! Passo la 20 amb 2 hores 15 minuts, contino dins la mitja però per davant venen tirades llargues, però de moment cap a la 24, entrem a la vall d'un rierot que ha transformat tota la part central del mapa amb uns aiguamolls plens de corriols a dreta i esquerra que amb un mapa 1/15000 i corrent muntanya avall no hi ha Déu que els vegi i encara menys contar-los!! passem la situació com bonament puc, sortim dels aiguamolls cap a la 27, piiip, la 28 piiiip, i arribo a la recta on abans havia recullit els mapes, en aquest moment 3 hores 25 de carrera, per davant una recta inacabable d'asfalt, i per acabar, l'últim regalet de la cursa, un bosquet blanc, pintat fins a l'últim milimetre de microrrelleu marró, depressions, forats, basses d'aigua, monticles, i 3 balisses més per trobar, el problema, estic reventat, és la part més técnica de la cursa, i a sobre, en un espai super-reduit, hi ha balisses d'altres circuit, és a dir, molt de compte amb quina piquem, però bé, amb 3 hores 44 minuts, passant una miqueta la mitja, arribo a meta, finalment un Aligot el 24 del circuit èlit sobre 150 corredors, excel·lent!! però hi ha més bones notícies a l'arribar a la dutxa!! l'aigua és freda!!! noooooooo, la Hanka ha guanyat el circuit B, i com la vau deixar escapar d'Aligots?? es ben bé, que no és just el món!!!!

dijous, 5 de juny de 2008

Els premis que fan il·lusió




Un any més, el Servei d'Esports de la Universitat de Girona, ha celebrat avui l'entrega anual de premis a les competicions universitàries del curs 2007-2008. Una festa a la que ja fa anys que vaig i cada any recollim una cosa o altra, però enguany ha sigut especial, sense cap dubte, la millor. Primer de tot ha tocat recollir el guardó de sots-campió de la UdG en BTT, juntament amb en Quim que feia d'Enric, després, ha tocat el premi com a Campió de la UdG de BTT-O juntament amb l'Albert Roca, seguit per el d'orientació a peu amb la mateixa companyia. Fins aquí era l'esperat, el millor estava per arribar.

La part final del lliurement ha servit per fer un nou reconeixement, el premi d'honor al millor esportista de la Universitat de Girona de l'any que ha vingut cap a casa, en reconeixement als resultats en els Campionats de Catalunya Universitaris d'enguany, que s'han comptat per medalles, bronze en duatló, bronze en orientació, or en BTT-orientació, plata en BTT i or en raids d'aventura, juntament amb la 19ena posició al Campionat d'Espanya Universitari d'orientació. Aquest és un premi molt especial que reconeix l'esforç de tot un any d'entrenament i preparació, sincerament, és un premi que cada any, a la festa de l'esport, em feia pensar que em faria il·lusió que me'l donessin a mi i finalment ha arribat.

Rebre un premi d'aquest tipus, personalment m'ha fet molta il·lusió, i fa pensar que la feina de tot l'any entrenant i sacrificant hores no han estat perque si. Tots els bons resultats que m'han fet obtenir-lo no haguèssin estat possibles, o probablement molt més complicat d'obtenir, sense les organitzacions del Club Ciclista Sant Gregori - El Llèmena en el BTT, i els Aligots amb les orientacions i el raid d'aventura, i sense oblidar-me de la gran feina del Servei d'Esports amb la seva col·laboració impecable i l'esforç d'en Jordi Buch perque cada campionat sigui millor que l'altre.

Va per tots vosaltres, ens que sempre em pregunteu que tal t'ha anat avui? i per els que ja no ho poden preguntar...

divendres, 23 de maig de 2008

dimarts, 13 de maig de 2008

Crònica del Campionat d'Espanya Universitari d'Orientació a Pontevedra

Sota la organització de la Universitat de Vigo, els passats 10 i 11 de maig es va disputar a Pontevedra el Campionat d’Espanya Universitari d’Orientació. L’equip de la Universitat de Girona, després dels canvis d’última hora va quedar configurat per els Aligots Carles Domingo, Lluís Mas i Marc Masó. Les curses a disputar, eren les modalitats de mitja distància i sprint el dia 10, i llarga distància el dia 11, establint classificacions parcials, generals i per universitats.

Divendres 9 de maig, 18:00.
Comencem a escalfar motors, es dóna el tret de sortida al model event. La zona del test és a la base militar de Rilat. Decidim fer la cursa els tres junts i tranquil•lament, les primeres impressions que tenim són que les curses seran dures físicament, ja que els desnivells són bastant forts, els mapes pràcticament no tenen verds, tot el bosc és penetrable i permet córrer bastant bé, enmig del bosc s’hi ha format bastants camins que no apareixen al mapa... haurem d’anar en compte amb aquest tema, acabem, cap a l’hotel, a sopar un bon plat de pasta i a dormir...

Dissabte 10 de maig, 9:00.
Ja hem arribat al paratge de Lago Castiñeiras, és preciós. Un petit llac situat al peu del mirador de Cotorredondo, cap al nord la Ría de Pontevedra i al sud, la Ría de Vigo, vistes des del bell mig d’un parc natural ple de prats, boscos i aigua, llocs com aquest n’hi ha pocs. Uns aplaudiments i la veu de l’speaker ens adverteixen que ja han sortit els primers corredors, comença la batalla per el Campionat. A les 9:40 sortirà en Carles, a les 10:32 sortirà en Marc, i a les 11:20 en Lluís. Un ja escalfa, els altres dos s’ho miren abrigats, fa fresqueta aquest matí. 9:37, en Carles és cridat a la zona de sortida, neteja sportident, comprova, agafa el mapa sense mirar i pip, pip, piiiiiiiiiip, sortida! En Carles tenia pensada una cursa conservadora físicament, el cap de setmana és llarg, i l’últim dia hi ha la llarga distància, treu una cursa tècnicament bona, sense errors greus, però sense trobar un bon ritme de carrera que el deixi està més endavant, al final el 39. En Lluís para boig, al mateix moment que arriba en Carles acaba de sortir en Marc, va amb les jaquetes de xandall amunt i avall. En Marc comença la cursa, s’estrena en un Campionat d’Espanya, surt ràpid, llegint bé el mapa i fent una primera meitat de cursa molt bona, s’encalla a la balisa 10 prenent un camí que no era i perdent més de 7 minuts, una llàstima, s’ha adonat del seu error i s’enrabia al arribar, finalment el 45. Pip, pip, piiiiiip, abans que arribés en Marc, en Lluís ja ha sortit a senglanejar, s’ha guanyat un comentari de la jutge de sortida, és l’únic corredor que s’atreveix a anar en pantalons curts i cames descobertes, és en Lluís, de Canet d’Adri. Per el que fa en Lluís surt més suau, prefereix llegir bé el mapa abans de prendre decisions, la primera meitat de cursa molt regular mantenint-se entre els 35 millors temps fins que encadena dos errors seguits a la 12 i a la 13 i perdent més de 5 minuts a cada una, torna a fallar a la 16 perdent més de 8 minuts, llàstima dels errors, finalment el 50. La cursa va ser més física que tècnica, ja que el desnivell era considerable havent de remuntar nombroses vegades els turons amunt i avall, satisfacció per el mapa, i Déu ni do amb els prats de pedres de la zona, rellisquen que tela! I ara... dinar, una dutxa i a dormir!

Dissabte 10 de maig, 16:00.
A la Praza da Ferreria, al cor del casc antic de Pontevedra, els corredors són cridats a la zona de quarantena, falta una hora per començar la prova sprint. Aquest cop, el primer de sortir serà en Marc, el segon en Carles i de nou, l’últim en Lluís, ell és que enceta l’espectacle, s’ha deixat l’sportident a l’hotel, la organització de cul per trobar-ne un, finalment surt, respirem tranquils. En Marc i en Carles escalfen junts, surten amb 4 minuts de diferència, escales amunt i avall de la catedral de Ponetevedra, això si que escalfa les cames. A en Marc li arriba l’hora... de sortir, agafa el mapa, es posa a córrer, localitza el triangle però no el veu a la realitat, se l’ha passat i no se n’adona, pren un carrer que no és i pam! Perd més de 2 minuts a la primera, es posa nerviós, dubte la traçada per la segona i s’hi deixa gairebé tres minuts, Marc centra’t que no vas bé! Per fi recupera la mentalitat, no comet més errors i arriba al final, el 60. Abans d’arribar en Marc, en Carles ja ha sortit, un petit error només de sortir on es confon de jardinet, no passa res, rectifica ràpid. Ensurt a la número 3, col•locada al peu d’una font, en Carles hi arriba corrent a tota llet, frena, rellisca, s’emporta el cavallet de la base per davant, plam!! Tot per terra davant de les mirades dels vianants, això és espectacle. Falla a la 13, situada en unes galeries comercials i agafa un passadís per l’altre, a la seva tirada cap a la 7 es creua amb en Marc que va cap a la 10, el veu amb mala cara... alguna cosa ha passat. El pique que sempre fomenta en Carles, el del parcial de meta, dóna bones notícies, en Carles marca el 3er millor parcial del Campionat, si només contés aquesta balisa, tindríem medalla!! Acaba el 34i amb els quàdriceps tocant els omòplats, necessita crema freda ja!. Mentrestant en Lluís comença a escalfar, ja li falta poc. El nanu és un bon atleta que de ben segur correrà bé. Surt a tot drap, deixa un rastre d’aire com un avió! Se li va el temps a la segona, però poc, i el que no pot evitar, falla a la tirada més llarga de la cursa cap a la 10, perd 4 minuts i mig, buuufff! Arriba a meta... el 38.

Diumenge 11 de maig, 9:00
Tornem a ser al Lago Castiñeiras, preparats per sortir a la última cursa del campionat, la distància llarga. Nota de por: Quan pujàvem per la carretera amb la furgoneta, hem trobat a una de la organització que anava a plantar fites, estava a 3 quilòmetres d’aquí carretera avall, avui potser arribarem corrent a La Coruña! L’ordre de sortida d’avui serà, primer en Lluís, segon en Marc i tercer en Carles, entre el primer i el tercer, només 12 minuts, el pique està servit, com cada dia. El mapa a escala 1:15000, costa bastant llegir els detalls mentre corres, s’afegeix complicació. Recorregut lineal de 7.4 km, tenim una bona caminada per davant. El desnivell aquí dalt com sempre, bestial, no parem de pujar i baixar, d’atravessar riuets i prats preciosos, ara trobem un grup de cavalls pasturant, ara un bosc on sembla que hi habitin fades... En Lluís ja córrer, a la sortida ha dit que avui aniria a agafar-s’ho amb calma, ningú s’ho ha cregut... Primera part de carrera dolent, falla a la 3, la 5 i la 6 perdent 5 i 6 minuts a cada una, torna a fallar a la 9 perdent-ne 6 i mig, fins al final envelat, tornant a fallar a la 17 perdent més de 6 minuts, arriba a meta, s’ha acabat per ell la competició, fa el 47 a la llarga, i el 46 a la general del Campionat. Al mateix moment en Marc anava fent la seva, fa una primera part de cursa no gaire bona, encadena errors a la 2, la 3 i al 4 perdent 13:24, 6:00 i 3:37, torna a fallar a la 6 i la 7, la part més tècnica de la cursa, els errors es veu que mai venen sols, a partir d’aquí milloren les coses i no falla, arriba a meta, ha fet el 34 a la cursa i el 52 a la general, ha pagat molt car el resultat de l’sprint. I el que va sortir l’últim en Carles, estava motivat, les llargues distàncies li són molt més favorables que les curtes, i la cosa rutlla bé, a la 8 atrapa en Marc, corren junts les 3 següents fins que fa el seu gran error del dia a la 11 perdent 13 minuts, resitua mapa i a córrer, a la 12 atrapa en Lluís, a qui perd a la següent tirada, la més llarga de la cursa per fer elegir diferent el recorregut. Petit error de la 15 a la 16, meitat culpa seva, meitat culpa del mapa, ja que buscava un element humà a peu del camí que no va trobar, o estava molt amagat o no hi era... Arriba a meta, bon resultat, el 19! I a la general, puja com l’escuma fins al 22, està satisfet!

Per el que fa a la classificació per Universitats, la UdG es col•loca el 23 en el rànquing, molt penalitzada per no aportar ningú a la categoria de fèmines, tot i això, supera en el rànquing a 5 universitats que aporten corredors a les dues categories, i és segona de les universitats que només aporten nois, a que esperen les fèmines universitàries de Girona per venir?

Va ser un bon cap de setmana, corrent el nostre esport (un dels nostres esports) en un lloc diferent, amb gent diferent i amb paisatges preciosos, vàrem menjar marisc a punta pala i tirat de preu, vàrem conèixer gent d’arreu d’Espanya que disfruta corrent pel bosc igual que nosaltres, això és vida.

diumenge, 4 de maig de 2008

Qui són els universitaris de ferro?

I com de ben feta és la frase de que es queda a casa el que és de casa que, aquest cap de setmana del 2 i 3 de maig, el Servei d'Esports de la Universitat de Girona juntament amb els Aligots han organitzat el Campionat de Catalunya Universitari de Raids d'Aventura a Banyoles, sota la organització tècnica de l'Albert Roca. Tres equips i mig representant a la UdG es presentaven a la línia de sortida, l'equip UdG-1 format per en Carles Domingo i en Lluís Mas, l'equip UdG-2 format per en Kim Roca i en Marc Masó, i l'equip mixte de la UdG-UOC format per en Raúl Comino i en Dídac Bosch, eren els 6 Aligots presents a la línia de sortida.

El raid va començar amb una etapa pròleg el divendres a la nit amb sortida i arribada a la casa de colònies El Vilar i que combinava la BTT i la cursa a peu. Des de sortida amb la BTT l'equip d'en Carles i en Lluís van sortir a per totes i van imposar un ritme que només un equip "lapa" de la UdL va seguir, marcant una balissa a la platgeta de la casa de fusta i una a l'ermita de Santa Maria de Porqueres, tornant a la casa de colònies i sortint a peu fins a marcar una balissa a la Font Pudosa i un dels miradors de l'estany. L'equip UdG-1 va completar el recorregut amb un temps de 32 minuts, enganxat a darrera per un equip de la UdL que s'havia dedicat a guardar el mapa a la motxilla i seguir els dos raiders de l'UdG-1. L'equip UdG-2 van ser els 4rts classificats i el combinat UdG-UOC cinquens.

El dissabte al matí, es sortia seguint l'ordre d'arribada del divendres. Així que, a les 8 del matí, des del club natació Banyoles l'equip UdG-1 va ser el primer de sortir cap a una secció de BTT de prop de 40 quilòmetres i amb un desnivell de 1200 metres. Cada minut anava sortint un equip a la caça del següent en direcció a la carretera de Pujarnol fins a buscar un coll entre muntanyes, primer punt de control de l'etapa i baixar cap a l'ermita de Biert, a tocar de Canet d'Adri, a partir d'aquí, els equips 1 i 2 de la UdG, tenien les coses més que fàcils, ja que en Lluís Mas i en Kim Roca, residents a la zona de la vall del Llèmena, eren bons coneixedors del terreny. A partir de Biert, segon punt de control, començava l'ascenció fins al santuari de Rocacorba, punt més alt de la competició, per iniciar un vertiginós descens fins a Pujarnol i tornant a pujar a l'ermita de Sant Patllari, amb revisió de material per part de l'Oscar inclosa. Un cop a Sant Patllari ja només quedava baixada fins a Banyoles. En la primera secció les posicions ja es van anar definint, el segon i tercer equips del dia anterior havien desaparegut del mapa, i el millor temps s'el va endur l'equip UdG-1, seguint a pocs minuts per l'UdG-2 i a més d'una hora de l'equip combinat UdG-UOC, però res estava clar, quedava encara molta cursa.

En la següent secció, els equips van haver d'afrontar un trekking d'uns 10 quilòmetres i 7 punts de control repartits per els turons que separen el Pla de l'Estany i la Garrotxa. Tot va rutllar per els equips fins les 3 primeres balisses, però a partir d'aquí, quan començava el desnivell, la orientació es va tornar molt tècnica i els equips navegaven perduts per el mig del bosc sense rumb ni destí intentant trobar corriols per arribar al cim dels turons. El bosc era del tipus verd 3 (i perque no existeix verd 4), prova d'això és que no us heu de perdre les fotos de l'estat de les cames d'en Carles. Tots els equips van fer el que vulgarment diem "pillar catxo", l'equip UdG-1, desesperat atravessant bardisses per poder avançar, l'equip UdG-2 sentint veus al mig del bosc i trucant a la organització per telèfon, i els pillus de l'UdG-UOC, amb una orientació impecable d'en Raúl van clavar el corriol de pujada i van arribar a marcat la balissa del cim juntament amb l'equip UdG-1, així doncs, havien avançat a l'equip UdG-2 i havien recuperat l'hora perduda en la primera secció de BTT. A partir d'equip els equips UdG-1, que pensava ja haver perdut la carrera per complert, i l'equip UdG-UOC, que es pensava que anaven en quarta-tercera posició, van plantar-se a la transició junts, després de gairebé 5 hores de carrera. L'equip UdG-2 va anar perdent minuts respecte els dos de davant, però van rebre una injecció de moral quan a la transició s'els va comunicar que el podi era seu ja que cap més equip, a part dels 3 equips d'Aligots UdG/UOC, havien aconseguit completar el trekking.

La següent secció, va portar l'esport rei de Banyoles als equips, es tractava d'una secció de caiac de 4 quilòmetres amb 4 punts de control que portava als equips de punta a punta de l'estany. Els temps no van marcar grans diferències, però gràcies a unes transicions d'entrada i sortida de la secció més ràpides de l'equip UdG-1 respecte al combinat UdG-UOC, els va permetre arribar al final del caiac amb uns minuts molt valuosos d'avantatge.

A la següent secció, es tornava a pujar a la bicicleta, i els equips es dirigien cap a Miànegues on els Aligots havien muntat una prova de BTT-O. El millor temps de la secció se'l va endur un cop més l'equip UdG-1, aquest cop, seguit a un sol minut per l'equip UdG-2, i tercers l'equip UdG-UOC. En aquesta secció es va demostrar el bon domini dels Aligots en la BTT-O, ja que van treure una minutada a la resta d'equips en una secció relativament curta. Acabada la visita a Miànegues, tocava tornar cap al Club Natació Banyoles, on es donava sortida a la darrera secció del raid, una orientació específica de 15 balisses amb el mapa de l'Estany, que continuava en el seu final amb una orientació urbana de punta a punta de la ciutat de Banyoles (mai ens haguéssim pensat que Banyoles fos tant gran). L'equip UdG-1 va finalitzar la orientació a l'estany amb un ritme molt ràpid, avantatjant amb més de 10 minuts l'equip UdG-UOC amb qui es disputava el graó més alt del podi. Aquest fet els va permetre afrontar la orientació urbana a un ritme més tranquil, ja que després de més de 9 hores de carrera, les forces ja anaven justes.

Així doncs, sobre les 17:30 hores, l'equip UdG-1, format per en Carles Domingo i en Lluís Mas arribaven per darrera vegada al Club Natació Banyoles per proclamar-se nous Campions de Catalunya Universitaris de Raids d'Aventura, i al cap d'uns 13 minuts, arribava el segon classificat, l'equip UdG-UOC format per en Raúl Comino i en Didac Bosch, com a subcampions de l'especialitat. L'estona anava passant, i al cap d'una hora i mitja arribava l'equip UdG-2 completant així un podi absolut format íntegrament per Aligots i dos equips i mig de la Universitat de Girona demostrant qui som i com som la gent d'aquí. Els tres equips van ser els únics que van completar tot el raid enter, ja que la resta d'equips van arribar a meta havent-se saltat algun punt de control i tots després de l'arribada dels equips del podi, així que, quina repassada!

Trofeu Caixa Girona a Tossa de Mar

El passat 1 de maig va disputar-se una nova prova del Trofeu Caixa de Girona a Tossa de Mar, amb un circuit seguint la tònica dels darrers anys, dues pujades llargues i un seguit de corriols tècnics de pujada i baixada amb molta sorra. La cursa va sortir ràpida com sempre, i les alarmes es van encendre quan només d'arrencar la transmissió va començar a fallar per complet, la cadena no feia més que saltar dels pinyons i era impossible pedalar. A l'inici de la primera pujada, a 400 metres de la sortida vaig quedar-me parat enmig del circuit, i sort que la meva assistència ràpida en carrera, el meu pare, em va canviar la roda per poder continuar. La transmissió no acabava d'anar fina, però em permetia pedalar, i per davant tot el gruix de corredors a qui havia d'adelantar per guanyar posicions.

Finalment, la remuntada va ser mitjanament possible i vaig entrar el nové, un bon resultat entre els 10 primers que, al trobar-nos a l'equador del campionat, em permet tornar al liderat després de 5 carreres. La cursa ser guanyada novament per l'Edu Hernández, que el van acompanyar en el podi, l'amic Kim Roca, després d'una molt bona constància per part seva, que ja és tercer a la general, i per Javier Gómez.

dimarts, 22 d’abril de 2008

Reprenent el Caixa Girona

Tornant de nou al Caixa Girona de BTT després d'haver-me saltat la tercera cursa de Sant Joan les Fonts, les sensacions van ser bones. El circuit es presentava més suau que altres ocasions per ser a Cassà, però també un pel més llarg per volta. El traçat va ser gairebé del tot ciclable malgrat les pluges caigudes durant la setmana.


La cursa va sortir molt ràpida, amb un munt de rivals per davant (en Kim ha calculat que vaig sortir sobre el 12é de la categoria). Ja de sortida, l'especialista en descens de Medina Llagostera David Welch, guanyador de la darrera cursa, va anar-se'n uns metres, completament controlables. Jo em vaig dedicar a progressar fins a col·locar-me tercer, just darrera d'en Joan Nicolas (Massegur) que portava un bon ritme. A mitjans de la primera pujada, imposant un grau més de duresa en Nicolas es va quedar enrera i vaig dedicar-me a perseguir en David, però poc abans d'acabar la primera volta va passar l'Edu Hernàndez com una bala venint des de darrera i sense haver-lo ni vist, quines cames porta després de les vacances a l'Atles amb bici el tiu!

A partir de la segona volta la tàctica va ser caçar en David i passar-lo abans de la primera baixada, que era on més se n'anava, mantenir-lo a roda baixant i deixar-lo pujant abans d'arribar a les Miloques, a partir d'aquí a tope perquè no m'atrapés i poder arribar segon a meta darrera l'Edu i per davant d'en David. Els tres primers vam estar separats per menys de 2 minuts, però el quart, en Joan Nicolas ja va arribar a 5:56, i en Quim el cinqué a 7:07!

I ara fins la propera l'1 de maig a Tossa!

Un parèntesi involuntari...

Després del parèntesi fet en el meu blog per qüestions de feina que m'han mantingut molt ocupat tornem a la càrrega amb més actualitat i més resums de les competicions.

Durant aquest dies, el blog ha estat aturat, però no les meves cames! a destacar entre totes les competicions... doncs el Campeonato de España de Orientación 2008 de Calasparra (Múrcia), amb 3 competicions en 3 dies, 5é a la llarga, 22é als relleus i per oblidar la mitja. Una nova medalla en el Campionat de Catalunya Universitari de BTT, aquest cop la que faltava, la plata, i ja en van 4 aquest any! l'Open d'Espanya de BTT a Sant Gregori, acabant 14é a la cursa sènior...

En fi, seguim a tope, i ara també en el blog.

dimarts, 25 de març de 2008

Continuant a davant


La segona prova del Trofeu Caixa de Girona va disputar-se el passat dia 16 de març a Sant Feliu de Guíxols. Sobre un circuit bastant calcat al d'anteriors edicions, uns núvols amenaçadors de pluja marcaven la sortida però es van esvair durant els primers compassos de la cursa.

La sortida, ràpida i nerviosa com sempre no va enganxar-me desprevingut i tenia clar que la roda a seguir era, en aquesta cursa, la de l'Edu Hernàndez, corria a casa i ja havia mostrat bones maneres a Toroella, així que s'havia de vigilar. I així va ser, de sortida va marcar un ritme molt fort que vaig poder seguir. Els dos vam obrir un forat bastant gran de seguida, i en Quim intentava seguir-nos uns 20 segons darrera nostre. A la primera pujada tècnica vaig passar a l'Edu per veure com seguia, i es va enganxar a la meva roda com una lapa, la cosa pintava complicada. A mitja primera volta em va posar uns metres enmig que no vaig poder recuperar i va anar-se'n uns 15 segons davant mantenint la distància. I a mitja segona volta va saltar la sorpresa, una punxada inesperada va deixar a l'Edu fóra d'una cursa que tenia controlada, va ser una llàstima.

La meta estava a pocs quilòmetres que van passar ràpid sense cap sobresalt, el forat de corredors estava definit i en segona posició rodava en Quim intentant mantenir una diferència que encara no estava consolidada amb en David Puigdevall i en Javier Gomez que rodaven junts. Al final, 2 de 2 en el Caixa Girona i doblet de l'equip amb en Quim segon.

dimecres, 12 de març de 2008

Un cap de setmana rodó

El passat 9 de març va iniciar-se a Torroella de Montgrí una nova edició del Trofeu Caixa Girona de BTT. Sobre un rapidíssim circuit de 8.5 quilòmetres per la falda del Castell del Montgrí, cada volta incorporava dues llargues pujades gairebé seguides que no deixaven descans als corredors per afrontar després un constant pujar i baixar fins a la línia d'arribada.

Per completar un gran cap de setmana, la victòria i el liderat de la categoria se la va endur en Carles Domingo. Aquí tenim el seu anàlisi de la cursa: "Sabia que havia de sortir ràpid, ja que la primera de les pujades dures estava només de començar, i després ja entravem al corriol on era gairebé impossible adelantar. Hem sortir rapidíssims i de seguida en Javier Gomez, motivat per córrer a casa, ha tirat endavant, i jo m'he enganxat a la seva roda. A la pujada d'asfalt he vist que podia anar una mica més que ell, i he decidit passar-lo i posar el meu ritme, l'he desanganxat de roda i he col·locat 5 o 6 corredors enmig, però cada cop que em girava el veia, estava pocs segons darrera meu. Al acabar la primera volta, he enganxat la roda de la Cristina Mascarreras, la primera fèmina, i m'ha portat a bon ritme fins al peu de la segona pujada dura de la segona volta, allà se n'ha anat, i al girar-me ja no he vist en Gomez, fins a meta he anat més tranquil, però sense adormir-me ja que no tenia cap referència d'on anava el segon. Les cames ja no responien gaire per l'esforç dels dos dies, però al final he arribat sol a meta que és el que importava".

En Quim no ha tingut una cursa tant bona, i al iniciar la segona volta ha tingut un defalliment impressionant i ha perdut un bon grpat de minuts i posicions. A la pròxima de ben segur que anirà millor!

I a la tarda més...


Després de la jornada matinal, a la tarda es va disputar el Campionat de Catalunya Universitari de BTT-Orientació, sota la mateixa organització, el mateix marc, el mateix mapa, i una cursa linial de 9.5 km i 23 balisses traçat per en Carles Ferrer.


Les bones maneres dels Aligots en aquesta especialitat es van deixar veure constantment. L'actual líder de la Copa Catalana de BTT-O, l'Albert Roca va ser el primer en prendre la sortida puntualment a les 16:00, fent un únic error a la balissa 17 i emportant-se la major part dels splits de la jornada. Dotze minuts més tard va prendre la sortida el segon especialista d'Aligots en BTT-O, en Carles Domingo, cometent molt pocs errors i lluitant fins al final amb l'Albert per l'or del campionat. A les 16:16 va sortir el tercer Aligot, en Quim Roca, fent palesa la seva constància i cometent algun petit error de traçada en les zones urbanes del circuit. Dos minuts després va sortir en Dídac Bosch, mantenint-se en la seva tònica de la BTT-O i cometent algún error, però cada dia millorant. A les 16:30 va prendre la sortida en Marc Masó, un altre bon especialista en BTT-O que va fer una molt bona cursa, cometent dos únics errors però molt constant a la resta. Finalment, en Lluís Mas es va apuntar a la batalla amb les ganes que li són habituals i marcant molt bons temps durant tota la cursa amb molt pocs errors.


Ja en el control d'arribada els dos primers en arribar van ser l'Albert Roca i en Carles Domingo, ells havien estat els clars dominadors de la cursa, i finalment només 5 segons els van separar a la classificació, 43:50 per en Carles i 43:55 per l'Albert, empat tècnic. Poc després arribava en Marc Masó (52:18) per completar un podi íntegra de corredors de la UdG i d'Aligots, quart ho va fer un sorprenent Lluís Mas (54:24) encapçalant un grup de corredors amb unes bicicletes bastant més lleugeres que la seva. La resta d'Aligots, en Quim Roca 6é i en Dídac Bosch 9é.

Una de les més esperades... per fi ha arribat


Un dels caps de setmana més esperats de la temporada per fi va arribar, i el passat 8 de març al matí es va disputar a les instal·lacions del Servei d'Esports de la Universitat de Girona, el Campionat de Catalunya Universitari d'Orientació, sota la impecable organització d'Aligots i el Servei d'Esports de la UdG, en un mapa d'escala 1:10.000 traçat per l'Helena i l'Amadeu per completar un recorregut linial de 27 balisses, 8 quilòmetres i 250 metres de desnivell.


Les primeres sortides es van començar a donar puntualment a les 10 del matí, i el primer Aligot a trepitjar el terreny va ser en Quim Roca a les 10:10. La seva cursa va ser molt regular, com és normal en ell, cometent algún que altre error de poca importància perque el xaval s'ho mira molt bé abans d'atacar. Unes molèsties que arrossegava de la setmana anterior al peu no el van deixar a córrer al seu millor nivell, i al primer quart de circuit va ser adelantat per l'Albert Roca, que havia sortit 6 minuts darrera seu i estava marcant uns molt bons parcials, sobretot en les tirades més físiques era qui aconseguia els millors splits. Mentrestant a la zona de Montilivi s'anaven donant sortides i a les 10:20 ho va fer en Lluís Mas, corrent el seu primer Campionat Universitari amb unes ganes increibles, fallant tècnicament en algun atac però guanyant temps en algun altre com a bon coneixedor de la zona. Vuit minuts després d'ell va començar la seva cursa en Marc Masó, sortint bastant nerviós i cometent un error gran a la balissa 5 i sortir-se de mapa, després de rectificar l'error, va portar un ritme de cursa molt constant però havia acumulat massa temps en l'error. I quan ja quedaven pocs corredors per sortir, va fer-ho l'únic Aligot que no defensava els colors de la UdG, en Dídac Bosch que corria amb la UOC, sortia amb la pressió de fer-ho un minut abans que en Carles Domingo, i amb les ganes de sortir a córrer va passar de llarg la primera balissa, i havent de rectificar l'error perdent uns valiosos segons. A les 10:35 va sortir en Carles Domingo, amb moltes ganes d'estar a davant i demostrar de quina pasta estan fets els gironins, la seva cursa va ser molt bona, marcant molt bons parcials i algun d'ells quedant-se a pocs segons dels millors corredors. L'últim Aligot a sortir a la batalla va ser en Roger Fonseca, fent una cursa del seu estil, no del tot ràpida i amb pocs errors.


En el control d'arribada ja s'esperava espectant els primers corredors, el primer Aligot en arribar va ser l'Albert Roca, i al cap d'una estona va arribar el tren Aligot d'en Carles, en Lluís i en Quim que van entrar junts a meta, en Carles havia atrapat en Lluís a la balissa 25, i junts van arapar en Quim a la 26 per arribar junts a meta, una bona imatge. Mentrestant ja s'anaven aclarint les classificacions, amb un millor temps imparable d'en Biel Ràfols (1:00:32), seguit de ben a prop per en Marçal Serrallonga (1:01:50), aquestes dues posicions eren les esperades, i per completar el podi s'obria la batalla, finalment el que es va emportar el gat a l'aigua va ser en Carles Domingo (1:02:37) amb una impressionant tercera posició i medalla de bronze que l'acreditaven com a campió de la UdG, darrera seu l'Albert Roca (1:12:30) era el segon gironí, i en Lluís Mas (1:17:40) el tercer, aquests tres corredors defensaran els colors de la UdG al Campionat d'Espanya Universitari de Vigo al mes d'abril. Per el que fa a la resta d'Aligots, en Marc Masó era 9é, en Quim Roca 10é, en Roger Fonseca 12é i en Dídac Bosch 14é.

Oros, Oros, Oros...

El passat dia 2 de març va disputar-se a Santa Coloma de Farners una nova prova del circuit Oros, la final del Campionat de La Selva Escolar d'Orientació. Va tractar-se d'un mapa habitual d'Oros, amb poques alternatives de traçat i la majoria d'atacs fets per camí, ja que fóra de la pista era pràcticament impossible d'accedir-hi. La cursa, tenia la complicació afegida de ser en modalitat score, i al haver de córrer amb sistema sportident podia crear més d'una confusió a l'hora de recordar les fites ja marcades.

Amb el sobreesforç del dia abans al Duatló Universitari, el meu ritme de cursa no va ser l'habitual, al córrer més a poc a poc em va permetre de fixar-me molt més en el mapa i no cometre ni un error, acabant entre els 10 primers corredors (seté). La victòria a la cursa se la va endur el presi Aligot, en Narcís.

diumenge, 2 de març de 2008

Bronze al CCU de Duatló

Engegant la campanya dels Campionats de Catalunya Universitaris 2008, el dia 1 de març s'ha disputat a Manresa el Campionat de Catalunya de Duatló, aprofitant el II Duatló Ciutat de Manresa puntuable per el Circuit Català de Duatlons. Amb els meus companys de fatiga inseparables, l'equip de la Universitat de Girona estava composat per Lluís Mas, Carles Domingo i Joaquim Roca. La prova constava d'un primer sector a peu de 5 km (dues voltes de 2.5 km), canviant a la bicicleta per afrontar els 22 km de separació entre Manresa i Canet de Fals i tornar, i un darrer sector a peu de 2.5 km.

La sortida va ser molt nerviosa i ràpida, fruit d'això en Quim es va veure involucrat en una caiguda i li va fer perdre contacte amb el grup d'en Carles i en Lluís, el més fort corrent i qui havia de portar el ritme. Per mi aquest sector inicial havia de passar ràpid i intentar de perdre el mínim de posicions possibles per entrar a la bici ben col·locat, i exceptuant el contratemps d'en Quim així va ser, tot sobre guió. La transició a la bici d'en Carles i en Quim va ser molt ràpida, no tant la d'en Lluís, que li va permetre a en Quim d'atrapar-lo. La secció de bici s'em va fer realment curta, la pujada fins a Fals la vaig fer ràpid, i la baixada ni en parlem... la mitjana em va sortir de 35 km/h i en baixada vaig arribar a marcar el 67 km/h per una carretera de curves i bastant estreta, però qui no arrisca... no guanya.

Entrant a la última transició, el primer d'arribar va ser en Carles, seguit a uns 5 minuts d'en Quim, que l'escalfor de la caiguda el feia córrer, i d'en Lluís a 1 minut d'en Quim que pagava l'esforç inicial i el dinar del dia. A la darrera secció a peu, l'objectiu era el de mantenir el màxim de posicions, en Carles la va fer rapidíssima, a 3:30 al quilòmetre, superant fins i tot el temps d'en Lluís. Els tres van poder mantenir molt bé les seves posicions després de la bici i l'objectiu de les medalles es va cumplir, una medalla més al casiller d'Aligots, i bronze per en Carles, en el seu primer duatló d'asfalt, per davant d'un bon grapat de corredors federats i, teòricament, especialistes en duatlons... els el principi d'uns quants més...

Últim test

El passat dia 24 de febrer va disputar-se a Vilobí d'Onyar la penúltima prova de l'Open de La Selva de BTT, i la darrera per la meva preparació de la temporada. Després de la Copa Catalana de Banyoles, on el cos havia aguantat bé l'esforç, el ritme de carrera havia de canviar i provar de portar-lo el més elevat possible. El circuit, de 35 quilòmetres transcorria per els paratges de Vilobí, encaminant uns primers trams de pista fins a Salitja i pujant fins al volcà de la Crosa per dirigir la cursa fins al peu del turó de Brunyola, on després de pujar-lo i baixar-lo per tots les seves vessants possibles es tornava cap a Vilobí. La cursa va ser molt ràpida d'inici, però les sensacions van ser més que bones, millorant en escreix els resultats obtinguts fins al moment, 49è a la general i 20è a la categoria élit, anem per el bon camí!

dissabte, 23 de febrer de 2008

Aligots Vs. U.E. Vic

A dia 23 de febrer s'ha donat el tret de sortida a una nova edició de la Copa Catalana de BTT-Orientació. L'escenari inicial ha estat la localitat de Calders, a la comarca del Bages i sobre un mapa a escala 1:15.000. Els Aligots hi han estat presents amb tres corredors, tots en la categoria sènior masculina, Albert Roca (Motobike Gili), Toni Roca i Carles Domingo (Pacalo - La Jabugüeña). El recorregut sènior constava d'un total de 20 punts de control distribuïts al llarg 18,3 km lineals i un desnivell de 620 metres.

La categoria ha deparat una gran lluita entre els orientadors d'Aligots i de la U.E. Vic, emportant-se els gironins la victòria individual i els osonencs, la victòria per equips. El guanyador ha estat Albert Roca (Motobike Gili), que ha donat una lliçó d'orientació en BTT guanyant amb un àmpli marge de 15 minuts i arribant a meta amb un sol pedal (l'altre l'ha deixat a la balissa 19). Darrera seu, 4 corredors separats per menys de 10 minuts, segon David Toll (UEV) i tercer Oscar Cases (UEV) han completat el podi, mentre que Carles Domingo (Pacalo - La Jabugüeña) ha entrat el cinqué i el tercer Aligot, Toni Roca, l'onzé.

La opinió d'en Carles: La cursa era una constant trencacames, un terreny bastant relliscós i uns camins molt i molt divertits. He comés dos únics errors, però bastant grans que m'han fet perdre uns quants minuts. Al arribar a meta pensava que la meva cursa no havia estat bona, però al veure el temps del podi he vist que estava a davant, i que si no hagués estat per els errors, hagués estat al podi.

Criatures nocturnes

Un dimecres més, una petita delegació d'Aligots (aquest cop un de sol) va anar a córrer la Lliga Nocturna d'Orientació. Aquest cop va tocar el turó de Can Camps, al terme municipal de Sant Cugat del Vallés la nit del 20 de febrer.

La cursa es va disputar sobre un mapa a escala 1:5.000 i constava d'un ràpid i divertit recorregut score de 30 balisses en el que les "criatures nocturnes" disposaven d'un temps màxim d'1 hora per completar-lo.

La cursa va sortir ràpida, per un camí tot enfangat de les pluges del dia abans, en Carles, l'únic Aligot present, va començar corrent en el grup capdavanter, fent la seva cursa, al seu ritme, i aprenent a moure's cada dia millor en la foscor del bosc. Com que s'ha d'aprendre dels errors, se n'han de fer, i així va ser, un parell d'errors en l'elecció del recorregut score li van fer perdre algun minutet que el va fer arribar a l'esprint amb dos orientadors més parant el cronòmetre en 49 minuts i 35 segons, dins el temps.

La cursa va estar guanyada per Biel Ràfols, seguit per Lluís Ferrer i el txec Stepan Dlabaja (6é classificat en el darrer Campionat del Món sprint).

dimarts, 19 de febrer de 2008

La primera gran



El passat diumenge 17 de febrer es va iniciar en el seu escenari habitual, Banyoles, una nova edició de la Copa Catalana Internacional de BTT, coincidint aquest any amb el neixement del Superprestigio Massi, un campionat estatal de categoria UCI C1. Es tractava de la primera gran prova de l'any, sobre un circuit més curt del que era habitual (7.8 km per volta), i amb un ritme pitjor que els altres anys, ja que no es va comptar amb la presència dels cracks del mountain bike com Hermida o Absalon, presents en anteriors edicions, i el podi estava més obert que mai.

L'objectiu d'aquesta cursa era acabar-la, i així va ser, estava dins els plans de perdre volta, i la predicció es va complir. La sortida va ser molt nerviosa, amb moltes frenades i accelerades fins a l'entrada del primer desnivell, la carretera del cementiri, on els grups s'anaven obrint i cada un s'anava col·locant al lloc on li corresponia. Vaig quedar-me en un grup d'uns 5 corredors que vam anar pedalant a ritme durant tota la cursa. Al tractar-se del meu primer test, al pas per la zona tècnica de la darrera volta, vaig decidir baixar el ritme per hidratar-me i poder menjar, d'aquesta manera els corredors amb qui havia transitat durant la cursa em van agafar uns metres, però també estava dins els plans. En les anteriors voltes, havia vist com a les rampes anteriors a la pujada de Sant Martirià, i a la mateixa pujada, anava un punt més que ells, potser per el fet d'haver corregut tantes vegades per aquells corriols, lloc on vaig tornar-los a caçar i baixant un pinyó prendre uns metres irrecuperables fins a meta. Amb l'afany de no perdre temps i esforçant al cos fins al màxim vaig poder atrapar a dos corredors més, i poder acabar en una bona posició 71 d'élit, i dic bona perque en Copa Catalana a Banyoles mai havia quedat més endavant del 80.

La cursa élit masculina va ser guanyada per el nou-zelandés Kashi Leuchs, seguit de Juan Pedro Trujillo i de Marc Trayter. En categoria femenina, la victòria va ser per Anna Villar, seguida de Francisca Campos i Sandra Santanyes.

dijous, 14 de febrer de 2008

Les nocturnes... massa diferents

El passat dia 14 de febrer es va disputar a Esplugues de Llobregat una nova cursa de la Lliga Nocturna d'Orientació sobre un circuit traçat per en Daniel Daví constava d'una cursa score de 19 fites amb un mapa d'escala 1:5000.

Els Aligots taronges hi van estar representats per partida triple amb resultats diversos. El primer Aligot classificat, l'Albert Roca (0:40:50) en setena posició, amb una cursa molt regular corrent bé sota la llum de les estrelles. En quinzena posició va entrar en Carles Domingo (1:06:36), fent una cursa de menys a més i seguint trobant moltes dificultats orientant de nit, "vaig sortir massa ràpid i després de clavar-me una seca impressionant contra la primera bardissa me'n vaig adonar, la primera fita la vaig passar de llarg, i de les quatre següents vaig fer errors grans en dues, llavors vaig veure que m'havia de centrar i les coses van anar sortint soles... cada vegada millor però prefereixo córrer de dia". I en 28ena posició va entrar l'estrenat Lluís Mas (1:45:40), que en la seva primera nocturna va acabar molt i molt satisfet "és molt emocionant trobar-te sol al mig del bosc i en plena nit, amb un bon frontal les coses haguessin sortit millor, però estic molt content de la meva cursa".

El guanyador del circuit va ser Biel Ràfols (COC) seguit de Tommi Tolkko (BO) i Joan Ramón Fornaguera (Grions), mentre que en noies el podi va quedar confeccionat per Annabel Valledor (BO), Anna Serrallonga (Grions) i Ona Ràfols (COC), corredors de gran qualitat que demostren el nivell de la cursa.

dilluns, 11 de febrer de 2008

Un nou test

El passat diumenge 10 de febrer va disputar-se una nova prova de l'Open de BTT de la Selva a Bescanó, sobre un circuit preparat per Sport Ter amb un constant pujar i baixar sense descans que va servir com a últim test abans de la primera gran cursa de la temporada, la Copa Catalana de BTT a Banyoles.

Aquest cop, el ritme de cursa ja no va ser el d'anar a provar, juntament amb en Quim Roca vam imposar un ritme constant sense descans per veure com reaccionava el físic. Em vaig sentir amb força durant bona part de la cursa, tot i que el recorregut era exigent, però els últims 5 quilòmetres ja notava que el cos no reaccionava com al principi, combinat amb una caiguda a la darrera baixada em va fer perdre posicions i segons irrecuperables amb el poc més de 1000 metres que quedaven fins a meta. D'altra banda, en podem fer una valoració positiva, ja que encara que no hagi acumulat molts quilòmetres d'entrenament, la dificultat es va aguantar prou bé.

La cursa va ser guanyada per Oriol Morata (Impanasa), seguit d'Ismael Ventura (Ambisist) i Christian Collados (Freebike). En Quim va entrar en la posició 45 i jo en la 46 novament.

dilluns, 4 de febrer de 2008

Que amunt que és Argimont!

Una setmana més, aprofitant la tercera prova de l'Open de La Selva de BTT, he sortit a acumular quilòmetres de competició de cara a les curses importants d'aquesta temporada. Avui però no he estat sol... ens hem acompanyat durant tota la cursa amb el meu inseparable Quim Roca, amb qui anàvem comentant la jugada i fent més amena l'arribada fins a meta.

Per aquesta ocasió, el REM ens havia preparat un circuit per el mateix terreny de sempre, amb el cim més alt de la cursa a l'ermita d'Argimont, però on aquesta vegada s'arribava per camins completament diferents a les altres. Un dura pujada per la vessant sud de la muntanya conduïa als bikers a enllaçar amb la trialera que es netejava cada any per la baixada d'Argimont, aquest cop tocava fer-la de pujada, i per baixar un corriol molt tècnic obert especialment per l'ocasió que seguia perpendicularment la pista de pujar els visitants a l'ermita.

Per seguir la tònica habitual del campionat, més de 500 aficionats a la BTT s'han acostat a la cursa del REM, finalitzant els dos corredors de Pacalo - La Jabugüeña en les posicions 45 i 46 de la categoria élit, seguim progressant.

dilluns, 28 de gener de 2008

Un cap de setmana molt positiu


Continuant un cap de setmana dedicat exclusivament a l'orientació, el diumenge 28 els Aligots vam estrenar una nova edició de la Copa Girona-O, aquest cop amb el Trofeu Ciutat de Girona amb un dels meus mapes preferits, el del barri vell i Monjuic. És una zona per on m'agrada molt córrer-hi, potser perquè la conec bastant bé, però amb una cursa d'orientació, sempre descobreixes algun racó nou que no havies vist mai. A més a més, la motivació d'estar a casa i en una cursa organitzada per el teu club, sempre donen ganes de córrer més.

I va tractar-se d'una cursa de rècord! on es va batre el rècord d'inscrits en una cursa de Copa Girona-O, i el rècord d'Aligots inscrits en una cursa. I per el que fa a la competició en si, puc treure'n un resultat més que positiu. En un recorregut lineal de 7.4 quilòmetres amb un constant pujar i baixar, el ritme de sortida va ser de mantenir i no petar abans de meitat de carrera. A la balissa 12, el primer error, com la majoria de corredors, i a partir d'aquí augmentar ritme fins a final de cursa. Classificat entre els 10 primers del circuit C1 a poc més de 10 minuts del gran mestre Lluís Bedós. Poc a poc vaig agafant el truc a la orientació i a cada cursa els errors són menors, però tot i això, cal millorar en moltes coses encara.

I finalment, només voldria felicitar a tots els Aligots que s'han bolcat de cap a organitzar aquesta cursa, i és que quan la feina està ben feta, no sempre es recorda, però quan es fa mal feta... En fi, enhorabona a tots!

dissabte, 26 de gener de 2008

Bona estrena de la temporada d'orientació

Aquest matí, el Club Orientació de Catalunya (COC) ha organitzat la XVIII edició del Trofeu Francesc Mates d'Orientació per la serralada de Collserola. Tres representants d'Aligots Orientació hi hem estat presents amb un circuit Open masculí de 15 balisses i distància lineal de 4.5 quilòmetres, extremadament ràpid, però amb un constant pujar i baixar que acabava passant factura.

Les sis primeres places han estat copades per els corredors de la zona d'Oros, COC i UPC, i just darrera seu ha entrat el primer Aligot de la matinal, Carles Domingo (7é) amb un temps de 56 minuts i 34 segons. El segon Aligot a arribar ha estat l'Albert Roca (10é) i el tercer en Lluís Mas (17é), i és que els raiders anem a totes!

Aprofitant un cap de setmana dedicat a la orientació, demà al matí toca calçar-se les polaines a la primera cursa de Copa Girona-O d'enguany, el Trofeu ciutat de Girona, on Aligots ha preparat un circuit dur i llarg, veurem quins resultats surten!

diumenge, 20 de gener de 2008

Seguint pedalant

Continuant amb la preparació de la present temporada, el matí del diumenge 20 de gener, he pres part en la 11a Marxa BTT d'Hivern de Sant Genís de Palafolls organitzada per el Club Ciclista Catbike. La cursa ha transcorregut per un continuat de corriols i corriolets perfectament netejats i encintats per l'ocasió. Un constant pujar i baixar ha estat la tònica de la carrera, un bon lloc per a un dia més de preparació i d'acumular quilòmetres a les cames. Les sensacions han estat bones, el circuit trencacames obligava a canviar el ritme constantment, i les cames han respost bé fins als últims 5 quilòmetres, on he començat a notar la fatiga acumulada i els pocs quilòmetres d'entrenament, però la valoració és bona. Finalment, el temps a meta ha estat de 1:45:52, acabant en la 20ena posició d'élit, prou bé.

La cursa ha estat guanyada per l'escalenc Marc Trayter (Freebike), seguit per Cristian Collados (Freebike) i David Molinero (Genesis).

diumenge, 13 de gener de 2008

Gran Premi de la Selva a Massanet, la primera de la temporada

Aprofitant l’inici de la temporada de BTT a Girona, hem fet la primera presa de contacte amb la competició en el Gran Premi de BTT de La Selva a Massanet de la Selva. Es plantejava una cursa tranquil•la però dura per el recorregut. Els pocs quilòmetres d’entrenament han fet que el ritme de carrera no fóra el màxim, però tot i això la cursa s’ha fet llarga, sobretot els últims 5 quilòmetres, ja que era un canvi de ritme constant, les pujades eren prou llargues perquè es fessin dures, i les baixades prou ràpides com per no poder recuperar de l’esforç. Podem treure’n però una qualificació positiva d’aquesta cursa, acabant amb 2 hores i 7 minuts de cursa a la 66ena posició en la categoria elit.
La cursa a comptat amb una extraordinària participació, ja que més de 600 corredors hi han pres la sortida, la frase còmica i certa a la vegada seria “hem fet cua per inscriure’ns, hem fet cua a la primera trialera i hem fet cua per recollir la llicència”. La matinal es dividia en tres circuits, el llarg de 30 quilòmetres, el curt de 20 quilòmetres i el mini de 2 quilòmetres. La volta llarga ha estat guanyada per Cristian Collados (Freebike) seguit d’Oriol Morata (Inpanasa) i Arnau Pericas (Morenito). La volta curta, només puntuable per a categoria cadet ha estat guanyada per Joan Quintana (Ambisist), seguit de Gerard Alvarez i Aleix Monturiol (One to one).
La setmana propera, un nova presa de contacte amb competició a la sempre exigent Marxa de BTT d’Hivern de Sant Genís de Palafolls.