09/04/2009 18:00.- Model Event
L'entrenament oficial del CEO es va disputar sobre el mapa de Peñarubia on es podia accedir després de camianr durant un parell de quilòmentres des de l'aparcament. Es tractava d'un mapa molt trencat geològicament parlant, amb desenes de turons i amb un detall cartogràfic de diferenciació de vegetacions espectacular i alhora complicadíssim de llegir a peu de la lletra. Després de fer 9 fites vam reagrupar-nos a l'aparcament i la conclusió que tot n'extreiem va ser que s'hauria d'anar amb molta precaució si els mapes eren com aquest.10/04/2009 11:20.- Llarga distància
A mig matí em tocava prendre la sortida al primer examen d'aquest Campionat d'Espanya, el lloc, mapa dels Picachos de Cabrera, una espectacular formació granítica que s'enlairava anmig de la plana de Villena, i sel·leccionada per albergar la prova de la llarga distància. Una modalitat que sempre m'ha sortit bé i que m'esperava amb moltes ganes d'obtenir un bon resultat. El traçat començava amb un parell de tirades per la part baixa dels Picachos, entre mig de camps d'avellaners i oliveres que vaig resoldre sense dificultats marcant sempre temps entre els 10 primers. La tercera ja s'endinsava cap a les primeres estivacions del massís muntanyós, on era primordial llegir bé el terreny i les corbes de nivell en el mapa, un error de lectura em va fer quedar uns metres per sota la fita, i amb el dubte, perdre uns segons molt valuosos fent-me baixar algunes posicions en els parcials. Un cop rectificat, nova tirada fins a la 4, curta i ràpida que em va ajudar a recuperar la confiança abans d'afrontar les dues tirades llargues de la cursa, la primera d'elles, cap a la 5 amb una lectura molt acurada de les corbes de nivell i les vegeacions per quedar-me al nord d'un dels pics identificables dels Picachos i llençar-me torrent avall per clavar-la, injecció de moral, de nou, una tirada curta cap a la 6 i la segona llarga cap a la 7, on de nou, l'elecció de ruta (discutida posteriorment per l'Amadeu amb tota la rao), em va portar a una lectura exacte de corbes i tàlvecs i clavant-la novament, qui recordava aquell error a la 3, jo ja no, però els errors sempre s'han de recordar, i una mala lectura de mapa amb una tirada curta 7-8 de menys de 2 minuts em va otorgar un parcial en 35ena posició, per sort meva, els corredors punters van comentre tots, sense excepció, el mateix error que jo, i em feia mantenir-me entre els 5 primers. A partir d'aquí ja venia la baixada, excel·lent parcial de recuperació a la 9 que em feia pujar fins a la quarta posició, constant fins al final, i cumplint la frase de que les curses no estan guanyades fins que s'acaben, un bon parcial a la 13 em fa entrar al podi i em dóna una medalla de bronze al Campionat d'Espanya d'Orientació, sense cap dubte, el campinonat, va començar amb molt bon peu.11/04/2009 9:30.- Relleus
De nou una emocionant cursa de relleus. Aquest any, Catalunya estava en dubte de defensar i reeditar el seu títol, però per els que estem més avall a la classificació, teníem també unes lluites internes molt interessants. Aquest cop, em tocava probar amb un equip de "sel·ecció", és a dir, amb corredors de diferents clubs. El mapa de la ocasió, la Ladera Norte de Sierra del Fraile en la seva part sud majoritàriament. El primer rellevista del meu equip, l'Oriol Andreu, un molt bon orientador que cada dia progressa més i més, va fer una posta excel·lent, en el pas per la fita vista entre els 20 primers i obrint la segona posta, a l'Ignacio Tello, mantenint-se regular. Les seves primeres impressions al arribar van ser que era un mapa amb una primera part molt tècnica, on era fàcil referenciar-se per els camps de conreu però difícil clavar les fites ja que hi havia molts elements a tenir en compte, la segona part, després de la fita vista, molt física, amb un desnivell brutal fins pràcticament dalt del turó i de relativa facilitat tècnica si eres capaç d'encertar el tàlvec per on et tocava baixar, amb tot això ja arribava en Nacho a la fita vista, mantenia bastant bé la posició, s'acosta el moment, em preparo i vaig cap a la zona de relleu, en Nacho tarda massa, se li ha fet dura la pujada però finalment arriba, hem perdut alguns minuts, però tot ha anat bé. Entro en cursa després de recullir el mapa, comença la tercera i última posta de l'equip, vaig encadenant bons parcials, adaptant-me bé al mapa i al terreny, llegint bé, però m'encallo a la 6, no trobo el tallat on està col·locada i per no perdre més temps necessito trobar un element clar de recol·locació, camp amb caseta, ja el tinc, ataco de nou i piiiip, ja la tinc, tornem direcció nord-est, cap a la fita vista, cursa regular, tot bé, sense errors, a la fita vista un grup d'Aligots criden, hi són tots esperant els últims de Filipines! jajajaaaaa, l'Andreu m'havia advertit una part física, però això és massa!! puja moltíssim, prenc cura de no equivocar-me amb el tàlvec, rumbejo bé i l'espero massa amunt, però m'adono de l'error i la veig uns metres més avall, a partir d'aquí, córrer a tope, 18, 19 i arribada!! acabo amb 1:09:16 i som el 24 a la classificació, perfecte!! l'equip fa pinya, comentem la jugada i les fotos per el record.
11/04/2009 15:00.- Sprint
Toca entrar a la zona de quarantena per l'sprint, el patio del Festero en diuen, i fot un fred que pela. Sort de la companyia d'en Joan, l'altre Aligot que s'ha atrevit a esprintar per els carrers de Villena. En Joan surt abans, a mi encara em queda mitja hora. La presortida és 8 minuts abans, i hem de dirigir-nos un per un seguint les indicacions de la organització fins a l'atalaia de la ciutat, un Castell preciós però que no tinc gaire temps d'admirar. L'sprint és una competició al límit, s'ha de córrer molt fi i sense errors. Al arribar a la sortida, el pare em recull la roba d'abrigar i els Aligots que ens han vingut a veure animen amb tota la força, dos minuts abans la concentració és absoluta. Recullo mapa ja corrent, i la primera sorpresa és que hi ha tal densitat de fites al voltant de castell que no veig el triangle! quan el descobreixo començo a contar carrers, i fita a fita torno a arribar al castell on els Aligots continuen cridant! el traçat pren direcció nord cap a la Sierra de la Villa, on passem la fita radio i entrem en un parc a les primeres estivacions de la muntanya, 3 fites i tornem cap al poble, de camí a la 16 atropello literalment un cotxe en una cruïlla, mea culpa, és el que passa per córrer per mig del carrer amb el trànsit obert, vorejem el castell per la part oest i els companys animen, tornem a baixar i afrontem la última pujada cap a la muralla, pico la 24 i sprint fins a meta on em puleixo un altre corredor, descarrego parcials i sorpresa! ERROR EN TARJA, cccooooooooom?? la 4 no està marcada, una fita en una plaça, sense cap complicació, la deducció és que he picat massa ràpid i l'SI no ha marcat, fa ràbia, molta ràbia, però les curses sprint són així, que hi farem!
12/04/2009 8:52.- Mitja distància
No sé perque, però la cursa que més em temia. Potser perque l'any passat vaig cagar-la molt i molt, però aquest any havia de ser diferent. És una modalitat per mi massa ràpida, on un petit error et costa massa, però s'havia d'intentar i fer un bon resultat en el còmput del Gran Premi de la Comunitat Valenciana. La pre-sortida 30 minuts abans i pateo de 3 quilòmetres fins a la zona de sortida, a l'extrem nord-est de la Peña Rubia gairebé sobre el poble de Biar. Puc anar ben acompanyat fins a la sortida amb en Marc, surt uns minuts abans que jo. Ja és hora, em toca! agafo el mapa i endavant! Fins a meitat de cursa tot rodat, em permeto dos tercers millors parcials, anar lider fins a la 3 i mantenir-me entre els 4 primers, però a l'entrada del bucle 7-8-9, un error estúpid m'otorga un parcial 56 que em fa caure fins al 13, conscient que a la mitja els errors són cars, m'encallo de nou a la 8, baixo a 14. A partir d'aquí torno als parcials de l'inici però ja sense opcions, recuperant a poc a poc i entrant de nou al top-10, que hi farem, no ha estat com l'any passat, ha estat millor i poc a poc m'adapto a les mitges, l'any que ve, potser arraso, ja ho veurem, acabo el 10 i en el còmput global, quart del Gran Premi de la Comunitat Valenciana i amb un medalla de bronze en llarga distància, està prou bé i sobretot amb bona companyia i suport familiar!!
