dijous, 21 de maig de 2009

Un cop més, campions de Catalunya!!


El passat dia 15 de maig a primera hora de la tarda engegàvem una nova expedició raider per anar cap a l'ECU Raid a Llavorsí, el que seria enguany el Campionat de Catalunya Universitari de Raids d'Aventura. Sobre les 7 de la tarda arribavem ja a Llavorsí amb un temps fantàstic i la Noguera baixant amb molta força, la cosa pintava bé. L'organització, un cop més, agafada amb pinces i tothom desaparegut per retirar els dorsals i els mapes. Amb cert retard, a 2 quarts de 9 va començar el briefing de cursa, amb l'entrega esperada del material i l'explicació del raid.

El dissabte 16 al matí, tots els equips ja estaven a la línia de sortida, i els dos equips "pata negra" de la UdG més que preparats, amb el dorsal 48 l'equip UdG-1 format per en Kim Roca i jo mateix, i amb el dorsal 49 l'equip UdG-2 format per en Marc Masó i en Raúl Comino. Amb uns 30 minuts de retard es va donar el tret de sortida a la cursa, amb una primera secció que constava de 5 quilòmetres amb patins, la distància que separa Llavorsí de la cruïlla a la població de Tírvia. Les instruccions a l'UdG-1 eren clares, sortir a davant evitant caigudes i un cop encarats a la carretera en Kim agafat a la goma i a tirar endavant, però la cosa no va acabar de rutllar, jo tenia masses ganes de tirar endavant i en Kim anava massa forçat, després de 3 caigudes i reventar per totes bandes la motxilla d'en Kim vam decidir treure la goma (i fer-la servir per arreglar la motxilla) i anar al ritme d'en Kim. Ens van passar mooooooolt equips, però vam arribar pocs segons darrera l'UdG-2 en el que en Marc també havia tingut alguna complicació amb els patins però sense caigudes. Alguns amb el cul ben calent vam arribar al CC1, on ja deixàvem els patins i ens calçàvem les bambes.

L'estat d'ànim dels dos UdG's no era el millor, ja que a la primera secció s'havia perdut ja molt temps respecta a d'altres equips i que costaria molt de recuperar, tot i això s'havia de provar, i a la segona secció va començar la gran remuntada. Constava d'un trekking de 4 quilòmetres on el desnivell es concentrava en un quilòmetre, era brutal, però els dos equips van sortir a tope i només en aquesta rampa vam avançar almenys 7 o 8 equips fins arribar al CC2, ja a la població de Tírvia on començava una de les seccions clau del raid, una BTT de prop de 40 quilòmetres amb un desnivell considerable i una prova de rumbs enmig.

Poc després de l'inici de la secció, l'equip UdG-1 es va posar per davant de l'UdG-2, els dos equips van completar una navegació perfecte fins a la prova de rumbs, avançant a multitud d'equips i sense cometre ni un sol error d'orientació. La prova intermitja es va disputar a les immediacions de l'estació d'equí nòrdic de Bosc Virós-Vallferrera, i va constar de 3 rumbs per corredor. L'equip UdG-1 els va completar amb un millor temps a la secció, i al dirigir-se novament a la BTT per continuar endavant, van ser avisats que es trobaven en quarta posició absoluta i primera d'universitaris, l'estratègia començava a anar bé! la secció pedalant arribava fins al Refugi de Gall Fer a uns 1650 metres d'alçada i punt on començava un vertiginós descens encadenant corriols i una pista rapidíssima fins a la població de Tírvia, en la pista de baixada, el marcador de la bici va arribar a 63 km/h, realment s'anava ràpid. Un cop a Tírvia s'havia de baixar fins a trobar el riu la Noguera de Vallferrera i seguir-lo fins arribar a la base del raid, al Càmping Riberies de Llavorsí. L'equip UdG-1 hi va arribar havent guanyat una posició més després de demostrar les seves dots d'orientació sobre la BTT.

Un cop al CC3, s'abandonava definitivament la BTT i tornàvem a les bambes amb una secció també decisiva, un trekking de més de 20 quilòmetres on s'incloien una prova de tir amb arc i una secció de descens de barrancs. La secció començava amb un desnivell d'uns 400 metres fins a coronar el Serrat de Burganàs, on s'havia de fer servir novament la orientació per encertar l'entrada d'un corriol aèria paral·lel a la Noguera Pallaresa que conduïa els equips fins a la localitat d'Aidí. Els dos equips van llegir el mapa a la perfecció i van encertar de ple el corriol. Als pocs metres d'iniciar-lo uns bons crits d'ànim, en Jordi i la Inés estaven veient el pas dels corredors i passejant, ens van cantar que el campionat era nostre, reafirmàvem el primer lloc universitari i s'havia de mantenir.

Un cop a Aidí, a la sortida del poble es disputava la prova de tir amb arc, l'equip UdG-1 fent gala de la sort dels principiants va bonificar ni més ni menys que 27 minuts! mentre que l'equip UdG-2 amb menys sort en va bonificar 3. Després, tot borejant el Rocall de Sant Antoni el traçat arribava a Estaron, on començava una petita baixada per la carretera d'accès a la població fins a l'entrada del barranc de les Aubagues, la següent secció del raid. Aquesta era una secció bastant esperada per la seva diferenciació als raids que correm normalment. La organització donava la oportunitat a que només la fes un membre de l'equip, i en Kim, va decidir descansar i esperar al peu del barranc per recuperar forces. Eren uns 2 quilòmetres de descens on s'alternaven 5 ràpels i uns quants tobogans. El plat final, un espectacular salt d'aigua de 45 metres que es baixava rapelant, sens dubte la sensació d'alçada i les fotos espectaculars. Un cop a baix, fora el neopré i a calçar-se de nou per tornar a Llavorsí en trekking.

Els 10 quilòmetres de pateo tornaven inicialment per el lloc on haviem vingut, cap a Estaron i Aidí, però aquí començava la baixada fins a la Noguera seguint un corriolet difícil de seguir en algun tram. Després de tantes hores de cursa el cansament es tornava a notar i qualsevol desnivell de pujada costava, veure les primeres cases de Llavorsí no gaire lluny animaven a seguir endavant i encarar la recta final del raid.

Un cop a Llavorsí la cursa s'encaminava cap a la base de Yeti Emotions per iniciar un descens amb hidrospeed de 5 quilòmetres en direcció a Rialp. Un cop més, la organització facilitava que un sol membre de l'equip fes el descens i en Kim, bastant fatigat va decidir no fer-lo novament. La baixada va ser molt divertida, envoltats de kayacs vetllant per la nostra seguretat, ja que només erem simples flotadors enmig del millor riu d'Europa en aigües braves baixant a 80 metres cúbics per minut, les roques ni les notaves i això ajudava a disfrutar d'un esport diferent que fins i tot em va arribar a agradar. Un cop a baix de l'hidro, pujada fins a Llavorsí per encarar la última secció, la orientació urbana.

Una mala planificació del temps de secció va fer que els primers equips entrèssin a la orientació específica prou tard com per eliminar les dues fites bonificables situades al capdamunt de la micro-central elèctrica de Llavorsí, el que ens vam estalviar! vam entrar a la darrera secció amb un marge ja suficient per prendre-ho amb calma, tot i això, l'equip UdG-1 hi vam marcar un molt bon temps, arribant a meta, un any més, proclamant a la Universitat de Girona Campiona de Catalunya de Raids d'Aventura.

La sorpresa va arribar més tard, en el sopar i l'entrega de premis, quan va resultar que l'equip de la UdG-1 havia estat segon absolut en el raid, i l'equip UdG-2 havia fet segon en el Campionat de Catalunya Universitari, a repetir el doblet de l'any anterior i demostrar que els Aligots de la UdG som els més forts!

http://carlesdomingo.blogspot.com/