El passat dia 24 d'abril va disputar-se a Sant Gregori, tot un clàssic ja, una nova edició del Campionat de Catalunya Universitari de BTT. Per raons i rebots diversos, vaig tenir la oportunitat de poder-hi participar, un any més dels que ja he perdut el compte, encara recordo a primer de carrera els campionats de BTT a l'Autònoma de Barcelona...
En els últims anys, aquesta cursa ha anat guanyant en qualitat, i cada vegada hi ha més bons corredors que estan a la universitat i corren el campionat, per tant cada vegada costa més fer bons resultats. Enguany, vistos els màquines a la línia de sortida la cosa seria complicada, però alla estavem, amb ganes de fer-ho bé i donar-ho tot, com ha de ser.
El divendres abans, durant el reconeixament del circuit, en la ubicació estrenada l'any anterior a Sant Gregori, es preveia una sortida ràpida i técnica, ja que molt aviat la pista es feia estreta i quedar darrera un corredor més lent suposava perdre molt de temps, per tant, l'objectiu era sortir ràpid per entrar el més endavanat possible al tall estret, i així ho vaig fer, sortir a primera fila, apretar i sorprenentment entrar al corriol només darrera la moto, fins i tot jo em vaig sorprendre de la meva sortida!
Quan el circuit es tornava a aixemplar, la cosa va canviar, ja que immediatament l'Umbert Almenara, seguit per en Portilla, Trillos i algú més van passar a davant, com era d'esperar. Intentant seguir el ritme una estona, vam arribar fins a mitja primera volta, quan es va formar un nou grupet amb en Pau Bosch i l'Eduard Figueras amb qui vam rodar volta rera volta.
El grup no era del tot compacte, uns metres davant, en Ruben Trillo a qui no erem capaços d'acabar de neutralitzar, després en Pau Bosch i jo, i uns metres més enrera l'Eduard, que per culpa de passar-se una cruïlla va perdre uns segons. Al portar l'Eduard intentat-nos atrapar, com a bons Medinas que som, jo no vaig entrar a cap relleu a en Pau, que es marcava unes bones series a plat intentant atrapar en Ruben Trillo.
Així van anar passant les voltes, agunatant el ritme a en Pau fins que al final de la tercera de les quatre voltes l'Eduard Figueras va neutralitzar definitivament, ara si, tocava fer un bon treball d'equip i intentar arribar els dos a davant. Sense ni pensar-ho l'Eduard va marcar un dur canvi de ritme al començar la quarta i última volta, al que jo no vaig respondre i menys en Pau, que semblava, segons la meva impressió in-situ, bastant tocat. El següent pas havia de ser el meu, i a la primera part del circuit, a la part plana, amb els bons pernils de rodador que tinc, vaig canviar jo el ritme, inicialment en Pau va intentar-ho, però va aguantar pocs metres perdent segons i segons fins que va desaparéixer de la vista. Amb tot això vaig tornar a atrapar a l'Eduard, amb qui vaig aconseguir rodar, col·laborant, amb un bon treball d'equip, fins a atrapar, aquest cop si, en Ruben Trillo.
Per mi ja era massa haver arribat fins aquí, a l'última volta rodant amb dos bons corredors, estava més que sorprés per haver estat on estava i lògicament, les meves forces ja no eren les de l'inici de la carrera, amb això vaig perdre uns quants metres que ja no vaig recuperar, arribant per darrera l'Eduard i en Rubén al final de la quarta volta.
El que més il·lusió em va fer, un cop més, la Universitat de Girona campiona de Catalunya, amb una claríssima victòria de l'Umbert Almenara, i jo, com a tercer de la UdG, medalla d'or per equips, una més a la colecció de les que en falten ja poques per completar. A la general entre els 10 primers, tot una fita, el vuité a poc més de 5 minuts de l'Umbert, una excel·lent cursa. UdG, es un sentimientooooo...
Resultats
En els últims anys, aquesta cursa ha anat guanyant en qualitat, i cada vegada hi ha més bons corredors que estan a la universitat i corren el campionat, per tant cada vegada costa més fer bons resultats. Enguany, vistos els màquines a la línia de sortida la cosa seria complicada, però alla estavem, amb ganes de fer-ho bé i donar-ho tot, com ha de ser.
El divendres abans, durant el reconeixament del circuit, en la ubicació estrenada l'any anterior a Sant Gregori, es preveia una sortida ràpida i técnica, ja que molt aviat la pista es feia estreta i quedar darrera un corredor més lent suposava perdre molt de temps, per tant, l'objectiu era sortir ràpid per entrar el més endavanat possible al tall estret, i així ho vaig fer, sortir a primera fila, apretar i sorprenentment entrar al corriol només darrera la moto, fins i tot jo em vaig sorprendre de la meva sortida!
Quan el circuit es tornava a aixemplar, la cosa va canviar, ja que immediatament l'Umbert Almenara, seguit per en Portilla, Trillos i algú més van passar a davant, com era d'esperar. Intentant seguir el ritme una estona, vam arribar fins a mitja primera volta, quan es va formar un nou grupet amb en Pau Bosch i l'Eduard Figueras amb qui vam rodar volta rera volta.
El grup no era del tot compacte, uns metres davant, en Ruben Trillo a qui no erem capaços d'acabar de neutralitzar, després en Pau Bosch i jo, i uns metres més enrera l'Eduard, que per culpa de passar-se una cruïlla va perdre uns segons. Al portar l'Eduard intentat-nos atrapar, com a bons Medinas que som, jo no vaig entrar a cap relleu a en Pau, que es marcava unes bones series a plat intentant atrapar en Ruben Trillo.
Així van anar passant les voltes, agunatant el ritme a en Pau fins que al final de la tercera de les quatre voltes l'Eduard Figueras va neutralitzar definitivament, ara si, tocava fer un bon treball d'equip i intentar arribar els dos a davant. Sense ni pensar-ho l'Eduard va marcar un dur canvi de ritme al començar la quarta i última volta, al que jo no vaig respondre i menys en Pau, que semblava, segons la meva impressió in-situ, bastant tocat. El següent pas havia de ser el meu, i a la primera part del circuit, a la part plana, amb els bons pernils de rodador que tinc, vaig canviar jo el ritme, inicialment en Pau va intentar-ho, però va aguantar pocs metres perdent segons i segons fins que va desaparéixer de la vista. Amb tot això vaig tornar a atrapar a l'Eduard, amb qui vaig aconseguir rodar, col·laborant, amb un bon treball d'equip, fins a atrapar, aquest cop si, en Ruben Trillo.
Per mi ja era massa haver arribat fins aquí, a l'última volta rodant amb dos bons corredors, estava més que sorprés per haver estat on estava i lògicament, les meves forces ja no eren les de l'inici de la carrera, amb això vaig perdre uns quants metres que ja no vaig recuperar, arribant per darrera l'Eduard i en Rubén al final de la quarta volta.
El que més il·lusió em va fer, un cop més, la Universitat de Girona campiona de Catalunya, amb una claríssima victòria de l'Umbert Almenara, i jo, com a tercer de la UdG, medalla d'or per equips, una més a la colecció de les que en falten ja poques per completar. A la general entre els 10 primers, tot una fita, el vuité a poc més de 5 minuts de l'Umbert, una excel·lent cursa. UdG, es un sentimientooooo...
Resultats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada