dilluns, 31 d’agost de 2009

I un any més, a la cursa del Pollastre


Com ja va essent tradició de cada agost, un any més va tocar anar a la cursa del pollastre, aquest cop el 23, un dia, com tots, molt calorós, en el que, com el dia anterior, els companys Matxacuques s'havien treballat un preciós recorregut per una zona tancada a la circulació per amenaça del foc, i com el dia anterior, va tocar treballar a la nit per tenir llest un recorregut per els participants d'aquesta mítica cursa estiuenca. Aquesta córrer-cuita, es notava en el recorregut, que moltes vegades es cargolava sobre ell mateix o circulava per trams in-ciclables que feien baixar la qualitat de la cursa, tot i això, la organització la va tirar endavant i això va ser un punt a favor seu.

La sortida començava en direcció al centre del poble i cap a Castell d'Aro, per començar-nos a enfilar a la sortida del poble en direcció a la urbanització de les Teules. A mitja pujada, el guanyador d'anteriors ocasions, en Marc Trayter parat amb una punxada, per un any que tenia competència forta, va i punxa, pobre noi. I al final comença la in-ciclabilitat, primerament uns 2 quilòmetres patejant fins a coronar a una zona amb unes barraques i gossos que fotia mitja por, després tocava baixar amb la mateixa tònica, no us perdeu les fotos a la web de la organització, hi ha seqüències de caigudes de gent que arranquen un somriure (espero que no es fessin mal), un cop acabat el mal-son, arribàvem a la carretera de les Teules i fèiem voltes per els boscos del planer amunt i avall per dirigir la carrera cap a la pujada del Pollastre, un cop al peu, enguany no la vaig ni provar, anava bastant tocat per la calor i la vaig veure impossible, no ho era, en Freixer la va fer entera. Del Pollastre cap a Romanyà pujant cap a les Gavarres, i d'allà baixant cap a Bell-lloc i separant les Gallines dels Pollastres, que únicament fèiem una volteta més per el planer, tot improvisat amb una nit, llàstima, i d'allà cap a meta en uns últims 3 quilòmetres per dins la riera, amb sorra fins als turmells, i seguint una caravana de corredors que es dirigien a meta que per dignitat i respecte, no adalantaves, tot i les intencions del llest de torn.

La única diferenciació a meta entre Gallines i Pollastres, un organitzador que preguntava els quilòmetres que portaves, res més, per cert, jo 34. Una edició deslluïda, minsa i pobre per el nivell al que ens tenen acostumats, sense cap dubte, no per culpa dels organitzadors, que suen any rera any per superar-se en qualitat i bon tracta, arribant a un punt on ja és gairebé impossible, però potser a vegades, valdria més la pena pensar-ho dues vegades i rumiar si val la pena seguir endavant oferint el que s'ofereix, és només una reflexió personal.

Per cert, alguns diuen, que el circuit d'enguany el guarden per l'any vinent, i que és el millor que s'ha fet mai en el Pollastre, amb aquesta perspectiva, a mi probablement m'hi trobareu!

Ah! el resultat! a meta amb un temps de 2:42:17, el 83 i un any més, continuo essent Pollastre!!

http://carlesdomingo.blogspot.com