dimarts, 10 d’agost de 2010

Aventure Aveyronnaise, un raid amb majúscules

Tot va començar fa uns mesos, quan revisant un calendari europeu de raids vaig conèixer els companys d'Absolu Raid, que organitzaven l'últim cap de setmana de juliol un raid a la regió de l'Aveyron, puntuable per el Raideurs Tour, la Copa de França de raids d'aventura. En aquest campionat, el format de les competicions és de les que s'escriuen en majúscules, raids de 24 hores non-stop, amb equips de 2+1 i amb assistència, així doncs, ja només quedava trobar equip per anar-hi. Per suposat, amb un repte així no va costar gaire, ja que en Raul i en Manel van tardar uns 15 segons a dir que s'apuntaven quan els hi vaig proposar, quins dos per dir que no! i per suposat, si venien ells, l'assistència estava coberta amb la Lupe i més tard l'Imma que també s'hi va afegir.

L'aventura començava el passat divendres 30 de juliol, quan en el punt de sortida vam adonar-nos de la quantitat de material que portàvem i del tamany de la furgo que ens havien deixat per l'ocasió, voleu dir que hi cabrà tot? aquesta va ser la pregunta que ens va passar per el cap al fer una comparació dels dos espais. Doncs si, hi va cabre tot amb l'espai just, si arribem a portar uns mitjons més, no hi caben... després carretera i manta en direcció nord, un sopar picnic en una àrea de servei a Narbonne i acabar d'arribar a Millau, on vam buscar un lloc als afores per acampar i passar la nit. L'endemà al matí, després de veure el fantàstic paisatge del lloc on havíem acampat, tocava tornar a carregar la furgo i acabar d'arribar a la ciutat de Rodez, punt de sortida del raid Aventure Aveyronnaise. I a partir d'aquest punt de la crònica, comencem amb el més interessant, una a una les seccions que van tocar fer.

SECCIÓ 01: Orientació urbana Rodez - Chateau de Fontagnes. 10 km. 80 m D+.

Com no, una secció inicial a l’esprint, a muerte durant tota la orientació. La nostra dificultat, els punts de control no eren balises sinó preguntes, i amb francès! En alguna vam tenir algun petitet problema però amb sang freda i amb nocions de l’idioma les vam resoldre. Vam mantenir un molt bon ritme a la secció, entrant els cinquens al final. Perquè tingueu una noció del ritme al que vam córrer, la secció estava prevista per fer-la en 50 minuts, nosaltres en vam tardar 32!! Això si, al final un calentón que entre el ritme i el sol ja anàvem ben rostits!!


SECCIÓ 02: BTT Chateau de Fontagnes – Muret-le-Chateau. 34.5 km. 740 m D+.

La primera secció seriosa del raid, on es va continuar amb un ritme elevat degut a les poques hores de cursa que portàvem. L’equip va tenir algun petit error de navegació que va solventar ràpidament, sense més problemes. El més espectacular de la secció, el tram final, on es deixava enrere una planura immensa per arribar al llindar d’una gran esquerda granítica, on es situava el poble de Muret-le-Chateau, i on s’arribava per un espectacular corriol de baixada fins al fons de la vall.


SECCIÓ 03: Trail orientació Muret-le-Chateau – Sébrazac. 26 km. 775 m D+.

Un trekking que de sortida s’havia de pujar fins al castell de Muret-le-Chateau (d’aquí el nom), per baixar de nou al poble, i fer tota la remuntada de pujada per sortir de la vall que allotjava el poble. La resta transcorria per la vall de Rodelle, al cor del parc natural de Causse du Comptal. Enmig del trekking, visita al poble de Rodelle, situat al capdamunt d’un turó amb una formació rocosa que sobresortia uns 50 metres més, amb un sol camí per arribar al cim, i com va costar de trobar-lo!! El trekking, a ple sol, ja va començar a passar factura, vam trobar-nos amb alguns equips que ja anaven amb la goma posada, a mi personalment, el sol em va tocar massa i la secció se’m va fer llarga, sobretot a la pujada final fins al poble de Sébrazac, amb un duríssim i empedrat corriol de pujada fins al poble en qüestió, on vam arribar a mitja tarda.


SECCIÓ 04: BTT Sébrazac – Pantà de Castelnau Lassouts. 53.56 km. 1887 m D+.

Aquesta va ser una secció per experts de la bici. El poble de sortida era a la part elevada d’una serralada, això vol dir que hi havia baixada! Primer de tot però hi havia uns quilòmetres de pla, fins al poble de Biounac, on vam arribar-hi a tope per la carretera amb en Manel rodant a uns 35 km/h i avançant ja a 2 equips. A partir d’aquí s’entrava en un GR, un camí marcat pensat per anar a peu, primer calia remuntar fins un cim per una caminot ple de pedres on vam haver de patejar en algun tall. Un cop dalt del cim, el més divertit de tot, la baixada, la traçada del camí no va canviar, i això el convertia en una baixada extremadament tècnica on calia afinar molt sobre la bici. La nostra baixada va ser impressionant, vam avançar 8 equips!! Alguns d’ells més que sorpresos al veure a quines velocitats baixàvem! Per acabar la secció, pujada fins a la presa del pantà de Castelnau Lassouts, un bon desnivell fins a retrobar-nos amb l’assistència.


SECCIÓ 05: Caiac Pantà de Castelnau Lassouts – Espalion. 12 km.

La secció, era el primer tall horari del raid, els equips havien d’arribar-hi abans de les 20:30, i nosaltres vam arribar-hi sobre les 20:10, així que el tall el vam passar sobrats. Inicialment, calia desfer el desnivell de pujada de la secció anterior per arribar al peu de la presa, on hi havia el punt de sortida dels caiacs. Es tractava d’un divertidíssim descens d’aigües braves per el riu Lot que portava un bon cabal tot i l’època de l’any. Ràpids, pedres i ponts que unien diferents pobles típics del centre de França van ser la tònica del descens, una secció que va semblar molt curta ja que ens vam divertir a tope!


SECCIÓ 06: Trail orientació, via ferrada i tirolina Espalion – Bozouls. 23 km. 855 m D+.

Una nova secció dura, a part del quilometratge i el cansament, just als primers quilòmetres ens va caure la nit, un moment delicat ja que amb el canvi de llum es solen cometre errors de navegació i cal anar molt i molt concentrat per no cometre errades. La secció s’iniciava amb la pujada fins al Chateau de Calmont d’Olt, atalaia de luxe del poble d’Espalion, des d’on s’iniciava un vertiginosa i perillosa baixada de nit en direcció sud. A poca estona, s’arribava a un viaducte de la via del tren on els francesos hi havien muntat una via ferrada prou divertida. El problema, el de sempre en les seccions tècniques, masses equips esperant a l’entrada de la secció neutralitzats, nosaltres inclosos, fins que vam convèncer al control que només un corredor per equip entrés a la ferrada per agilitzar, ja que a les 3:30 de la nit hi havia un nou tall horari que calia passar. Així ho vam fer, però per sorpresa els equips que anaven darrera nostra no entraven ni a la ferrada, anaven caminant fins al final, picaven el control i marxaven, quin morro!! Esperem que això es reflectís a la classificació. Després de la ferrada, s’entrava en una zona de turons de pujada i baixada, per no canviar la costum, fins a arribar a una eterna via verda, una antiga via de tren, on una fita s’amagava en un túnel d’uns 2 quilòmetres, fotia un fred allà dins i a aquelles hores, que ens vam haver d’abrigar bé! Per acabar, arribada al poble de Bozouls, poble travessat per el riu Dourdou, que hi ha format un profund barranc que es travessava amb una impressionant tirolina de punta a punta, 200 metres en baixada on s’agafaven velocitats de vertígen, dieu-li a en Raul!! I abans de l’arribada una curiositat, el poble estava de festa major, i havíem de travessar la plaça del poble per arribar a l’assistència, ja us ho podeu imaginar, centenars de persones mig alcoholitzades amb música ambient, animant a mort a cada un dels equips que passava, gràcies vilatans de Bozouls!! Ens vàreu regalar 2 passes!! Quins grans ànims!!


SECCIÓ 07: Run & Bike Bouzouls – La Loubiére. 26 km. 520 m D+.

Una nova secció clau, amb tall horari al final per seguir en el raid amb opcions. S’havia d’arribar abans de les 4, ja que havien ampliat el tall degut als problemes a les seccions tècniques. Una especialitat que agrada molt als francesos i a la que nosaltres no estem gens acostumats, podria dir que ni ens agrada, el run & bike, un córrer i l’altre pedala. A la primera part cap problema, tot va sobre rodes o sobre cames, depenent de qui, però arriba un moment quan decidim anar a marcar un control amb bonificació que patim problemes en el mapa, perdem la traça del camí i ens trobem perduts enmig del bosc, a les 2 de la nit juntament amb l’equip TXR francès. Ells estan completament perduts, no en tenen ni idea d’on són, nosaltres si, ja que hem mantingut el rumb i sabem més o menys la posició sobre el mapa. Per arribar a la fita ens cal travessar un riu, un ballat elèctric i un camp, en el que ens adonem que som observats per un ramat de vaques amb unes banyes dignes de Miura i amb cara de pocs amics, uuffff, quin mal moment vam passar allà, per sort les vaques estaven més adormides que nosaltres i ens van deixar passar per casa seva. Finalment conduïm els francesos fins a la fita, però a la tornada, per anar cap al recorregut de control obligatoris, més problemes, tornem a perdre el camí i quedem bloquejats, amb l’equip d’Sport Lozére, que anaven tercers hi ha fet la perduda del segle, no havien trobat ni la opcional encara! Vistes les dificultats, i que el temps va passant decidim tornar enrere, no marcar la obligatòria penalitzant 3 hores i desitjant tenir el temps suficient per arribar a final de secció i entrar en el tall, estalviant la penalització de 10 hores. Fins al final va ser una agonia, en Manel ho estava donant tot corrent, els minuts passaven i encara érem lluny. Els últims quilòmetres van ser un esprint i vam arribar al final de secció a l’hora en punt, amb els nervis, just a l’arribada el control ens va deixar anar un crit amb francès, i vam entendre que estàvem fóra, amb la corresponent enrabiada, fins que l’Adrien, en castellà ens va dir que havíem entrat al tall, amb una injecció de moral impressionant!! Seguíem endavant!!


SECCIÓ 08: Rogaina orientació La Loubiére. 1:30 h. 4.5 km. 100 m D+.

Aquí va tocar la nostra especialitat, la cursa d’orientació. Per contra, l’equip estava tocat, en Manel havia fet una mega-sobreesforç amb recompensa per poder entrar al tall, i anava fos. Les primeres fites les vam marcar bé, fins que ens va atrapar l’equip Quechua al que ens vam dedicar a seguir, d’això se’n diu optimització de recursos i aprofitar oportunitats! La secció va acabar just amb el temps establert, quina sort haver entrat al tall, ja que llavors ens vam assabentar que 9 equips havien quedat fóra.

SECCIÓ 09: BTT-O La Loubiére – Le Vibal. 33.35 km. 790 m D+.

Vam iniciar la secció prop de les 6 del matí, i va ser tot un luxe poder disfrutar de la sortida del sol des del Foret des Palanges, preciós, però no hi havia temps de disfrutar el paisatge. Als pocs minuts de sortir, la organització ens havia preparat un regal, un pas obligatori amb la BTT al poble de Palangueoles, es tractava d’un pas que creuava el riu, sense cap pont, amb aigua fins la cintura! Va tocar anar tot el dia amb els peus molls! Després d’unes inacabables pujades per el Foret de Palanges, teníem la sensació que només fèiem que pujar i de baixades en fèiem molt i molt poques, devien ser les hores de cursa... vam arribar a Le Vibal, on s’acabava la secció matinal i ens esperava l’assistència amb l’esmorzar! Uns entrepans de pa Bimbo, amb nocilla o pernil, depenent del gust del consumidor i un suc de fruita.


SECCIÓ 10: Trail Orientació Le Vibal – Inières. 21.1 km. 645 m D+.

D’aquesta secció recordo una imatge molt curiosa. Vam sortir a la secció juntament amb 3 equips més, nosaltres al davant i caminant mentre aprofitàvem per esmorzar, al arribar al final de la carretera que entrava al poble, on començàvem el tram de terra, vam fer la vista enrere i ens vam adonar de l’estat dels corredors, es veien tot de grupets de gent caminant, l’un coi, l’altre rebentat, i l’altre una combinació de les dues coses, això són els raids i arriben moments que l’estat físic està al límit. Uns quilòmetres més enllà arribàvem a la vora del llac de Pont-de-Salars on hi fèiem una doble travessa nedant per marcar uns controls a l’altre costat d’aigua i tornar. Els reporters de Sleepmonsters se’n riuen a la crònica dels que vam tardar 10 minuts a tirar-nos a l’aigua, però creieu-me, és complicat a les 8 del matí d’un diumenge quan portes corrent des del dia abans tirar-se a l’aigua d’un llac que devia estar a uns 15 ºC!! Després del bany matutí i de la travessa del poble de Pont-de-Salars davant la sorpresa dels matiners del poble que anaven a comprar el pa i el diari de trobar-se grupets de gent empapada corrent muntanya amunt. Doncs després del poble, el recorregut s’encaminava cap a un GR que resseguia el riu, amb un paisatge preciós i un seguit de refugis de fusta enmig del bosc. Per acabar-ho d’adobar, una última pujada duríssima per sortir de la vall fins al poble d’Inières, on al coronar el turó vam veure allà, davant de l’horitzó la catedral i la ciutat de Rodez, destí final de la nostra gran aventura.


SECCIÓ 11: BTT Inières – Rodez. 21.4 km. 345 m D+.

Una mera secció de transició, amb els últims 2 quilòmetres neutralitzats per evitar que els equips fessin de les seves als carrers de la ciutat. La orientació en aquesta secció molt bàsica, i únicament per arribar fins a la ciutat d’on havíem marxat una bona estona abans, o potser eren dies? No ho sé! Total, al cap de 38 hores vam tornar a divisar l’arc d’arribada des d’on havíem sortit, s’havia acabat la nostra gran aventura, amb un fantàstic raid, un meravellós equip i una sempre predisposada assistència que ens va cuidar en tot moment.


Sense cap dubte, si podem, l’any que ve repetim! L’Aventure Aveyronnaise ens esperarà!

El millor record del raid

L'equip al complet


Raid Aveyronnaise

Fotos Lupe