diumenge, 10 de maig de 2009

Un Campionat d'Espanya Universitari amb regust amarg


Puntualment a les 20:50 del dia 30 d’abril, el Trenhotel sortia de l’estació de Barcelona Sants amb destinació a Vigo amb 4 aligots a bord per passar un cap de setmana d’orientació en noves zones, nous mapes i en el Campionat d’Espanya Universitari d’Orientació. Els integrants de la sel•lecció de la Universitat de Girona al Campionat d’Espanya van ser en Carles Domingo, en Marc Masó i en Quim Roca com a corredors, i en Jordi Buch com a delegat tècnic de la UdG.


El tast dels nous mapes s’obria el divendres dia 1 de maig a la tarda amb el model event a la Sierra do Galliñeiro, una formació rocosa situada 20 km al sud de la ciutat de Vigo i que s’extén fins a la frontera amb Portugal. La zona de test estava situada al municipi de Vincios, i era una combinació de les zones on es correria la mitja i la llarga distància. La conclusió dels tres corredors va ser unànime, zona preciosa, molt desnivellada i amb molts corriols no dibuixats al mapa, clar i concís.
La competició oficial es va obrir el dissabte dia 2 al matí, amb la disputa de la mitja distància. El primer UdG en provar les falgueres gallegues del Monte do Galliñeiro va ser en Quim Roca, que va fer una cursa amb pocs entrebancs, buscant sempre les referències clares i arriscant el mínim per assegurar les tirades. El segon a sortir va ser en Carles, amb més ganes de provar sort, intentant tirades llargues a rumb que li van sortir prou bé. I el que faltava per sortir, en Marc, va fer-ho quan ja havien arribat els altres dos UdGs, va fer una cursa de menys a més, va preferir assegurar les primeres fites, i un cop en sintonia amb el mapa, prendre més riscos i veure que passava. El millor temps el va marcar en Carles que es col•locava en 19ena posició a la general i 5é entre els catalans, segon de la UdG era en Marc i tercer en Quim.


A la tarda del mateix dissabte es va disputar al parc urbà Charlie Rivel de Vigo, situat al turó de O’Castro, la prova sprint, ja sabeu, la que s’ha d’anar ràpid i sense errors. Novament, en Quim era el primer UdG a sortir, a la seva estrena en la modalitat sprint, va passar-ho d’allò més bé amb un recorregut curt, tècnic i desnivellat. El segon a sortir, en Marc, ja no s’estrenava en l’sprint, i ja sabia d’on li vindrien els trets, un petit error a l’inici del recorregut li van fer perdre uns minuts que en un sprint signifiquen moltes posicions. I el tercer UdG, en Carles, va prendre una de les darreres sortides del dia, amb un bon traçat en cursa, va encallar-se a la penúltima fita per el simple error de portar el mapa mal orientat, tot i això, va classificar-se com a 12é classificat, 3é entre els catalans i 1er dels UdGs, segon en Marc i tercer en Quim.


El darrer dia de competició, es disputava la modalitat de llarga distància a la nord est de la Sierra do Galliñeiro, concretament la zona on no s’havia disputat la mitja distància. Distància lineal de 7.2 km, escala 1:15000, i zones de turons amb caos de pedres feien molt tècnica la cursa de llarga distància degut a la dificultat de lectura de mapa que comportava. El primer en sortir va ser en Carles, amb una cursa relativament bona, un error a la fita 4 al equivocar-se de tàlveg el va obligar a remuntar molt desnivell, perdent uns minuts preciosos, algun problema amb certs corredors “lapa” sense més complicacions i finalment, l’error del dia, fites 15 i 16, les dues darreres col•locades tant juntes que fins i tot els cercles es solapaven en el mapa, en Carles conscient que arribava el final, baixant a tot drap per el corriol que conduïa a meta, al fer una darrera ullada en el mapa, llegeix les dues fites com a una de sola, i per tant en marca només una amb el conseqüent error en tarja, una llàstima. El segon UdG a sortir va ser en Marc, amb en Quim sortint a molt pocs minuts. En Marc va cometre un error de traçada a la primera que va comportar que en Quim l’atrapés, a partir d’aquí, va encadenar una sèrie de fites amb un estira i arronsa magnífic, quan un marxava, l’altre arribava, fins que van decidir anar junts i assegurar un resultat comú entre els dos, una bona el•lecció, quatre ulls hi veuen més que dos i això va fer que fessin una bona cursa, sense errors de tècnica i arribant a meta junts. El millor temps a la llarga el va fer doncs en Quim, seguit per en Marc i en Carles amb un error en tarja, però amb el temps aproximat que hagués marcat i que l’hagués continuat entrant dins els 20 primers i de ben segur prop dels 10 millors orientadors universitaris d’Espanya. El resultat per equips, molt bo però molt a millorar, ja que la UdG es veu perjudicada any rere any per no aportar noies als campionats, tot i això, dotzens essent la primera universitat que no presentava un equip complet (3 nois i 3 noies) d’entre les 32 universitats participants, noies a que espereu?