dijous, 7 de maig de 2009

El jovent que va massa ràpid


El passat dia 25 d’abril va celebrar-se, un any més i ja no sé quants en van, el Campionat de Catalunya Universitari de BTT a Sant Gregori. Aquest any, un circuit amb sortida i arribada a la popular piscina, però gairebé renovat per complet. La sortida es feia com sempre per el camí que segueix el Llémena aigües amunt, però en comptes de decantar a l’esquerra i creuar el riu, es seguia recta un bon tros més fins a decantar-nos a la dreta i dirigir-nos a creuar la carretera, ja a la sortida de la població, allà, començava el primer sector de pujada desgastadora, per corriol i a la part final amb pedres que dificultaven l’avanç fins a trobar la pista principal de Canet, allà, breus segons per descansar i afrontar una nova pujada de desgast, gens dura en si, però complicada per l’alt ritme de cursa. A dalt s’iniciava una ràpida baixada per pista fins a trobar de nou la pista de Canet i ja s’entrava a la secció més coneguda per alguns dels corredors, el circuit de les 6 hores de BTT, pujada amunt, pujada avall, pujada de la línia i baixada fins al rierol sec, que en aquesta ocasió no deixàvem fins a dintre Sant Gregori de nou, ja que s’aprofitava per travessar per un pas subterrani la carretera enmig del poble. Finalment un tros urbà fins arribar a la piscina.

S’havien de completar un total de 4 voltes, i aquest any, la mainada apreta massa fort, han entrat a la Universitat corredors de la mida d’Umbert Almenara, Jordi Camps, Sergi Güell o Pau Bosch, que no donaven cap opció a emportar-me alguna medalla per equips com els altres anys, i posant-hi per el mig els Enric Martorell i Albert Auguet, impensable fer podi absolut!

Conscient de la situació la meva cursa va anar de menys a més, vaig sortir endarrerit, evitant els colzes i els nervis dels primers moments, i augmentant el ritme volta a volta. Tot i això, la cursa va tenir el seu què, i a finals de la tercera volta un grupet format per en Martí Padrosa i en Joel Rigau m’apretaven per darrera i clar, honor que té un, s’havia de fer el possible per que no m’atrepèssin. En conclusió, havia de ser una cursa tranquil•la, i va acabar essent com sempre, amb els piques de sempre i traient, un cop més, el fetge per la boca.

Per cert, va guanyar l’Umbert Almenara (jo ja ho sabia abans de que comencés la cursa), segon el bon amic Enric Martorell i tercer l’Albert Auguet, un podi que podria ser ben bé de Copa Catalana, jo desè. La classificació per equips va tornar a casa després d’un any que se’ns havia escapat, l’equip de la UdG format per la Montse Teixidor, l’Umbert Almenara i en Jordi Camps van arrasar.

http://carlesdomingo.blogspot.com
Fotos: http://www.bttprades.blogspot.com/