dijous, 14 de maig de 2009

Un raid "infernal" a la Garriga


El passat dissabte va disputar-se una nova edició de l'Infernal Raid Garriguenc, enguany englobat dins la Copa Catalana de Raids d'Aventura. Inscrit dins d'un equip de Copa, juntament amb en Raul i en Kim, el raid havia de servir com a preparació per el Campionat Universitari de la propera setmana. L'escenari era bo, un recorregut curt però amb molt de desnivell tal i com ens trobarem a Llavorsí.

La competició començava, com de costum, amb els relleus amb patins davant del poliesportiu de la Garriga, amb l'equip decidim que seré el primer rellevista de patins, per tant, faré la sortida i m'hauré de calçar els patins ràpid, i com a bon patinador arribo el primer de tots i dono el relleu a en Kim i aquest a en Raul, ja podem plegar, hem guanyat un parcial i no volem torçar les coses... quedem-nos amb això... però continuem endavant.

Sortim els tres amb la BTT per afrontar una secció llarga, 30 quilòmetres fins a coronar a Tagamanent amb més de 1000 metres de desnivell, realment pujava molt! A la sortida fins al CP1 situat a prop de Corró d'Amunt, la majoria d'equips opta per rodejar i anar per carretera i pistes amples, nosaltres hem marcat un recorregut recta per camins, i al arribar al CP1 ens creuem amb equips de bons BTTrus que havíem sortit de la Garriga més o menys igualats, la tàctica ha estat bona, i la orientació encara més. Després de Corró ens dirigim cap a Cànoves per iniciar ja la llarguíssima pujada fins a Tagamanent, realment no s'acabava mai. A la part final, deixem la pista amb un corriol a l'esquerra que ja no ens permet pedalar, una nova decisió d'equip, decidim calçar-nos les bambes i a patejar cuidant els peus, que el raid és llarg...

Arribem al control de canvi de Tagamanent, allà ens espera una secció d'orientació en el mapa de Grions de la zona, dos circuits, hem de dividir l'equip, en Raul i en Kim van junts a fer el traçat més llarg i jo vaig sol a fer el traçat més curt, pujar fins a l'ermita i tornar a baixar, una orientació gens tècnica en un mapa que no em va acabar de convèncer, tothom me n'havia parlat molt bé. Com a bons orientadors guanyem temps a la orientació i marquem el millor temps dels equips de Copa! ara si que ja podem tornar cap a casa, ja hem fet tot el que havíem de fer!

Després de la orientació toca tornar a la BTT, ara, a desfer tot el desnivell de pujada, baixada per pistes amples a tot drap! això si que és un raid, i no cansa gents. Piquem un parell de controls abans d'arribar al proper CC a la localitat del Figaró, on ja hi arribem amb prop de 4 hores de cursa, amb poca sang al cervell (això des del km 1) i dient les tonteries que ens són habituals. A la falda de l'estació de tren del Figaró és on deixem les bicis, per afrontar 13 quilòmetres de trekking-O amb un ràpel enmig i 700 metres de desnivell per la zona dels Cingles de Bertí, sens dubte un paisatge espectacular. Quan deixem la població el terreny ja ens avisa, ens encarem a una vall on es divisen uns blocs granítics immensos al final, els primers Cingles ja estan a la vista, amb un moment hi arribem, perquè la pista de pujada, realment, feia pujada. El mapa, en mans d'en Raul ens fa adonar de certs errors de marcatge dels CP's que es resolen sense problemes, el trekking consta de dos bucles que formen un 8 entre ells, l'entrada del segon bucle, un altre pujada duríssima. Un cop completat comença la baixada en direcció al CP9 on ho tenim el ràpel. La gent de la zona l'anomena "El sot del bac" i es tracta d'un rapel de 30 metres, els primers metres amb recolzament a la roca però que ben aviat es convertien en un ràpel volat espectacular. El baixem amb pocs problemes, excepte en els guants que poc aguanten la temperatura de la fricció de la corda, acaben bastant cremats! el que queda, tot baixada fins arribar de nou al Figaró.

De nou al punt on havíem deixat les bicis, aprofitem per beure i menjar, serà el nostre dinar d'avui... tornem a les BTTs per enfilar-nos cap a Montmany, on pillem l'impillable. El CP10 el tenim definit com a "torre de guaita", com tota torre està dalt d'un turó, la veiem, però un error a l'inici del raid ha fet que no marquéssim amb rotulador el camí que hi porta, i per tant tenim el CP enmig del no res, sense camí. Davant la situació, i amb els companys tocats, decideixo anar a marcar jo sol i per el recta. Començo amb un corriolet que es va enfilant turó amunt, però aviat desapareix i quedo envoltat de vegetació espinosa que em talla la pell. Reflexiono i m'adono que la situació no pot ser, rectificaré, baixaré a la pista i pujaré per algun altre lloc. Els pocs metres que em separen de la pista són més del mateix, punxes i espines, i quan arribo a una clariana on intueixo un camí, m'adono que estic enmig d'una zona de producció de mel plena d'abelles, ja no em pot passar res més!! corro en una direcció per sortir de les abelles, noto un parell de picades i em torno a trobar sense camí, ja no vindrà d'una esgarrinxada més, però jo amb les abelles no paro! veig la pista, i al arribar-hi, un tallat de 2 metres! no sé, ja només faltava que m'apuntessin amb una pistola o algo així! el salto com puc... arribo a la pista i un equip que baixava amb la BTT, en veure el meu lamentable estat em pregunten per la meva salut i em diuen que poc després de l'ermita, existeix el camí que no em marcat i que porta la torre de guaita... arribo amb en Kim i en Raul, agafo la bici i me'n vaig a la ditxosa torre de guaita, marco i després tot baixada fins a La Garriga, hem perdut temps, però almenys ens n'hem sortit!

Arribem a la Garriga bastant deplorables, jo esgarrinxat de totes bandes, en Kim amb molèsties al genoll i en Raul sense sang al cervell i delirant... quin espectacle, ens queda la secció final, una orientació urbana per la Garriga amb la balisa infernal al final de tot. La orientació no és amb fites sinó amb preguntes sobre el poble, fem cultura! i al arribar a la balisa infernal, resulta ser un salt d'uns 3 metres cap al riu, un bany revitalitzant!! la Garriga és poble de balnearis!! els tres fem el salt i sortim de l'aigua, ens girem i un equip està fent el salt, si no podem ni caminar al final, arrenquem a córrer no fos cas que ens atrapin! Finalment acabem setens i satisfets ja que hem aguantat bé, hem passat una bona estona i hem sobreviscut a un raid infernal!