Els que em coneixeu bé, segur que us heu preguntat i estranyat com pot ser que estigui tants dies sense competicions. Doncs bé, no us faig esperar més. Després de desetimar la opció d'anar-me'n a Vermont a provar qué és això de l'Ski-O als Campionats d'Estats Units, he aprofitat que a la meva ciutat feien un trail nocturn de 5 milles per deixar-m'hi veure. Sabia que era un trail nocturn, i amb neu ja que en aquesta ciutat d'això en sobra, però el millor de tot és que unes hores abans de la sortida ha començat a fer una nevada fortíssima.
Aquesta nevada ha fet que, a part del fred polar que feia, totes les marques que havia posat la organització quedéssin tapades per la neu, i si les recol·locaven es tornaven a tapar ja que continuava nevant. En definitiva, ben abrigat i ben calçat cap a una primera sortida per els "peu-descalços", els que anavem sense raquetes de neu. Unes dues centes persones presents, prou bé per el clima i el dia de la setmana, però és que aquí ja hi estan acostumats, sóc jo que ho veig estrany! Al tractar-se d'una cursa de curta distància seguríssim que seria una sortida explosiva, i de ràpid ritme durant tota la cursa, no m'he equivocat amb la predicció.
A l'inici, visita de punta a punta del parc per l'avinguda principal i amb lleugera pujada, que és el més alt que tenen en aquesta zona. Les bones sensaciona m'han invadit les cames ja només de sortir, i això ha fet que em veiés amb forces i amb ganes per aguantar al capdavant. Gairebé tota la cursa era baixar i pujar al punt més alt del park de Cobbs Hill, i el tipus de cursa feia que la prudéncia em fes perdre temps a les baixades (lleugeres baixades) i que per ritme em superéssin en el pla, però a les pujades (lleugeres pujades), suposo que aquests americans estan acostumats a córrer per el pla, els hi recuperava el temps perdut i tenia temps a recuperar-me jo i tot, que amb el ritme que portàvem ja convenia ja!
La part final es tornava a encaminar cap a la part nord de Cobbs Hill, entre ziga-zagues enmig del bosc que donàven la nota cómica a la cursa, ja que tot i els tacs de les SpeedCross, les relliscades eren inevitables i anar-te'n a terra també, però ja sabeu que la neu es tova i no fa mal, si més no avui, demà farem un anàlisi de blaus al cos...
A meta, després de patir l'estirada de ritme de les darreres yardes, hem arribat amb un temps proper als 30 minuts d'esforç al màxim i en una setzena posició més que bona per la climatologia poc habitual, i per les hores de cursa que no he pogut acumular, però si les de gimnas que encara han estat prou productives.
Una nova cursa, en un nou país, i en una nova superfície, en conculsió una nova experiència positiva que ha valgut la pena tot i el fred que hem passat tots plegats, els natius també.
Resultats
Fotos
http://carlesdomingo.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada