Un ciclisme que decepciona i fa pensar

Avui he intentat assistir a una cursa que em feia il·lusió, en un recorregut que freqüento molt en els entrenaments i que sincerament m'agradava. Tot el ritual pre-cursa seguia el seu curs, però tot s'ha torçat a l'arribar a la taula d'inscripcions, per tenir una llicència d'èlit i no de senior no m'han deixat inscriure, i per tant, no m'han deixat córrer. Alguns dels que llegiu aquesta reflexió, i que sabeu de que va el tema, ja haureu encertat que es tracta d'una cursa de ciclisme de carretera organitzada per la corresponent federació. Com dic, aquestes línies no es tracten de res més que una opinió personal, sense ànim d'ofendre a ningú perque per ofés ja n'estic jo. Corregiu-me si m'equivoco, ja que del món del ciclisme de carretera fa uns anys que n'havia desconnectat precisament per "mal-rollos" d'aquest tipus, però el problema que m'han comunicat aquesta tarda, molt amablement, tots els comisaris de la cursa, va sorgir quan algunes persones que es volen anomenar ciclistes, que es gasten millonades amb les seves flamants bicicletes (i després passen gana) i que quan els trobes per la carretera entrenant no saluden perque ells estan un grao molt més alt que els que "estimem" de veritat l'esport, van queixar-se oficialment a la federació de que l'assistència de corredors èlit a les curses d'aficionats no els permetia guanyar i deixar-se lluir, llavors és quan un dia sopant va sortir el comentari d'un bon amic amb tres vegades més d'experiència que tots aquests "senyors" en el món del ciclisme dient "doncs que entrenin més", comparteixo la seva opinió, sincerament.

En aquest món sóc afortunat, estimo l'esport i a part del ciclisme tinc el privilegi de poder-ne practicar un munt més a diferència dels que pensen que són els reis de les carreteres i de les dues rodes. Gràcies a aquesta multi-activitat esportiva, puc afirmar que conec de primera mà competicions i federacions de mil i un esports, i puc afirmar també, que el cas que he viscut aquesta tarda, no s'ha donat ni es donarà en cap altra modalitat esportiva que no sigui el ciclisme, i més concretament el ciclisme en ruta. La primera criva en el món de les dues rodes es produeix quan a depen de quines curses no hi pot anar tothom, sinó només els posseidors de "llicència", grato error crec jo. Per exemple, en el món de la orientació, he corregut curses de Copa del Món al costat dels grans campions de l'especialitat, doncs bé, al costat d'aquests grans campions, hi havia practicants habituals d'aquest esport (com jo), però també gent que s'hi estrenava, però com pot ser, una persona debutant en una activitat esportiva en una Copa del Món? en el ciclisme impensable. Llavors sorgeixen els comentaris en els diaris i revistes de bicis que s'ha de fomentar aquesta pràctica esportiva perque hi ha poca participació, sincermanet, si teniu poca gent és perque us ho heu buscat... Em cau l'ànima als peus quan penso que a una persona amb ganes de córrer, amb ganes d'impregnar-se més d'aquest ambient fantàstic pre-Tour de França que envolta Girona els darrers dies se li prohibeix la participació a una cursa per tenir una llicència que, segons diuen, no era vàlida, aaahhhh!! això si, era més cara que qualsevol de les llicències vàlides que hi podien participar, vergonyós.

I per cert, el recorregut de la cursa l'he fet igualment, al meu aire, amb un temps que, rodant sol tota l'estona i amb vent en contra m'hagués situat entre els 10 primers de la cursa, potser si, reis de la carretera i de les dues rodes que, com diu el meu bon amic, us cal entrenar una miqueta més...

http://www.carlesdomingo.blogspot.com