El passat cap divendres 4 de maig a les 21:00 va donar-se, a Coll de Nargó,
el tret de sortida a una nova edició de la Copa Catalana de Raids d’Esports de
Muntanya amb la celebració del Raid Urgellistan Internacional que enguany també
seria Campionat de Catalunya de Raids d’Esports de Muntanya. L’equip Sport HG –
Lafuma es presentava amb dues formacions per cobrir les dues categories que
s’hi disputarien, un equip a elit format per Carles Domingo, Manel Satué i
Enric Gràcia que correria en la modalitat non-stop de 24 hores, i un equip a la
categoria aventura format per Gemma Cabanas, Raul Comino i Alex Díaz que
correrien en dues etapes.
La primera secció del raid, consistia en un trekking de 10 quilòmetres amb
550 metres de desnivell, sortint de Coll de Nargó fins a Organyà, pujant a
l’ermita de Santa Fe (1243 m) i arribant a Fenollet. Pràcticament fins la
primera balisa a pocs metres d’entrar a la població d’Organyà, tots els equips
del raid van anar corrent formant una bonica serp de frontals, amb el caos
d’arribar a la balisa, el grup es va anar trencant, i quedaven liderant la
cursa únicament tres equips d’elit, Catraid Trangoworld, Häglofs – Yaencontré i
Sport HG – Lafuma, juntament amb 3 equips d’aventura. Tots junts van començar a
enfilar el corriol de Santa Fe, on quedaven sols a davant Catraid i Häglofs
seguits a poc més de 50 metres dels nostres i 2 equips d’aventura i arribant
així a final de secció. L’equip d’aventura arribava en la cinquena posició de
la seva categoria, quedava encara molt per davant.
Des de Fenollet arrencava una secció de patins en línia, ja negre nit, 4 km
amb 250 de desnivell fins al nucli de Montanissell, l’equip elit perdia
únicament 12 minuts respecte als caps de carrera, Catraid i Häglofs, ampliant
la distància amb els quarts classificats que ja superava els 20 minuts. L’equip
d’aventura es mantenia en cinquena posició, controlant molt bé el grup
capdavanter que estava a uns escassos 10 minuts.
La següent secció, BTT i espeleologia, suposava la darrera secció de
l’etapa per els aventura, que constaria de 10 km amb 350 de desnivell amb
sortida i arribada a Montanissell pujant a una espectacular cova i tornant a
baixar, per part d’Sport HG – Lafuma sortien a tota velocitat la Gemma i
l’Alex, traient els adhesius a tots els equips que els precedien i marcant el
millor scratch de la secció avantatjant amb més de 10 minuts els segons, per a
ells tocava anar a dormir, mentre que per els elit, després de la cova tocava
acabar de completar una secció de BTT de 50 km amb 1700 metres de desnivell,
fent la volta completa a la Serra de Carreu, Abella de la Conca i fins la
població de Bóixols, per a ells començaven les dificultats quan a la primera de
les pujades, en Ricky es començava a queixar de mal d’esquena, un mal que no va
disminuir en cap moment i que es va intensificar fins al punt de fer-li perdre
la sensibilitat de les cames, l’equip va disminuir moltíssim la seva marxa en
plena nit, conscients de que tenien un greu problema, en la darrera de les
pujades l’esquena d’en Ricky va dir prou i ell mateix va baixar de la bici per
ajeure’s a terra enmig de la foscor i sota una lleugera pluja, fins al moment l’equip
havia estat rodant a un molt bon ritme digne per estar en una tercera posició
que tenien ja consolidada, però arribats en aquesta situació, la decisió
unànime a l’arribar a final de secció va ser abandonar, havien perdut només 1
hora respecta al capdavant de cursa, i avantatjaven ja amb més d’una hora i 15
minuts l’equip que els precedia. Però aquests nois són tossuts com una banya de
marrà i després d’assegurar-se que en Ricky estava ja cuidat per la sempre
esperada assistència, en Manel i en Carles van decidir continuar corrent per
entrenar de cara a les següents cites.
La següent secció per els elit, va ser uns patins de 4 km i 250 de
desnivell que els conduïa des de Bóixols fins al Coll de Bóixols, un pur
tràmit, per agafar la BTT de nou i amb 20 km passant de nou per Montanissell,
baixant a Coll de Nargó plantar-se a la vora oest del pantà d’Oliana. En Manel
i en Carles continuaven mantenint un bon ritme, fet que demostra que
aconseguissin el tercer millor temps amb poc més de 10 minuts respecta a
l’scratch.
Amb les primeres llums del dia, els equips d’aventura, amb els nostres al
capdavant, ja havien tornat a començar la batalla, compartint novament el
recorregut amb els equips d’elit. La primera secció que s’obria a les 6 del
matí, va ser un caiac per el pantà d’Oliana de 12 km. L’equip aventura
continuava al capdavant aconseguint el segon millor temps, mentre que en Carles
i en Manel s’ho prenien amb més calma prenent un bon esmorzar a l’inici de la
secció.
Com a segona secció del dia, una duríssima BTT de 34 km i 1335 de
desnivell, que molt pocs equips van ser capaços de completar, l’equip elit
continuava amb el seu bon ritme marcant el segon millor temps elit de la
secció, mentre que els aventura, l’Alex i la Gemma, aconseguien un espectacular
millor scratch de tots els equips que van completar totes les balises sent els
i afiançant-se encara més al capdavant de la classificació que ja lideraven amb
més de mitja hora de diferència.
Seguidament tocava tornar amb caiac direcció Fígols, aquest cop uns 16 km
havent de fer els 2 últims en riu amb corrent en contra, tot i això els nostres
aventura continuaven ferms a davant, perdent uns escassos 5 minuts respecte al
millor temps i molt a prop dels millors temps dels equips capdavanters en elit.
Després de la tornada amb caiac, tocava fer un petit bucle esprint, amb 4
km de bici, 4 a peu, un intent de fer volar un parapent i 4 més de bici per
entrar a la penúltima secció amb majúscules del raid, un trekking proper a la
mitja marató amb un desnivell de 1150 metres, en el que en Raul i l’Alex
acabaven d’afiançar el liderat de l’equip, al final de la secció a la població
de Perles i després d’un petit barranc per refrescar les cames, la Gemma
esperava donar el relleu a en Raul, i en Manel i en Carles esperàven sortir amb
els seus companys per completar tots junts una última secció de BTT propera als
30km i prop de 900 metres de desnivell per el que pogués passar. S’iniciava el
tram de BTT per la carretera asfaltada, sortint de Perles, direcció Alinyà, on
començava, encara per la carretera el desnivell de veritat. Per els quatre
corredors que hi havia en cursa durant molt temps serà recordada una frase,
quan en Carles li va preguntar a l’Àlex: - “Estás contando las curvas?”, ja que
els dos portaven els seus respectius mapes, i l’Àlex li va contestar entre
esbufecs: - “No sé ni dónde tengo el mapa!”, mostra del ritme que portaven les
quatre bèsties després de tantes hores de cursa. La pujada asfaltada durava
fins a la població de l’Alzina, tot un primera categoria eh! A partir d’aquí
començava la pista de terra fins a coronar el Coll de Roc Galliner, aquí un nou
moment èpic, començava la baixada, l’esforç més gran ja havia passat quan va
sentir-se un eixordador “VAMOOOOOS EQUIPOOOO” conscients de que la victòria ja
era a toca de la mà. Després d’alguna curta rampa més i el desitjat CP21, una
baixada vertiginosa fins a Fígols i d’aquí a Coll de Nargó des d’on els nostres
corredors havíen sortit el dia abans. Amb un temps de 17 hores i 34 minuts, l’Àlex
i la Gemma arribaven a la línia de meta, on els esperàven en Raul, en Ricky, la
Lupe i la Pili amb una cara més que somrient després d’haver fet un gran esforç
per proclamar-se guanyadors del Campionat de Catalunya de Raids d’Esports de
Muntanya en categoria aventura, sent els únics en completar tot el raid en la
seva categoria. En Manel i en Carles, amb en Ricky a les seves ments com un
corredor més paraven el cronòmetre en 22 hores 59 minuts, també amb l’alegria d’haver
completat el raid, ser conscients d’on podrien haver arribat sense els
problemes físics que van fer abandonar l’equip i sobretot feliços perquè els
seus companys havíen aconseguit la victòria.
Ricky segur que a la propera la sort estarà a la teva motxilla! Ànims!
