LO MEJOR DEL MUNDIAL DE RAIDS, VUESTROS ÁNIMOS Y MENSAJES

Os dije al irme que pasaría lista, que necesitaba recibir mensajes de ánimo porque lo que iba a hacer sería muy muy duro, pero bajo ningún concepto pensé que reaccionaríais así. La mayoría de vosotros me habéis preguntado una y mil veces en que consiste este deporte tan bestia que practico, yo os lo he explicado, pero de aquí a que la mayoría de vosotros siguierais día a día, sección a sección, lo que pasó en el Campeonato Mundial de Carreras de Aventura, intentando comprender como funcionaba la carrera, tarea nada fácil, usando traductores automáticos para estar al día de las noticias, y por supuesto mandando mil mensajes de ánimo durante la carrera y mil mensajes de felicitación que aun hoy estoy recibiendo después de haberla acabado, es algo que me enorgullece y me emociona sinceramente, sólo os puedo dar las gracias, una por cada segundo que todos vosotros habéis pensado en mi y en mi equipo, consciente que esto nunca podrá pagar la fuerza que me han dado vuestros mensajes para poder deciros que soy FINISHER del Campeonato Mundial de Carreras de Aventura Raid in France 2012. MUCHAS GRACIAS A TOD@S!

Ahora mismo mi cuerpo está vacío de fuerza, me siento muy cansado después de esta gran aventura que junto con la gente de Ríos y Canoas, Ruben, Claudia y Henry, también a Christian del equipo Adventure Race Team Germany, conseguimos completar y llegar a la línea de llegada de Roquebrune Cap Martin después de prácticamente 162 horas de carrera. Mi cabeza, también exhausta, tiene un lío de experiencias que poco a poco debo ir ordenando para poder contaros el día a día de lo que fue la carrera, así que seguid atentos porque en breve vendrán las crónicas de verdad!

Tras la caza de un sueño, Adventure Racing World Championship 2012

Este año no me habéis visto en muchas carreras, no habéis leído demasiadas crónicas y no habéis oído muchas tonterías de las que solemos hacer por las montañas, y es que este año está siendo diferente. Des de principios de año tenía un objetivo en mente, que se fue desinchando y desapareció hacia el mes de mayo, pero que en el último mes y medio a vuelto a tomar fuerza y forma, me ha ilusionado y finalmente ha acabado siendo de una embergadura gigantesca.

Algunos de vosotros, ya estáis al día de la noticia, pero por fin, después de confirmar, entregar certificados y coger los días libres en el trabajo, ya puedo decir que es oficial, voy a participar en la Finalisima del Campeonato del Mundo de Raids de Aventura, en el Raid in France 2012.

Para un corredor de raids, creo que es a lo máximo que se puede aspirar, es algo que desde pequeño, cuando veía las imagene del Raid Gaulosies o del Raid Verd en televisión, siempre me había llamado la atención y me había dejado ganas de alguna vez en mi vida, estar allí, y como dicen los culés "aquest any si", el equipo Bosi - Ríos y Canoas Colombia ha confiado en mi y voy a ser el cuarto corredor, junto a Ruben, Henry y Claudia que se enfrenten a esta gran expedición desde los Alpes a la Costa Azul.

Algunas cifras de la carrera, van a ser 170 kilómetros de trekking, que comprenden secciones de alta montaña con pasos a más de 3000 metros de altura, maniobras de cuerdas, barranquismo y orientación específica, 230 kilómetros de mountain-bike y 90 kilómetros de remo, con más de 20000 metros de desnivel acumulado, y una previsión de 7 días non-stop de carrera.

Sin duda el reto más grande al que nunca me he enfrentado, ahora mismo son muchas incógnitas en mi cabeza, seré capaz de aguantar el ritmo? seré capaz de aguantar 7 días de carrera? serán demasiados para mi? podré orientar bien con mapa a una escala a la que no estoy acostumbrado? son dudas que no voy a resolver ni en la línea de salida, espero que si en la de llegada, pero por mi parte, estoy poniendo todo el esfuerzo en "minimizar los daños", mis compañeros de equipo de aquí, me están acompañando y animando mucho en estos largos entrenamientos en Vallter, en las Gavarres, Vall de Núria o remando en Sau, almenos que no pueda arrepentirme de no haber trabajado!

Pues ya está, fieles lectores, jejejejejeee, ya os lo he dicho ahora toca trabajar aún más para estar al 100% el día 15 de septiembre en Argentiére la Besse, cuando se de el pistoletazo de salida a esta final mundial. Y os advierto de otra cosa, espero que estéis todos siguiendo la carrera on-line y sobretodo animándonos!! ya os contaré más adelante cómo...

Campeonato de España de Ciclo-orientación

Los pasados 21 y 22 de julio se disputaron en la localidad catalana de Lloret de Mar, los Campeonatos de España de Ciclo-orientación. El Campeonato se dividía en dos carreras, el sábado con la disputa de la media distancia y el domingo, la carrera de larga distancia.

Como representante del equipo autonómico catalán, esta carrera era una de las marcadas en el calendario, ya que a parte de ser Campeonato de España también era Campeonato Ibérico y formaba parte de los World Ranking Events de la IOF que, siempre aporta algún corredor extranjero de calidad con el que medirte.

La lista de participantes estaba repleta de grandes nombres, estaban todos, a nivel catalán los de siempre mis amigos Davids (Toll i Tarrés), a nivel nacional Trigales, Ramo y Urtzi, y ya a nivel internacional Benja Midena, el portugués Machado (habitual en Copa del Mundo) y el austríaco Breitschädel (podios en Copa del Mundo).

La carrera del sábado, la media distancia se planteaba en un circuito rápido, en apenas 18 quilómetros 17 balizas y 150 metros de desnivel, salí con ganas, muy fuerte y con muy buenas sensaciones hasta la baliza 4, cuando al salir de ella estas buenas sensaciones se tradujeron en una sensación de colchón en la rueda trasera, un pinchazo! Cómo yo soy un corredor muy listo y la media distancia era corta, salí sin ningún recambio encima (bravo!!), en definitiva, antes de la baliza 5 la rueda ya estaba sin una pizca de aire, el tubular abierto y yo haciendo ciclo-orientación corriendo. Por listo me tocó patear de la 4 a la 5, de la 5 a la 6 y de la 6 a la 7 modificar el recorrido para pasar por la zona de parking, ir al coche y reparar el pinchazo, correr unos 3 quilómetros y perder más de 30 minutos en una carrera en la que 1 solo error se paga caro, pero abandonar nunca, es de cobardes… El resto de carrera bien, volviendo al ritmo habitual, pocos errores y conociendo el terreno para el día siguiente que se correría en el mismo sitio. A posteriori, viendo los parciales de la carrera, veo que en la baliza 4 rodaba pocos segundos detrás de Urtzi Iglesias que se proclamó Campeón de España de media y andaba en una 5ª posición del World Ranking Event, nada mal para estrenarme y poder estar allí, pero menuda mala suerte la mía! Al final el 19 creo…

Pero el domingo, borrón y cuenta nueva, tocaba la larga distancia en un recorrido, seguro mucho más exigente, 31 quilómetros ideales (a mi me salieron 40!) con más de 600 de desnivel. No entiendo porque pero en este tipo de carreras siempre me toca comerme algún marrón, esta vez, ser el primero en salir, justo delante de Ivan Trigales, uno de los que no es para nada cojo en esta disciplina. Pues bien, salgo concentrado al 80% para no gastar todo en la primera parte del recorrido que es donde se acumula el desnivel en subida, a la salida de cada baliza me voy cruzando con Trigales, “le estoy aguantando, voy bien!” hasta que al salir de la 4 tengo que parar para girar el mapa en el porta mapas, ya que toca la tirada larga de sur a norte del mapa, a diferencia mía, Trigales cambia el mapa sin parar (voy a tener que aprender a hacer esto, apúntalo a la lista de cosas pendientes que tengo que hacer antes de morir). Al pillarme le sigo y le aguanto el ritmo en toda la tirada hasta la baliza, como pedalea el tío! A partir de allí me coge metros pero sigo viéndolo, seguimos subiendo hasta la ermita de Caulés, esto lo conozco, y luego empezamos a bajar para volver a subir, me cruzo con David Tarrés, que hace este aquí? Se ha perdido seguro! (no se había perdido, había planeado un trazado diferente y como se demostró peor), sigo cruzándome con Trigales, mi ritmo no es malo, y encaramos la última parte del mapa, un par de balizas juntas dónde hace falta escoger bien por donde atacar, escojo la pista para no subir pateando una línea eléctrica, buena elección y luego si la bajada y para meta donde veo a lo lejos mi padre animándome al verme llegar, “hoy bien, sin pinchazos” le digo, y el tiempo nada malo, los extranjeros marcan tiempos estratosféricos por debajo de las 2 horas, los que vamos a por el Campeonato de España no estamos tan lejos, en menos de 10 minutos y en menos de 15 los 8, la cosa está apretada. Al final, para sacarme la espinita de la media distancia, diploma de honor en el campeonato de España de Ciclo-orientación, quinto, y un top-10 (noveno) en mi debut en un World Ranking Event, sumo los primeros puntos internacionales y me coloco el 196 del mundo (cuidao!!), otra nota positiva de la jornada, nos proclamamos Campeones de España por autonomías, la primera vez en la historia que una misma Comunidad, en este caso Catalunya, gana en el mismo año, a pie, en BTT y también raids de aventura, donde lo consiguieron nuestros amigos de Catraid.

Raid Pau Pyrenees Aventure, si però no...

Algun cop de tant en tant, toca sortir a terres estrangeres a provar com s’organitzen els raids als països veïns. En aquesta ocasió, l’equip Sport HG – Lafuma Ibéria, format per Alex Diaz, Carles Domingo i Manel Satué es van desplaçar fins la localitat d’Arudy, al cor dels Pirineus francesos per la disputa del raid Pau Pyrenées Aventure. El raid es presentava molt ràpid, dividit en dues etapes de 7 – 8 hores amb disciplines de BTT, cursa a peu i caiac.

La primera etapa del dissabte, va començar amb un trasllat de tots els corredors amb autobús fins al Plateau du Bénou (780 metres), a mitja pujada del mític Col de la Marie Blanche, per començar amb una primera secció d’orientació específica score amb un mapa més físic que tècnic, que ja va començar a descartar els primers equips per escollir una mala estratègia i no fixar-se on hi havia la doble rodona de final de la secció. Els nostres nois però se’n van sortir molt bé i aguantant la sempre explosiva sortida dels francesos, van aconseguir acabar en sisena posició a uns justos 2 minuts dels líders.

Seguidament, començar la primera secció de trekking de muntanya, des del mateix Col de la Marie Blanche (1040 metres) els corredors ascendien al Pic des Escurets (1440 metres), per començar una vertiginosa baixada fins la Cabane Forestiére de Laüs. A la baixada, calia fer-la amb els 5 sentits, i encertar un petit corriol de baixada que els nostres van encertar a la primera, recuperant dues posicions més i arribant a la transició tercers.

A la següent secció tocava agafar la bici, i fer una baixada ràpida i sense complicacions fins al Bois du Bager amb un temps de 23 minuts 15 segons, marcant un tercer lloc scratch. Al Bois du Bager, tocava fer-hi una secció de rogaining amb un temps màxim de 2 hores. Es tractava d’un mapa 100% de bosc, tall nòrdic amb microrelleu i necessitant una bona tècnica d’orientació per no equivocar-se. La secció va ser molt positiva per els nois, no cometent cap error en la orientació i pujant una posició més  a la classificació general, ja eren segons!

A partir d’aquí però, va començar, un cop més la mala sort. Acabant la orientació específica tocava tornar a la BTT, amb una secció de BTT-orientació fins la localitat de Buzy. Just al sortir, al km 2, punxada a la bici de l’Alex que va haver de muntar una càmera, i pocs quilòmetres, enganxada de cadena a la mateixa bici que doblava la patilla i destrossava el desviador posterior que deixava la bici inutilitzable. Així doncs fins aquí el raid del nostre equip, ja que va tocar, primer caminar fins al primer control per poder pujar l’Alex i la seva bici al cotxe i arribar fins a meta. Tot i això, en Manel i en Carles, van continuar amb el raid, havent perdut prop de 30 minuts per culpa de les avaries, però intentant recuperar el màxim de temps. Al final de la secció de BTT-O hi havia una proba especial cronometrada de bici, una pujada i una baixada per el Bois d’Enhaut, on van aconseguir el segon millor temps, a només 2 segons (uuuiiii!) del millor temps.

La secció final del dia, un Bike & Run fins a Arudy, on hi havia la línia de meta de la primera etapa, on els nostres van arribar amb un temps de 7 hores 47 minuts, en una virtual tercera posició, havent fet una remuntada espectacular a les dues seccions finals, però rebent a posteriori una justa penalització de 2 hores per no haver completat el recorregut els 3 corredors, que els feia baixar fins la posició 17.

El diumenge a les 4:30 del matí es donava el tret de sortida a la caça a la segona etapa, amb una orientació urbana nocturna per el poble d’Arudy, una secció fàcil que s’encadenava amb una secció de BTT plana fins al Lac de Castet. En la BTT, l’equip Sport Hg Lafuma Iberia va aconseguir el millor temps, arribant primers al Llac i entrant primers a la secció nocturna de caiac. 6 quilòmetres remant només amb la llum del frontal donaven una imatge espectacular al Llac.

Al final del caiac, començava el raid de veritat, fins aquí tot o pràcticament tot havia estat broma, començava una secció de BTT de 14 quilòmetres, on amb 9 quilòmetres calia remuntar un desnivell proper als  1000 metres, des del poble de Béon (320 metres) fins a les cotes superiors del Port d’Aste, als prats de Le Coutenet (1300 metres). Tota la pujada amb bici es va fer enmig d’una espessa boira, que no permetia veure més enllà dels 10 metres davant nostre, un ambient terrorífic per unes seccions brutals que quedaven per davant.

Seguidament tocava una nova secció especial cronometrada, una mena de quilòmetre vertical anomenat “Lou tou dret”, de del Pic Coigit des Aprates (1206 metres) fins a Le Tousseau (1673 metres) seguint la Crête de Gutteres, on es deixava enrere la boira i començaven a gaudir dels primers rajos de sol i unes espectaculars vistes dels grans cims de la zona del Pic du Midi. Després del Tousseau començava un nou rogaining amb el mapa més “poc precís” del raid, per a una orientació específica, és poc recomanat utilitzar un mapa ortofoto, sense corbes de nivell ni escala. La secció portava als corredors fins al punt més alt del raid, el Pic du Moulle de Jaut (2150 metres), i una nova baixada extremadament tècnica i difícil fins a les praderies de les Dolines de Jaut, una vall glaciar repleta de dolines, forats d’una profunditat de 2 metres que s’utilitzaven com a pous de gel i emmagatzemar aigua per el bestiar durant l’estiu. Per suposat, dins alguna de les dolines hi havia plantat les balises i amb l’ajuda de l’ortofoto, calia endevinar a dins de quin forat estava. Cada balisa no feta comportava una forta penalització, però passar-se de la barrera horària també, per tant, diversitat d’estratègies, equips de davant van optar per recollir balises i penalitzar la barrera horària, i d’altres com els nostres al revés, això els va comportar una novena posició scratch, però a menys de 20 minuts del top-5.

Ja acostant-se la recta final del raid, tocava una vertiginosa baixada amb BTT, fins la població de Louvie-Juzon, prop de 1000 metres de desnivell de baixada, aconseguint els nostres nois un nou scratch i començant la darrera secció, un nou Bike & Run; Run fins a la població d’Arudy a la línia de meta. Finalment, després de les bones sensacions i la penalització rebuda, l’equip va aconseguir remuntar fins la 9ena posició, rebent el premi a l’esportivitat per part de la organització que va fer tornar als nostres campions amb un bon gust de boca cap a casa.

Crònica d'un subcampionat, poc a poc i bona lletra...

Un any més al podi, i un any més amb algú davant, però poc a poc ja vaig deixant aquella tercera posició fixa i em vaig afiançant en un segon esglaó gràcies a ser regular i constant en els mètodes de preparació reflectint-ho a les curses.

Així va ser el passat diumenge 20 de maig a Vilanova del Camí, amb una nova cita de la Copa Catalana de BTT-orientació i Campionat de Catalunya absolut de l’especialitat. El cartell es presentava com sempre, amb tres corredors potents (aquest cop només tres), i un grapat de corredors mitjos que sempre estan allà per quan fallen els de davant, aprofitar la ocasió.

En un recorregut preparat, i molt ben preparat per els Farra encapçalats per en Joan Fernández, es presentava un mapa inèdit a la Serra de Collbàs, una zona amb una bona xarxa de pistes, segons s’intuïa en el Google Maps i uns quants corriols amagats que farien les delícies dels més tècnics tant pujant com baixant.

El resultat de la cursa, molt satisfactori, regular i constant amb un sol error a l’elecció del traçat que em va fer perdre, crec que 2 o 3 minuts ben bons que, considerant els temps a meta, m’haguessin fet estar rascant la primera posició del podi. Des del inici em vaig centrar a anar llegint molt bé el mapa, ja que últimament sempre m’enganxo a les primeres per no haver “entrat a mapa”, encadenant la primera travessa a la serra (balises 1 a 6) crec que amb la millor elecció d’itinerari i a bon ritme. Abans de la 2 ja atrapo en Pau Curriu que havia sortit 4 minuts davant meu, tot i no ser un BTTeru és un orientador notable i és el que passa amb la gent que no córrer normalment amb bici i si a peu, que quan venen mai saps com aniran! Just a la 3 atrapo a l’Abel que sortia 8 minuts davant meu, fem el mateix inici d’atac cap a la 4, però després de pujar un corriol tècnic ell surt just a l’inrevés de com havia de fer-ho, que consti que el vaig avisar. Llavors comença la baixada, per pista, rapidíssima fins al poble de Carme (nom curiós) des de on toca entrar al bucle més físic de la cursa 8-9-10-11-12 pujant, baixant i tornant a pujar la vesant sud de la Serra de Collbàs. A la tirada 7-8 atrapo l’Aleu, un altre cas com el d’en Pau Curriu, aquest però havent sortit 24 minuts davant meu, la cosa rutlla i les cames tiren. Entro en el bucle en si fent una orientació efectiva i segura quan m’arriba a la sorpresa, camí de la 11 em creuo amb en Terri, aquest si un corredor de referència, que el dia abans ha tret massa el fetge venint d’estar uns quants mesos lesionats, però aquests berguedans són fets d’una altra pasta! A la darrera pujada fins a la 12 l’atrapo, m’animo moltíssim, i potser per això faig l’elecció 12-13 dolenta, vull anar a assegurar circulant per pistes ja que és la zona més tècnica, i per culpa d’això acumulo massa desnivell ja que, analitzant després el mapa, hi havia un corriol que, amb menys desnivell portava també a la balisa. Però en fi, després de la 13 (maleïda 13!!) toca la baixada, encara amb alguna fita més amagada del compte però a meta amb el plat a tope.

Temps final 1:37:03 segona posició per darrera d’en David Toll i traient una avantatge més que considerable sobre el tercer, l’Abel Martinez que va fer una gran cursa. Canviant totalment de tema, no entraré en polèmiques, però crec que per la bona feina feta per la gent del Farra, és una llàstima que tant poca gent assisteixi a un Campionat de Catalunya, Federacions i Clubs que van pregonant la seva multi-disciplina arreu, feu-vos ho mirar! I tornant a canviar, felicitats a la organització.

Resultats Campionat de Catalunya de BTT-O

Regust agredolç en el primer gran...

El passat cap divendres 4 de maig a les 21:00 va donar-se, a Coll de Nargó, el tret de sortida a una nova edició de la Copa Catalana de Raids d’Esports de Muntanya amb la celebració del Raid Urgellistan Internacional que enguany també seria Campionat de Catalunya de Raids d’Esports de Muntanya. L’equip Sport HG – Lafuma es presentava amb dues formacions per cobrir les dues categories que s’hi disputarien, un equip a elit format per Carles Domingo, Manel Satué i Enric Gràcia que correria en la modalitat non-stop de 24 hores, i un equip a la categoria aventura format per Gemma Cabanas, Raul Comino i Alex Díaz que correrien en dues etapes.

La primera secció del raid, consistia en un trekking de 10 quilòmetres amb 550 metres de desnivell, sortint de Coll de Nargó fins a Organyà, pujant a l’ermita de Santa Fe (1243 m) i arribant a Fenollet. Pràcticament fins la primera balisa a pocs metres d’entrar a la població d’Organyà, tots els equips del raid van anar corrent formant una bonica serp de frontals, amb el caos d’arribar a la balisa, el grup es va anar trencant, i quedaven liderant la cursa únicament tres equips d’elit, Catraid Trangoworld, Häglofs – Yaencontré i Sport HG – Lafuma, juntament amb 3 equips d’aventura. Tots junts van començar a enfilar el corriol de Santa Fe, on quedaven sols a davant Catraid i Häglofs seguits a poc més de 50 metres dels nostres i 2 equips d’aventura i arribant així a final de secció. L’equip d’aventura arribava en la cinquena posició de la seva categoria, quedava encara molt per davant.

Des de Fenollet arrencava una secció de patins en línia, ja negre nit, 4 km amb 250 de desnivell fins al nucli de Montanissell, l’equip elit perdia únicament 12 minuts respecte als caps de carrera, Catraid i Häglofs, ampliant la distància amb els quarts classificats que ja superava els 20 minuts. L’equip d’aventura es mantenia en cinquena posició, controlant molt bé el grup capdavanter que estava a uns escassos 10 minuts.

La següent secció, BTT i espeleologia, suposava la darrera secció de l’etapa per els aventura, que constaria de 10 km amb 350 de desnivell amb sortida i arribada a Montanissell pujant a una espectacular cova i tornant a baixar, per part d’Sport HG – Lafuma sortien a tota velocitat la Gemma i l’Alex, traient els adhesius a tots els equips que els precedien i marcant el millor scratch de la secció avantatjant amb més de 10 minuts els segons, per a ells tocava anar a dormir, mentre que per els elit, després de la cova tocava acabar de completar una secció de BTT de 50 km amb 1700 metres de desnivell, fent la volta completa a la Serra de Carreu, Abella de la Conca i fins la població de Bóixols, per a ells començaven les dificultats quan a la primera de les pujades, en Ricky es començava a queixar de mal d’esquena, un mal que no va disminuir en cap moment i que es va intensificar fins al punt de fer-li perdre la sensibilitat de les cames, l’equip va disminuir moltíssim la seva marxa en plena nit, conscients de que tenien un greu problema, en la darrera de les pujades l’esquena d’en Ricky va dir prou i ell mateix va baixar de la bici per ajeure’s a terra enmig de la foscor i sota una lleugera pluja, fins al moment l’equip havia estat rodant a un molt bon ritme digne per estar en una tercera posició que tenien ja consolidada, però arribats en aquesta situació, la decisió unànime a l’arribar a final de secció va ser abandonar, havien perdut només 1 hora respecta al capdavant de cursa, i avantatjaven ja amb més d’una hora i 15 minuts l’equip que els precedia. Però aquests nois són tossuts com una banya de marrà i després d’assegurar-se que en Ricky estava ja cuidat per la sempre esperada assistència, en Manel i en Carles van decidir continuar corrent per entrenar de cara a les següents cites.

La següent secció per els elit, va ser uns patins de 4 km i 250 de desnivell que els conduïa des de Bóixols fins al Coll de Bóixols, un pur tràmit, per agafar la BTT de nou i amb 20 km passant de nou per Montanissell, baixant a Coll de Nargó plantar-se a la vora oest del pantà d’Oliana. En Manel i en Carles continuaven mantenint un bon ritme, fet que demostra que aconseguissin el tercer millor temps amb poc més de 10 minuts respecta a l’scratch.

Amb les primeres llums del dia, els equips d’aventura, amb els nostres al capdavant, ja havien tornat a començar la batalla, compartint novament el recorregut amb els equips d’elit. La primera secció que s’obria a les 6 del matí, va ser un caiac per el pantà d’Oliana de 12 km. L’equip aventura continuava al capdavant aconseguint el segon millor temps, mentre que en Carles i en Manel s’ho prenien amb més calma prenent un bon esmorzar a l’inici de la secció.

Com a segona secció del dia, una duríssima BTT de 34 km i 1335 de desnivell, que molt pocs equips van ser capaços de completar, l’equip elit continuava amb el seu bon ritme marcant el segon millor temps elit de la secció, mentre que els aventura, l’Alex i la Gemma, aconseguien un espectacular millor scratch de tots els equips que van completar totes les balises sent els i afiançant-se encara més al capdavant de la classificació que ja lideraven amb més de mitja hora de diferència.

Seguidament tocava tornar amb caiac direcció Fígols, aquest cop uns 16 km havent de fer els 2 últims en riu amb corrent en contra, tot i això els nostres aventura continuaven ferms a davant, perdent uns escassos 5 minuts respecte al millor temps i molt a prop dels millors temps dels equips capdavanters en elit.

Després de la tornada amb caiac, tocava fer un petit bucle esprint, amb 4 km de bici, 4 a peu, un intent de fer volar un parapent i 4 més de bici per entrar a la penúltima secció amb majúscules del raid, un trekking proper a la mitja marató amb un desnivell de 1150 metres, en el que en Raul i l’Alex acabaven d’afiançar el liderat de l’equip, al final de la secció a la població de Perles i després d’un petit barranc per refrescar les cames, la Gemma esperava donar el relleu a en Raul, i en Manel i en Carles esperàven sortir amb els seus companys per completar tots junts una última secció de BTT propera als 30km i prop de 900 metres de desnivell per el que pogués passar. S’iniciava el tram de BTT per la carretera asfaltada, sortint de Perles, direcció Alinyà, on començava, encara per la carretera el desnivell de veritat. Per els quatre corredors que hi havia en cursa durant molt temps serà recordada una frase, quan en Carles li va preguntar a l’Àlex: - “Estás contando las curvas?”, ja que els dos portaven els seus respectius mapes, i l’Àlex li va contestar entre esbufecs: - “No sé ni dónde tengo el mapa!”, mostra del ritme que portaven les quatre bèsties després de tantes hores de cursa. La pujada asfaltada durava fins a la població de l’Alzina, tot un primera categoria eh! A partir d’aquí començava la pista de terra fins a coronar el Coll de Roc Galliner, aquí un nou moment èpic, començava la baixada, l’esforç més gran ja havia passat quan va sentir-se un eixordador “VAMOOOOOS EQUIPOOOO” conscients de que la victòria ja era a toca de la mà. Després d’alguna curta rampa més i el desitjat CP21, una baixada vertiginosa fins a Fígols i d’aquí a Coll de Nargó des d’on els nostres corredors havíen sortit el dia abans. Amb un temps de 17 hores i 34 minuts, l’Àlex i la Gemma arribaven a la línia de meta, on els esperàven en Raul, en Ricky, la Lupe i la Pili amb una cara més que somrient després d’haver fet un gran esforç per proclamar-se guanyadors del Campionat de Catalunya de Raids d’Esports de Muntanya en categoria aventura, sent els únics en completar tot el raid en la seva categoria. En Manel i en Carles, amb en Ricky a les seves ments com un corredor més paraven el cronòmetre en 22 hores 59 minuts, també amb l’alegria d’haver completat el raid, ser conscients d’on podrien haver arribat sense els problemes físics que van fer abandonar l’equip i sobretot feliços perquè els seus companys havíen aconseguit la victòria.

Ricky segur que a la propera la sort estarà a la teva motxilla! Ànims!

Primer raid de la temporada, primer equipàs

El passat dia 21 d’abril va disputar-se a la berguedana localitat de Vilada la primera edició del Catraid del Berguedà, primera prova puntuable per la Catalunya Raid Series i organitzat per els amics de Catraid. L’equip Sport HG – Lafuma va presentar-hi dos combinats, el primer d’ells format per Manel Satué i Enric Gràcia i el segon per Carles Domingo i Alex Diaz, amb l’objectiu d’acumular quilòmetres de cara a una temporada plena de grans reptes.

El raid s’iniciava amb una secció de 6 quilòmetres de caiac per el pantà de la Baells, on ràpidament l’equip d’en Manel i en Ricky prenien la capdavantera del grup seguits per Ariprot, el segon equip Sport HG – Lafuma i el Team Rodapells acabant la secció pràcticament dins el mateix minut. Una transició rapidíssima “de manual” va fer que sortissin els dos equips Sport HG – Lafuma pràcticament junts sobre la bicicleta des del pantà de la Baells on amb uns 10 quilòmetres acumulaven pràcticament 500 metres de desnivell positiu.

Seguidament s’iniciava el primer trekking d’uns 15 quilòmetres explorant coves, camins i cims per les Cingleres de Sobrepuny. La tàctica dels dos equips d’Sport HG – Lafuma va ser molt clara, fer un entrenament de qualitat i seguir els quatre corredors junts fins que la cursa decidís, i així va ser, treballant amb mentalitat d’equip, entre uns i altres es rectificaven els errors i es van encadenar les següents seccions, més BTT, orientació específica i BTT al capdavant de cursa seguint a un ritme inabastable per la resta d’equips.

A la transició del Castell de Rosés, es disputava inicialment una secció de tir amb arc, on l’equip format per en Manel i en Ricky van tenir més punteria i van bonificar 2 minuts més que l’equip d’en Carles i l’Àlex. A continuació es disputava un infernal trekking, acumulant prop de 700 metres de desnivell en poc menys de 10 quilòmetres, acabant amb una secció bonificable d’escalada que va posar fi a la unió dels dos equips, i no per ganes, sinó perquè el temps neutralitzat s’iniciava quan l’equip completava la via, així l’equip d’en Carles i l’Alex van acabar el trekking fins a agafar de nou la BTT i llençar-se avall per un magnífic corriol fins novament a la localitat de Vilada, on minuts després van arribar també en Manel i en Ricky.

El resultat, més que excel•lent va col•locar als dos equips d’Sport HG – Lafuma al capdamunt del podi del raid, sent els dos única equips capaços de completar el recorregut de la categoría elit dins el temps estipulat. Per part dels quatre corredors que hi van prendre part, el més destacable de la jornada va ser la labor d’equip i la unió conjunta de tots quatre per aconseguir el resultat obtingut.