Una especial il•lusió envoltava aquest raid, ja que per nosaltres seria l’estrena de la nova estructura de raids d’Aligots, amb nous patrocinadors, noves esperances i renovades il•lusions. En aquest raids, l’equip d’Aligots Raid - Catbike lacursa.com estaria format per els corredors Ester Bonmatí, Miquel Triola i Carles Domingo, una formació innedita però, com es va veure, molt ben compensada i acompanyada a l’assistència en cursa per la Lupe Diaz i en Jordi Julià.
El raid s’obria el divendres entrada la nit, amb el brifing de presentació de la cursa al Centre de l’Esplai de Castellterçol i la primera pole-classificatòria, la gran prova sorpresa a la plaça Major del poble. Enguany la prova pole seria una remuntada amb corda fins a la part alta d’una retro d’un membre de l’equip, des del primer segon, va estar claríssim que qui pujaria a la retro seria l’Ester, mentre que els que tirarien la corda amunt serien en Miquel i jo mateix. Al final, a base de salts, l’Ester va arribar a dalt, i amb el quart millor temps del raid, sopar i dormir que l’endemà tocava matinar moltíssim.
El dissabte de bon matí tocava la sortida de 2 membres de l’equip amb una BTT, sortint de Castellterçol fins a l’indret de Sant Miquel del Fai. Van sortir en aquesta primera secció en Miquel i l’Ester, ja que jo havia d’evitar, per preservar la meva salut, les seccions de BTT. El més divertit d’aquest Raid Fred era la inclusió a totes les seccions de proves especials de punteria a meitat de secció, per aquesta primera, punteria d’anelles en una barra metàl•lica, amb prou bon resultat gràcies a en Miquel. Un cop a Sant Miquel del Fai, ràpida assistència per sortir en trekking, amb una primera passejada turística per Sant Miquel del Fai i després 10 quilòmetres més baixant fins a Riells del Fai i remuntant un desnivell infernal cap als Cingles de Bertí per dirigir els equips finalment cap a Montmany. Com si d’un trist novell es tractés, vaig cometre un error de traçada a la primera fita del trekking, ja que una gota de la cascada del Fai m’havia mullat el mapa i m’havia borrat la cruïlla, casualitat no? Digueu-m’ho a mi que vam haver de tornar enrera! El temps però el vam recuperar a l’arribada als Cingles de Bertí, on un parell de fites técniques feien tenir mal de caps a més d’un equip, la sort i l’estratégia van fer que passéssim ràpidament la zona técnica i arribéssim al capdavant d’un grup de 5 equips a la zona d’escalada, aconseguint neutralitzar-los a l’escalada i posant espai enmig per més tranquilitat.
Un cop arribats a Montmany, tocava tornar a la BTT, amb una secció clau, anunciada al llibre de ruta com una secció fàcil, però que incorporava un descens en ràpel des de la Mola de Bertí, i una primera part de la cursa per un corriol brut, empipador i empedrat que obligava a intentar perdre el menys temps possible. Després del corriol tocava pujar a peu per una pendent molt pronunciada fins al cim de la Mola des d’on tocava rapelar uns 70 metres fins a tornar a posar els peus a terra i tornar a pujar a la bici per baixar fins a la localitat d’Aiguafreda on es retrovava de nou l’assistència. Des d’Aiguafreda començava la primera secció del raid que es disputaria amb els 3 membres de l’equip, un trekking de prop de 20 quilòmetres des d’Aiguafreda fins a l’ermita i Castell de Tagamanent, al Montseny i tornar a baixar per la vall del Congost cap a Aiguafreda de nou. Aquesta seria una secció clau, on es notaria molt el temps perdut per alguns equips a la secció de BTT anterior i que no els permetria superar el tall horari de final de secció. El trekking en si, molt aburrit, tota la pujada seguint el GR de la Matagalls-Montserrat (quins records!!) fins a Tagamanent, allà dalt, prova de bonificació amb bitlles catalanes, i entrada en un tram balisat que conduia a l’entrada d’un llarg corriola de baixada fins a Aiguafreda, el mapa pràcticament podria haver-se guardat a la motxilla, gairebé el que vam fer nosaltres, ja que per culpa d’aquesta falta d’atenció, no vam entendre que les coordenades de la darrera fita estaven escrites al mapa, pensàvem que ens les donarien a final de secció, total, que ens la vam saltar i ens van caure 2 hores de penalització! El pitjor de tot és que sense saber-ho, vam passar-hi per el costat. Lògicament quan ens vam enterar de la confusió, la ràbia ens va invadir. El final de secció va ser molt llarg per mi, vaig començar a notar el fet d’haver arribat d’un viatge tant llarg un dia i mig abans, i el baixón va arribar, sort de l’Ester i en Miquel que continuaven igual de forts i del treball psicològic de la Lupe i en Jordi a la furgo camí de la nova assistència. En el tall horari, ens va sobrar 1 hora justa, i l’Ester i en Miquel van sortir a la següent secció de crono en BTT amb la tranquilitat de saber que acabaríem la primera jornada en el grup de privilegiats.
La crono va ser ràpida, amb menys d’una hora ja eren a dalt a Sant Martí de Centelles, i jo mitjanament recuperat gràcies a la Coca-Cola i la Nocilla vaig enganxar-me a en Miquel per sortir a la darrera secció del dia. Una BTT final de tornada a Castellterçol. La primera part, duríssima, seguint el corriol pedregós de la Matagalls-Montserrat que obligaven a arrossegar la bicicleta muntanya amunt. A meitat de secció, visitant ermites perdudes a la Serra de Bertí i melancòliques masies dignes de la Revolta Camperola de la Catalunya històrica va tocar fer punteria amb rifle d’aire comprimit, lògicament, en Miquel va ser l’autor de la millor bonificació aconseguida, tres de tres, es nota que és Mosso d’Esquadra! Ja al final de la secció ens va caure la nit a sobre, però vam tenir temps a cometre un parell d’errors d’orientació per culpa de la falta de llum, i de maleir un últim quilòmetre d’arribada a Castellterçol per un corriol enfangat i impracticable que va acabar d’arrebossar la nostra roba i la màquina. Al final de la primera jornada, setens a la general i amb una segona posició en equips mixtes assegurada, bon resultat i esplèndid ambient d’equip.
L’endemà diumenge, novament tocava matinar, i sortir a per totes per intentar recuperar temps perdut i amortiguar l’injusta penalització de 2 hores que ens havia caigut com un gerro d’aigua freda a Aiguafreda (bon joc de paraules). Tocava sortir amb BTT, i com ja era costum van fer-ho l’Ester i en Miquel, amb una ràpida secció fins a Castellcir, on s’iniciava un nou trekking amb els 3 corredors. En el canvi de secció, nervis i crits en el canvi de roba, i sortida conjunta dels corredors cap al trekking, on per no perdre la costum, vaig equivocar-me a la primera fita, més nervis a l’equip per les ganes de tirar endavant. Un cop centrats i concentrats, tot arreglat, bon rotllo i enfilant una especular pujada fins al Castell de la Popa, on ens esperava una nova punteria amb rifle amb una gran actuació d’en Miquel i tornada cap a Castellcir.La secció enllaçava amb una ràpida BTT de tornada a Castellterçol, amb una esperada tirolina a mig camí que finalment va ser anul•lada per culpa del vent i substituida per un tir amb arc, tir amb arc? Si si, tir amb arc enmig del vent, en una secció en la que havíem sortit l’Ester i jo i que vam fer com el cul, cap diana! Per sort sense errors i arribant sense problemes al poble, on ens esperava una sorpresa més, en un matí de diumenge, tocava sortir lligats amb brides els tres corredors en una orientació urbana per Castellterçol, que debien pensar la gent del poble? Quina gent més rara!! Per suposat que la orientació urbana no va ser problema i es va acabar amb facilitat per enllaçar amb una secció final exigent, una BTT obligatoria per els 3 corredors, de més de 30 quilòmetres, amb desnivell amunt i avall constant, amb bitlles catalanes, ràpel i una petita espeleo intercalats. Ens va sortir una secció impressionant, sense errors tot i la dificultat tècnica d’alguns trams, amb bons resultats a les bitlles i el més important, treballant com un equip a cada un dels metres de la secció, ajudant-nos, aconsellant-nos i fent-nos costat ens van portar a aconseguir el sisé millor temps del dia, a només 30 minuts del millor equip, i quin resultat! Segons a la general d’equips mixtes i per tant, primer podi de la temporada per la primera actuació de l’equip, a la general setens trepitjant els talons als equips de davant que, si no haguéssim penalitzat les dues maleides hores haguéssim estat cinquens en el primer raid de l’equip Aligots Raid – Catbike la cursa.com, a la propera, no hi haurà penalitzacions, o això esperem!
Resultats
Fotos Raul Comino
Fotos Raul Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada