Crònica del Campionat d'Espanya Universitari d'Orientació a Pontevedra

Sota la organització de la Universitat de Vigo, els passats 10 i 11 de maig es va disputar a Pontevedra el Campionat d’Espanya Universitari d’Orientació. L’equip de la Universitat de Girona, després dels canvis d’última hora va quedar configurat per els Aligots Carles Domingo, Lluís Mas i Marc Masó. Les curses a disputar, eren les modalitats de mitja distància i sprint el dia 10, i llarga distància el dia 11, establint classificacions parcials, generals i per universitats.

Divendres 9 de maig, 18:00.
Comencem a escalfar motors, es dóna el tret de sortida al model event. La zona del test és a la base militar de Rilat. Decidim fer la cursa els tres junts i tranquil•lament, les primeres impressions que tenim són que les curses seran dures físicament, ja que els desnivells són bastant forts, els mapes pràcticament no tenen verds, tot el bosc és penetrable i permet córrer bastant bé, enmig del bosc s’hi ha format bastants camins que no apareixen al mapa... haurem d’anar en compte amb aquest tema, acabem, cap a l’hotel, a sopar un bon plat de pasta i a dormir...

Dissabte 10 de maig, 9:00.
Ja hem arribat al paratge de Lago Castiñeiras, és preciós. Un petit llac situat al peu del mirador de Cotorredondo, cap al nord la Ría de Pontevedra i al sud, la Ría de Vigo, vistes des del bell mig d’un parc natural ple de prats, boscos i aigua, llocs com aquest n’hi ha pocs. Uns aplaudiments i la veu de l’speaker ens adverteixen que ja han sortit els primers corredors, comença la batalla per el Campionat. A les 9:40 sortirà en Carles, a les 10:32 sortirà en Marc, i a les 11:20 en Lluís. Un ja escalfa, els altres dos s’ho miren abrigats, fa fresqueta aquest matí. 9:37, en Carles és cridat a la zona de sortida, neteja sportident, comprova, agafa el mapa sense mirar i pip, pip, piiiiiiiiiip, sortida! En Carles tenia pensada una cursa conservadora físicament, el cap de setmana és llarg, i l’últim dia hi ha la llarga distància, treu una cursa tècnicament bona, sense errors greus, però sense trobar un bon ritme de carrera que el deixi està més endavant, al final el 39. En Lluís para boig, al mateix moment que arriba en Carles acaba de sortir en Marc, va amb les jaquetes de xandall amunt i avall. En Marc comença la cursa, s’estrena en un Campionat d’Espanya, surt ràpid, llegint bé el mapa i fent una primera meitat de cursa molt bona, s’encalla a la balisa 10 prenent un camí que no era i perdent més de 7 minuts, una llàstima, s’ha adonat del seu error i s’enrabia al arribar, finalment el 45. Pip, pip, piiiiiip, abans que arribés en Marc, en Lluís ja ha sortit a senglanejar, s’ha guanyat un comentari de la jutge de sortida, és l’únic corredor que s’atreveix a anar en pantalons curts i cames descobertes, és en Lluís, de Canet d’Adri. Per el que fa en Lluís surt més suau, prefereix llegir bé el mapa abans de prendre decisions, la primera meitat de cursa molt regular mantenint-se entre els 35 millors temps fins que encadena dos errors seguits a la 12 i a la 13 i perdent més de 5 minuts a cada una, torna a fallar a la 16 perdent més de 8 minuts, llàstima dels errors, finalment el 50. La cursa va ser més física que tècnica, ja que el desnivell era considerable havent de remuntar nombroses vegades els turons amunt i avall, satisfacció per el mapa, i Déu ni do amb els prats de pedres de la zona, rellisquen que tela! I ara... dinar, una dutxa i a dormir!

Dissabte 10 de maig, 16:00.
A la Praza da Ferreria, al cor del casc antic de Pontevedra, els corredors són cridats a la zona de quarantena, falta una hora per començar la prova sprint. Aquest cop, el primer de sortir serà en Marc, el segon en Carles i de nou, l’últim en Lluís, ell és que enceta l’espectacle, s’ha deixat l’sportident a l’hotel, la organització de cul per trobar-ne un, finalment surt, respirem tranquils. En Marc i en Carles escalfen junts, surten amb 4 minuts de diferència, escales amunt i avall de la catedral de Ponetevedra, això si que escalfa les cames. A en Marc li arriba l’hora... de sortir, agafa el mapa, es posa a córrer, localitza el triangle però no el veu a la realitat, se l’ha passat i no se n’adona, pren un carrer que no és i pam! Perd més de 2 minuts a la primera, es posa nerviós, dubte la traçada per la segona i s’hi deixa gairebé tres minuts, Marc centra’t que no vas bé! Per fi recupera la mentalitat, no comet més errors i arriba al final, el 60. Abans d’arribar en Marc, en Carles ja ha sortit, un petit error només de sortir on es confon de jardinet, no passa res, rectifica ràpid. Ensurt a la número 3, col•locada al peu d’una font, en Carles hi arriba corrent a tota llet, frena, rellisca, s’emporta el cavallet de la base per davant, plam!! Tot per terra davant de les mirades dels vianants, això és espectacle. Falla a la 13, situada en unes galeries comercials i agafa un passadís per l’altre, a la seva tirada cap a la 7 es creua amb en Marc que va cap a la 10, el veu amb mala cara... alguna cosa ha passat. El pique que sempre fomenta en Carles, el del parcial de meta, dóna bones notícies, en Carles marca el 3er millor parcial del Campionat, si només contés aquesta balisa, tindríem medalla!! Acaba el 34i amb els quàdriceps tocant els omòplats, necessita crema freda ja!. Mentrestant en Lluís comença a escalfar, ja li falta poc. El nanu és un bon atleta que de ben segur correrà bé. Surt a tot drap, deixa un rastre d’aire com un avió! Se li va el temps a la segona, però poc, i el que no pot evitar, falla a la tirada més llarga de la cursa cap a la 10, perd 4 minuts i mig, buuufff! Arriba a meta... el 38.

Diumenge 11 de maig, 9:00
Tornem a ser al Lago Castiñeiras, preparats per sortir a la última cursa del campionat, la distància llarga. Nota de por: Quan pujàvem per la carretera amb la furgoneta, hem trobat a una de la organització que anava a plantar fites, estava a 3 quilòmetres d’aquí carretera avall, avui potser arribarem corrent a La Coruña! L’ordre de sortida d’avui serà, primer en Lluís, segon en Marc i tercer en Carles, entre el primer i el tercer, només 12 minuts, el pique està servit, com cada dia. El mapa a escala 1:15000, costa bastant llegir els detalls mentre corres, s’afegeix complicació. Recorregut lineal de 7.4 km, tenim una bona caminada per davant. El desnivell aquí dalt com sempre, bestial, no parem de pujar i baixar, d’atravessar riuets i prats preciosos, ara trobem un grup de cavalls pasturant, ara un bosc on sembla que hi habitin fades... En Lluís ja córrer, a la sortida ha dit que avui aniria a agafar-s’ho amb calma, ningú s’ho ha cregut... Primera part de carrera dolent, falla a la 3, la 5 i la 6 perdent 5 i 6 minuts a cada una, torna a fallar a la 9 perdent-ne 6 i mig, fins al final envelat, tornant a fallar a la 17 perdent més de 6 minuts, arriba a meta, s’ha acabat per ell la competició, fa el 47 a la llarga, i el 46 a la general del Campionat. Al mateix moment en Marc anava fent la seva, fa una primera part de cursa no gaire bona, encadena errors a la 2, la 3 i al 4 perdent 13:24, 6:00 i 3:37, torna a fallar a la 6 i la 7, la part més tècnica de la cursa, els errors es veu que mai venen sols, a partir d’aquí milloren les coses i no falla, arriba a meta, ha fet el 34 a la cursa i el 52 a la general, ha pagat molt car el resultat de l’sprint. I el que va sortir l’últim en Carles, estava motivat, les llargues distàncies li són molt més favorables que les curtes, i la cosa rutlla bé, a la 8 atrapa en Marc, corren junts les 3 següents fins que fa el seu gran error del dia a la 11 perdent 13 minuts, resitua mapa i a córrer, a la 12 atrapa en Lluís, a qui perd a la següent tirada, la més llarga de la cursa per fer elegir diferent el recorregut. Petit error de la 15 a la 16, meitat culpa seva, meitat culpa del mapa, ja que buscava un element humà a peu del camí que no va trobar, o estava molt amagat o no hi era... Arriba a meta, bon resultat, el 19! I a la general, puja com l’escuma fins al 22, està satisfet!

Per el que fa a la classificació per Universitats, la UdG es col•loca el 23 en el rànquing, molt penalitzada per no aportar ningú a la categoria de fèmines, tot i això, supera en el rànquing a 5 universitats que aporten corredors a les dues categories, i és segona de les universitats que només aporten nois, a que esperen les fèmines universitàries de Girona per venir?

Va ser un bon cap de setmana, corrent el nostre esport (un dels nostres esports) en un lloc diferent, amb gent diferent i amb paisatges preciosos, vàrem menjar marisc a punta pala i tirat de preu, vàrem conèixer gent d’arreu d’Espanya que disfruta corrent pel bosc igual que nosaltres, això és vida.