dimarts, 23 de juny de 2009

Triatló Trail de les Medes-Mongrí, una nova experiència


El passat dia 14 de juny va disputar-se a la Platja Gran de l'Estartit la primera edició del Triatló-Trail de les Medes. Els dies anteriors, tot eren preocupacions, la BTT i la cursa a peu no em preocupaven, però si que ho feia la natació, ja que serien 1720 metres nedant, una distància considerable d'una especialitat a la que no estic gens acostumat, però s'havia de provar, i per no patir més del compte vaig estar una setmana i mitja nedant 1 hora diària per intentar passar el tràngol el millor possible.

A les 8:30 puntual va sortir la primera embarcació carregada de triatletes cap al moll oest de la Meda Gran, alla ens van desembarcar i vam esperar que arribèssin 3 embarcacions més amb la resta de participants, un cop tots alla, tothom a l'aigua i a les 9:10 es va donar el tret de sortida de la secció de natació del triatló. Com ja he dit, 1720 metres des de la Meda Gran fins a la platja, a mar obert, per sort a favor de l'onatge. Bé, havien de ser 1720 però que per mi van ser uns quants més (a sobre), ja que amb les corrents em costava penes i treballs mantenir la línia recta i no feia més que corregir la meva direcció a dretes, potser tenia intenció d'anar cap a Pals, ja us dic jo que no! Al cap de 42 minuts i 32 segons trepitjava l'arc d'arribada de la natació, el mal tràngol ja havia passat i havia estat millor del que m'esperava, de veritat, però em queda molt a millorar a la natació.

La següent secció, la BTT, no em feia cap por ni molt menys, bbffff, la BTT!! Per davant un circuit de 30 km seguint alguns dels camins habituals a la Copa Girona de BTT de Torroella. La sortida neutralitzada fins a la sortida de l'Estartit i un cop allà bandera verda i campi qui pugui. Ja de sortida hi havia un parell de rampes duretes per desfer el grup, va quedar per davant un grupet amb els favorits i jo englobat dins un segon grupet a una distància controlable. Als pocs quilòmetres ens encaminàvem cap a la pujada de les Dunes, on el segon grup va perdre més efectius i vam quedar reduits a 4 en persecussió del grup capdavanter. A partir d'aquí, llargues rectes rapidíssimes fins a encarar una nova pujada, aquesta més tècnica, fins arribar a l'havituallament. Quan hi vam arribar, vaig mirar enrera i vaig adonar-me que el grup ja només erem dos, el grup de davant s'estava trencant i estavem caçant als que es quedaven. Era el moment d'apretar fort i intentar atrapar més gent. Ja de tornada cap a l'Estartit, vaig adonar-me que alguns triatletes no en tenen ni idea de com funciona el BTT, en trams estrets i tècnics, et fan perdre la paciència quan els hi demanes pas, ja que no t'el cedeixen encara es creuen que tenen rao, en fi, a poc menys de 10 quilòmetres de emta vaig contactar en solitari amb el grup capdavanter, al donar-hi una ullada en Dani Vancells i l'Agustí Roc les cares més conegudes, carai, on m'havia fotut! aquí hi ha gent bona!! Amb un augment de ritme constant fins que es va trencar el grup vam arribar a meta, i aquí un punt que la organització ha de millorar per altres edicions, la senyalització i la classificació. Alguns corredors es van perdre i van retallar circuit guanyant temps respecte la resta, i a més de reconéixer-ho a la organització, aquesta els va incloure dins la classificació, i jo de suar per anar cinqué a la BTT resulta que va i em classifiquen el 24, tampoc hi anava a guanyar res, però cal millorar. Temps a meta 1:15:55 per fer 30 quilòmetres, aneu calculant la mitja, brutal!!!!

I ja per acabar quedava la cursa a peu, tothom deia que era molt tècnica i dura, realment ho era, i a mi això em va agradar. Sortint de l'Estartit per el nord escales a munt per afrontar 12 quilòmetres a peu per un entorn típicament mediterràni, visitant cales inaccessibles als acomodats i un constant desnivell amunt i avall per corriols empedrats que obligaven a trepitjar em fermesa per no regirar-se cap articulació. Fins al primer avituallament vaig aguantar un bon ritme, en el grup capdavanter de la categoria de fèmines amb la Núria Picas i la Tina Bes seguint a pocs segons. Un cop passat l'avituallament, s'encarava ja la tornada a l'Estartit havent de superar l'ascenció i el descens de Rocamaura just abans d'entrar a la població, en aquest moment les meves cames em van donar el vist-i-plau per apretar i fer una baixada fortíssima, com no havia fet mai, per intentar guanyar posicions, vaig adelantar potser uns 12 corredors, prou bé, però el tram final va ser matador, una baixada pronunciada per asfalt i un passeig final de 1.5 quilòmetres també per asfalt per dintre l'Estartit, jo sóc corredor de bosc, l'asfalt em mata! Finalment em vaig plantar a meta amb un temps de 1:37:31 a l'esprint amb un altre corredor, al que vaig superar per ser un bon coneixedor del sistema sportident, el que es va utilitzar per el cronometratge i que s'havia de marcar just a l'arribar, que bo és córrer orientació!

A la classificació final, el 33 d'un total de 99 triatletes que van completar les 3 especialitats, per ser el meu primer triatló, molt satisfet i sobretot content d'haver nedat de les Medes a la platja, al meu ritme, però ho vaig fer!

http://www.carlesdomingo.blogspot.com/