dilluns, 19 de juliol de 2010

I Raid del Segre, la calor apreta a la Noguera

El passat de 3 juliol, sota una calor sufocant va celebrar-se el 1er Raid del Segre per els indrets més salvatges i amagats de la comarca de La Noguera. Amb sortida i arribada al monestir de les Avellanes, entre les localitats d’Àger i Balaguer, l’equip Aligots Catbike – Lacursa.com hi assistia amb un equip de circumstàncies degut a coincidències amb altres competicions importants.

El raid, s’intuia llarg, ja que s’anunciava un quilometratge proper als 150 km, que combinat amb les altes temperatures de la zona pronosticàven una alta duresa de la competició. A les 7 del matí, es va donar la sortida a la categoria oficial de Copa Catalana, amb una secció amb patins en línia fins a la població de Vilanova de la Sal, uns 6 quilòmetres de bon asfalt majoritàriament que l’equip va superar sense problemes. La següent secció, després d’un canvi molt ràpid dels patins a les sabates, va fer pujar unes quantes posicions a l’equip, gràcies a la bona orientació i a una elecció de ruta diferent a la resta d’equips però que va resultar ser molt bona fins a la ruïna del castell de Sant Miquel. A partir d’aquest punt, també es van començar a apreciar les nefastes qualitats del mapa subministrat per la organització, un element clau per aquest tipus de competicions i que va resultar ser pèssim. La secció finalitzava novament al monestir de Les Avellanes després d’uns 8 quilòmetres per agafar el pols a la BTT en una exigent secció.

El recorregut de la tercera secció es dirigia cap al Pantà de Camarasa, passant abans per l’ermita de Montalegre i les ruïnes de Santa Margarida de Privà, acumulant un desnivell considerable i on l’equip va començar a tenir problemes, ja que un dels seus components, que s’estrenava en l’especialitat dels raids, va començar a acusar la calor i les hores de cursa. Novament a la transició, la secció s’acabava a l’estació de tren de Vilanova de la Sal, a la vora oest del Pantà de Camarasa, on després d’un merescut avituallament, s’entrava a la secció de caiac per afrontar un duríssim recorregut fins a la presa, amb vent de cara que frenava la velocitat de progressió a l’aigua. En aquest punt va començar a posar-se en pràctica l’estratègia d’equip, i deixant de banda un bucle de caiac que incorporava trekking i via ferrata, ja que tot i tenir un marge suficient amb el temps de tall horari, el caiac hagués estat molt més llarg i hagués pogut mermar molt les forces dels corredors.

Un cop a la presa del Pantà, l’organització havia preparat la prova sorpresa del raid, i els corredors de l’equip van haver de llançar-se a l’aigua i creuar nedant d’anada i tornada el Pantà de Camarasa. Després del refrescant bany, s’havia d’afrontar una de les seccions estrella de la cursa, un trekking de més de 20 quilòmetres per el massís de Montroig, amb un desnivell impressionant, visitant la Cova del Tabac amb un pas pur d’espeleologia per marcar un punt de control, i novament unes deficiències molt grans en el mapa que feien exprimir de valent l’orientació dels corredors, fent gala de la bona pràctica del mapa i la brúixola, l’equip Aligots Catbike – Lacursa.com no va cometre errors de navegació, i tot i quedar-se pràcticament sense aigua ni menjar, va plantar-se a la següent transició en una virtual tercera posició, tot i portar l’equip molt tocant en les seves forces, i gràcies a que la resta d’equips s’havien quedat al massís de Montroig buscant camins inexistents.

Novament a l’estació de tren de Vilanova de la Sal, tocava pujar de nou a la bici per afrontar una dura secció de prop de 50 quilòmetres on queia la nit enmig, però degut a l’estratègia d’equip i la manca de forces d’alguns membres la decisió unànime va ser de dirigir-se directament a meta sense marcar cap punt de control, això va permetre a l’equip acabar satisfets el raid, perdent alguna posició però finalitzant en un cinquè lloc molt meritori després d’unes 13 hores de cursa.

Els que vam poder assistir al raid, volem felicitar la segona posició aconseguida per els companys de l’equip Cullonuts – Platja d’Aro, amb qui esperem podem compartir moltes més aventures.


http://carlesdomingo.blogspot.com