2on Gran Premi de l'Estartit de ciclisme, les polsacions a tope!

El passat dia 24 es va disputar a l'Estartit la primera cursa del Challenge Social d'Hivern de ciclisme en Ruta en el 2on Gran Premi de l'Estartit. El recorregut, a diferència de l'any passat, es composava d'un total de 72 quilòmetres amb un recorregut pla però amb unes constants rampes que no donaven descans a cap corredor. El recorregut va ser el que es veu en el mapa següent:



La cursa va sortir neutralitzada fins a l'entrada del poble de Torroella, a partir d'aquí el ritme es va accelerar, i els primers intents d'escapada es van deixar veure. Amb el ritme elevat i un nombrós grup calis rodar en posicions capdavanteres per evitar riscos dels nervis de la gent i no malgastar forces en els canvis de ritme. Es seguia per carretera ample i bona fins a Verges, on es deixava el bon asfalt i es dirigia el pilot cap a Garrigoles i Les Olives, amb les primeres rampes per una carretera molt més estreta i amb un asfalt més danyat, per retornar cap a Jafre, on es reprenia la carretera ampla fins a Colomers, per retornar a un mateix estil de carretera, estret, trencat i humit cap a Vilopriu i Camallera.

El ritme continuava sent alt, però el gran grup ja havia perdut un bon grapat de corredors. Dels integrants del Bike Area Medina Llagostera en Quim Esparraguera i en Jordi Alzina havien perdut terreny, però continuaven integrats en el grup en Quim Rodríguez, en Jordi Quintanas, en Pere Duran i jo mateix. Passat Camallera, s'entrava a la carretera de l'Escala, ample i amb bon asfalt on el grup continuava volant per les contrades empordaneses fins arribar a l'autopista, on s'entrava de nou en una carretera revirada, amb asfalt dolent, molt humida i en baixada que van tallar un cop més el grup, jo inclós. Per sort, en el segon grup hi van quedar integrats uns quants membres de Bicis Esteve, que van fer un bon treball d'equip per no perdre massa distància amb el grup en el pas per Viladasens, Sant Jordi Desvalls i Sobrànigues en direcció a Flaçà, on en Pere Duran, va perdre contacte amb el grup principal i es va integrar en el grupet perseguidor. Prenent de nou una bona carretera en direcció a Rupià, vam perdre definitivament el contacte amb el gran pilot, que rodava a una velocitat molt més alta enfront un grupet que havia quedat en 6 unitats.

En Pere Duran, en el seu debut en la carretera, estava fent una bona cursa, i coneixedors els dos que era factible pujar-lo al podi vaig decidir conduir-lo fins a meta, el pacte va ser que ell no entrés a cap relleu, jo entrava per part dels Medina i a l'últim quilòmetre jo el llençava a l'sprint. Després de passar per Rupià, Parlavà, Serra de Daró i Torroella de Mongrí, s'encarava la llarguíssima recta de meta cap a Les Dunes, en l'última rampa d'ascensió, va tocar fer el pactat, amb en Pere a roda vaig entrar a un relleu a mort al capdavant del grup, i en el pas de la pancarta de l'últim quilómetre, imposar un ritme fort, esprintant a mort fins a llençar el meu company. La feina va sortir bé, en Pere va guanyar l'sprint del grupet i va col·lar-se tercer en el podi de cadets en la seva primera aparició a la carretera. Un cop acabada la cursa, em va donar les gràcies mil i una vegades, els equips són així, ens hem d'ajudar.

Com a resultat vam entrar a 6:37 del grup, essent el primer grup compacte darrera el gran pilot, quinzé a la general d'élit i el 90 classificat a la classificació general final. Dades a destacar, els 72 quilòmetres de cursa coberts amb 1 hora 48 minuts, feu vosaltres mateixos els vostres càlculs de velocitats, no us esgarrifeu!

Resultats