dijous, 24 de maig de 2012

Crònica d'un subcampionat, poc a poc i bona lletra...


Un any més al podi, i un any més amb algú davant, però poc a poc ja vaig deixant aquella tercera posició fixa i em vaig afiançant en un segon esglaó gràcies a ser regular i constant en els mètodes de preparació reflectint-ho a les curses.

Així va ser el passat diumenge 20 de maig a Vilanova del Camí, amb una nova cita de la Copa Catalana de BTT-orientació i Campionat de Catalunya absolut de l’especialitat. El cartell es presentava com sempre, amb tres corredors potents (aquest cop només tres), i un grapat de corredors mitjos que sempre estan allà per quan fallen els de davant, aprofitar la ocasió.

En un recorregut preparat, i molt ben preparat per els Farra encapçalats per en Joan Fernández, es presentava un mapa inèdit a la Serra de Collbàs, una zona amb una bona xarxa de pistes, segons s’intuïa en el Google Maps i uns quants corriols amagats que farien les delícies dels més tècnics tant pujant com baixant.



El resultat de la cursa, molt satisfactori, regular i constant amb un sol error a l’elecció del traçat que em va fer perdre, crec que 2 o 3 minuts ben bons que, considerant els temps a meta, m’haguessin fet estar rascant la primera posició del podi. Des del inici em vaig centrar a anar llegint molt bé el mapa, ja que últimament sempre m’enganxo a les primeres per no haver “entrat a mapa”, encadenant la primera travessa a la serra (balises 1 a 6) crec que amb la millor elecció d’itinerari i a bon ritme. Abans de la 2 ja atrapo en Pau Curriu que havia sortit 4 minuts davant meu, tot i no ser un BTTeru és un orientador notable i és el que passa amb la gent que no córrer normalment amb bici i si a peu, que quan venen mai saps com aniran! Just a la 3 atrapo a l’Abel que sortia 8 minuts davant meu, fem el mateix inici d’atac cap a la 4, però després de pujar un corriol tècnic ell surt just a l’inrevés de com havia de fer-ho, que consti que el vaig avisar. Llavors comença la baixada, per pista, rapidíssima fins al poble de Carme (nom curiós) des de on toca entrar al bucle més físic de la cursa 8-9-10-11-12 pujant, baixant i tornant a pujar la vesant sud de la Serra de Collbàs. A la tirada 7-8 atrapo l’Aleu, un altre cas com el d’en Pau Curriu, aquest però havent sortit 24 minuts davant meu, la cosa rutlla i les cames tiren. Entro en el bucle en si fent una orientació efectiva i segura quan m’arriba a la sorpresa, camí de la 11 em creuo amb en Terri, aquest si un corredor de referència, que el dia abans ha tret massa el fetge venint d’estar uns quants mesos lesionats, però aquests berguedans són fets d’una altra pasta! A la darrera pujada fins a la 12 l’atrapo, m’animo moltíssim, i potser per això faig l’elecció 12-13 dolenta, vull anar a assegurar circulant per pistes ja que és la zona més tècnica, i per culpa d’això acumulo massa desnivell ja que, analitzant després el mapa, hi havia un corriol que, amb menys desnivell portava també a la balisa. Però en fi, després de la 13 (maleïda 13!!) toca la baixada, encara amb alguna fita més amagada del compte però a meta amb el plat a tope.



Temps final 1:37:03 segona posició per darrera d’en David Toll i traient una avantatge més que considerable sobre el tercer, l’Abel Martinez que va fer una gran cursa. Canviant totalment de tema, no entraré en polèmiques, però crec que per la bona feina feta per la gent del Farra, és una llàstima que tant poca gent assisteixi a un Campionat de Catalunya, Federacions i Clubs que van pregonant la seva multi-disciplina arreu, feu-vos ho mirar! I tornant a canviar, felicitats a la organització.


dimecres, 9 de maig de 2012

Regust agredolç en el primer gran...

El passat cap divendres 4 de maig a les 21:00 va donar-se, a Coll de Nargó, el tret de sortida a una nova edició de la Copa Catalana de Raids d’Esports de Muntanya amb la celebració del Raid Urgellistan Internacional que enguany també seria Campionat de Catalunya de Raids d’Esports de Muntanya. L’equip Sport HG – Lafuma es presentava amb dues formacions per cobrir les dues categories que s’hi disputarien, un equip a elit format per Carles Domingo, Manel Satué i Enric Gràcia que correria en la modalitat non-stop de 24 hores, i un equip a la categoria aventura format per Gemma Cabanas, Raul Comino i Alex Díaz que correrien en dues etapes.


La primera secció del raid, consistia en un trekking de 10 quilòmetres amb 550 metres de desnivell, sortint de Coll de Nargó fins a Organyà, pujant a l’ermita de Santa Fe (1243 m) i arribant a Fenollet. Pràcticament fins la primera balisa a pocs metres d’entrar a la població d’Organyà, tots els equips del raid van anar corrent formant una bonica serp de frontals, amb el caos d’arribar a la balisa, el grup es va anar trencant, i quedaven liderant la cursa únicament tres equips d’elit, Catraid Trangoworld, Häglofs – Yaencontré i Sport HG – Lafuma, juntament amb 3 equips d’aventura. Tots junts van començar a enfilar el corriol de Santa Fe, on quedaven sols a davant Catraid i Häglofs seguits a poc més de 50 metres dels nostres i 2 equips d’aventura i arribant així a final de secció. L’equip d’aventura arribava en la cinquena posició de la seva categoria, quedava encara molt per davant.


Des de Fenollet arrencava una secció de patins en línia, ja negre nit, 4 km amb 250 de desnivell fins al nucli de Montanissell, l’equip elit perdia únicament 12 minuts respecte als caps de carrera, Catraid i Häglofs, ampliant la distància amb els quarts classificats que ja superava els 20 minuts. L’equip d’aventura es mantenia en cinquena posició, controlant molt bé el grup capdavanter que estava a uns escassos 10 minuts.

La següent secció, BTT i espeleologia, suposava la darrera secció de l’etapa per els aventura, que constaria de 10 km amb 350 de desnivell amb sortida i arribada a Montanissell pujant a una espectacular cova i tornant a baixar, per part d’Sport HG – Lafuma sortien a tota velocitat la Gemma i l’Alex, traient els adhesius a tots els equips que els precedien i marcant el millor scratch de la secció avantatjant amb més de 10 minuts els segons, per a ells tocava anar a dormir, mentre que per els elit, després de la cova tocava acabar de completar una secció de BTT de 50 km amb 1700 metres de desnivell, fent la volta completa a la Serra de Carreu, Abella de la Conca i fins la població de Bóixols, per a ells començaven les dificultats quan a la primera de les pujades, en Ricky es començava a queixar de mal d’esquena, un mal que no va disminuir en cap moment i que es va intensificar fins al punt de fer-li perdre la sensibilitat de les cames, l’equip va disminuir moltíssim la seva marxa en plena nit, conscients de que tenien un greu problema, en la darrera de les pujades l’esquena d’en Ricky va dir prou i ell mateix va baixar de la bici per ajeure’s a terra enmig de la foscor i sota una lleugera pluja, fins al moment l’equip havia estat rodant a un molt bon ritme digne per estar en una tercera posició que tenien ja consolidada, però arribats en aquesta situació, la decisió unànime a l’arribar a final de secció va ser abandonar, havien perdut només 1 hora respecta al capdavant de cursa, i avantatjaven ja amb més d’una hora i 15 minuts l’equip que els precedia. Però aquests nois són tossuts com una banya de marrà i després d’assegurar-se que en Ricky estava ja cuidat per la sempre esperada assistència, en Manel i en Carles van decidir continuar corrent per entrenar de cara a les següents cites.

La següent secció per els elit, va ser uns patins de 4 km i 250 de desnivell que els conduïa des de Bóixols fins al Coll de Bóixols, un pur tràmit, per agafar la BTT de nou i amb 20 km passant de nou per Montanissell, baixant a Coll de Nargó plantar-se a la vora oest del pantà d’Oliana. En Manel i en Carles continuaven mantenint un bon ritme, fet que demostra que aconseguissin el tercer millor temps amb poc més de 10 minuts respecta a l’scratch.


Amb les primeres llums del dia, els equips d’aventura, amb els nostres al capdavant, ja havien tornat a començar la batalla, compartint novament el recorregut amb els equips d’elit. La primera secció que s’obria a les 6 del matí, va ser un caiac per el pantà d’Oliana de 12 km. L’equip aventura continuava al capdavant aconseguint el segon millor temps, mentre que en Carles i en Manel s’ho prenien amb més calma prenent un bon esmorzar a l’inici de la secció.

Com a segona secció del dia, una duríssima BTT de 34 km i 1335 de desnivell, que molt pocs equips van ser capaços de completar, l’equip elit continuava amb el seu bon ritme marcant el segon millor temps elit de la secció, mentre que els aventura, l’Alex i la Gemma, aconseguien un espectacular millor scratch de tots els equips que van completar totes les balises sent els i afiançant-se encara més al capdavant de la classificació que ja lideraven amb més de mitja hora de diferència.

Seguidament tocava tornar amb caiac direcció Fígols, aquest cop uns 16 km havent de fer els 2 últims en riu amb corrent en contra, tot i això els nostres aventura continuaven ferms a davant, perdent uns escassos 5 minuts respecte al millor temps i molt a prop dels millors temps dels equips capdavanters en elit.


Després de la tornada amb caiac, tocava fer un petit bucle esprint, amb 4 km de bici, 4 a peu, un intent de fer volar un parapent i 4 més de bici per entrar a la penúltima secció amb majúscules del raid, un trekking proper a la mitja marató amb un desnivell de 1150 metres, en el que en Raul i l’Alex acabaven d’afiançar el liderat de l’equip, al final de la secció a la població de Perles i després d’un petit barranc per refrescar les cames, la Gemma esperava donar el relleu a en Raul, i en Manel i en Carles esperàven sortir amb els seus companys per completar tots junts una última secció de BTT propera als 30km i prop de 900 metres de desnivell per el que pogués passar. S’iniciava el tram de BTT per la carretera asfaltada, sortint de Perles, direcció Alinyà, on començava, encara per la carretera el desnivell de veritat. Per els quatre corredors que hi havia en cursa durant molt temps serà recordada una frase, quan en Carles li va preguntar a l’Àlex: - “Estás contando las curvas?”, ja que els dos portaven els seus respectius mapes, i l’Àlex li va contestar entre esbufecs: - “No sé ni dónde tengo el mapa!”, mostra del ritme que portaven les quatre bèsties després de tantes hores de cursa. La pujada asfaltada durava fins a la població de l’Alzina, tot un primera categoria eh! A partir d’aquí començava la pista de terra fins a coronar el Coll de Roc Galliner, aquí un nou moment èpic, començava la baixada, l’esforç més gran ja havia passat quan va sentir-se un eixordador “VAMOOOOOS EQUIPOOOO” conscients de que la victòria ja era a toca de la mà. Després d’alguna curta rampa més i el desitjat CP21, una baixada vertiginosa fins a Fígols i d’aquí a Coll de Nargó des d’on els nostres corredors havíen sortit el dia abans. Amb un temps de 17 hores i 34 minuts, l’Àlex i la Gemma arribaven a la línia de meta, on els esperàven en Raul, en Ricky, la Lupe i la Pili amb una cara més que somrient després d’haver fet un gran esforç per proclamar-se guanyadors del Campionat de Catalunya de Raids d’Esports de Muntanya en categoria aventura, sent els únics en completar tot el raid en la seva categoria. En Manel i en Carles, amb en Ricky a les seves ments com un corredor més paraven el cronòmetre en 22 hores 59 minuts, també amb l’alegria d’haver completat el raid, ser conscients d’on podrien haver arribat sense els problemes físics que van fer abandonar l’equip i sobretot feliços perquè els seus companys havíen aconseguit la victòria.

Ricky segur que a la propera la sort estarà a la teva motxilla! Ànims!

dimecres, 2 de maig de 2012

Primer raid de la temporada, primer equipàs

El passat dia 21 d’abril va disputar-se a la berguedana localitat de Vilada la primera edició del Catraid del Berguedà, primera prova puntuable per la Catalunya Raid Series i organitzat per els amics de Catraid. L’equip Sport HG – Lafuma va presentar-hi dos combinats, el primer d’ells format per Manel Satué i Enric Gràcia i el segon per Carles Domingo i Alex Diaz, amb l’objectiu d’acumular quilòmetres de cara a una temporada plena de grans reptes.


El raid s’iniciava amb una secció de 6 quilòmetres de caiac per el pantà de la Baells, on ràpidament l’equip d’en Manel i en Ricky prenien la capdavantera del grup seguits per Ariprot, el segon equip Sport HG – Lafuma i el Team Rodapells acabant la secció pràcticament dins el mateix minut. Una transició rapidíssima “de manual” va fer que sortissin els dos equips Sport HG – Lafuma pràcticament junts sobre la bicicleta des del pantà de la Baells on amb uns 10 quilòmetres acumulaven pràcticament 500 metres de desnivell positiu.


Seguidament s’iniciava el primer trekking d’uns 15 quilòmetres explorant coves, camins i cims per les Cingleres de Sobrepuny. La tàctica dels dos equips d’Sport HG – Lafuma va ser molt clara, fer un entrenament de qualitat i seguir els quatre corredors junts fins que la cursa decidís, i així va ser, treballant amb mentalitat d’equip, entre uns i altres es rectificaven els errors i es van encadenar les següents seccions, més BTT, orientació específica i BTT al capdavant de cursa seguint a un ritme inabastable per la resta d’equips.


A la transició del Castell de Rosés, es disputava inicialment una secció de tir amb arc, on l’equip format per en Manel i en Ricky van tenir més punteria i van bonificar 2 minuts més que l’equip d’en Carles i l’Àlex. A continuació es disputava un infernal trekking, acumulant prop de 700 metres de desnivell en poc menys de 10 quilòmetres, acabant amb una secció bonificable d’escalada que va posar fi a la unió dels dos equips, i no per ganes, sinó perquè el temps neutralitzat s’iniciava quan l’equip completava la via, així l’equip d’en Carles i l’Alex van acabar el trekking fins a agafar de nou la BTT i llençar-se avall per un magnífic corriol fins novament a la localitat de Vilada, on minuts després van arribar també en Manel i en Ricky.


El resultat, més que excel•lent va col•locar als dos equips d’Sport HG – Lafuma al capdamunt del podi del raid, sent els dos única equips capaços de completar el recorregut de la categoría elit dins el temps estipulat. Per part dels quatre corredors que hi van prendre part, el més destacable de la jornada va ser la labor d’equip i la unió conjunta de tots quatre per aconseguir el resultat obtingut.