dilluns, 16 de març de 2009

Estrenant temporada entre els millors


Hermida, Absalon, Peraud, Ravanel, grans campions, i sense cap dubte curses de gran nivell són totes les que assisteixen, i així va ser l'estrena de temporada d'enguany després del paréntesi acadèmic obligat que he fet. El passat 8 de març aquests grans cracks van assistir a Banyoles a l'estrena de la Copa Catalana Internacional 2009, dins aquest nou format d'Open d'Espanya.

El dia es va aixecar amb un sol que prometia caloreta, i així va ser, tots plantats a la línia de sortida amb el vestit curt i uns 20ºC que feien una temperatura més que agradable per aquests darrers dies d'hivern.

Dos dies d'entrenament, un en BTT i l'altre en carretera, menys de 300 quilòmetres a les cames des d'inici d'any i zero curses pedalant eren la meva preparació abans de la cursa, ridícul i suicïda? doncs si, de ben segur que la cursa seria llarga, llarga, llarga i infinitament dura, però el circuit de Banyoles és com és i l'escalfor de la gent, sentir el teu nom enmig d'una multitud animant-te, saber que estas corrent en el mateix lloc que campions olímpics i campions del món et fan treure les forces i les ganes de córrer d'on siguin.

Abans de sortir, compte enrera de l'speaker, i enguany moltíssima gent, com mai, al Parc de la Draga, sortida! peu calat i a tope, primera volta a la zona técnica d'asfalt,s ento algun Carles, Carles! no tinc temps a mirar, hi ha molta gent al voltant, i per tant molt perill d'enganxar-se, entrem a la terra, primera trialera avall i... parats, embut monumental! 2 minuts de rellotge amb el peu a terra, i a les terrasses de pujada igual, a la que un posa peu a terra, tothom peu a terra. En Quim va dos posicions darrera meu, de moment aguantant. Coronem Sant Martirià i baixem a més de 50 km/h cap a la baixada del mirador, molta gent a l'entrada de la trialera animant, això fa posar la pell de gallina! al acabar la trialera arribem a la carretera de l'estany, fins a la cruïlla de Porqueres i tornem cap a Banyoles, aquest sector es podria estalviar, tinc la sort d'arribar amb un grupet de 5 en el que ens rellevem bé, recuperant una miqueta, en Quim s'ha tallat al grup de darrera, ara si, cadascu a la seva. Tornem al turó de Sant Martirià, on s'hi concentra la major part de la gent, sento algun crit nano, Carles, crack! dalt de Sant Martirià hi torna a haver moltíssima gent, més crits d'ànim, i comença la ràpida baixada cap a la Draga... primera volta completada.

Les voltes més o menys iguals totes, a l'inici de la tercera canvi de bidó i a cada zona tècnica intentant recuperar amb alguna glucosa perque no vingui el ceballot. Finalment, els cracks em van agafar una volta d'avantatge, era el d'esperar, com sempre, i el cos va respondre més bé del que em pensava, serà que no estic tant fluix?