divendres, 12 de juny de 2009

Potser el darrer campionat universitari?


El 7 de juny va celebrar-se a la localitat d'Alpens la XX edició de la cursa de les 3 comarques, una cursa de muntanya que acullia un any més el Campionat de Catalunya Universitari de Mitja Marató de Muntanya, o com en diria jo Campionat de Catalunya Universitari de Curses de Muntanya, perque els gairebé 27 quilòmetres de recorregut no són una mitja marató.

En tenia molt bones referències d'aquesta cursa, i per això feia anys que tenia ganes d'anar-hi, i aquest any, era la ocasió idònia per fer-ho. La cursa prenia la sortida puntualment a les 8:30 a la plaça major d'Alpens amb una participació de més de 300 corredors. La cursa ràpida de sortida va fer que el grup no s'estirés gaire en els primers compassos amb un constant pujar i baixar en direcció est encarant el Puig de Tremolosa. La fila de corredors va conservar-se fins al quilòmetre 9, on començava la primera pujada dura de la cursa fins al quilòmetre 15 a la coronació de l'Ermita de Santa Margarida de Vinyoles i el Puig Cornador, el sostre d'aquesta edició de la 3 comarques amb prop de 1250 metres d'alçada. A partir d'aquí una rocosa baixada per entrar dins el bucle que conduia els corredors a la darrera ascenció de la cursa, i probablement la més dura, bé per el quilometratge que s'acumulava a les cames, bé per el desnivell que presentava, el Puigdon, a 4 quilòmetres de meta des d'on ja es podien divisar les primeres cases de la població d'Alpens.

La meva cursa en particular va ser conservadora, després d'uns quants dies aturat sense entranar per estar estudiant, vaig proposar-me agafar el meu ritme de cursa per poder-la acabar, i tot i això, la cursa es va fer moooooolt llarga, em debien sobrar uns 20 quilòmetres, jajajajaaaaa. De sortida vaig quedar a la cua del grup capdavanter, juntament amb 6 o 7 corredors més que portavem un bon ritme. Vaig adonar-me però de la falta de tècnica en baixada que tinc. Físicament, en pujada deixava enrera als altres i a les baixades, sobretot les més revirades i empedrades, em recuperaven tot el temps guanyat, però en fi, la meva cursa va ser així, un estira i arronsa constant amb els altres que li donava aquell pensament d'emoció d'haver de controlar la situació. A la darrera pujada, la dura del Puigdon vaig aprofitar el ritme de la segona fèmina que va atrapar al grupet per enganxar-m'hi i prendre uns quants metres a la resta per poder encarar la baixada amb un marge de seguretat. El descens, un nou corriol tancat de pedres on s'havia d'estar molt a la guait a no caure només em van avançar dos corredors, prou bé i vaig afrontar la recta final de la cursa aguantant un grupet de tres que em trepitjava els talons. L'arribada un moment emotiu, tota la plaça d'Alpens aplaudint i animant l'arribada de tots i cada un dels corredors com si fóssin els guanyadors, ells si donaven espectacle i sense cap dubte feien gran aquesta cursa de paisatges fantàstics i organitzada fins al més mínim detall. Finalment marcant un temps de 2:43:43 entrava a meta en la posició 127 i com a quart classificat universitari, a uns tres minuts del podi, i amb un mal de cames que no m'aguantava dret!!

Potser aquest haurà estat el meu darrer campionat universitari disputat, o això espero, no depén de mi, jo sé de qui depén i espero que no s'equivoqui.

http://www.carlesdomingo.blogspot.com/