Les xispes nadalenques

Ara que les temporades oficials ja s'han acabat, ha tocat descansar uns dies, tant de curses com d'entrenaments. Aquests darrers dies però, s'havien d'aprofitar les curses populars a prop de casa per tornar a retrobar la "xispa" de la competició i anar cremant els turrons dels àpats nadalencs.

Les xispes nadalenques doncs, començaven el dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve amb la Cursa de Sant Esteve a la localitat de Llagostera. El circuit d'aproximadament 10 quilòmetres transcorria en una primera part per els carrers de la població, pujant fins a l'esglèsia a la part més alta del poble i baixant en direcció al Mas Roig per tancar el primer bucle de 5 quilòmetres i afrontar els últims 5000 metres per les masies entre Llagostera i la urbanització de la Mata. Com a desconeixença d'aquesta cursa, vaig calçar-me les sabates de trail, que se'm van fer massa pesades al primer bucle per el poble, la sola era massa dura, però llavors a la segona part, estaven en el seu terreny, la terra. Amb uns primers quilòmetres ràpids, uns segons a mantenir i uns darrers ràpids de nou gràcies a l'empenta de voler seguir a la Tina Bes, primera classificada femenina, vaig arribar a meta amb un temps de 42 minuts i 29 segons, un bon ritme.

Resultats i fotografies de la Cursa de Sant Esteve

L'endemà de Sant Esteve va tocar prendre de nou contcate amb els mapes d'orientació, pe`ro no en cursa, ja que era el dia escullit per els Aligots per organitzar el Tió-O, el clàssic entrenament nadalenc del club. Vaig oferir-me per ser l'instructor del grup d'iniciació, i de passada convéncer a uns quants amics i amigues de que vinguéssin a provar de que anava això del maneig de mapes enmig del bosc. Per fer-ho vam desplaçar-nos al mapa de l'Olla de Can Mayolas, a Vilassar de Dalt, on vam estar 4 hores, primer amb una introducció teòrica i després amb els exercicis dins el bosc, sempre adaptats al nivell del grup. Tothom content, i per acabar una bona pizza per dinar amb els companys que m'hi van acompanyar.

El dia 31, no podia faltar a la clàssica cita, la Sant Silvestre de Girona a la que he anat participant en els últims 4 anys millorant el resultat edició rera edició. Durant la setmana havia estat entrenant a peu, i em sentia bé per la cursa, per els 5400 metres per la ciutat de Girona. Abans de sortir, demanant consell a corredors de l'especialitat amb més experiència i acostumats a la distància, en Pap em deia que l'objectiu era baixar dels 20 minuts, i per fer-ho calia estar per sota els 4 minuts per quilòmetre. A la sortida moltíssima gent, per els poc acostumats a aquestes masses sempre hi ha la por a les caigudes, així que cal sortir amb els colzes oberts i no permetre que ningú et guanyi la posició. Vaig poder agafar un bon ritme, com sempre, aguantant el ritme del grup capdavanter de fémines. Al pas per el primer quilòmetre, marco el parcial en 3:40, i amb bona sensació al cos em motivo per baixar dels 20 minuts. Al pas de la cursa per el centre de la ciutat vaig marcant també els parcials, i vaig passant just als 4 minuts per quilòmetre, però per baixar dels 20 minuts en 5400 metres cal estar-hi per sota! Al final nova apretada seguint el ritme de la indiscutible fémina líder, la kenyata Kenza Whabi, tornem a baixar cap als 3:40 el quilòmetre. A l'entrada a la recta de meta, el crono està molt just, marca 19 minuts 50 segons, calia esprintar per estar sobre els 20 minuts, i va anar per ben poc, al final, amb un temps de 20 minuts i 3 segons, acabava la millor Sant Silvestre del moment, l'any vinent si, tocarà baixar dels 20 minuts.

Resultats 5ena Sant Silvestre de Girona

Per continuar el períple de xispes nadalenques, el dia 6 vaig disputar la Marxa de Reis de Massanes, una marxa 80% forestal (aquesta si!), de 12 quilòmetres que, per les pluges dels dies abans, estaven més que enfangats i molls! A la sortida, tot i la data, una seixantena de corredors preparats per ser més ràpids que els reis que havien treballat la nit abans. La sortida, en baixada per la carretera asfaltada, a un bon ritme que marcava algun agosarat. Per remuntar el desnivell per una pista enfangada que va començar a tallar i separar el grup. Per sort, vaig poder aguantar el ritme i tirar endavant. La meva cursa va tractar d'aguantar el ritme del grup, que anava perdent unitats a cada una de les pujades que s'afrontaven. He de reconéixer que al final dels 12 quilòmetres de muntanya, que vaig suportar prou bé, va jugar-hi també un factor de sort, la darrera cruïlla calia tombar a la dreta i remuntar la carretera asfaltada que s'havia fet de sortida, per tant, una carretera amb la senyalització amb guix doblada que podia crear cert dubte. Els corredors capdavanters a qui havia pogut aguantar tota la cursa, anaven més frescos que jo, i em portaven apurat, però a la cruïlla van dubtar i vaig aprofitar per treure'ls uns metres que ja no van poder recuperar i apuntar-me la primera posició a la cursa amb un temps de 52 minuts 31 segons.


http://carlesdomingo.blogspot.com