dimarts, 7 d’abril de 2009

Campió de Catalunya de 10.000 m.l.


El passat dissabte 4 d'abril va disputar-se a l'estadi del Congost una nova edició del Campionat de Catalunya Universitari d'Atletisme. La matinal es va obrir amb la meva prova preferida, els 10.000 metres lliures, 25 voltes a l'estadi fins a completar la distància de 10 quilòmetres. Aquesta cursa l'havia provat en els campionats universitaris de França, fent les marques mínimes per passar a la següent eliminatòria de la Lliga Universitària Nord-Francesa, però mai havia disputat una final amb un títol en joc. La sortida va ser ràpida, molt ràpida, amb un ritme que sobrepassava per ben poc els 1:20 per volta, marcat per una corredor de la JAS que disputava la categoria Open, és a dir, no era rival directe per el títol universitari.

A la tercera volta vaig girar la vista i ja no tenia cap perseguidor a darrera, només el corredor de la JAS i jo. El ritme que em marcava era molt alt, així que vaig decidir afluixar i retornar als meus 1:40 per volta, un ritme, per mi molt més còmode i que em permetia mantenir la distància amb el següent classificat.
Al final de les 25 voltes, vaig aturar el meu crono als 41:23, com a primer classificat en la categoria universitària, segon a la general i amb el primer títol universitari de l'any a la butxaca, els 10.000 metres lliures.

Al cap de dues hores, vaig disputar la final en una altra categoria, els 5.000 metres lliures. Aquesta ja és una distància on el ritme de cursa és massa elevat per mi, i més després d'haver disputat ja la cursa dels 10.000, però anar a Sabadell només per córrer una cursa no era rentable. Inicialment volia apuntar-me als 10 kilòmetres marxa, però les recomanacions d'en Jordi Buch van ser que no m'hi apuntés, ja que el moviment de cursa, si no hi estas acostumat, és fàcil que et provoqui alguna lesió a l'aparell muscular. Així doncs va tocar fer els 5.000, on només s'ha de córrer, córrer i córrer, però molt ràpid, massa!! Així doncs, el ritme el vaig marcar jo des de la sortida, al meu pas i anar fent fins a aturar el crono a la ratlla dels 22 minuts, més o menys el mateix ritme que havia marcat en els 10.000, fet que em fa pensar que, fent la cursa fresc hagués tingut molt marge de millora. Però bé, tornar a casa amb una medalla més, la primera universitària de l'any sempre fa il·lusió.