dilluns, 24 d’agost de 2009

I després de tants dies, tornada a la competició


Va ser el passat 16 d'agost, quan després de més d'un mes de repòs em vaig tornar a calçar les cales per anar a la cinquena edició de la Marxa amb BTT Boscos de Lloret, organitzada per el Club Ciclista Lloret de Mar.

A la sortida 266 participants intentaven esquivar les primeres calors d'un diumenge d'agost com els que estem vivint enguany, amb un sol que peta de valent. Per davant 22 quilòmetres segons la organització, 27 segons el meu conta-quilòmetres, de pujades i baixades, curtes, tècniques i divertides per els paratges de Sant Pere del bosc.

Després de tants dies, tenia ganes de tornar-hi, però no de donar-ho tot ja que primer volia provar com responia, així que vaig sortir més tranquilet del normal, i per això no vaig poder esquivar els embuts en els primers corriols, després de superar-los vaig enganxar un grupet amb els màsters coneguts de les curses i vaig anar fent. A la primera baixada tècnica, ja us dic jo que una sensació estranya, respecte, i fins i tot una miqueta de por, però que l'empasses i la fas pair quan et llences avall i veus que no ha estat res, suposo que deu ser normal.

Ja avançada la cursa i pujant les últimes pendents positives de la jornada el calor m'estava sufocant, i el meu cos ho notava amb un increment notable de les ppms i una pèssima recuperació del llindar, així que, fins allà vaig arribar, dos pinyons amunt, i acabar de disfrutar del circuit a un ritme més suau. A l'arribada a meta, una sorpresa per part de la organització, una dutxa d'aigua fresqueta acompanyava l'arc d'arribada, realment s'agraïa.

Així doncs, després dels 27 quilòmetres rodant amb 1 hora i 10 minuts entrava a meta el 35 amb una bona sensació d'anar agafant ritme progressivament, el temps dirà...

http://carlesdomingo.blogspot.com