Dels importants, em va tocar ser el primer de sortir (maleït programa d'sportident) i catar aquest nou mapa de Sant Serní de Clarà que s'havia inventat en David Tarrés. Com a sorpresa a la sortida, el mapa en un DIN A4, es clar, a escala 1:20.000 no cal un DIN A3, però buufffff, sobre la bici, és molt i molt complicat fer-ne una lectura acurada i caldria anar molt i molt en compte. Ja a la sortida, nervis fora, concentració, entrar al mapa i a pedalar fort! A la primera cruïlla, en Raul parat fent estiraments, la nota cómica de la cursa, el xaval va sortir amb retard sense haver escalfat ni res, i el fred el va calar fort a la sortida.
Routegadget manual del traçat, qui l'entengui que el critiqui!
Ja ben situats en el mapa, ua primera lectura sobre el terreny intuia unes primeres 4 fites amb una trajectòria bastant linial, i a partir d'alla, infinits bucles amb canvi de direcció constant a dreta i esquerra, línies de tirada sobre el mapa recargolades i les unes per sobre les altres, sense cap dubte seria una cursa técnica, però no per el traçat, sinó per la dificultat de lectura del mapa, la diversió asseguarada! Els que heu provat això de la orientació, ja sabeu quina tranquilitat dona trobar sense cap error la primera, és un bon senyal d'haver entrat bé en el mapa. La fita estava situada a la vora d'un estany, prou bonic, la tirada de sortida, transcorria per el rec de desaigua de l'estany, va ser prou bo estrenar els Larssen sobre el gel del Berguedà, ja que el desaigua estava completament glaçat i no es trencava no! A la primera cruïlla, primer punt conflictiu i molt ben resolt, calia començar a pujar i el camí que conduia més directe tenia una discontinuitat de traça que no s'apreciava sense llegir-ho bé, per sort la vaig interpretar, però en Raul que anava darrera meu no, i aquí ens vam perdre de vista.
Discontinuitat de camí a l'atac de la 2.
A partir d'aquí, el que ja he dit, una cursa revirada a més no poder, canvis de direcció constants, i algun conflicte amb vallats dels camí, alguns hi eren, d'altres no, i el conflicte més gran, l'atac de la 12, quan un camí es va volatilitzar, saltant un vallat i entrant al bosc amb la bici, s'intuia una traça, que conduia a un lloc desconegut, amb la corresponent pausa per resituar-se i seguir endavant. Però bé, el tema es va solucionar i la cursa va continuar.
El camí volatilitzat del no res.
Seguint donant voltes a dreta i esquerra, per l'avituallament situat prop de la fita 12, almenys vaig passar-hi 4 vegades, això feia una cursa molt divertida i técnica a la vegada. El recorregut va anar prou bé, marcant un bon ritme i per tant, un bon temps a meta, essent el primer homes-senior en arribar i marcant el millor temps fins a l'arribada d'en David Toll. Les coses pintaven bé, i a la publicació de resultats va caure la segona posició, aconseguint un bon grpat de punts, que també m'otorgaven la segona posició a la general final de la Copa Catalana de BTT-O 2009, per acabar d'arrodonir, el meu any d'explosió en el món de la orientació (alguns dels bons ja em coneixen... i això que encara sóc dels dolents).
1a Cursa BTT-O d'Avià - Copa Catalana de BTT-O:
1.- David Toll (Grions) 1:59:41
2.- Carles Domingo (Aligots) 2:05:46
3.- Albert Roca (Aligots) 2:12:02
General Final de la Copa Catalana de BTT-O:
1.- Albert Roca (Aligots)
2.- Carles Domingo (Aligots)
3.- Abel Martínez (Grions)
Classificacions completes
http://carlesdomingo.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada